Decreixement i Sobirania Alimentària

En el context de les acampades dels indignats hem tingut la oportunitat d’expressar-nos i plantejar debats que normalment no es troben al carrer.

A l’acampada de Cerdanyola i a la de Sant Cugat en 2 dies quasi consecutius, en Miquel va exposar un discurs sobre el decreixement i una aplicació pràctica sobre l’alimentació tot introduint el concepte de la Sobirania Alimentària.

Censura, engany i sense llibertat d'expressió

Els actes es van fer el dilluns 6 i el dimecres 8 a l’acampada de Sant Cugat i a la de Cerdanyola respectivament. La foto correspon a un dibuix penjat al mur del monestir de Sant Cugat representant aquesta societat on vivim, en que els mitjans de comunicació ens impedeixen escoltar el que cal amb el soroll que fan, el capital (banquers, i empresaris) ens enganyen (representant-ho tapant-nos els ulls) i els polítics ens treuen la llibertat d’expressió.

L’exposició de Cerdanyola es pot resumir en aquests 4 punts subdividits en alhora 4 punts més cadascun:

- 4 idees que són tan òbvies que no en som conscients:

- a) estem en una societat petrodepenent. El petroli és un recurs fòssil, que algun dia s’acabarà però que encara en queda molt sota terra. Però el principal problema és que estem arribant al límit de la capacitat d’extracció de petroli -ja no podem obrir més l’aixeta-. L’accident de la plataforma de BP de l’any passat és un exemple dels límits.

- b) tenim un sistema econòmic que necessita patològicament créixer econòmicament. De fet la crisi econòmica és perquè no creix el sistema econòmic. I fins i tot quan no creix es fa servir el terme “creixement negatiu”.

- c) Si tenim en compte les dues afirmacions anteriors, tenim un problema. Com sortirem d’aquest cercle viciós? no hem aprés d’augmentar el volum econòmic sense augmentar el consum de petroli.

- d) Aquest problema no es presenta en els mitjans de comunicació de masses ni en la boca dels polítics. No en parlen perquè no ens volen espantar, perquè no són conscients del problema (!), o perquè no tenen una solució i per tant més val no parlar-ne.

- Una proposta en 4 punts per a sortir d’aquest cercle viciós:

- a) Seguint les propostes dels autors de la trilogia dels “límits del creixement”, marcar un horitzó de sostenibilitat, que permeti marcar un camí on anar que ens asseguri evitar el col·lapse de la societat a pocs anys vista. Es pot resumir aquest horitzó en 3 punts: Estabilitzar la població a 8000 milions de persones amb un elevat i homogeni nivell de benestar sense que es vulgui augmentar el seu consum; tecnologia per a reduir la petjada ecològica a nivells absoluts d’Europa als anys setanta, i especial atenció a la protecció dels recursos naturals i als serveis ambientals vitals.

- b) Per assolir aquest objectiu de sostenibilitat cal plantejar un programa mínim de canvi global, que es pot concretar en tot un seguit de propostes que ja tenim sobre la taula de part de molts grups que es preocupen per construir una societat sostenible. Un exemple força global de part del World Watch Institute: b1) deixar de pensar en creixement econòmic i centrar l’objectiu en el benestar humà; b2) afavorir la transició ràpida (energies renovables i estalvi, agroecologia, consum responsable, afavorir les prioritats mitjançant preus); distribució equitativa dels recursos i valorar tots els treballs (també el encara menystingut treball reproductiu); protegir i regenerar els sistemes naturals per a garantir els seus serveis, i relocalitzar l’economia (més controlada i més adaptada a les nostres necessitats).

- c) Però com liderar aquest programa? no podem comptar amb els que ens han dut aquí i encara no han fet res -tot el contrari!-. Per tant cal pensar en altres actors. Una proposta que segurament pot semblar ingènua: micropropostes que siguin maques, fàcils, i que vagin en aquest sentit que per les seves característiques van creixent per simpatia i acaben -algun dia, substituint el sistema actual (just abans tindran un nivell de visibilitat tant alt -quan aconsegueixin arribar a arribar a un 5% de la població acabaran convencent a la resta per “música de festa” -expressió més maca que no pas tambors de guerra”-).

- d) no cal dir que mentrestant anem fent aquesta revolució silenciosa cal continuar fent soroll per a fer veure que volem que aquest sistema canviï per dalt. Més que res perquè hi haurà algunes coses que potser d’aquesta manera es resolen abans, com ara la revisió del deute econòmic de la societat a l’estil del govern de l’Equador -classificant alguna part del seu deute com a deute il·legítim-. A més podem anar demanant petites reivindicacions que impedeixin que els polítics posin pals a les rodes del nostre camí de transició.

- Un exemple d’aquesta proposta revolucionaria -de micropropostes- en l’àmbit de l’alimentació són les cooperatives de consum. Però abans una explicació d’un nou terme a incorporar en el nostre  diccionari: la Sobirania Alimentària.

- a) Cal abans de tot, definir el terme antagònic, que té a més dues accepcions. La Seguretat Alimentària. La primera accepció fa referència a que els aliments no ens facin mal, no siguin dolents per a la salut; i no es contraposa amb la Sobirania Alimentària tot i que sabem que una cosa va lligada a l’altre. La segona accepció fa referència a la capacitat de tenir aquests aliments a la nostra taula i no ens agrada perquè no depèn de nosaltres sinó que aquesta capacitat de posar el menjar acaba concentrant-se en poques corporacions que tenen la capacitat d’alimentar a països sencers -sempre i quan aquests s’ho puguin pagar!-.

- b) Ara ja toca definir què és la Sobirania Alimentària:es tracta del dret a decidir -de les persones, de les comunitats i dels pobles- de com volem que el menjar arribi des del camp a les nostres taules. Dret a decidir amb llibertat, sense les coaccions econòmiques o polítiques que ara imposen els mercats sobre tots nosaltres. L’exemple més clar és el model supermercadista que fa que els pagesos plantin el que els súpers volen i nosaltres mengem el que els súpers volen -us n’heu adonat?-.

- c) Si decidim en llibertat el model de producció segur que decidirem que sigui un model que faci prou aliments, sense malmetre el medi ambient ni la salut de la pagesia, i que ens permeti controlar la manera de com es fa tot. Hi ha un terme, l’agroecologia, que es refereix a una ciència que relaciona l’agricultura amb l’ecologia, que ens permet definir aquest model. Seria com un terme manllevat de la mateixa manera que les matemàtiques serveixen per a definir una manera “precisa” de ser.

- d) Les propostes agroecològiques van en contra de la lògica del mercat, i per tant cal caminar plegats, cooperació/comunitat, per a assegurar-nos que aconseguirem assolir el nostre objectiu sense les interferències del gran poder econòmic. D’aquesta manera es compleix una màxima que vaig descobrir al Fòrum Social Català del 2010 “Procura que el present que construeixes s’assembli al futur que somies”.

­- I el darrer punt. Els grups de consum:

- a)  Com ja he dit és un dels tipus de micropropostes que ens permeten fer aquesta revolució: Són una manera de funcionar molt agradable, pensada per a totes les butxaques i que són molt resistents a les temptacions del mercat (alerta! que no són immunes!).

- b) Es tracta d’aplegar a les persones que tinguin aquest objectiu comú per a que es posin a treballar plegades per aconseguir resoldre de manera ideal l’abastiment del seu menjar. Normalment això serveix per a poder-nos relacionar directament amb el pagès que ens proporcionarà les seves verdures (permet normalment establir una relació de corresponsabilitat amb la feina al camp).

c) El cicle de consum és setmanal; d’una setmana per l’altra s’encarrega la cistella. Així quan arribem al local recollim el producte fresc, que es recull i així aprofitem per a relacionar-nos amb la resta de companys de cooperativa; abans de marxar no ens hem d’oblidar d’encarregar la cistella de la setmana següent.

d) Els grups de consum tenen implícit el funcionament democràtic en la presa de decisions. L’assemblea del grup de consum serveix per a definir-nos, per  a resoldre els problemes que vagin sorgint i per a millorar la nostra activitat. Cal destacar que les assemblees dels grups de consum són les més actives de les que es fan arreu del territori en participació i en representativitat dels membres.

Si es vol escoltar l’àudio de l’activitat es pot fer clic a aquest enllaç. La qualitat no és excel·lent però es pot entendre. Es poden veure unes diapositives que expliquen la primera part del discurs en aquest enllaç.

About these ads

1 Response to “Decreixement i Sobirania Alimentària”


  1. 1 Miquel 10 juny 2011 a les 6:43

    Ja hi ha la meva xerrada penjada a la xarxa:
    Primera part:

    Segona part:

    Si voleu continuar escoltant, seguiu l’àudio.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s





Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 48 other followers

%d bloggers like this: