Els aliments MG són tòxics, segons confirma una meta-anàlisi

Segons confirma una nova meta-anàlisi, els pinsos MG són tòxics

Una meta-anàlisi de 19 estudis confirma toxicitat de fetge i de ronyons en rates i ratolins alimentats amb soja i panís MG (plantes que són el 80% de totes les plantes MG conreades). També exposa unes evidents faltes d’adequació de l’actual assessorament de risc.

Un equip de científics independents liderats per Gilles-Eric Séralini a la Universitat de Caen a França va du a terme una meta-anàlisi (1) combinant els resultats de 19 estudis anteriors, i en aquesta investigació van concloure: “Dels tests de regulació que s’han fet fins ara, considerem que és inacceptable sotmetre a 500 milions d’europeus i varis milers de milions de consumidors a tot el món als nous aliments o pinsos MG”. I això s’està fent només amb controls (en els casos en què n’hi hagi) de tests toxicològics de tres mesos i fent servir una única espècie de mamífers. I en un context de preocupació cada vegada més gran.

Desvetllades múltiples anormalitats d’òrgans en la reanàlisi.

Els dinou estudis realitzats fins ara per la indústria i per científics independents ho són sobre el panís Bt o la soja transgènica RounUp Ready, que actualment representen els 83 % de tot els aliments MG disponibles comercialment. Les varietats de panís Bt contenen una proteïna pesticida específica d’un bacteri del sòl Bt (Bacillus thuringensis), una varietat era a més a més tolerant a l’herbicida glufosinat. La soja RR és tolerant a l’herbicida RoundUp Ready (glifosat).

Les dades varen ser reanalitzades amb nous mètodes estadístics i biològics, incloent la meta-anàlisi. Les meta-anàlisis permeten una millor i més objectiva apreciació de l’evidència i donen una estimació més precisa dels efectes, aportant un poder estadístic més gran i reduint la possibilitat de falsos positius o falsos negatius.

Malgrat que cap dels descobriments són nous, la meta-anàlisi dóna major força a l’evidència prèvia. I molt important, l’informe ha trobat que el 9% dels paràmetres analitzats estaven alterats, que dobla el valor del 5% que es podria obtenir només per atzar.

El 43% de les anormalitats significatives es van trobar en fetge i ronyons. El fetge estava més afectat en femelles i els ronyons en els mascles.

La patologia del ronyons en animals alimentats amb soja RR incloïen significatives alteracions de la concentració d’ions provinents d’unes pèrdues als ronyons. Això és consistent amb resultats de cultius de cèl·lules tractades amb glifosat (2), suggerint que la presència de l’herbicida en els aliments MG era el responsable.

Les rates alimentades amb el panís Bt tenien una reducció significativa en la mida dels ronyons, així com inflamació local. Això va ser reconegut per l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) tot i que van tirar endavant l’aprovació dels productes.

La patologia de fetge d’animals alimentats amb soja RR incloïa un desenvolupament irregular dels nuclis dels hepatòcits (cèl·lules del fetge), més porus als nuclis, nombrosos i petits centres fibrilars, i abundants components fibrilars densos, indicant ritmes metabòlics incrementats. Els resultats eren consistents amb descobriments anteriors en cultius de cèl·lules tractades amb herbicides (3).

Els animals alimentats amb panís MG mostraven uns significatius nivells anormals de proteïnes a la sang, indicadors d’un metabolisme alterat del fetge. Van ser trobats també alterats alguns trets d’histopatologies. De nou, això va ser reconegut per l’EFSA.

 

El risc d’assessorament de l’EFSA és completament inadequat

 

L’actual avaluació de risc dels aliments MG es basa en el concepte del “principi d’equivalència substancial”, on l’aliment MG es considera equivalent  a d’altres productes consumits actualment en relació a greixos i olis, carbohidrats i proteïnes. No es compara amb la varietat no MG a partir de la qual havia estat creada, sinó amb una combinació arbitrària de varietats convencionals. Aquesta pràctica ha estat criticada profusament des del començament. Sobre aquesta premissa tan feble, els experiments d’alimentació amb animals no sempre es requereixen pels tests de regulació, i aquells que han estat realitzats han estat analitzats amb mètodes molt dubtosos.

Els experiments d’alimentació de Monsanto tenen errades greus

Mentre que els estudis duts  a terme per científics independents tots van indicar efectes significatius a causa d’una alimentació amb OMG, aquells portats a terme per Monsanto sobre el MON 863, el MON 810 (ambudes línies de panís),  i el NK603 (varietat de soja tolerant  al glifosat)  no van donar cap evidència de toxicitat. Els resultats van ser mantinguts confidencials per Monsanto i l’EFSA, fins que Séralini i els seus col·legues van guanyar accés a les dades originals a través d’un acció judicial, i van trobar que els experiments tenien errades greus a cada nivell, des del disseny experimental fins a l’anàlisi de les dades i la seva interpretació.

El poder estadístic havia estat reduït substancialment pels pocs animals en els grups tractats amb OMG, mentre grups sense aparellar amb 7 diferents dietes varen ser inclosos com a controls de manera inapropiada.

Als resultats els manca generalitat, ja que només es fa servir una espècie (rates),  i els tests només es van realitzar una vegada per cada varietat MG. Els tests com a molt duraven 90 dies, la qual cosa és clarament insuficient per deduir efectes crònics. No es van analitzar paràmetres de desenvolupament, de carcinogènesi, reproductius, multigeneracionals o endocrins.

Només dues dosis d’aliments MG van ser utilitzades, fent que fossin inadequats per detectar efectes dependents de la dosi.

Els mètodes estadístics per analitzar les dades eren inadequats, i l’EFSA havia suggerit una revisió dels mètodes, indicant una falta d’adequació en l’avaluació del risc.

A vegades es feien comparacions estadístiques dels animals alimentats amb OMG  amb grups de control “històrics” de previs estudis sense referenciar, enlloc de grups control del mateix estudi, introduint així grans variacions que amaguen els efectes reals. L’equip de Séralini va reanalitzar les  dades comparant els grups tractats amb els grups controls més  propers, com és pràctica científica estàndard.

Efectes significatius va ser sovint ignorats per Monsanto, i es van tenir en compte només si s’observaven en ambdós sexes. Això és injustificat ja que s’esperen diferències de sexe per certes patologies, incloent alteracions relacionades amb el sistema endocrí, carcinogènesi i anormalitats de fetge i ronyons.

Com és el cas amb malalties renals no diabètiques, les femelles mostren efectes protectius en comparació amb els mascles (4). Monsanto va menystenir diferències que no depenien de la dosi, però el seu disseny experimental no permetia la detecció d’aquests efectes de dosi.

Monsanto va exigir correlacions entre diferents efectes significatius per acceptar alteracions, tot i que moltes d’aquestes no són esperables fins molt després del començament de l’alimentació amb OMG.

Per exemple, en l’estudi del MON 863, Monsanto va notar signes anatòmics de una “nefropatia progressiva crònica” en els ronyons de mascles de rates alimentades amb OMG. Però van afirmar que això era normal en rates velles, tot i que només tenien 5 mesos, i aquests signes no van ser descrits en rates d’edat similar utilitzades pels estudis del MON 810 i del NK 603. Els teixits animals en qüestió no estan disponibles per reanàlisis independents ja que pertanyen a Monsanto.

No hi  havia avaluació de la composició química del menjar. El menjar no es va analitzar en relació als herbicides, pesticides o modificació genètica, fent impossible saber si era l’herbicida, el pesticida o la modificació genètica la que causava la toxicitat.

Séralini i els seus col·legues també van suggerir  que un biaix d’interpretació podia esperar-se ja que tots els estudis estaven fets per la mateixa indústria que confiava en posar el seu producte en el mercat.

 

Propostes per millorar l’avaluació de risc dels aliments MG.

Amb milions de persones  sotmeses als aliments transgènics,  Séralini i els seus col·legues van concloure que eren necessaris més experiments.

Un suggeriment que fan és el Toxotest, útil per efectes crònics ambientals, reproductius o de desenvolupament. Dura dos anys, és multigeneracional, i inclou avaluacions en femelles prenyades, afegint informació en disfuncions endocrines, carcinogèniques, neurals i  hormonals.

Les proves de 90 dies en animals adults no poden comparar-se en sensibilitat a  les  d’aquests tests de desenvolupament en neonats. Paràmetres  de desenvolupament com alteracions en la petjada (imprinting) genòmica, que determina si s’està expressant la còpia  de la mare o del pare del gen, pot ser que no siguin aparents fins a la segona generació.

Aquestes anormalitats s’han observat amb disruptors endocrins com el bisfenol A i components estrogènics (5, 6),  i son qüestions importants i sense resposta en el cas del menjar MG.

Els Toxotests també s’haurien de realitzar en tres espècies animals (el mateix nombre es fa servir en estudis de pesticides) amb tres dosis de menjar MG a la dieta de 11, 22  i  33 per cent. Aquests haurien de ser comparats als de dietes  lliures de OMG igual en número i que són idèntiques genèticament, o  el més semblant possible a les línies MG.

Per deduir si els efectes tòxics son causats per herbicides o per la modificació genètica mateixa, seria més informatiu alimentar animals amb menjar MG tractat i no tractat amb herbicides. Finalment, el disseny experimental estadístic necessita ser millorat.

S’haurien de fer servir un monitoratge de la dieta MG en la població humana per deduir efectes inesperats com al·lergenicitats. Les mostres de sang serien guardades en bancs i analitzades per buscar anticossos contra els transgens i els seus productes. Per poder realitzar aquests estudis sobre els humans es requereix l’etiquetatge de tots els productes MG. Finalment, totes les dades originals dels estudis de la indústria haurien d’estar a pública disposició per tal que es puguin analitzar de manera objectiva.

Com a conclusions

Les avaluacions de risc actuals són inadequades per detectar i reconèixer la toxicitat dels aliments MG. Estudis previs independents havien indicat clarament els perills dels conreus MG per la salut humana, amb patologies esteses incloent defectes de naixement i avortaments espontanis, infertilitat,  reaccions del sistema immunitari i al·lergenicitat, i com es mostra aquí, toxicitat de fetge i ronyons. Aquesta revisió suggereix millores clares per als  dissenys actuals dels tests de toxicitat i haurien de ser incorporades tant per la indústria com per la Comissió Europea i els governs europeus

Referències

 

1. Séralini G-E, Mesnage R, Clair E, Gress S,Vendômois J, Cellier D. Genetically modified crops safety assessments: present limits and possible improvements. 2011. Environmental Sciences Europe, 23, 10-20

2. Benachour N and Séralini G-E. 2009. Glyphosate formulations Induce Apoptosis and Necrosis in Human Umbilical, Embryonic, and Placental Cells Chemical Research. Toxicology, 22, 97–105

3. Malatesta M, Perdoni F, Santin G, Battistelli S, Muller S, Biggiogera M. 2008. Hepatoma tissue culture (HTC) cells as a model for investigating the effects of low concentrations of herbicide on cell structure and function.  Toxicology In Vitro, 22, 1853-1860

4.  Cherney DZ, Sochett EB and Miller JA. 2005. Gender differences in renal responses to hyperglycemia and angiotensin-converting enzyme inhibition in diabetes. Kidney International, 68, 1722–1728

5 Braun JM, Yolton K, Dietrich KN, Hornung R, Ye X, Calafat AM, Lanphear BP. 2009. Prenatal bisphenol A exposure and early childhood behavior. Environmental Health Perspectives, 117, 1945-1952

6. Anway MD, Cupp AS, Uzumcu M, Skinner MK. 2005. Epigenetic transgenerational actions of endocrine disruptors and male fertility. Science, 308, 1466-1469

About these ads

3 Responses to “Els aliments MG són tòxics, segons confirma una meta-anàlisi”


  1. 1 Pili 2 novembre 2011 a les 19:36

    Crec que s’ha de fer alguna cosa. No és possible que la espécie humana sigui tan cruel d’enverinar la seva pròpia descendència. Tot aixó s’ha de parar. Jo no sé com, però ha d’haver alguna manera de que tothom s’assabenti que ens estan matant. I to per els maleits diners!!!!!!!

  2. 2 Dani 31 maig 2012 a les 15:30

    Qualsevol dia, la terra continuarà girant… però sense nosaltres… definitivament actuem com una plaga i ens pensem que podem fer el que ens doni la gana


  1. 1 Contaminants químics i transgènics als aliments. El Dr Séralini a Lleida i Barcelona « Som Lo Que Sembrem Vallès Retroenllaç en 28 octubre 2011 a les 23:18

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s





Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 48 other followers

%d bloggers like this: