Entrevista a Josep Pàmies

Fa dues setmanes que el setmanari Directa va publicar a la seva contra-portada una entrevista al Josep Pàmies.  L’entrevista feta pel periodista Oriol Andrés, es pot llegir a aquest enllaç.

Projectes al territori: Santa Eulàlia de Ronçana

Impuls cap a la sobirania alimentària a Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental) :  Banc de terres i recursos agraris, fires agroecològiques, menjadors escolars ecològics, jornades tècniques de conversió a la agricultura ecològica..tot  tirat endavant  conjuntament  per ciutadans, pagesos, tècnics  i Ajuntament

Elisabet Navarro i la tècnica Agnès Moya ens van explicar a Som lo que Sembrem i a gent de l’Altraveu de Castellar http://www.laltraveu.org/ com s’han anat desenvolupant els projectes.

L’any 2010 s’ha dut a terme un altre impuls a Santa Eulàlia a favor de l’agricultura i la ramaderia (especialment les ecològiques)  i dels circuits curts de comercialització, continuant el procés en què porten treballant  ja uns quants  anys diferents actors del municipi, inclòs l’Ajuntament amb el programa Ronçana. Camp i Qualitat.

Durant l’any passat,  s’ha anat recollint informació de manera exhaustiva gràcies a una campanya municipal i també a la participació i implicació de diversos sectors,  per anar elaborant una base de dades de terres i d’altres recursos agraris, inspirada en el Banc de  Terres d’ Ulldecona. L’Agnès va parlar amb molts  pagesos i propietaris de terres del municipi i alguns van mostrar interès a arrendar o cedir les terres per ser conreades.

 A continuació  es van elaborar  uns documents amb les superfícies de les terres, els ortofotomapes i altres dades d’interès. Aquests documents han estat disponibles a l’Ajuntament  per les persones interessades a conrear les terres, i s’ha procurat quadrar l’oferta amb les necessitats de les persones, tot i que no sempre ha estat possible. Una vegada posades en contacte, les dues parts arribaven a un acord sense més  intervenció de l’Ajuntament que una assessoria legal.

De cara a aquest any, la idea es intentar reactivar el banc, doncs és cert que la dinàmica a vegades va perdent ritme (la gent oblida que pot oferir o demanar terres, infraestructures,etc),  i a la vegada segueix present la intenció d’anar-se connectant i treballant conjuntament amb altres bancs o indagar més en la proposta per tal de seguir caminant cap a una major accessibilitat al recurs “terra” per part de la gent que no ve de pagès o que necessita recursos d’aquesta índole que estan en desús.

Altre actuacions dins d’aquest impuls han estat l’ organització d’una Jornada Tècnica sobre la conversió a l’agricultura ecològica,  la I Fira agroecològica del municipi, Lliga’t a la Terra, que va ser un èxit el passat juny, i l’impuls  als menjadors escolars ecològics a les escoles bressol del municipi. Actualment, un 50% del menjar ecològic de les dues escoles és subministrada pels productors locals, sota la coordinació del projecte Ecomenja, i s’ha assolit un alt grau de satisfacció per part de pares, mestres i nens.

Anunciem de pas que la II Fira Lliga’t a la Terra de Santa Eulàlia de Ronçana:  Fira de planter  i llavors, i amb  moltes activitats oferides per a  nens i adults, tindrà lloc aquest any el dissabte 9 d’abril, tot el dia, al centre cívic la Fàbrica de Santa Eulàlia de Ronçana. Més informació: Elisabet Navarro navarroce@diba.cat

Reportatge a Gava-Tv de transgènics

Per a veure el vídeo fer clic a la imatge:

El vídeo dura uns 7 minuts.

Entrevista a Andrés Carrasco

En un programa de ràdio penjat al web del “instituto nacional de Tecnología Industrial” s’ha fet una entrevista a Andrés Carrasco, investigador argentí que ha denunciat els efectes teratògens i cancerígens del glifosat. A l’entrevista es comenta una agressió comesa sobre ell, i es vincula aquesta als poders fàctics que estan sembrant la soia transgènica a la regió. També es parla de les alternatives que ells proposen en comptes de fer servir glifosat: una agricultura que faci menjar per a la regió i no pas un producte d’exportació.

L’entrevista es pot escoltar a aquest enllaç.

També es pot veure la mateixa entrevista en vídeo en aquest altre enllaç.

Andrés Carrasco

Entrevista a Clara Nicholls

He trobat aquesta entrevista a la professora de les universitats d’Antioquia i de Berckeley. Es va fer aprofitant la seva presència al màster de cooperació i desenvolupament a Lleida.

Es pot llegir l’entrevista al seu lloc original fent clic aquí.

Entrevista Clara Inés Nicholls

Enginyera Agrònoma i Doctora en Entomologia. Investigadora i catedrática d’agroecologia del Centro de Estudios Latinoamericanos de UC Berkeley.

Clara Inés Nicholls, va estar a Lleida, com a docent del màster en desenvolupament i cooperació internacional de la Universitat de Lleida i varem aprofitar l’ocasió per realitzar-li una entrevista.

Els seus coneixements sobre agroecologia, tant des del punt de vista dels aspectes tècnics com socials, ens han permés realitzar una entrevista per aprofundir sobre el debat existent de la situació de l’agricultura del medi rural als paisos empobrits econòmicament i poder veure quin és el rol i la manera de l’agroecologia per a la millora en la qualitat de vida en aquestes poblacions

En primer lloc, m’agradaria que ens fessis una breu diferenciació entre l’agricultura orgànica, l’agroecologia i l’agricultura sostenible, ja que són tres conceptes que habitualment generen molta confusió.

Començant per l’agricultura orgànica, es tracta simplement d’un mode de producció, és canviar un paquet tecnològic per un altre, on es permeten certs productes a diferència de l’agricultura de síntesi. L’agroecologia és una ciència que ofereix els elements metodològics per a dissenyar, avaluar i analitzar sistemes agrícoles sostenibles.

Entrevista al Triangle

“Amb els transgènics els polítics fan allò que la indústria vol”

Després de 12 anys, la CE ha autoritzat un nou cultiu d’un organisme modificat genèticament. Des de l’entitat catalana alerten dels perills d’aquest tipus d’aliments i denuncien la connivència de la ministra d’Innovació, Cristina Garmendia, amb els transgènics

Marc Font
Què suposa que la Comissió Europea hagi autoritzat el cultiu d’una patata transgènica?
Implica que si algú la vol plantar té el dret a fer-ho i que cap administració, en principi, l’hi pot impedir. No depèn de la decisió dels estats, qui vulgui plantar la patata ho podrà fer sempre i quan la BASF [l'empresa que ha creat la patata] l’hi doni la llavor. Només es podrà impedir el cultiu si l’Estat aplica una clàusula de salvaguarda i això només serà possible si l’Estat demostra amb estudis científics publicats després de la decisió de la CE que aquest impediment està justificat.

Matiso que hi ha estratègies regionals de zones lliures, que tot i legislar en contradicció a la normativa europea, poden aconseguir convèncer o dificultar que algú la vulgui plantar. La meva resposta intentava desmentir el fet que s’anunciava en alguns mitjans que els governs tenien la darrera paraula.

Veieu la decisió com un retrocés després de 12 anys sense cap autorització cultius d’aquest tipus?
En cap moment la Comissió Europea s’ha posicionat en contra dels transgènics, sempre hi ha estat molt favorable. Durant tot aquest temps de moratòria de facto l’Organització Mundial del Comerç (OMC) demanava a la UE que li donés arguments que justifiquessin que no es poguessin plantar transgènics a Europa, i la CE enviava justificants a l’OMC dient que hi havia un seguit de problemes que ho impedien. Ara,, però sense que res hagi canviat, la CE considera que ja tenen la seguretat que no hi ha cap problema amb els transgènics, de manera que han decidit deixar de justificar-se i tirar pel dret.

Hi ha estats que han criticat la decisió, però l’Estat espanyol l’ha avalat. El fet que sigui la principal potència europea en el cultiu de transgènics hi deu tenir alguna cosa a veure…
Sí, que es van introduir a la UE quan governava el PP, i que la ministra d’Innovació, Cristina Garmendia, estigui per damunt dels responsables d’Agricultura i Medi Ambient, un fet no escollit a l’atzar. En aquest tema mana ella i la resta han d’acatar. Des de diverses publicacions, com Diagonal, s’assegura que ella forma part del lobby pro-transgènics d’Espanya.

Per què consideres que l’Estat espanyol és la principal potència europea en aquests cultius?
Els defensors dels transgènics diuen que a Espanya hi ha el problema del barrinador i per això s’hi introdueix el blat de moro resistent a aquesta plaga, que és l’únic autoritzat a Europa. Hi ha un altre argument molt important que és el paper dels mitjans de comunicació de masses. A tot Europa hi ha una consciència bastant crítica de cara a la introducció d’aquests aliments, però a l’Estat espanyol patim uns mitjans molt sensacionalistes i poc informadors i analítics. Quan parlen dels transgènics probablement simplifiquen tant que resten credibilitat al que en diuen sobre aquest tema els moviments socials i això ajuda que l’opinió pública segueixi desinformada. D’aquesta manera, els polítics ho tenen més fàcil per fer el que els doni la gana. Tot i que no és ben bé així, sinó que fan allò que els lobbys de pressió, en aquest cas la indústria biotecnològica i, de retruc, els investigadors, volen. El polític, que no en té ni idea del que és bo i dolent, acaba fent cas a l’únic lobby de pressió que té, que és favorable als transgènics. Perquè els mitjans de comunicació de masses ja s’han encarregat d’impedir que els que s’hi oposen arribin a poder-se considerar lobbie de pressió.

El fet que darrere dels transgènics hi hagi grans multinacionals com Basf o Monsanto deu multiplicar la seva capacitat de pressió?
Sí. Per conèixer la consciència d’aquestes companyies es pot dir que la Basf encara fàbrica DDT [un compost usat en insecticides], tot i que està prohibit a Europa i als Estats Units. És una empresa que no té cap mena d’escrúpol en seguir fabricant una substància que s’ha considerat que és molt perillosa pel medi ambient! Això només és un exemple del que és la multinacional. El mateix passa amb la Monsanto i les altres empreses d’aquesta indústria.

Per què la població s’hauria d’oposar als transgènics?
M’agrada simplificar els motius amb una frase: No en sabem prou de com funcionen els éssers vius, les cèl·lules i això barrejat amb el capitalisme es converteix en una bomba. Estem tocant coses i a sobre sota la necessitat dels beneficis. El mateix ha passat amb la química. Hem fet substàncies molt perilloses i les hem escampat pel medi, fins que 30 anys després Europa decideix prohibir-les. Estem en un context on no en sabem prou i el capitalisme ens està destrossant i portant a un carreró sense sortida. Hem d’aturar aquesta manera de fer les coses, de passar per damunt de tota la resta per obtenir beneficis. Hauríem de parar, mirar de canviar el model econòmic i potser d’aquí a uns anys la societat diu que vol investigar per aprofitar els recursos i coneixements que tenim. Jo treballo en el sector biotecnològic i la major part de la gent que s’hi dedica pensa que s’està anant massa ràpid en el desenvolupament de la tecnologia aplicada als aliments.

Hi ha altres perills vinculats a l’alimentació?
Els investigadors consideren que l’enginyeria genètica aplicada als aliments no és res més que una eina més de les que s’han estat aplicant per millorar el nostre coneixement en la producció d’aliments. I es queixen que la UE té uns controls massa rigorosos respecte aquesta tecnologia i això impossibilita la multiplicació d’aquesta tecnologia a Europa i al món. En un debat celebrat fa uns dies a la UB, un professor de genètica deia que hi havia altres millores aplicades als aliments que considerava molt més agressives i problemàtiques que els transgènics. Una d’aquestes mesures seria la generació de varietats vegetals mitjançant irradiació. Però la UE només ens protegeix contra els transgènics i no contra aquesta tecnologia. Pretenem obrir la caixa de Pandora i que no només es parli dels transgènics, sinó també de les altres maneres de generar agro-biodiversitat. Perquè això no es coneix. No s’està demostrant que la tecnologia dels transgènics no sigui problemàtica, i al contrari del que diuen els seus defensors, hi ha prou indicis per esperar-ho. A banda, els transgènics afavoreixen els monopolis, van en contra de l’agricultura sostenible i això té tant de pes que ens hi seguirem oposant tot i que n’hi hagi que no siguin problemàtics per a la salut.

Accés a la versió original.

Entrevista

Un alumne de 2n de batxillerat -Albert- ens ha fet una proposta d’entrevista.

Podeu descarregar-vos la a aquest enllaç:

http://sembremvalles.files.wordpress.com/2009/12/entrevista_ogm_miquel.pdf