Archive for the 'informes' Category

Presentació a Martorelles de “¿nos envenenan?”

L’associació Sàlvia de Martorelles ens ha demanat presentar el llibre de Gilles-Éric Séralini “¿nos envenenan?” a la seva vila. L’acte serà dimecres 20 de novembre a les set del vespre a la Biblioteca de Martorelles (c. Santiago Tiffon, 21).

Podeu fer difusió de l’acte mitjançant aquest cartell.

poster_nos_envenenan

La presentació d’aquest llibre és una eina molt important de difusió d’un treball científic que alerta dels riscos sanitaris del consum dels transgènics que s’estan comercialitzant i de les mancances que hi ha a Europa en el control previ a la seva comercialització. Tot i que a Europa els nivells d’exigència per a la comercialització o per a la sembra són molt importants el treball que s’explica en aquest llibre mostra com les pressions del Lobby de l’agro-negoci impedeix que es detectin els problemes que s’han detectat.

Animem a les persones i entitats que segueixen el treball de Som lo que Sembrem a difondre el contingut d’aquest llibre amb actes com aquest per tot el territori.

Premi recerca Drets Humans

El dilluns 27 de maig s’ha lliurat el V Premi de Recerca en Drets Humans al treball sobre transgènics i la seva patentabilitat

La vicepresidenta del Govern de la Generalitat va resoldre atorgar el V Premi de Recerca en Drets Humans, dotat amb 5.000 euros, a la senyora Júlia Lladós Vila, pel seu treball Els transgènics i la seva patentabilitat. Implicacions en la realització dels drets humans. El Premi comporta, a més, la publicació de l’obra premiada.

L’acte de lliurament del Premi ha estat el dilluns 27 de maig a les 19 hores a la sala Cotxeres del Palau Robert de Barcelona. L’acte ha estat presidit per la vicepresidenta del Govern i consellera de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega.

Som lo que Sembrem valorem molt positivament el lliurament d’aquest premi.  En aquest país la introducció de la sembra de conreus transgènics es va fer sense estudis seriosos  ni cap valoració ni debat per part del Govern ni de la societat.  Recordem la denúncia que Som lo que Sembrem vam fer al 2009 dels informes del CAPCIT (comitè inventat per l’ocasió d’assessorament al Parlament en Ciència i Tecnologia) en relació a la ILP de Som lo que Sembrem per declarar Catalunya Lliure de Transgènics.
El document parla de la interacció entre la normativa mediambiental i del comerç a escala internacional, des de la perspectiva dels transgènics.
“El presente estudio analiza la cuestión de la ingeniería genética aplicada a la agricultura. En concreto, se exponen los diferentes procesos de producción y tipos de transgénicos; y cómo, con la entrada en vigor del Acuerdo sobre los Aspectos de los Derechos de Propiedad Intelectual relacionados con el Comercio en 1995, los OGM se convierten en un bien de interés privado, patentable sin reservas. Por ello, la aparición de dicho Tratado hace ya más de una década pone en duda el cumplimiento de aquellos instrumentos de protección de la diversidad biológica dirigidos a garantizar la seguridad en la biotecnología moderna; motivo por el cual se evalúan sus interacciones. Asimismo, también se contemplan los nuevos Protocolos resultantes del COP 10 celebrado el año 2010 en Nagoya, que suponer un cambio de discurso en cuanto a dichas sinergias se refiere, aun y no haber entrado en vigor hasta la fecha.

Si bien en un inicio la voluntad teórica de la biotecnología agrícola era “curar” el hambre del mundo, el Acuerdo sobre los ADPIC hace discutible este propósito a la praxis. De este modo, la competitividad comercial pone en riesgo al medio ambiente en general, y la diversidad biológica en particular; y conlleva conflictos sociales. En conclusión, el proyecto subraya la necesidad de asegurar el cumplimiento de la normativa internacional de protección de la diversidad biológica así como de establecer garantías para la anteposición del principio de precaución. Además, se recomienda la gestión pública de los transgénicos y la intervención en el actual modelo de producción de transgénicos, vía moratoria de facto, hasta poner fin a los riesgos ambientales y socioeconómicos que actualmente se derivan de ellos y que ponen en duda la garantía de los múltiples derechos humanos implicados en esta cuestión – y, en especial, el derecho a un medio ambiente adecuado, esencial para la supervivencia y prius para el disfrute de cualquier derecho humano.”

Nota de premsa de la Generalitat del 15 de maig.

Transgènics per Sant Jordi

La informació al voltant dels transgènics agrícoles té una novetat editorial d’aquest mes d’abril. Ideal per a la diada de Sant Jordi: “la verdad sobre los transgénicos” de la editorial Icaria -i per tant una pista d’on trobar-los.

laverdad_sobrelos_transgenicos

Deixem a continuació una traducció d’un text de Gustavo Duch presentant el llibre:

Les llavors transgèniques no saben reproduir-se; contaminen a les llavors criolles i ecológiques; enverinen les terres cultivables, ruixades de pesticides; estan al servei de les grans corporacions mentre esclavitzen a les gents camperoles; i amb cada nova sembra transgènica més pinsos per engreixar animals engabiats es cullen, mentre les gents rurals perden les seves terres proveïdores d’aliments.

La recerca, seriosa i independent, que recull aquest llibre, ens adverteix que, tal com van sospitar fa ja temps les persones vinculades a la terra, aquestes llavors modificades pels patrons del lucre han arribat als nostres plats —incomplint els guions democràtics— per omplir-nos la boca d’aliments que comprometen seriosament la nostra salut. És un llibre que alça la veu i ens crida a escopir les endrapades transgèniques, per exercir totes i cadascuna de les nostres sobiranies.

Gustavo Duch

Mocions prohibir Glifosat

MOCIONS ALS AJUNTAMENTS PER PROHIBIR ES HERBICIDES amb GLIFOSAT

 Som lo que Sembrem i la CUP presenten el proper dijous dia 4 d’octubre una moció al Ple  de Mataró per reduir l’ús d’herbicides amb glifosat i agrotòxics en general, i per prohibir el glifosat en zones sensibles immediatament,  i arreu a mig plaç. Dilluns dia 1 van fer una roda de premsa a Mataró per explicar la raó de ser de la moció i les propostes presentades. Teniu la informació en aquest enllaç, on es troba també el text de la moció que es presentarà dijous: som lo que sembrem i la cup reclamen que l’ajuntament de Mataró deixi d’utilitzar el glifosat

Recordem de pas que a l’estiu la CUP de Santa Maria de Palautordera va presentar en el mateix sentit una moció que es va aprovar al Ple. Us deixem també l’enllaç de la notícia de la moció i el contingut d’aquesta.

la cup de palau presenta una moció en defensa de la salut i contra l’ús d’herbicides i… (notícia del web de la cup de palautordera)

Per altra banda informem que  la demanda de informació presentada  per la CGT a l’ajuntament de Barcelona sobre l’ús d’herbicides amb glifosat i altres agrotòxics ha estat despatxada  sense posar-hi cap interès i escudant-se en què el producte està autoritzat. En particular la pregunta de la instància CGT/Som lo que Sembrem  sobre si des de l’ajuntament s’avisava o es  tenia intenció d’avisar a persones amb sensibilitat química múltiple (SQM) quan es feia una aplicació, ha estat resposta raonant que les persones amb SQM son molt sensibles a tots els químics i per tant no s’han de preocupar. És clar, responem des de Som lo que Sembrem,  que la raó per la qual aquesta persones desenvolupen aquests problemes és a causa de l’excés de químics en el seu entorn i això l’ajuntament ho menysprea i ho nega. Aplicar aquests herbicides a prop d’àrees on hi ha nens no sembla preocupar gens tampoc a l’ajuntament convergent  de la ciutat de Barcelona.

Us posem la resposta de l’Ajuntament de Barcelona en aquest enllaç:

resposta-glifosat-parcs-i-jardins-1.pdf
Els responsables en els ajuntaments de Palautordera, Mataró i altres municipis sensibilitzats estan incrementant esforços per reduir l’ús d’agrotòxics que afecten la població i els ecosistemes, però es troben amb una manca de formació per part de les institucions responsables. Caldrien més cursos i experts en jardineria (i agricultura) ecològica i sostenible. Som lo que Sembrem pensem que el Govern hauria de posar mesures en marxa per dotar els tècnics municipals dels coneixements adients, i considerem també que hi hauria d’haver un canvi radical de sensibilitat cap a la protecció de la biodiversitat dels nostres espais naturals i agraris, evitant una degradació contínua que només ens porta a més desequilibris i a més plagues.
Tota la informació sobre la campanya del glifosat:

campanya-2012-de-slqs-contra-lus-dherbicides-amb-glifosat

Blat de moro transgènic i taxes de mortalitat i de càncer en ratolins de laboratori

El blat de moro transgènic resistent a Roundup i el mateix Roundup incrementen les taxes de mortalitat i de càncer en ratolins de laboratori

Un nou estudi del grup d’investigadors encapçalat pel professor Séralini de la Universitat de Caen (França) mostra que ratolins de laboratori alimentats amb una dieta que conté el panís transgènic NK 603 resistent al Roundup o amb aigua contaminada amb aquest herbicida en concentracions inferiors a les permeses per la normativa desenvolupen tumors molt més ràpidament i moren en proporcions més altes[i].

 Aquest és l’estudi toxicològic realitzat a més llarg termini fins ara amb transgènics, ja que s’ha fet un seguiment dels ratolins al llarg de dos anys[ii], que és la durada habitual del seu cicle de vida, tot analitzant més de 100 variables vitals d’aquests animals, lo que també el fa l’estudi més complet en el seu camp.

Els resultats d’aquest estudi mostren que els ratolins exposats fins i tot a les dosis més baixes de balt de moro transgènic o d’aigua contaminada amb Roundup, desenvolupen tumors i danys al fetge i ronyons ja als 4 mesos en el cas dels mascles i als 7 mesos en el cas de les femelles, mentre que els ratolins no exposats no desenvolupaven aquests problemes fins als mesos 23 i 14 respectivament. Entre els ratolins exposats, el 50% dels ratolins mascles i el 70% de les femelles van morir prematurament, i això només va ser així en el 30% i el 20%, respectivament, dels ratolins no exposats.

La normativa europea estableix un llindar de contaminació de l’aigua de boca amb una concentració màxima legal de 0’1 micrograms de Roundup per litre d’aigua. Però en aquest experiment, fins i tot les dosis més baixes de Roundup utilitzades  (0’05 micrograms per litre d’aigua, és a dir la meitat d’aquella concentració màxima legal) van produir greus problemes de salut en els ratolins. Recordem que un estudi recent mostra que un 68% de les aigües freàtiques analitzades a Catalunya tenen concentracions mitjanes anuals de Roundup superiors a aquells 0’1 micrograms per litre.

Tots aquest efectes negatius demostrats pels investigadors són el resultat de la contaminació per aquest herbicida, però també del mateix procés d’enginyeria genètica. La perillositat del Roundup i la resta de formulacions comercials del glifosat tant per a la salut humana com per a la del medi, i especialment els amfibis, ja havia estat demostrada en diferents estudis, i ha estat la raó darrera la campanya de Som Lo Que Sembrem contra l’ús d’herbicides amb glifosat[iii]. Tanmateix, diferents estudis anteriors havien mostrat els riscs per la salut humana de la soja o panís transgènica resistent al Roundup[iv]. Aquest darrer treball del grup de la Universitat de Caen mostra que el mateix procés d’enginyeria genètica utilitzat per produir aquestes varietats transgèniques i els seus efectes incontrolats sobre les plantes de panís poden haver estat una de les causes dels efectes negatius sobre els animals alimentats amb aquestes varietats.

Finalment, la credibilitat del procés europeu d’aprovació de varietats transgèniques i dels organismes responsables d’aquest procés, i especialment l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), queden completament en entredit, ja que aquesta havia donat el seu vist-i-plau pel seu ús en alimentació humana i animal al 2004 i pel conreu a Europa al 2009 a aquesta  varietat de panís transgènic utilitzada en l’estudi realitzat pel grup del Dr. Séralini, l’anomenada NK603. El conreu però, no es va a arribar a autoritzar per part de la Unió Europea per l’oposició de diversos governs, i la NK603 s’importa d’Amèrica pel consum a la Unió Europea.

 

Des de Som lo que Sembrem exigim que s’aturi la importació d’aquesta i altres varietats de transgènics, i una vegada més que es prohibeixi el conreu de plantes transgèniques a Catalunya, i l’ús dels herbicides amb glifosat i altres agrotòxics.

www.sembremvalles.wordpress.com

http://www.somloquesembrem.org

 


[ii] La major part dels estudis amb els quals s’ha justificat l’autorització dels transgènics duren un màxim de 90 dies.

 

[iv]http://sembremvalles.wordpress.com/2012/04/17/informacions-per-a-rebutjar-els-herbicides-amb-glifosat/

Càncer i panís transgènic

Avui TV3 ha emès la notícia de la publicació de l”article de l’equip del professor Sèralini relacionant el panís transgènic tolerant a herbicida amb càncer en ratolins.

La notícia es pot veure a continuació:

.

Des de Som lo que Sembrem s’està preparant una nota de premsa que aviat publicarem.

Efectes del Bt sobre cèl·lules humanes

Hem traduït un article del Professor Sèralini pel seu interès. Quan s’avaluen plegats els dos tipus de transgènics (99% dels transgènics comercialitzats) s’obtenen resultats problemàtics. Una important conclusió: l’EFSA no fa bé la feina.

Avaluació de la citotoxicitat de les toxines Bt Cry1Ab i Cry1Ac en cèl·lules humanes i en combinació amb herbicides a base de glifosat.

Es tracta d’un experiment en el que es testa per primer cop, els efectes de les toxines Cry1Ab i Cry1Ac Bt sobre cèl·lules humanes renals , i els efectes d’aquestes combinats amb herbicides a base de glifosat.

S’ha demostrat que les proteïnes Cry procedents de Bt modificats genèticament formen porus a les membranes cel·lulars dels insectes; demostrant així que no són idèntiques a les naturals tal com s’ha arribat a afirmar.

Per a l’experiment es va utilitzar una línia embrionària de ronyó, perquè ja s’havia demostrat anteriorment les disfuncions renals creades ingerint dietes a base d’aliments OGM en rates.

Com a avaluadors de la citotoxicitat mesurem l’activitat d’una sèrie d’enzims, relacionats amb la respiració mitocondrial de la cèl·lula. Són la succinat-deshidrogenasa (SH) i l’adenilat-quinasa (AK) que ens indicaria la presència de possibles alteracions en la membrana cel·lular per presència de porus.

Els resultats obtinguts ens indiquen un descens de l’activitat del enzim SH en una concentració de 100 ppm (0.1 g/kg) de Cry1Ab. En el cas de la toxina Cry1Ac no es va detectar cap modificació de l’activitat de l’enzim SH. També es va observar que la toxina Cry1Ab provoca alteracions en l’activitat de l’enzim AK, per tant estem en presència d’alteracions de la membrana cel·lular, en concentracions de 0.1 mg/kg de toxina.

Quan es va afegir Roundup en l’experiment de les cèl·lules renals, no es va observar cap efecte addicional més, només el de l’actuació de l’herbicida: reducció de l’activitat del enzim AK i de la respiració mitocondrial. També es va observar un increment en la apoptosis cel·lular (l’apoptosis és una mort cel·lular programada per la mateixa cèl·lula) quan es varen addicionar a la línia cel·lular renal una combinació de Roundup i de toxines Cry1Ab i Cry1Ac.

Si més no, creiem que pot haver-hi una bioacumulació de toxines a llarg termini en els teixits i també uns possibles efectes a llarg termini. Tal com s’ha observat en el sèrum de dones embarassades, la concentració de toxines Bt rondava al voltant de 0.2 ppb (0.2 micrograms/kg).

Es qüestiona també la forma d’avaluació reglamentada de la Unió Europea per autoritzar les llavors OGM, que no requereix test in vitro sobre cèl·lules humanes.

Autor de l’article: Dr. Séralini i col.

Rev. Applied Toxicology. Publicat l’any 2012.



Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 48 other followers