Jornades internacionals sobre els OMG, de SLQS (Barcelona, març del 2009)

Al web de Som lo que Sembrem hi ha aquesta entrada però per diversos motius no funcionen la majoria d’enllaços. Mentre no s’arregli he decidit penjar una còpia amb els enllaços corregits. A més, recentment a Madrid es van organitzar unes jornades semblant i pot ser interessant refrescar aquesta informació.

Materials de les Jornades Internacionals sobre els OGM, arguments per a una agricultura sense transgènics.

Posem a la disposició de l’activitat antitransgènica i de totes les persones interessades en conèixer més sobre la temàtica els materials que tenim ja disponibles sobre les jornades internacionals realitzades a Barcelona el passat 6 i 7 de març de 2009.

En aquestes jornades vam poder escoltar els arguments en contra dels transgènics de científics europeus experts sobre la temàtica, i que porten anys estudiant i denunciant la problemàtica mundial d’aquests cultius.

Més de la meitat dels pinsos convencionals estan contaminats per transgènics, i la Generalitat no aplica sancions

Segons dades lliurades per la Generalitat a Som lo que Sembrem, l’any 2009,  el nombre de mostrejos de pinsos per controlar la seva contaminació amb OGM a Catalunya  ha estat  de 18, un nombre ridícul, i a sobre per raons que desconeixem més d’un 50% inferior al nombre de mostrejos de l’any 2008, que va ser de 39. El pitjor de tot, és que dels 18 controls, en 11 es van trobar irregularitats (és a dir, transgènics, no sabem en quina proporció) però en cap es va obrir un expedient sancionador.  El tema ha empitjorat  ja que en el 2008, dels 39 mostrejos, es van trobar transgènics en 10 i es va obrir un expedient sancionador.

Molt sovint els sacs de pinsos ja porten l’etiqueta de “transgènics” per defecte, ja  que se sap que la contaminació és generalitzada, però aquestes dades  mostren la indefensió d’aquells que preferirien no alimentar els seus animals amb transgènics, i  es troben els sacs contaminats. En països com Alemanya el control de l’etiquetatge és estricte i s’apliquen les sancions necessàries.

En ecològic s’evita la contaminació important de països que no conreen transgènics.

Segons també dades de la Generalitat del 2009 , en els controls sobre llavors de sembra, els nombres són també molt greus: dels  112 controls  , 6 no complien un correcte etiquetatge  (entenem que contenien transgènics sense informa-ne, amb les conseqüències de què, sense el pagès estar assabentat, una  part de la collita serà de transgènics). D’expedient sancionador només se’n va obrir un, del qual no coneixem quin ha estat el seu procés.

Totes aquestes dades mostren dues coses: La falta de recursos de la Generalitat  per aplicar la llei, i el poc interès de totes maneres per part dels responsables polítics de fer-la complir  , que beneficia a la indústria importadora, a la indústria ramadera industrial, i a les multinacionals dels transgènics.  En qualsevol dels dos casos, arguments més que suficients per aturar la sembra i la importació d’aquestes llavors, com Som lo que Sembrem no ens cansarem de repetir.

La pel.lícula de la ILP

Part1: http://www.youtube.com/watch?v=VHVs8-_Mqok
Part2: http://www.youtube.com/watch?v=NeF6WvBQOzc
Part3: http://www.youtube.com/watch?v=9QVzo4roJNI

(total uns 30 minuts)

Després del vet a la ILP el dia 2 de juliol del 2009 al Parlament, Jordi Ràfel (Balaguer) va fer una pel·lícula sobre el que ell – i molts – sentíem que va passar aquell dia. Durant una part de la pel.lícula el discurs de l’Alexis al Parlament se sent en off sobre les imatges que discorren..

El que la gent demanàvem era que la ILP es discutís al Parlament, que una comissió parlamentària debatés l’assumpte convidant a qui es considerés. Però entre el PSC, CiU i el PP es  van empassar les 100 000 signatures, votant a favor de l’ esmena a la totalitat que liquidava la proposta. Tot i que ja ho sospitàvem, després de les filtracions de wikileaks ja sabem més coses, de quins i com van provocar aquest final, amb aquella excusa d’uns pobres i ridículs informes presentats pel CAPCIT (Consell Assessor del Parlament en Ciència i Tecnologia) al Parlament. És que com ens va dir la (ara ex) diputada del PSC Caterina Mieras, “la política és així” (que vindria a dir, no hi ha lloc per l’idealisme a la política, tot són interessos). Serà la seva política (i així els va), però no la nostra.

Un infiltrat al govern o un govern venut?

De resultes de les filtracions de Wikileaks al diari El País han sortit diferents iniciatives contra un govern pro-transgènic. Per exemple Amics de la Terra i Greenpeace demanen que s’enviïn cartes a la ministra d’agricultura. Una iniciativa que he trobat interessant és la petició de que es faci cessar al Secretari d’Estat d’agricultura per les seves tasques quasi traïdores. Es pot accedir a aquesta iniciativa a aquest enllaç.

Quedarà patent, penso jo, que si no fan fora a l’espia Puxet que el govern del PSOE serà un govern traïdor a l’esperit europeu.

Segueix augmentant la oposició als cultius transgènics a Europa

Els resultats de l’Eurobaròmetre sobre biotecnologia recentment publicats mostren que la oposició als cultius transgènics a Europa continua augmentant. Així, el nombre de gent oposada és tres vagades el nombre de gent favorable a aquesta tecnologia, i en cap país hi ha majoria de gent favorable. Entre la gent que expressa alguna opinió, el percentatge més alt de gent que pensa que els cultius transgènics haurien de ser encoratjats es dona al Regne Unit, amb un 44%. A l’Estat espanyol aquest percentatge és només del 35%, el sisè percentatge més alt dels països de la Unió Europea, i ha anat disminuint des del 1996, any en el que va ser del 66%.

Aquestes dades continuen la tendència ja mostrada a l’Eurobaròmetre de l’any 2005, una de les conclusions del qual va ser que a la UE “la percepció generalitzada dels aliments MG és que no són ùtils, són moralment inacceptables i un risc per la societat”. Aquesta percepció continua a l’any 2010, i la preocupació social per la seguretat del cultius transgènics és la principal raó de la oposició, seguida de la absència de beneficis d’aquestes varietats.

La oposició encara és mes gran en relació a la clonació animal per produir aliments, tema per al qual el suport és tot just del 18%, i només a dos països arriba al 30%.

L’Eurobaròmetre, però, no pot amagar un cert biaix a favor dels transgènics. La pregunta que planteja als enquestats comença definint-los i posant els exemples de que “es poden modificar els gens d’una planta per fer-la resistent a una determinada malaltia, per millorar la seva qualitat alimentària, o per ajudar-la a créixer més ràpidament”. Resulta estrany que no s’esmentin els transgènics realment existents (productos d’insecticides o resistents a herbicides) i que, en canvi, cap dels casos esmentats existeixi comercialment. Evidentment tampoc es va advertir als enquestats sobre les moltes incerteses i problemes al voltant de les varietats transgèniques. El text ara publicat tampoc s’està de deixar anar unes mostres d’aquest biaix com, per exemple, que la percepció social dels transgènics com a insegurs i que no aporten beneficis és “contrària a la opinió científica i industrial”.

Llista de municipis amb conreu OGM

Ens han passat la superfície de transgènics que es suposa que es va plantar als diferents municipis de Catalunya. Es pot consultar en aquest arxiu:

superficie_transgènics_2009.pdf

Dos exemples de portes giratòries

S’entén per portes giratòries el fet que personatges vinculats a la indústria, ocupin càrrecs públics per a governar o legislar en favor dels interessos privats. A vegades la vinculació amb la indústria no es fa publica fins després d’haver exercit la carrera política, sense respectar una mena de moratòria moral per incompatibilitat.

En Miguel Jara, un divulgador sobre els efectes de les farmacèutiques ha escrit un article al periòdic Diagonal on comenta la vinculació de Bernat Soria i Cristina Garmendia amb interessos farmacèutics i biotecnològics.

Recull bibliogràfic

A l’octubre del 2008, es van fer a Can Masdeu, unes jornades de formació organitzades per Som Lo Que Sembrem i Transgènics Fora. El material que en va sortir de les jornades es va penjar al wiki de Som Lo Que Sembrem (http://moviments.net/ilp) que està temporalment fora de servei. Per a que el material que es va penjar pugui continuar estant disponible i per a que des de Som Lo Que Sembrem Vallès puguem continuar actualitzant el material, poso a continuació una còpia (mirror de jornades de can masdeu).

Val a dir que al web de Som Lo Que Sembrem també hi ha reculls bibliogràfics extensos.

Jornades de Formació Antitransgèniques 11-12/10/08, Can Masdeu

El control de l’etiquetatge a Cat

Fa més d’un any que a la llista de correu electrònic de Som Lo Que Sembrem va arribar aquest valuós material de part del grup actiu a Girona. No calen més paraules que el propi document.

Us fem arribar en annex la sol.licitud d’informació ambiental que es va fer
arribar a l’Agència Catalana de Consum i la resposta donada sobre el control
de l’etiquetatge de productes transgènics. No té desperdici. A l’any 2007 es
van fer anàlisis a 35 productes, amb 1 positiu qualitativament i
quantitativament. A l’any 2008 es van fer anàlisis a 50 productes
alimentaris amb 3 positius quant anàlisi qualitativa i quantitativa. Resum:
Dels milers de productes alimentaris que hi ha al mercat només han mirat 50
productes!!!! Això és el que es diu “seguretat alimentària”, “dret del
consumidor a decidir el que consumeix i menja”? Aquestes dades són recents.

El manifest de Som Lo Que Sembrem

Moltes persones s’estan preguntant què li passarà a Som Lo Que Sembrem, un cop ja ha passat la ILP. Un cop 3 partits representats al parlament (PP, PSC-CpC, CiU) han decidit bloquejar el debat aprovant l’esmena a la totalitat.

El futur encara s’ha de construir, però durant 3 assemblees d’aquesta tardor s’ha decidit continuar endavant. S’ha redactat un manifest que podeu llegir al bloc somloquesembrem.wordpress.com i que poso a continuació ja que serà la base del manifest fundacional de Sembrem Vallès -com vam decidir a la nostra “primera” assemblea del passat 18 de desembre (si aquesta ha estat la primera assemblea, les reunions informals anteriors han estat les 0.1, 0.2, etc)-.

SALUT, DEMOCRÀCIA I BONS ALIMENTS

De ‘Som lo que Sembrem’ a la societat catalana

Durant el 2008, ‘Som lo que Sembrem’ va recollir 106.000 signatures per aturar els cultius transgènics a Catalunya. Aquesta tasca va comptar amb la participació d’un miler de voluntaris, un centenar d’entitats i el recolzament d’un bon nombre d’ajuntaments i consells comarcals. Tot i aquests suports, el 2 de juliol de 2009, els grups parlamentaris del Partit Popular, PSC i CiU s’unien per vetar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de ‘Som lo que Sembrem’. D’aquesta manera, el Parlament es negava a debatre una preocupació de la societat catalana, deixant en ben poca cosa el mecanisme d’ILP i augmentant una mica més la distància entre ciutadania i institucions polítiques.

ELS INFORMES D’ASSESSORAMENT DEL PARLAMENT

SOM LO QUE SEMBREM DENÚNCIA ELS INFORMES D’ASSESSORAMENT DEL PARLAMENT

Tal com es dedueix de l’informe del C4 i de l’entrevista  amb els autors de l’informe de l’IEC (Annex 1) , les Jornades de Santa Llúcia (1) al desembre del 2008  van ser un espai on els autors dels informes de l’IEC i del C4 van obtenir assessorament  pels seus informes. Només es va convidar a persones defensores dels transgènics agrícoles, com  els científics senyor Puigdomench i el senyor Bueno, i tècnics que proposaven idees per millorar la imatge dels OMG entre els ciutadans. El mateix  Sr. Bueno va dir en una entrevista a l’Oracle que se li havia demanat assessorament per l’informe de l’IEC. El senyor Ricard Guerrero, membre del CAPCIT i coautor de l’informe de l’IEC, va fer la cloenda d’aquestes jornades d’intercanvi entre sectors defensors dels OMG. La Iniciativa Legislativa Popular per una Catalunya Lliure de Transgènics va engegar-se a la primavera del 2008. El dia 30 de juliol del 2008 hi va haver un acte simbòlic de lliurament de les més de 105.000 signatures recollides, i una entrevista amb el president del Parlament Sr. Ernest Benach (1).