Butlletí de Som lo que Sembrem

Fes clic per continuar llegint el butlletí. Aquesta entrada és una còpia del butlletí penjat al web de Som lo que Sembrem.

Butlletí Num. 8 / 29 d’Agost de 2011

Som Somàlia

En aquest butlletí volem des de Som lo que Sembrem recolzar la tasca de gent que al nostre país està difonent les causes reals de la gana a Àfrica i a d’altres parts de món.

Fam, agricultura, i la imperiosa necessitat d’estalviar i compartir els recursos d’aquest planeta han de ser temes centrals en el debat polític i social. Temes que no podem amagar més sota l’ala si no volem ser còmplices de la mort de milers i milers de nens i adults per acció o omissió. Temes que ens porten al moll de l’ós de la forma en què vivim i pensem a Occident.

Fins fa poc veure imatges d’adults o nens passant gana ens proporcionava un sentiment d’angoixa, però de fatalitat i impotència: “En aquest món de Déu que ens ha tocat viure, ple d’injustícies, hi ha gent que passa gana, que ha de passar gana”

A hores d’ara cada vegada som més els que tenim clar que això no és així. I que no podem continuar com fins ara. S’ha de pressionar als governs i en la mesura del possible hem de sortir-nos dels lligams amb les institucions i productes financers que especulen amb el preu dels cereals o inverteixen en terres a l’Àfrica o en d’altres parts del món.

No moren de gana, els estan matant de gana: La desregulació dels mercats agrícoles, la compra i robatori de terres i mars per governs i transnacionals, l’especulació financera amb el preu dels cereals (el preu es dispara i els pobres no poden ja comprar els aliments bàsics)…

Són molts ja els informes que recolzen quin hauria de ser el model d’agricultura i de estructures socials i polítiques que afavoririen la capacitat d’aquests països per alimentar-se. No caldrien grans inversions, només sentit comú i modestes quantitats de diners que ni de lluny es comparen amb les quantitat de diners públics emprats per salvar bancs, o amb els diners privats que volen diàriament per les borses.

No es pot continuar obviant: ni la informació com fan els grans mitjans de comunicació, ni el debat social, ni l’acció política.

Com a ciutadans hem de pressionar i treballar per una sobirania alimentària que impliqui que ni des d’occident envaïm els seus mercats d’aliments, enfonsant la seva producció local, ni deixem que els productes provinents d’una agricultura industrial d’explotació envaeixin el nostre país, acabant amb la nostra pagesia i la possibilitat de vida al territori. I aquí tenim molt a treballar.

A Occident confiem en noves bombolles immobiliàries per sortir de la crisi (veure el Regne Unit, on qualsevol sòl rural, agrícola, bosc… que no estigui protegit passarà properament a ser urbanitzable, i veure també les noves propostes de desregularització de sòl del PP). Polítiques sense cap ni peus, que degraden, o deixen més i més en mans dels grans capitals a tot el món, els recursos bàsics (aigua, sòl, aliments…) que necessitem per viure.

El paradigma “desarrollista” està acabat, no explica la realitat, sinó que serveix per atrapar a les poblacions i explotar-les, fins que l’especulació financera les remata.

El que va servir als inicis del capitalisme o en alguns llocs fins fa poc, no té perquè servir més en unes condicions molt diferents de població mundial, de recursos escassos, de contaminació i degradació ambiental generalitzada i de fi de l’era del petroli barat. Calen nous paradigmes, i trencar amb els grans interessos i poders econòmics que volen conservar idees que ja no serveixen. Desenvolupament sí, però quin?: és vital l’enfortiment de les comunitats, i mercats locals, les inversions en agricultura i en infraestructures locals i la conservació dels recursos. Serà un desenvolupament, però serà diferent. I hauria de ser acompanyat d’una disminució de l’ús de recursos i del consum a Occident.

Indignar-se per les injustícies del sistema en contra nostra, com fa el 15 M, està bé, però també pressionar i actuar per anar al fons del sense-sentit que poblacions senceres, països sencers morin de gana.

Tot plegat implica canviar algunes coses: la submissió als poders econòmics, el tipus de consum i d’oci, els lligams amb les institucions financeres, la confiança en allò que sovint ens expliquen els mitjans de comunicació i en la seva interpretació dels fets. Perquè…

…qui son en realitat els pirates?
.
Som lo que Sembrem
Som Somalia
Som Alia

Video de l’Esther Vivas
Article de l’Esther vivas, al País: Els perquès de la fam
Article robatori de terres a l’Àfrica, de la Mercè Rivas
Article sobre acaparament de terres, del Gustavo Duch. No es solo China
Informes GRAIN i del Banc Mundial sobre acaparament de terres
Informe de l’avaluació en ciència i tecnologia agrícola (IAASTD)
Informe de la ONU i entrevista al relator en dret de l’alimentació
Varis articles a Rebelión sobre la crisi a l’Africa
Especulació financera i augment del preu dels cereals

Alternatives a la nostra complicitat, la dels ciutadans del carrer, en l’especulació financera: la banca ètica

Amb motiu de la campanya de vàries entitats contra el dipòsit 100% Natural de Catalunya Caixa, que animava a invertir en els mercats d’aliments com panís o blat -i tot i la carta posterior de Catalunya Caixa disculpant-se pel producte, pressionada pel gran nombre de cartes i correus de clients i ciutadans-, ens hem fet conscients de la gran quantitat de fons que especulen invertint a futur o present en aquestes matèries primeres. Els estalvis, fons de pensions de molts ciutadans estan ficats, ho vulguem o no, en aquestes inversions.
L’alternativa que tenim és la banca ètica:
A fets.org es pot trobar informació de les diferents opcions per invertir els nostres estalvis o per aconseguir crèdits per als nostres projectes. El darrer número de la revista Soberania Alimentaria Biodiversidad y Culturas està dedicat a aquest tema i té força articles que en fan referència.
Llegeix la resta de l’article seguint aquest enllaç.

Nota de premsa de Som lo que Sembrem al juny/juliol: Les autoritats oculten les dades de la relació entre l’herbicida Roundup i malformacions

  • La indústria ho sabia des de la dècada dels 80 i les autoritats des dels 90. Un informe internacional realitzat per diversos científics acusen a les autoritats reguladores europees de voler evitar una revisió independent del glifosat i allargar la seva autorització fins com a mínim l’any 2030.
    Enllaç a la nota de premsa

La pressió pagesa i ciutadana aconsegueixen fer fora de Castelló l’experiment amb un arrós transgènic amb gens humans que havia de produir un medicament

Us deixem la nota de premsa de la Unió de Llauradors. El Comitè Nacional sí que havia autoritzat ja l’experiment de l’arròs que – en teoria – havia de produir un medicament, tot i tenir altres sistemes de producció que funcionen. El Comitè Nacional va establir que no era apte per a consum humà però no detallava com s’evitaria la contaminació.

Som lo que Sembrem hem denunciat sovint el risc de contaminació de la cadena alimentària d’aquestes plantes transgèniques que es vol que produeixin medicaments o substàncies industrials, ja que la indústria considera que és més barat que produir-los al laboratori. Recomanem l’informe del 2004 Protecting the Food Supply in an Era of pharmaceutical and industrial crops, de David Antow i altres científics. El trobeu en aquest enllaç.
Recordem que l’Estat espanyol, i també Catalunya. són camps oberts d’experiments amb transgènics agrícoles, per la connivència de les nostres autoritats amb els interessos d’aquesta indústria, – o perquè alguns han vist una potencialitat d’innovació que no és tal -, i que la major part dels experiments d’Europa es fan únicament als nostres camps.

Nova llei a l’Estat de Seguretat Alimentària, alimentació i salut

Tot i els bons propòsits, i que per fi es regula la publicitat, la venda en escoles etc, de productes alimentaris poc sans i poc fiables (els quals s’han publicitat i venut sense control durant dècades en aquest país), s’ha de dir que la referència a la llei al principi de precaució deixa molt que desitjar. Prioritza l’interès econòmic de la agroindústria abans que la salut dels ciutadans – passant per sobre de la llei europea, i no obliga a prendre mesures cautelars. Que ens expliquin com ho estan fent amb tots els riscos “emergents”, com els anomena la llei: els transgènics agrícoles, els animals clonats, les dioxines en pinsos, els additius, la nanotecnologia, les noves formes infeccioses de bacteris a les granges industrials..

BOE Cortes Generales Senado 14 de juny de 2011

Articulo 7. Principio de cautela
1. De conformidad con el artículo 7 del Reglamento (CE) numero 178/2002, en circustancias específicas, y en particular ante la aparición de riesgos emergentes, cuando tras haber evaluado la información disponible, se observe la posibilidad de que haya efectos nocivos para la salud, pero siga existiendo incertidumbre científica, podrán adoptarse medidas provisionales de gestión del riesgo para asegurar la protección de la salud, todo ello en espera de una información científica adicional, que permita una evaluación del riesgo más exhaustiva

2. Las medidas adoptadas con arreglo al apartado anterior serán proporcionadas y no interferirán la actividad económica más de lo necesario para conseguir el nivel de protección deseado. Dichas medidad tendrán que ser revisadas en un tiempo razonable, a la luz del riesgo contemplado y de la información científica adicional para aclarar la incertidumbre y llevar a cabo una evaluación del riesgo más exhaustiva.

3. Igualmente, cuando se observe la posibilidad de que hayan efectos nocivos para la salud de carácter crónico o acumulativo, y siga existiendo incertidumbre científica, podrán adoptarse medidas provisionales para asegurar la protección de la salud, que serán proporcionadas y revisadas en un tiempo razonable a la luz del riesgo contemplado y la información científica adicional que resulte pertinente
——
Respecte al control públic d’allò que es produeix, es publicita i es ven, en relació a l’existència d’agències de seguretat (que haurien de ser independents), i d’una regulació i intervenció seriosa quan calgui, hi ha lobbies que hi estan en contra, i aconsegueixen transmetre les seves opinions als mitjans de comunicació, com si fossin reportatges independents
Tot és qüestió de llenguatge. Per què li diuen intervencionisme al paper dels governs i institucions, en lloc d’anomenar així als moviments i accions de les grans empreses, dels lobbies? Això sí que és intevencionisme, en la vida dels pobles, en la societat… No ens deixen respirar, pensar, ens ofeguen a tots els nivells. I quan les estructures que el mateix poble posa com a col·lectiu per a intentar mantenir una distància i una sanitat e independència mental, a això l’anomenen intervencionisme.


Embrions humans per fer additius

Nestlé, PepsiCola i Kraft Food renuncien finalment a l’experimentació amb embrions humans per produir additius pels seus productes “alimentaris”.

Les companyies afirmen que buscaven, amb les cèl·lules humanes, trobar additius que reinforcessin el gust en productes com begudes amb gas i d’altres, amb l’objectiu de reduir la quantitat de sucre, de sal i de glutamat sòdic, els quals es coneix que no són saludables. Les empreses van deslligar-se de la companyia biotec Senomyx després de tres anys de rebre cartes i de boicot als Estats Units. Més informació a la notícia (en anglès) o a aquesta altra notícia (en castellà).

Els animals clonats, sense etiquetatge a la cadena alimentària

Enllaç a la notícia al web de Som lo que Sembrem Vallès
La notícia ja té uns mesos però no havíem tingut oportunitat d’informar-vos-en fins ara!

Explotats als boscos de Finlàndia

Els fruits dels boscos finlandesos -un bon negoci de 500 milions de quilos de nabius, maduixes i roselles – els recol.lecten treballadors provinents de Tailandia, portats en avió per la temporada, als quals allotgen en barraques, sense cap dret. Al final de l’estiu sovint no els paguen ja que la patronal els diu, per sorpresa dels immigrants, que encara tenen de deute les despeses del viatge. Més informació


Aquest mes

  • Som Somàlia
  • Alternatives a la nostra complicitat, dels ciutadans dels carrer, en l’especulació financera: La Banca Ètica
  • Nota de premsa de Som lo que Sembrem: Les autoritats oculten les dades de la relació entre l’herbicida Roundup i malformacions
  • La pressió pagesa i ciutadana fan fora de Castelló l’experiment amb un arròs transgènic amb gens humans
  • La nova Llei a l’Estat de Seguretat alimentària no prioritza el principi de precaució
  • Grans multinacionals experimentaven amb embrions humans per fer nous aditius alimentaris
  • Els animals clonats, sense etiquetatge a la cadena alimentària
  • Explotats als boscos de Finlàndia

Projectes al territori

Caminant cap a un model agrícola i de territori diferent: Recuperant cultures pageses a les Terres de Lleida. En aquest enllaç accediu a l’article del Gerard del suplement de Som lo que Sembrem a la revista Soberania alimentaria, biodiversidad, culturas, juntament amb dos altres bons articles del Miquel sobre models de ramaderia i polítiques públiques

S’ha refet el grup de Som lo que Sembrem a Barcelona! Amb la col.laboració de l’Artur, el Topo, el Carles, la Lara, la Carlota i la Montse, un nou grup de més de 30 persones es posa en marxa. Per contactar o participar escriu a ilp@ somloquesembrem.org

Actes, xerrades, debats i fires

Assemblea nacional de Som lo que Sembrem el proper 25 de setembre a Banyoles. Poseu-vos en contacte amb els vostres grups locals més propers o amb ilp@ somloquesembrem.org si voleu assistir-hi.

El dia 4 de Setembre invitació a tothom de Som lo que Sembrem a Balaguer!! Cata de tomàquets, visita, dinar solidari. Rebreu més notícies properament

Conferència del Gerard Batalla, com a representant de Slow Food, a la Universitat d’Estiu a Prada en un debat sobre el model agrícola al nostre país (de proximitat o globalitzat) : Pagesia local per una alimentació bona, neta i justa. Serà el dia 20 d’agost.

Nou curs de transgènics i sobirania alimentària a Barcelona. 16 hores en 8 sesssions al novembre. Poseu-vos en contacte amb ilp@ somloquesembrem.org o amb el grup de Barcelona.

A Santa Eulàlia de Ronçana, la II fira del tomàquet el 3 i el 17 de setembre.

Al Novembre, Jornada transnacional de sistemes agroalimentaris locals i les noves polítiques europees.


Som lo que Sembrem hem estat aquestes mesos presents a diferents actes, acampades i mitjans de comunicació:

A la mani del 19 de juny!! Ens vam trobar gent de tots els grups territorials de Som lo que Sembrem per l’assemblea, dinar i manifestació. A l’enllaç trobeu fotos de la plantada als parcs i de la gent amb la pancarta Salut, Democràcia i Bons Aliments

Miquel a un debat a Com Radio sobre transgènics, molt recomanable!!

Miquel al debat de TVE 2 sobre seguretat alimentària. Només cal llegir la nova llei de seguretat alimentària per adonar-se quanta raó té el Miquel. Es tracta de prioritats, de transparència. També de models alimentaris i a qui beneficien.

Gustavo Duch sobre transgènics al Matí de Catalunya Ràdio del Fuentes, en una mena de debat o tertúlia amb en Pere Puigdomenech. Genial!

Gustavo Duch, a una fantàstica entrevista per part del sibarita Joan Barril al Cafè de la República.
Ja que llegeixen al programa el poema Andaluces de Jaén, de Miguel Hernández, nosaltres recordem aquí la versió de Paco Ibañez

Gerard – reflexions en torn a les ILPs i la democràcia, al Matí de Catalunya Ràdio amb en Manel Fuentes.

(Per cert, ara el senyor Rubalcaba vol que també a les ILP de l’Estat els promotors puguin defensar la seva proposta al Parlament, com ja permet la llei catalana (i com va defensar l’Alexis per Som lo que Sembrem) Fer aquest canvi i no fer res és exactament el mateix, ja s’ho poden estalviar els socialistes!

Gustavo, al Matí, sobre seguretat alimentària, en concret sobre el mercuri a la tonyina i altres grans peixos depredadors. Els “experts” puntualitzen el risc sobre el mercuri, referint-se a un estudi de les Seychelles!!!, quan aquí a Catalunya tenim un dels grups (INMA) punters al món d’investigació sobre la relació entre mercuri a les placentes i desenvolupament cognitiu dels nostres infants. Un altre cop, no es tracta d’alarmisme, sinó de tractar als ciutadans com adults, i informar dels riscos així com de totes les alternatives, també al sistema que provoca aquests danys. Els investigadors del INMA demanen a les institucions un pla per reduir les emissions de mercuri a l’aire i disminuir així també l’exposició de la població, especialment de la més vulnerable.

Verònica a la Jornada Per una nova cultura de la salut el 22 de juny al Caixa Fòrum de Barcelona. En aquest enllaç trobeu el manifest i els documents amb les ponències, molt interessants. Gràcies per la invitació i per la feina que està realitzant Dempeus, i l’ Àngels Castells.

Participacions de Som lo que Sembrem a les acampades de Cerdanyola i Barcelona, i passis de documentals organitzats pels acampats i Som lo que Sembrem Vallès.

El passi del documental Amayuelas, organitzat pel Topo, al juliol a l’acampada de Gràcia, amb presència del director i guionista. Podeu contactar amb el Topo (del grup Som lo que Sembrem Barcelona, ilp@ somloquesembrem.org) si voleu organitzar un passi.

Recomanem:

Premi Goldman: Fabulosa agroecologia regenerativa a Mèxic.

El documental sobre l’Arcadi Oliveres avança, i busca la participació de la ciutadania.
Som lo que Sembrem ja hem fet la nostra aportació. Endavant!

Campanya per a la No renovació del permís a la central nuclear d’Ascó. Més de 300 entitats donen recolzament a la campanya, entre elles Som lo que Sembrem

Entrevista excel.lent a Singulars al radiobiòleg Eudald Rodríguez. Sobre les conseqüències de la radioactivitat per la salut i el medi natural, sobre l’estat de la situació a Fukushima, sobre els interessos de molts “tecnòlegs nuclears” i del poderós lobby nuclear. Explica com la UE ha augmentat ara a finals de març amb un decret les dosis màximes permeses de radioactivitat als aliments (tres vegades més) i denuncia la falta de transparència i informació sobre la incidència de la radioactivitat provinent de Fukushima a Catalunya, a diferència del que han fet altres països. El professor diu que per interpolació la incidència ha estat baixa de moment, però que no hi ha dret que les dades no siguin públiques.

Un estudi científic demostra que una dieta baixa en hidrats de carboni en ratolins, frena el càncer. L’explicació estaria en què les cèl·lules canceroses fan servir més glucosa, segons els investigadors, i els resultats serien probablement extrapolables als humans.
Les dietes baixes en hidrats de carboni cada vegada estan més acceptades en la comunitat mèdica i científica com a completament saludables.

Genòmica personalitzada?
Investigacions científiques (Nature) demostren que “el genoma” de càncers i altres malalties canvia moltíssim d’una persona a una altra. Enlloc de concentrar-se en la prevenció de les “tempestes mutacionals” -canvis massius al genoma que poden desencadenar malalties- continuen inisitint en l’absurda solució “a llarg plaç” del negoci de la genòmica personalitzada .

Reenvia!

Si tens un amic o amiga que pugui estar interessada en el butlletí, reenvia-li

Subscriu-te al butlletí de Som lo que Sembrem

Si vols rebre el butlletí envia un missatge a ilp@ somloquesembrem.org

Enllaç als anteriors butlletins de Som lo que Sembrem

Som lo que Sembrem, Carrer de Barcelona 72, baixos
25600 Balaguer (La Noguera)
ilp@somloquesembrem.org Tel 973 45 06 83

1 Response to “Butlletí de Som lo que Sembrem”



  1. 1 Miquel Retroenllaç en 4 novembre 2011 a les 15:56

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s





Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 48 other followers