Arxiva a la Categoria 'informes'

Presentació a Martorelles de “¿nos envenenan?”

L’associació Sàlvia de Martorelles ens ha demanat presentar el llibre de Gilles-Éric Séralini “¿nos envenenan?” a la seva vila. L’acte serà dimecres 20 de novembre a les set del vespre a la Biblioteca de Martorelles (c. Santiago Tiffon, 21).

Podeu fer difusió de l’acte mitjançant aquest cartell.

poster_nos_envenenan

La presentació d’aquest llibre és una eina molt important de difusió d’un treball científic que alerta dels riscos sanitaris del consum dels transgènics que s’estan comercialitzant i de les mancances que hi ha a Europa en el control previ a la seva comercialització. Tot i que a Europa els nivells d’exigència per a la comercialització o per a la sembra són molt importants el treball que s’explica en aquest llibre mostra com les pressions del Lobby de l’agro-negoci impedeix que es detectin els problemes que s’han detectat.

Animem a les persones i entitats que segueixen el treball de Som lo que Sembrem a difondre el contingut d’aquest llibre amb actes com aquest per tot el territori.

Premi recerca Drets Humans

El dilluns 27 de maig s’ha lliurat el V Premi de Recerca en Drets Humans al treball sobre transgènics i la seva patentabilitat

La vicepresidenta del Govern de la Generalitat va resoldre atorgar el V Premi de Recerca en Drets Humans, dotat amb 5.000 euros, a la senyora Júlia Lladós Vila, pel seu treball Els transgènics i la seva patentabilitat. Implicacions en la realització dels drets humans. El Premi comporta, a més, la publicació de l’obra premiada.

L’acte de lliurament del Premi ha estat el dilluns 27 de maig a les 19 hores a la sala Cotxeres del Palau Robert de Barcelona. L’acte ha estat presidit per la vicepresidenta del Govern i consellera de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega.

Som lo que Sembrem valorem molt positivament el lliurament d’aquest premi.  En aquest país la introducció de la sembra de conreus transgènics es va fer sense estudis seriosos  ni cap valoració ni debat per part del Govern ni de la societat.  Recordem la denúncia que Som lo que Sembrem vam fer al 2009 dels informes del CAPCIT (comitè inventat per l’ocasió d’assessorament al Parlament en Ciència i Tecnologia) en relació a la ILP de Som lo que Sembrem per declarar Catalunya Lliure de Transgènics.
El document parla de la interacció entre la normativa mediambiental i del comerç a escala internacional, des de la perspectiva dels transgènics.
“El presente estudio analiza la cuestión de la ingeniería genética aplicada a la agricultura. En concreto, se exponen los diferentes procesos de producción y tipos de transgénicos; y cómo, con la entrada en vigor del Acuerdo sobre los Aspectos de los Derechos de Propiedad Intelectual relacionados con el Comercio en 1995, los OGM se convierten en un bien de interés privado, patentable sin reservas. Por ello, la aparición de dicho Tratado hace ya más de una década pone en duda el cumplimiento de aquellos instrumentos de protección de la diversidad biológica dirigidos a garantizar la seguridad en la biotecnología moderna; motivo por el cual se evalúan sus interacciones. Asimismo, también se contemplan los nuevos Protocolos resultantes del COP 10 celebrado el año 2010 en Nagoya, que suponer un cambio de discurso en cuanto a dichas sinergias se refiere, aun y no haber entrado en vigor hasta la fecha.

Si bien en un inicio la voluntad teórica de la biotecnología agrícola era “curar” el hambre del mundo, el Acuerdo sobre los ADPIC hace discutible este propósito a la praxis. De este modo, la competitividad comercial pone en riesgo al medio ambiente en general, y la diversidad biológica en particular; y conlleva conflictos sociales. En conclusión, el proyecto subraya la necesidad de asegurar el cumplimiento de la normativa internacional de protección de la diversidad biológica así como de establecer garantías para la anteposición del principio de precaución. Además, se recomienda la gestión pública de los transgénicos y la intervención en el actual modelo de producción de transgénicos, vía moratoria de facto, hasta poner fin a los riesgos ambientales y socioeconómicos que actualmente se derivan de ellos y que ponen en duda la garantía de los múltiples derechos humanos implicados en esta cuestión – y, en especial, el derecho a un medio ambiente adecuado, esencial para la supervivencia y prius para el disfrute de cualquier derecho humano.”

Nota de premsa de la Generalitat del 15 de maig.

Transgènics per Sant Jordi

La informació al voltant dels transgènics agrícoles té una novetat editorial d’aquest mes d’abril. Ideal per a la diada de Sant Jordi: “la verdad sobre los transgénicos” de la editorial Icaria -i per tant una pista d’on trobar-los.

laverdad_sobrelos_transgenicos

Deixem a continuació una traducció d’un text de Gustavo Duch presentant el llibre:

Les llavors transgèniques no saben reproduir-se; contaminen a les llavors criolles i ecológiques; enverinen les terres cultivables, ruixades de pesticides; estan al servei de les grans corporacions mentre esclavitzen a les gents camperoles; i amb cada nova sembra transgènica més pinsos per engreixar animals engabiats es cullen, mentre les gents rurals perden les seves terres proveïdores d’aliments.

La recerca, seriosa i independent, que recull aquest llibre, ens adverteix que, tal com van sospitar fa ja temps les persones vinculades a la terra, aquestes llavors modificades pels patrons del lucre han arribat als nostres plats —incomplint els guions democràtics— per omplir-nos la boca d’aliments que comprometen seriosament la nostra salut. És un llibre que alça la veu i ens crida a escopir les endrapades transgèniques, per exercir totes i cadascuna de les nostres sobiranies.

Gustavo Duch

Mocions prohibir Glifosat

MOCIONS ALS AJUNTAMENTS PER PROHIBIR ES HERBICIDES amb GLIFOSAT

 Som lo que Sembrem i la CUP presenten el proper dijous dia 4 d’octubre una moció al Ple  de Mataró per reduir l’ús d’herbicides amb glifosat i agrotòxics en general, i per prohibir el glifosat en zones sensibles immediatament,  i arreu a mig plaç. Dilluns dia 1 van fer una roda de premsa a Mataró per explicar la raó de ser de la moció i les propostes presentades. Teniu la informació en aquest enllaç, on es troba també el text de la moció que es presentarà dijous: som lo que sembrem i la cup reclamen que l’ajuntament de Mataró deixi d’utilitzar el glifosat

Recordem de pas que a l’estiu la CUP de Santa Maria de Palautordera va presentar en el mateix sentit una moció que es va aprovar al Ple. Us deixem també l’enllaç de la notícia de la moció i el contingut d’aquesta.

la cup de palau presenta una moció en defensa de la salut i contra l’ús d’herbicides i… (notícia del web de la cup de palautordera)

Per altra banda informem que  la demanda de informació presentada  per la CGT a l’ajuntament de Barcelona sobre l’ús d’herbicides amb glifosat i altres agrotòxics ha estat despatxada  sense posar-hi cap interès i escudant-se en què el producte està autoritzat. En particular la pregunta de la instància CGT/Som lo que Sembrem  sobre si des de l’ajuntament s’avisava o es  tenia intenció d’avisar a persones amb sensibilitat química múltiple (SQM) quan es feia una aplicació, ha estat resposta raonant que les persones amb SQM son molt sensibles a tots els químics i per tant no s’han de preocupar. És clar, responem des de Som lo que Sembrem,  que la raó per la qual aquesta persones desenvolupen aquests problemes és a causa de l’excés de químics en el seu entorn i això l’ajuntament ho menysprea i ho nega. Aplicar aquests herbicides a prop d’àrees on hi ha nens no sembla preocupar gens tampoc a l’ajuntament convergent  de la ciutat de Barcelona.

Us posem la resposta de l’Ajuntament de Barcelona en aquest enllaç:

resposta-glifosat-parcs-i-jardins-1.pdf
Els responsables en els ajuntaments de Palautordera, Mataró i altres municipis sensibilitzats estan incrementant esforços per reduir l’ús d’agrotòxics que afecten la població i els ecosistemes, però es troben amb una manca de formació per part de les institucions responsables. Caldrien més cursos i experts en jardineria (i agricultura) ecològica i sostenible. Som lo que Sembrem pensem que el Govern hauria de posar mesures en marxa per dotar els tècnics municipals dels coneixements adients, i considerem també que hi hauria d’haver un canvi radical de sensibilitat cap a la protecció de la biodiversitat dels nostres espais naturals i agraris, evitant una degradació contínua que només ens porta a més desequilibris i a més plagues.
Tota la informació sobre la campanya del glifosat:

campanya-2012-de-slqs-contra-lus-dherbicides-amb-glifosat

Blat de moro transgènic i taxes de mortalitat i de càncer en ratolins de laboratori

El blat de moro transgènic resistent a Roundup i el mateix Roundup incrementen les taxes de mortalitat i de càncer en ratolins de laboratori

Un nou estudi del grup d’investigadors encapçalat pel professor Séralini de la Universitat de Caen (França) mostra que ratolins de laboratori alimentats amb una dieta que conté el panís transgènic NK 603 resistent al Roundup o amb aigua contaminada amb aquest herbicida en concentracions inferiors a les permeses per la normativa desenvolupen tumors molt més ràpidament i moren en proporcions més altes[i].

 Aquest és l’estudi toxicològic realitzat a més llarg termini fins ara amb transgènics, ja que s’ha fet un seguiment dels ratolins al llarg de dos anys[ii], que és la durada habitual del seu cicle de vida, tot analitzant més de 100 variables vitals d’aquests animals, lo que també el fa l’estudi més complet en el seu camp.

Els resultats d’aquest estudi mostren que els ratolins exposats fins i tot a les dosis més baixes de balt de moro transgènic o d’aigua contaminada amb Roundup, desenvolupen tumors i danys al fetge i ronyons ja als 4 mesos en el cas dels mascles i als 7 mesos en el cas de les femelles, mentre que els ratolins no exposats no desenvolupaven aquests problemes fins als mesos 23 i 14 respectivament. Entre els ratolins exposats, el 50% dels ratolins mascles i el 70% de les femelles van morir prematurament, i això només va ser així en el 30% i el 20%, respectivament, dels ratolins no exposats.

La normativa europea estableix un llindar de contaminació de l’aigua de boca amb una concentració màxima legal de 0’1 micrograms de Roundup per litre d’aigua. Però en aquest experiment, fins i tot les dosis més baixes de Roundup utilitzades  (0’05 micrograms per litre d’aigua, és a dir la meitat d’aquella concentració màxima legal) van produir greus problemes de salut en els ratolins. Recordem que un estudi recent mostra que un 68% de les aigües freàtiques analitzades a Catalunya tenen concentracions mitjanes anuals de Roundup superiors a aquells 0’1 micrograms per litre.

Tots aquest efectes negatius demostrats pels investigadors són el resultat de la contaminació per aquest herbicida, però també del mateix procés d’enginyeria genètica. La perillositat del Roundup i la resta de formulacions comercials del glifosat tant per a la salut humana com per a la del medi, i especialment els amfibis, ja havia estat demostrada en diferents estudis, i ha estat la raó darrera la campanya de Som Lo Que Sembrem contra l’ús d’herbicides amb glifosat[iii]. Tanmateix, diferents estudis anteriors havien mostrat els riscs per la salut humana de la soja o panís transgènica resistent al Roundup[iv]. Aquest darrer treball del grup de la Universitat de Caen mostra que el mateix procés d’enginyeria genètica utilitzat per produir aquestes varietats transgèniques i els seus efectes incontrolats sobre les plantes de panís poden haver estat una de les causes dels efectes negatius sobre els animals alimentats amb aquestes varietats.

Finalment, la credibilitat del procés europeu d’aprovació de varietats transgèniques i dels organismes responsables d’aquest procés, i especialment l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), queden completament en entredit, ja que aquesta havia donat el seu vist-i-plau pel seu ús en alimentació humana i animal al 2004 i pel conreu a Europa al 2009 a aquesta  varietat de panís transgènic utilitzada en l’estudi realitzat pel grup del Dr. Séralini, l’anomenada NK603. El conreu però, no es va a arribar a autoritzar per part de la Unió Europea per l’oposició de diversos governs, i la NK603 s’importa d’Amèrica pel consum a la Unió Europea.

 

Des de Som lo que Sembrem exigim que s’aturi la importació d’aquesta i altres varietats de transgènics, i una vegada més que es prohibeixi el conreu de plantes transgèniques a Catalunya, i l’ús dels herbicides amb glifosat i altres agrotòxics.

www.sembremvalles.wordpress.com

http://www.somloquesembrem.org

 


[ii] La major part dels estudis amb els quals s’ha justificat l’autorització dels transgènics duren un màxim de 90 dies.

 

[iv]http://sembremvalles.wordpress.com/2012/04/17/informacions-per-a-rebutjar-els-herbicides-amb-glifosat/

Càncer i panís transgènic

Avui TV3 ha emès la notícia de la publicació de l”article de l’equip del professor Sèralini relacionant el panís transgènic tolerant a herbicida amb càncer en ratolins.

La notícia es pot veure a continuació:

.

Des de Som lo que Sembrem s’està preparant una nota de premsa que aviat publicarem.

Efectes del Bt sobre cèl·lules humanes

Hem traduït un article del Professor Sèralini pel seu interès. Quan s’avaluen plegats els dos tipus de transgènics (99% dels transgènics comercialitzats) s’obtenen resultats problemàtics. Una important conclusió: l’EFSA no fa bé la feina.

Avaluació de la citotoxicitat de les toxines Bt Cry1Ab i Cry1Ac en cèl·lules humanes i en combinació amb herbicides a base de glifosat.

Es tracta d’un experiment en el que es testa per primer cop, els efectes de les toxines Cry1Ab i Cry1Ac Bt sobre cèl·lules humanes renals , i els efectes d’aquestes combinats amb herbicides a base de glifosat.

S’ha demostrat que les proteïnes Cry procedents de Bt modificats genèticament formen porus a les membranes cel·lulars dels insectes; demostrant així que no són idèntiques a les naturals tal com s’ha arribat a afirmar.

Per a l’experiment es va utilitzar una línia embrionària de ronyó, perquè ja s’havia demostrat anteriorment les disfuncions renals creades ingerint dietes a base d’aliments OGM en rates.

Com a avaluadors de la citotoxicitat mesurem l’activitat d’una sèrie d’enzims, relacionats amb la respiració mitocondrial de la cèl·lula. Són la succinat-deshidrogenasa (SH) i l’adenilat-quinasa (AK) que ens indicaria la presència de possibles alteracions en la membrana cel·lular per presència de porus.

Els resultats obtinguts ens indiquen un descens de l’activitat del enzim SH en una concentració de 100 ppm (0.1 g/kg) de Cry1Ab. En el cas de la toxina Cry1Ac no es va detectar cap modificació de l’activitat de l’enzim SH. També es va observar que la toxina Cry1Ab provoca alteracions en l’activitat de l’enzim AK, per tant estem en presència d’alteracions de la membrana cel·lular, en concentracions de 0.1 mg/kg de toxina.

Quan es va afegir Roundup en l’experiment de les cèl·lules renals, no es va observar cap efecte addicional més, només el de l’actuació de l’herbicida: reducció de l’activitat del enzim AK i de la respiració mitocondrial. També es va observar un increment en la apoptosis cel·lular (l’apoptosis és una mort cel·lular programada per la mateixa cèl·lula) quan es varen addicionar a la línia cel·lular renal una combinació de Roundup i de toxines Cry1Ab i Cry1Ac.

Si més no, creiem que pot haver-hi una bioacumulació de toxines a llarg termini en els teixits i també uns possibles efectes a llarg termini. Tal com s’ha observat en el sèrum de dones embarassades, la concentració de toxines Bt rondava al voltant de 0.2 ppb (0.2 micrograms/kg).

Es qüestiona també la forma d’avaluació reglamentada de la Unió Europea per autoritzar les llavors OGM, que no requereix test in vitro sobre cèl·lules humanes.

Autor de l’article: Dr. Séralini i col.

Rev. Applied Toxicology. Publicat l’any 2012.

Els contaminants ambientals augmenten el risc de diabetes

La acumulación de contaminantes triplica el riesgo de diabetes en España

Los enfermos diabéticos tienen el doble de compuestos orgánicos persistentes | La incidencia es nueve veces superior en las personas con obesidad y niveles más altos de PCB

Salud 22/07/2012 – Antonio Cerrillo. La Vanguardia. Barcelona

Un estudio científico relaciona, por primera vez en España, la acumulación de concentraciones de contaminantes en el cuerpo humano y el desarrollo de la diabetes. Las personas con mayores niveles de compuestos orgánicos persistentes (COP) en su organismo tienen el triple de riesgo de padecer esta enfermedad que las personas con niveles más bajos de estos contaminantes. Los COP son sustancias procedentes de los residuos industriales y pesticidas agrícolas que se acumulan en el cuerpo.

El estilo de vida sedentario, la obesidad y la ingesta excesiva de calorías se han relacionado tradicionalmente con la incidencia de la diabetes. Pero estos factores no explican toda la expansión de esta enfermedad; y cada vez más estudios han demostrado la implicación de la contaminación por COP, que llegan al organismo sobre todo a través de la ingesta de alimentos. Ahora, este estudio confirma los resultados hallados en otros países.

“Hemos visto la relación que hay entre los contaminantes en el cuerpo, especialmente los PCB y el hexaclorobenceno, y el riesgo de diabetes”, explica Magda Gasull, investigadora del Instituto Hospital del Mar de Investigaciones Médicas (IMIM), primera autora del estudio publicado por la revista Environmental Science and Technology. Se sabe, además, que los COP contribuyen a causar trastornos en el sistema endrocrino (por ejemplo, en el tiroides), entre otros impactos en la salud.

Continue reading ‘Els contaminants ambientals augmenten el risc de diabetes’

Petició d’infromació ambiental a l’administració

Per a completar la campanya de Som lo que Sembrem contra l’ús d’herbicides basats en glifosat -i ja de passada contra els altres herbicides i contra els altres pesticides-, hem enviat a l’administració una sèrie de cartes demanant més informació.

A continuació hi ha l’enllaç a les corresponents cartes:

- Carta a l’agència de protecció de la salut.

- Carta a la direcció general del Departament d’agricultura ramaderia i pesca.

- Carta a medi natural del Departament d’agriculgura Ramaderia i Pesca.

- Carta a l’agència Catalana de l’Aigua.

- Carta a l’àngècia de Salut ambiental.

Breu crónica de la conferència d’Andrés Carrasco

El dissabte 19 de maig vam poder gaudir de la presència del Doctor Andrés Carrasco que ens va fer una conferència. L’acte va ser organitzat per l’Aliança per a la Sobirania Alimentària dels Pobles de Catalunya, l’Espai de Recursos Agroecològics i Som lo que Sembrem.

Per a poder contextualitzar el seu discurs vam decidir començar l’acte amb una breu introducció de part de Gregorio Álvaro, històric membre del moviment antitransgènic. La seva introducció va servir per a posar sobre la taula que Espanya i concretament Aragó i Catalunya és el lloc on més es conrea panís transgènics d’Europa.

El Doctor Andrés Carrasco va explicar els resultats que ha trobat en els seus estudis sobre els efectes dels herbicides basats en glifosat sobre el desenvolupament embrionari d’amfibis. Els efectes teratogènics es van trobar amb el principi actiu d’aquests herbicides, el glifosat, i això té la importància què les diferents marques d’herbicides basats en aquesta substància tenen els mateixos efectes nocius sobre la salut i el medi ambient. Dosis baixes de glifosat generen malformacions en embrions d’amfibis. I si s’apliquen dosis molt diluïdes directament a l’interior de l’embrió es troben aquests mateixos efectes. Va emfasitzar que la metodologia emprada és bàsica en els estudis embriològics però que ha estat criticada pels que no els agrada el resultat obtingut. Va explicar que aquests efectes teratogènics del glifosat s’expliquen per la via del Retinol: el glifosat produiria un canvi en la concentració d’aquesta substància a l’interior de les cèl·lules; el retinol a grans concentracions, juntament amb la Talidomida i l’alcohol serien els agents teratogènics més importants i coneguts.

A més a més d’explicar els seus estudis, Andrés Carrasco va posar sobre la taula els estudis epidemiològics que evidencien l’augment de malalties vinculades a l’ús de pesticides sobre la població rural d’Argentina. Va explicar-nos com els interessos econòmics de la indústria de la soia es protegeixen amb decisions polítiques que tergiversen els informes que evidencien aquest panorama desastrós. Sovint la connivència d’alguns “científics” amb pocs escrúpols dona arguments al binomi economia-política dels interessos de l’agronegoci. De fet, una gran part del discurs del Doctor Carrasco es va dirigir a la importància de fer una bona ciència i d’advertir en la falsa ciència que es vincula als interessos econòmics que es preocupen només del seu melic sense pensar en el benestar comú.

L’àudio de la conferència es pot descarregar a aquest enllaç.

La conferència es va gravar en vídeo, però la qualitat no és molt bona. Es pot veure en aquest enllaç, i si millorem la qualitat del vídeo actualitzarem aquesta mateixa entrada.

Informe final “encuentro medicos de pueblos fumigados”

Durant l’agost del 2010 a Córdoba (Argentina) es va fer una trobada nacional de metges de pobles fumigats; sent un dels principals pesticides els herbicides basats en glifosat. El resultat d’aquesta trobada és aquest interessant informe:

Informe final

També podeu mirar aquest resum en un curt vídeo de 9 minuts.

Instàncies entrades als Ajuntaments de Catalunya

Aquí anirem recopilant  la informació que ens passeu, si heu entrat instàncies i quina resposta heu rebut dels vostres ajuntaments. Ens podeu escriure en els comentaris o a ilp@somloquesembrem.org:

- Si heu entrat una o dues instàncies, en quin ajuntament i quan. Les podeu entrar a títol vostre, posant el vostre nom i que us contestin a vosaltres, o tal com estan preparades, en  nom de Som lo que Sembrem.

- Després us demanem que ens escriviu de nou quan us contestin de l’ajuntament, i publicarem la resposta.

Si hi ha ajuntaments dels quals  no rebeu resposta, si us plau ens ho comuniqueu també, els agruparem i farem una denúncia al síndic de greuges o allà on calgui.

Les dues instàncies que oferim son

Instància demanant informació general sobre l’ús de plaguicides al municipi

Instància demanant informació sobre l’ús  d’herbicides amb glifosat al municipi i adjuntant  l’argumentari de SLQS dels herbicides amb glifosat

Argumentari de SLQS dels herbicides amb glifosat per adjuntar a la instància del glifosat

Instàncies entrades sobre els herbicides amb glifosat

Associació de Veïns Can Vinader  a l’Ajuntament de Castelldefels (en mans del PP)

Alternativa Ciutadana de Rubí l’ha entrat a Rubí. És interessant com ho han fet ells,  aquí ho trobeu http://www.acr.cat/2012/05/02/acr-a-traves-duna-campanya-de-som-lo-que-sembrem-demana-informacio-de-lus-de-plaguicides-a-rubi/

S’han entrat les  dues  instàncies a l’ Ajuntament d’Argentona (per part de la AAVV d’Argentona i per part de particulars)

Instàncies presentades a l’ajuntament de Cardedeu. ja hem rebut les respostes

Instància presentada a l’ajuntament de Passanant i Belltall

Instàncies presentades a Vilafranca del Penedès

Instàncies presentades a l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera (ja tenim resposta a una d’elles)

Instàncies presentades a l’Ajuntament de Mataró

Instància del glifosat entrada a l’Ajuntament de Ripollet

Instàncies entrades a l’Ajuntament de Lleida (ja tenim respostes)

Informació comunicada a l’Ajuntament de Celrà

Instàncies entrades a l’ajuntament de les Borges Blanques

Instància entrada a Banyoles

Instància entrada a Begur

Instància entrada a Blanes

Instància entrada a Calonge

Instància entrada a Camprodon

Isntància entrada a Cassà de la Selva

Instància entrada a Castelló d’Empúries

Instància entrada a Castell-Platja d’Aro

Instància entrada al Port de la Selva

Instància entrada a Figueres

Instància entrada a Girona

Instància entrada a la Bisbal de l’Empordà

Instància entrada a l’Escala

Instància entrada a Llagostera

Instància entrada a Llançà

Instància entrada a Lloret de Mar

Instància entrada a Olot

Instància entrada a Palafrugell

Isntància entrada a Palamós

Instància entrada a Pals

Instància entrada a Ribes de Freser

Isntància entrada a Ripoll

Isntància entrada a Roses

Instància entrada a Salt

Isntància entrada a Sant Feliu de Guíxols

Instància entrada a Sant Joan de les Abadesses

Instància entrada a Santa Coloma de Farners

Instància entrada a Santa Cristina d’Aro

Instància entrada a Tossa de Mar

Instància entrada a Vilafant

Instàncies entrades a Arbeca

Instàncies entrades a Calba

Instàncies entrades a Puigròs

Instàncies entrades a Espluga

El Grup Municipal de Gent de Gramenet (www.gentdegramenet.cat) van entrar la bateria de preguntes de les instàncies de SLQS sobre l’ús de plaguicides com a preguntes al darrer Ple municipal del 29 de maig i ja tenim les respostes

Instàncies entrades a l’Ajuntament de Cerdanyola

Instàncies entrades a Monistrol de Caldres

Instàncies entrades a l’Ajuntament de Barcelona. La resposta és aquesta.


Document sobre els herbicides amb glifosat

A continuació hi ha la informació que farem rodar per a donar els motius sobrats per  a la nova campanya de Som lo que Sembrem contra l’ús d’herbicides basats en glifosat.

L’argumentari de Som lo que Sembrem sobre els herbicides amb glifosat es pot descarregar editat en format pdf a aquest enllaç. aquest enllaç [actualització a octubre del 2013]

Aquest document es pot adjuntar a la segona de les dues instàncies que demanem que la gent entri al seu Ajuntament, la que té a veure amb l’ús d’herbicides amb glifosat al municipi

Continue reading ‘Document sobre els herbicides amb glifosat’

Jornades internacionals sobre els OMG, de SLQS (Barcelona, març del 2009)

Al web de Som lo que Sembrem hi ha aquesta entrada però per diversos motius no funcionen la majoria d’enllaços. Mentre no s’arregli he decidit penjar una còpia amb els enllaços corregits. A més, recentment a Madrid es van organitzar unes jornades semblant i pot ser interessant refrescar aquesta informació.

Materials de les Jornades Internacionals sobre els OGM, arguments per a una agricultura sense transgènics.

Posem a la disposició de l’activitat antitransgènica i de totes les persones interessades en conèixer més sobre la temàtica els materials que tenim ja disponibles sobre les jornades internacionals realitzades a Barcelona el passat 6 i 7 de març de 2009.

En aquestes jornades vam poder escoltar els arguments en contra dels transgènics de científics europeus experts sobre la temàtica, i que porten anys estudiant i denunciant la problemàtica mundial d’aquests cultius.

Continue reading ‘Jornades internacionals sobre els OMG, de SLQS (Barcelona, març del 2009)’

Terrible epidèmia de fallides renals a Centreamèrica

Unes realitats  tremendes de patiment i de esclavatge en les plantacions de sucre per a  fer etanol (alimentar cotxes) a diferents països de Centroamèrica. Les causes de les la malaltia renal que fa  que a molts homes joves els hi calgui diàlisi (que no es poden permetre pagar) per sobreviure, poden ser les condicions terribles de feina (hores, calor) i també l’ús d’agroquímics i aigües contaminades. L’ampli estudi epidemiològic que s’esta duent a terme està plantejant una relació amb el glifosat, que ja se sap que té efectes sobre els ronyons. Compostos de glifosat es fan servir indiscriminadament llançant-los des d’avionetes per augmentar la quantitat de sacarosa en les plantes de canya de sucre.

Pàgina 95 de l’estudi, conclusions preliminars. Es pot buscar a Google indicant aquestes dades

03B_BU_FINAL_report_scopestudyCRI_Dec18_2009_SPANISH.pdf 2300K
www.cao-ombudsman.org/…/03B_BU_FINAL_report_scopestudyCR..

Aqú us deixem un dels articles que expliquen superficialment l’angoixant situació, i la discussió sobre les causes.

Una epidemia azota a los braceros de la caña en Centroamérica Algunos expertos creen que la enfermedad renal crónica se debe a los pesticidas José Meléndez San José (Costa Rica) 26 DIC 2011 -

Una enigmática epidemia de insuficiencia renal crónica azota a los braceros contratados por temporadas en las plantaciones de caña de azúcar en Centroamérica. Sin una conclusión científica contundente sobre su origen, Gobiernos e investigadores del área atribuyen la enfermedad a pesticidas y fungicidas con sustancias tóxicas prohibidas en Europa, Estados Unidos y Canadá, pero de uso generalizado en cañaverales centroamericanos, y a condiciones laborales extremas en los cañales: trabajar expuestos a altas temperaturas, con exceso de esfuerzo físico y deshidratación. El saldo de viudas y huérfanos por la denominada enfermedad renal crónica (ERC) sigue creciendo en regiones con gran dependencia socioeconómica de las fuentes de trabajo en los cañizales y sus procesos de reconversión para producir etanol. Sin embargo, también se han registrado casos en jornaleros de plantaciones de algodón y en trabajadores que se dedican a actividades mineras y portuarias. Los datos oficiales han revelado que, con una incidencia cercana a 10 casos por cada 100.000 habitantes, la ERC es la principal causa de muerte de hombres en El Salvador, y en Nicaragua provoca más víctimas mortales en la población masculina que el impacto combinado de VIH-sida y diabetes. La Organización Mundial de la Salud ha asegurado que la enfermedad provocó más de 3.000 muertos de 2005 a 2009, aunque la Asociación Nicaragüense de Afectados por Insuficiencia Renal Crónica aseguró que solo en Nicaragua hubo 2.677 fallecidos en los últimos años. Recientes estudios de la Universidad de Costa Rica (estatal) mostraron que la mortalidad por la enfermedad es actualmente de 25 por cada 100.000 habitantes en dos municipios de la región noroccidental del país. Falta investigar si el agua tiene algún metal tóxico”, dice un científico El fenómeno ataca en especial al litoral del Pacífico de Centroamérica, con una longitud de unos 1.120 kilómetros, por lo que crece la demanda de onerosos tratamientos de diálisis. “Toda la franja costera del Pacífico de Centroamérica está sufriendo una epidemia de ERC que está desgastando a nuestra población, sobre todo agrícola”, señala la ministra de Salud de El Salvador, María Isabel Rodríguez, a EL PAÍS. “La enfermedad responde a una agresión química. Estamos viendo las mismas características desde el sur de México hacia toda Centroamérica, sobre todo la zona agro-costera del Pacífico, pero hay otras regiones que están impactadas”, precisa. La crisis “golpea los presupuestos nacionales, abarrota los hospitales por la gran demanda de trasplante renal y produce discapacidad y muerte”, detalla Rodríguez. “Los desfavorecidos que viven en zonas rurales y se dedican a la agricultura sufren estas situaciones e inequidades. Es una enfermedad de aquellos lugares donde los agroquímicos verdaderamente tóxicos han sido utilizados y, aunque algunos son prohibidos, se siguen usando”, añade. Un informe del Ministerio de Salud de El Salvador asegura que la “alta prevalencia” de la ERC se ha registrado en Centroamérica —también en el sur de México— en hombres agricultores menores de 60 años “expuestos a productos agroquímicos”. “Es una gran epidemia con un impacto tremendo en la población”, advirtió a la prensa regional el médico Víctor Penchaszadeh, epidemiólogo clínico de la Universidad de Columbia (Estados Unidos) y asesor de la Organización Panamericana de la Salud (OPS). Consultado por este diario, el médico Rolando Hernández, secretario ejecutivo de la Comisión de Ministros de Salud de Centroamérica, aclaró que la causa de la epidemia “no solamente es atribuible a pesticidas y fungicidas tóxicos”, ya que influyen otros factores. “La situación en El Salvador es bien particular: allí es una súper epidemia”, dijo el médico costarricense José Manuel Cerdas, especialista en riñón y miembro de varios grupos formados por la Universidad de Boston, el Gobierno de Suecia, la Sociedad Latinoamericana de Nefrología y la estatal Caja Costarricense del Seguro Social para investigar las causas de la ERC. Según él, “no hay ningún pesticida o fungicida o tóxico ambiental que se pueda relacionar con daño renal crónico”. “Nos falta investigar si el agua tiene algún metal tóxico, como plomo o arsénico, que sí podría dañar al riñón. Si a una persona la ponen a trabajar con un machete varias horas a 40 grados y no se hidrata bien, eso le hace más daño a sus riñones que usar herbicidas. La época en que esos trabajadores usan herbicidas no coincide exactamente con la zafra”. Tras relatar que en Bagaces y Cañas, municipios del noroccidente de Costa Rica y cercanos al Pacífico, “es desproporcionado el número de pacientes con ERC y es una epidemia”, el nefrólogo recordó que, “por tradición”, “las mayores causas de la enfermedad son diabetes e hipertensión arterial. Pero en estos casos los afectados no son diabéticos o hipertensos y no tienen problemas congénitos de riñones. O sea, hay algo en particular en esa zona”. Citado por la prensa de la región, Daniel Brooks, de la Universidad de Boston y director de una de las investigaciones sobre la enfermedad, declaró que las evidencias señalan con claridad que “el estrés por calor” puede ser causante de la ERC. De manera coincidente, Cerdas adujo que cuando se atribuye la enfermedad a los agroquímicos, “se habla genéricamente”. “Habría que identificar cuál agroquímico sería el causante. Esto parece tener más relación con las condiciones en que labora esta gente. Podemos decir que es un problema laboral, pero no necesariamente relacionado con algún herbicida”, añadió. La ministra Rodríguez replica que no solo se debe a condiciones laborales como altas temperaturas y exagerado esfuerzo físico. “De lo contrario, en otras regiones en donde las temperaturas son incluso mucho más altas, podrían ocurrir enfermedades renales. Pero no es así. Las características de la ERC difieren de las que se presentan en otras zonas en las que también hay problemas de deshidratación. Aquí se añade un elemento: se trata de una acción de un agente químico, además de los otros factores, como dolores musculares por cansancio”. El agroquímico, insiste Rodríguez, es el factor “más evidente”.

El Roundup i el seu component actiu glifosat, tòxic per cèl.lules testiculars de ratolí

Us traduïm l’abstract de dos articles molt recents (un d’ara, altre del 2010) sobre els efectes de disrupció endocrina en el nivell de testosterona de ratolins  per part del Roundup i del glifosat, a dosis molt diluïdes, i dels efectes letals sobre les cèl·lules testiculars  a concentracions més altes (però encara més baixes que les que es fan servir a l’agricultura). La investigació científica ha estudiat els efectes aguts, que es poden observar en 24-48 hores, i no els   problemes crònics, com podrien ser infertilitat o altres malalties que podria comportar la disrupció hormonal a llarg plaç.

Toxicology in Vitro
Volume 26, Issue 2, March 2012, Pages 269-279
ISSN: 08872333
CODEN: TIVIE
DOI: 10.1016/j.tiv.2011.12.009

A glyphosate-based herbicide induces necrosis and apoptosis in mature rat
testicular cells in vitro, and testosterone decrease at lower levels

Clair, É.a b , Mesnage, R.a b , Travert, C.a , Séralini, G.-É.a b

a  Université de Caen Basse-Normandie, EA2608, Institute of Biology,
Esplanade de la Paix, 14032 Caen Cedex, France
b  Université de Caen Basse-Normandie, Risk Pole MRSH-CNRS, CRIIGEN, 40
rue de Monceau, 75008 Paris, France

Abstract

The major herbicide used worldwide, Roundup, is a glyphosate-based
pesticide with adjuvants. Glyphosate, its active ingredient in plants
and its main metabolite (AMPA) are among the first contaminants of
surface waters. Roundup is being used increasingly in particular on
genetically modified plants grown for food and feed that contain its
residues. Here we tested glyphosate and its formulation on mature rat
fresh testicular cells from 1 to 10000. ppm, thus from the range in
some human urine and in environment to agricultural levels. We show
that from 1 to 48. h of Roundup exposure Leydig cells are damaged.
Within 24-48. h this formulation is also toxic on the other cells,
mainly by necrosis, by contrast to glyphosate alone which is
essentially toxic on Sertoli cells. Later, it also induces apoptosis
at higher doses in germ cells and in Sertoli/germ cells co-cultures.
At lower non toxic concentrations of Roundup and glyphosate (1. ppm),
the main endocrine disruption is a testosterone decrease by 35%. The
pesticide has thus an endocrine impact at very low environmental
doses, but only a high contamination appears to provoke an acute rat
testicular toxicity. This does not anticipate the chronic toxicity
which is insufficiently tested, and only with glyphosate in regulatory
tests.

Tambè he trobat un altre una mica més antic:

Archives of Toxicology
Volume 84, Issue 4, April 2010, Pages 309-317
ISSN: 03405761
CODEN: ARTOD
DOI: 10.1007/s00204-009-0494-z
PubMed ID: 20012598
Document Type: Article
Source Type: Journal

Prepubertal exposure to commercial formulation of the herbicide glyphosate
alters testosterone levels and testicular morphology

Romano, R.M.a d  , Romano, M.A.b , Bernardi, M.M.c , Furtado, P.V.a ,
Oliveira, C.A.a

a  Department of Animal Reproduction, Veterinary Medicine School,
University of Sao Paulo, Sao Paulo, Brazil
b  Department of Pharmacy, State University of Centro-Oeste, Parana, Brazil
c  Department of Pathology, Veterinary Medicine School, University of Sao
Paulo, Sao Paulo, Brazil
d  LDH/FMVZ/USP, Av Prof Dr Orlando Marques de Paiva, 87, Sao Paulo, SP
CEP 05508270, Brazil

Abstract

Glyphosate is a herbicide widely used to kill weeds both in
agricultural and non-agricultural landscapes. Its reproductive
toxicity is related to the inhibition of a StAR protein and an
aromatase enzyme, which causes an in vitro reduction in testosterone
and estradiol synthesis. Studies in vivo about this herbicide effects
in prepubertal Wistar rats reproductive development were not performed
at this moment. Evaluations included the progression of puberty, body
development, the hormonal production of testosterone, estradiol and
corticosterone, and the morphology of the testis. Results showed that
the herbicide (1) significantly changed the progression of puberty in
a dose-dependent manner; (2) reduced the testosterone production, in
semineferous tubules’ morphology, decreased significantly the
epithelium height (P < 0.001; control = 85.8 ± 2.8 μm; 5 mg/kg = 71.9
± 5.3 μm; 50 mg/kg = 69.1 ± 1.7 μm; 250 mg/kg = 65.2 ± 1.3 μm) and
increased the luminal diameter (P < 0.01; control = 94.0 ± 5.7 μm; 5
mg/kg = 116.6 ± 6.6 μm; 50 mg/kg = 114.3 ± 3.1 μm; 250 mg/kg = 130.3 ±
4.8 μm); (4) no difference in tubular diameter was observed; and (5)
relative to the controls, no differences in serum corticosterone or
estradiol levels were detected, but the concentrations of testosterone
serum were lower in all treated groups (P < 0.001; control = 154.5 ±
12.9 ng/dL; 5 mg/kg = 108.6 ± 19.6 ng/dL; 50 mg/dL = 84.5 ± 12.2
ng/dL; 250 mg/kg = 76.9 ± 14.2 ng/dL). These results suggest that
commercial formulation of glyphosate is a potent endocrine disruptor
in vivo, causing disturbances in the reproductive development of rats
when the exposure was performed during the puberty period. © 2009
Springer-Verlag

L’herbicida Roundup de la Monsanto, tòxic per l’ADN humà

Un nuevo estudio publicado en la revista Archivos de Toxicología muestra una vez más que no hay nivel seguro ante la exposición al herbicida Roundup de Monsanto (glifosato), preparado para ser utilizado en los organismos modificados genéticamente (OGM).
Según los nuevos hallazgos, Roundup, del que se rocían decenas de miles de toneladas al año en todo el mundo, sigue siendo tóxico para el ADN humano incluso si se diluye a un simple 0,02 por ciento , es decir un 99,8 más de lo que se hace cuando se utiliza normalmente para su uso en los cultivos transgénicos.
Numerosos estudios advirtieron ya el hecho de que Roundup provoca daños en el ADN, por no citar alteraciones endocrinas y cáncer. Pero este nuevo estudio, que procede la Universidad Médica de Viena, es el primero en mostrar que la toxicidad de Roundup se mantiene incluso a niveles muy diluidos, lo cual entra en contradicción con lo que dicen los gigantes de la Agricultura Industrial sobre la supuesta seguridad de Roundup.
“Las comparaciones con los resultados de estudios anteriores sobre los linfocitos y células de los órganos internos indican que las células epiteliales son más susceptibles a los efectos citotóxicos del herbicida, provocando daños en el ADN”, escriben los científicos en el resumen de su estudio.
“Desde que descubrimos los efectos genotóxicos (que dañan el ADN) por una exposición a concentraciones 450 veces por debajo de las utilizadas normalmente en la agricultura, nuestros resultados indican que su inhalación puede provocar daños en el ADN de las personas expuestas”.
Pero no solamente el ingrediente glifosato de Roundup es extremadamente tóxico, sino que aumenta su toxicidad por la presencia de otros aditivos en su formulación. La polioxietileneamina, por ejemplo, un agente tensoactivo que facilita la absorción del glifosato por las células, encontrándose que aumenta de manera significativa la toxicidad sinérgica de Roundup en los seres humanos.
Pese a las afirmaciones de Monsanto en sentido contrario, Roundup muestra con claridad su toxicidad y que no debiera ser utilizado en agricultura. De acuerdo con datos recopilados por GreenMedInfo.com, Roundup está vinculado con el linfoma no-Hodgkin, desequilibrio hormonal en los niños, daño en el ADN, bajos niveles de testosterona, alteraciones endocrinas, cáncer de hígado, meningitis, infertilidad, cáncer de piel,, daño en los riñones… (http://www.greenmedinfo.com/toxic-ingredient/glyphosate ).
Para el medio, Roundup es una amenaza constante, para el aire y el agua, sobre todos para las aguas subterráneas y potables, ya que los estudios han demostrado que no se biodegrada después de ser aplicado en los cultivos. (http://noticiasdeabajo.wordpress.com/2011/12/14/contaminacion-de-la-aguas-subterraneas-de-cataluna-por-el-herbicida-roundup-de-monsanto/)
El pasado otoño, el Servicio Geológico de Estados Unidos (Usgs) publicó datos que mostraban que el aire y el agua estaban altamente contaminados con glifosato
(http://www.naturalnews. com/033699_Roundup_pollution.

html ).http://www.naturalnews.com/035050_Roundup_Monsanto_DNA.html

Fuente: Ethan A. Huff, para NaturalNews

Descarga de la investigación

http://www.springerlink.com/content/62n6007449g75742/

Els còcktels d’herbicides amb glifosat causen mortandad en les espècies d’amfibis d’Euzkadi

Els investigadors de la Societat de Ciències Aranzadi plantegen que l’ús tan extès a la agricultura industrial dels herbicides amb  glifosat  pot ser una causa més -important tot  i que fins ara negligida-  que contribueix  al’ extraordinària extinció de granotes i altres amfibis al món

http://www.baserribizia.info/index.php/euskal-herria/ekimenak/3289–el-glifosato-letal-para-los-anfibios-del-pais-vasco

“El glifosato: letal para los anfibios del País Vasco” PDF fitxategia Inprimatu E-posta
Euskal Herria Ekimenak
2012/02/01
Según estudio de la Sociedad de Ciencias Aranzadi El Departamento de Herpetología de la Sociedad de Ciencias Aranzadi ha analizado por primera vez los efectos del herbicida glifosato, de uso común incluso en las ciudades, sobre los anfibios europeos. Los resultados no dejan margen para la duda, con dosis menores a las recomendadas en los prospectos por los fabricantes, se produce una mortalidad absoluta para las 10 especies estudiadas.
“Cada vez es mayor el número de compuestos químicos que contaminan el agua, procedentes principalmente de la actividad humana. Se conocen grandes focos de contaminación más o menos puntuales, pasando muchas veces desapercibida la contaminación difusa derivada de una agricultura intensiva que afecta a enormes extensiones de terreno y a sus sistemas acuáticos (acuíferos, ríos, lagos, embalses, charcas…). Este problema medioambiental ha aumentado en los últimos años debido al crecimiento de la población mundial y al incremento de los potenciales contaminantes elaborados por multinacionales del sector agrícola. Entre estos compuestos químicos destacan por su creciente uso los herbicidas, y en particular el glifosato”, señala Aranzadi en una nota de prensa.Comunicado de Aranzadi
El glifosato, de la multinacional Monsanto, es uno de los herbicidas más empleados en la actualidad. Se aplica tanto sobre las hojas, como en troncos y raíces y actúa inhibiendo la síntesis de aminoácidos esenciales para las plantas. Es utilizado principalmente en agricultura, pero su uso se ha extendido a la jardinería (es habitual su uso en ciudades como Donostia), e incluso lo usa la Administración para la eliminación de Plantas Exóticas Invasoras en el medio natural.
Desde su creación, a mediados de los 60, han ido en aumento los estudios toxicológicos sobre sus efectos. La Agencia de Protección Ambiental y la Organización Mundial de la Salud clasificaron los herbicidas con glifosato como levemente tóxicos para humanos.
Sin embargo, existe cierta controversia porque algunos estudios recientes indican que podría afectar al desarrollo embrionario, causando malformaciones, abortos o cáncer. En cualquier caso, no cabe la menor duda de que el glifosato afecta negativamente a los ecosistemas naturales, sobre todo los medios acuáticos, donde tiende a acumularse. En estos medios, el efecto es múltiple, ya que afecta a todos los representantes de la cadena trófica, tanto a niveles basales, eliminando el fitoplancton que nutre a muchos organismos, como a animales mayores, como peces o anfibios.

Los estudios realizados con anfibios del continente americano muestran que las dosis recomendadas por los fabricantes son mortales para la mayoría de especies analizadas. Sin embargo, hasta ahora no se había evaluado la incidencia del glifosato en especies europeas. Por ello, en 2009 el Departamento de Herpetología de la S. C. Aranzadi inicióel estudio de su incidencia en las especies del País Vasco. Hasta la fecha se han analizado 10 especies y, en algún caso, más de una población de una misma especie. En estos 3 años se ha evaluado el 55% de las especies de anfibios presentes en el País Vasco. Los primeros resultados obtenidos en los estudios ecotoxicológicos
Las dosis recomendadas por los distintos fabricantes, superan ampliamente las concentraciones toleradas por las especies europeas analizadas hasta el momento.
· No todas las especies son igual de vulnerables; especies que prefieren las charcas temporales para reproducirse presentan menor tolerancia que las que se reproducen en masas de agua permanentes.
· Algunas poblaciones de una misma especie pueden ser más vulnerables que otras, así las poblaciones más aisladas y amenazadas se mueren con dosismenores, posiblemente como  consecuencia de la depresión genética derivada de su propio aislamiento.
· Las sustancias coadyuvantes que acompañan a los herbicidas con glifosato, pueden llegar a ser igual de tóxicas que el propio glifosato. Por tanto, existen diferencias en los niveles de toxicidad de las distintas marcas comerciales de glifosato.
· En dosis menores a las letales, que no producen mortalidad en un principio, alargo plazo  también pueden afectar a la biología y comportamiento de los anfibios, al crecimiento, al estado de salud o a la capacidad de escapar de depredadores, por ejemplo, reduciendo su supervivencia.
Para concluir, sugerimos que se reduzca al máximo la utilización del glifosato y proponemos la limitación de su uso a espacios y periodos de tiempo concretos, desechando su aplicación en espacios con alto valor ecológico, donde se debería apostar por otros métodos. El Departamento de Herpetología de la S. C. Aranzadi seguirá evaluando el efecto de los distintos componentes químicos empleados en la agricultura convencional, utilizando anfibios y reptiles como bioindicadores, con el compromiso de poder dotar a la ciudadaníade nueva información con la que  gestionar más adecuadamente nuestro entorno natural.

Vídeo realizado por Aranzadi sobre los efectos del glifosato en los anfibios

Fam i especulació alimentària

A Attac-tv han subtitulat al castellà un vídeo de només 7 minuts que relaciona l’especulació financera com a principal causa de l’augment del preu dels aliments bàsics que està vinculat a l’augment de la fam al món als països del sud global (perifèria econòmica).

El vídeo explica els fonaments d’aquest sistema “financer-model alimentari” i vincula la crisi financera del 2008 amb l’augment del preu dels aliments pel fet que molts especuladors van deixar d’invertir en hipoteques i van passar a jugar amb el menjar.

Avui mateix, en Gustavo Duch ha publicat una altra informació vinculada a l’especulació, però en aquest cas a l’especulació en terres. Es pot llegir el seu article, “el hambre made in Goldman Sachs” al seu web.

Per a més informació sobre l’especulació alimentària es pot llegir l’informe fet a casa nostra “navegando por los meandros de la especulación alimentaria“.

 

Glifosat als nostres aqüífers

Un article científic publicat a la revista Analytical and Bionalytical Chemistry aquest 20 de novembre explica que s’ha trobat glifosat als aqüífers catalans. Els autors de l’article de l’institut de diagnosi ambiental i estudis de l’aigua del CSIC informen d’una nova tecnologia per a detectar la presència d’aquest component de l’herbicida “RoundUp” de la perversa Monsanto. Han trobat glifosat al 41% de les mostres analitzades i la mitjana ha estat de 200 nanograms per litre. Els autors descriuen el glifosat com una substància amb un pes molecular relativament petit, amb molta polaritat, molt soluble amb aigua i poc soluble en dissolvents orgànics, comportament amfotèric i que forma fàcilment complexes amb metalls.

Més informació sobre el glifosat es pot trobar a aquest enllaç del nostre web.

Continue reading ‘Glifosat als nostres aqüífers’



Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 46 other followers