Arxiva a la Categoria 'Internacional'

Jornades internacionals prèvies a la Cimera Rio+20

Aquest cap de setmana hi haurà unes jornades internacionals a Barcelona amb experts del canvi climàtic d’arreu d’Europa. Tenint en compte que el canvi climàtic és un dels principals problemes ambientals que ha d’afrontar la societat actualment, recomanem la participació en la jornada i tenir en compte el que en pugui sorgir.

En el marc de la preparació de la propera Cimera de la Terra Rio+20, que celebrarà del 20 al 22 de juny de 2012 a Rio de Janeiro (Brasil), a Barcelona  el grup d’ECONOMIA VERDA? FUTUR NEGRE!, Aliança per una alternativa ecològica, social i urgent al Capitalisme (grup que aglutina diverses  organitzacions (i xarxes) de l’Estat espanyol) convoca de l’1 al 3 de juny unes JORNADES INTERNACIONALS prèvies, així com una assemblea de mobilització i d’estratègies amb la col·laboració de Nova-Innovació Social.

En les jornades  es comptarà  amb la participació d’activistes i organitzacions, tant de l’Estat com a internacionals, amb els qui es compartiran les crítiques, les resistències i les alternatives al concepte d’economia verda i en favor de la justícia social i ambiental.

>>> Més informació sobre les jornades previes Rio+20

>>> Informació sobre l’Aliança

>>> Informació sobre el Manifest

El DIUMENGE 3 de juny, de 9.00 a 14.00h. s’organitzarà una assemblea per a la mobilització i d’estratègies (un dels punts és el Dia d’Acció Global del 20 de juny). Per participar en aquesta reunió, cal posar-se en contacte amb a través del correu: agroecologia@ecologistasenaccion.org
Organitza:
ECONOMIA VERDA? FUTUR NEGRE!, Aliança per una alternativa ecològica, social i urgent al Capitalisme
L’aliança està integrada per ACSUR-Les Segovias, Ecologistes en Acció-Ekologistak Martxan, Enginyeria sense Fronteres, Entrepueblos, Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB), Observatori del Deute en la Globalització (ODG), Observatori de les Multinacionals a Amèrica Llatina (OMAL)…
L’aliança convida a les plataformes, organitzacions i col·lectius a adherir-se a aquesta aliança, per a això només fa falta manar un correu a: educacion@acsur.org
Recolzen: Amics de la Terra, Plataforma Rural, Projecte “Rio+20 per tothom”…
Per recolzar la convocatòria d’aquestes jornades enviar un correu a: educacion@acsur.org

Noticia impactant de porcs i soja

Una revista agrícola danesa, Effektivt Landbrug, ha causat un bon enrenou en dedicar una bona part de la seva edició (13 d’abril de 2012) a les troballes d’un productor de porcs, Ib Borup Pedersen, sobre els efectes negatius de la soja transgènica en els seus animals i la rendibilitat de la seva granja.

El titular principal de la portada de la revista deia: “Productor de porcs obté beneficis de la soja no-transgènica”. A l’editorial de la pàgina 2, s’argumenta que seria molt irresponsable per part de les autoritats ignorar o menystenir les aportacions de l’agricultor. Al mateix temps, felicita a les autoritats per encarregar un nou estudi per tal de determinar si les lesions estomacals i d’altres efectes podrien estar relacionats amb la soja transgènica.

La producció de porcs a Dinamarca és coneguda arreu per la seva alta productivitat i pel baix ús d’antibiòtics (menys de 50 mg/kg de carn produïda).

Quan el productor de porcs Ib Borup Pedersen va canviar la soja transgènica per una altra no transgènica en el programa d’alimentació de la seva granja, de seguida va observar canvis positius en la salut dels seus animals:

  • les diarrees van desaparèixer pràcticament en dos dies, quan abans havia d’utilitzar 50-100 ml de Borgal/dia.
  • des del canvi, no va tenir cap mort per inflamació o per úlceres, mentre que abans hi havia un mínim d’una mort cada mes (36 mares havien mort per malalties de l’estómac al llarg dels dos anys anteriors al canvi).
  • cap mare va morir per pèrdua de gana, mentre que dues havien mort per aquesta causa l’any abans.
  • actualment, les mares alimenten com a mitjana més de 12 porquets, en comparació amb 10.5 abans del canvi. També ha augmentat el nombre de porquets vius al néixer, essent més forts i de mida més uniforme.
  • les hores de feina s’han reduït en 20-30 hores/mes.
  • i tots aquests estalvis i més gran producció compensen el cost més alt de l’alimentació no-transgènica.

Encara que aquestes dades corresponen a uns pocs mesos, l’ús de medecines s’ha reduït ja a la meitat de què acostumava a ser. I el senyor Pedersen està convençut que tot això està relacionat amb els residus de glifosat que es troben a les varietats transgèniques de soja. També ha observat defectes de naixement en els seus animals, defectes semblants als descrits en nens de l’Argentina que viuen en zones rurals afectades per aplicacions massives de glifosat.

El cas del senyor Pedersen es complementa amb el testimoni d’un altre productor danès, Sigurd Christensen, qui afirma que abans d’utilitzar soja transgènica en l’alimentació dels seus animals patia molt poques morts, però que amb la introducció d’aquesta a l’any 2007, la mortaldat ha anat augmentant en el seu ramat de vaques lleteres fins al punt que l’any passat en van morir 10.

Encara que les causes d’aquestes morts són difícils de determinar, fa quatre mesos va vacunar els seus animals i després va canviar la dieta a soja no transgènica per tal de resoldre el problema. Des de llavors no ha tingut cap mort i les despeses en medicaments han disminuït dramàticament/dràsticament. Igualment, amb els seus porcs, tenia un historial molt greu de morts de mares i de diarrea de porquets i, al desembre de 2011, també va decidir no utilitzar soja transgènica en la seva dieta. Encara que fa molt poc temps d’això, ja ha notat una millora en la salut dels seus porcs, una reducció en els problemes reproductius i també en l’ús de medicaments.

Informe final “encuentro medicos de pueblos fumigados”

Durant l’agost del 2010 a Córdoba (Argentina) es va fer una trobada nacional de metges de pobles fumigats; sent un dels principals pesticides els herbicides basats en glifosat. El resultat d’aquesta trobada és aquest interessant informe:

Informe final

També podeu mirar aquest resum en un curt vídeo de 9 minuts.

Fam i especulació alimentària

A Attac-tv han subtitulat al castellà un vídeo de només 7 minuts que relaciona l’especulació financera com a principal causa de l’augment del preu dels aliments bàsics que està vinculat a l’augment de la fam al món als països del sud global (perifèria econòmica).

El vídeo explica els fonaments d’aquest sistema “financer-model alimentari” i vincula la crisi financera del 2008 amb l’augment del preu dels aliments pel fet que molts especuladors van deixar d’invertir en hipoteques i van passar a jugar amb el menjar.

Avui mateix, en Gustavo Duch ha publicat una altra informació vinculada a l’especulació, però en aquest cas a l’especulació en terres. Es pot llegir el seu article, “el hambre made in Goldman Sachs” al seu web.

Per a més informació sobre l’especulació alimentària es pot llegir l’informe fet a casa nostra “navegando por los meandros de la especulación alimentaria“.

 

Amb i d’Islàndia, però també d’Ibèria

El passat 13 de març es va produir una manifestació sense precedents a Portugal. Organitzat inicialment per l’associació juvenil “Generació amb Dificultats” i amb un ampli suport social. No és d’estranyar que poques setmanes després dimitís el primer ministre situat entre el poble i l’espasa de les finances europees. Està arribant l’ombra d’Islàndia a la península Ibèrica?

A veure com aquí, a Catalunya aconseguim l’espurna que faci realitat l’optimisme que tenim molts -per exemple la Miren Extezarreta en aquesta entrevista-.

Març 2011: Peticions al Parlament Europeu sobre transgènics

El Comitè de Peticions del Parlament Europeu va aprovar el passat 16 de març donar suport a tres peticions crítiques amb el Panell de Transgènics de l’Agència de Seguretat Alimentària Europea (EFSA) i amb la manera amb què  la Comissió Europea aprova els transgènics.

Brian John, membre de GM-Free Cymru que va participar a les Jornades Científiques de Som lo que Sembrem a l’any 2009, va defensar dues de les peticions [1], mentre que la tercera va ser presentada per la ciutadana alemana Carolla Twardella.

El Comitè es va comprometre específicament a:

-      consultar als comitè parlamentari d’agricultura i al de medi ambient sobre els detalls de les peticions, i demanar el seu suport per una investigació a fons d’aquestes queixes, així com per una moratòria en l’aprovació de transgènics mentre es desenvolupa aquesta investigació,

-      demanar al Comissari John Dalli que respongui a la petició de 1.2 milions d’europeus demanant una moratòria i la creació d’un organisme independent per tal d’investigar els efectes dels transgènics,

-      enviar una carta a l’EFSA per  tal que doni resposta a un seguit de preguntes concretes (i no deixi anar el seu discurs estàndard sobre el tema), especialment sobre el conflicte d’interessos de diversos membres de l’EFSA i del seu Panell de Transgènics que tenen relacions amb les empreses productores de transgènics

-      enviar una carta a STOA (oficina europea per l’avaluació d’alternatives científiques i tecnològiques) demanant la seva opinió sobre la qualitat dels protocols científics de l’EFSA i sobre la fiabilitat de les seves decisions.

Sembla que els membres del Parlament estan preocupats per la parcialitat de l’EFSA i els seus contactes amb les multinacionals, així com per la manera en que la Comissió Europea està forçant l’aprovació de la normativa sobre transgènics mitjançant el protocol anterior al tractat de Lisboa, sota  el qual  el Parlament Europeu no té res a dir, tot aprofitant que el nou protocol no ha estat aprovat encara.

Un mínim de debat públic: l’albergínia transgènica a la Índia

Per Joserra Olarieta,  Som lo que Sembrem

Al febrer de 2010, el ministre indi de medi ambient, Jairam Ramesh, va anunciar una moratòria de dos anys en l’aprovació per a ús comercial de l’albergínia transgènica EE1 “fins que estudis científics independents aclareixin la seguretat d’aquestes varietats des del punt de vista del seu impacte a llarg termini sobre la salut humana i la del medi”. Una hora abans, Nina Fedoroff, assessora d’Obama per a temes científics i tecnològics, va declarar a la televisió que aquesta albergínia “era bona per l’Índia”, desprès d’haver viatjat expressament a aquest país per donar el seu suport (i segurament per a fer alguna gestió més, però no tant transparent).

La decisió del ministre es va produir al final d’un procés de consulta social que va durar 4 mesos i que va aconseguir 631 comentaris en 7 consultes públiques. Tanmateix es van demanar comentaris a tots els grups involucrats sobre l’informe científic que donava el vist-i-plau a l’albergínia EE1, i es van obtenir mes de 20 avaluacions científiques.

La qüestió, però, va començar a l’any 2006 quan una demanda judicial va aconseguir prohibir temporalment els assaigs de camp amb aquesta varietat. Al mes de febrer de 2007 una altra demanda aconseguia que es fessin públics els informes proporcionats per la empresa comercialitzadora (Mahyco, propietat en part de Monsanto) per demanar l’aprovació. El GEAC, organisme responsable del tema, va trigar 18 mesos en complir aquesta resolució. Cal recordar que també a Europa va ser necessària una demanda judicial per a que Monsanto fes públics a l’any 2005 els informes sobre el panís MON863.

Una vegada fets públics els informes sobre l’albergínia, diversos científics van fer avaluacions crítiques d’ells, de manera que el GEAC va anomenar a l’any 2009 un comitè (EC II) per discutir aquestes crítiques. L’informe d’aquest comitè, favorable a l’aprovació de l’albergínia, va aixecar moltes opinions contràries, i això va endegar la decisió del ministre de portar endavant tot el procés de consulta social [1].

Diferents científics internacionals han revisat els estudis sobre els riscs de l’albergínia EE-1 i han fet públiques les seves crítiques [2], de les quals fem un petit resum. Aquesta albergínia ha estat modificada per produir una toxina Bt quimèrica, combinació de les proteïnes Cry1Ac y Cry1Ab, insecticida contra lepidòpters. Per tant, és una toxina que no existia fins ara i el comportament de la qual és totalment desconegut. A més a més, l’albergínia EE-1 conté dos gens de resistència a antibiòtics, el gen nptII de resistència a la kanamicina i el gen aad de resistència a l’estreptomicina. A Europa, la presència de gens de resistència a antibiòtics importants està prohibida des de 2001, encara que al 2010 es va aprovar la patata Amflora que conté el gen de resistència a kanamicina. Encara que el nivell de producció dels gens de resistència a antibiòtics a l’albergínia sembla que pugui ser baix, el fet de que no hagin estat eliminats mostra que aquesta albergínia segurament es va desenvolupar als anys 1980-90, i que per tant, voler comercialitzar aquesta varietat a l’any 2009 és un cas mes de “dumping” de brossa industrial als països empobrits. Perquè a mes a mes, l’albergínia EE-1 mostra un baixa eficàcia contra la plaga que representa que vol controlar (73%), i de vegades requereix que, a més a més, es facin aplicacions externes d’insecticides.

Els estudis fets per la filial de Monsanto per justificar l’aprovació són de molt baixa qualitat, una característica que comparteixen amb els que s’han anat presentant a Europa per d’altres varietats [3]. Concretament, els estudis de toxicitat no segueixen ni els protocols experimentals de la Índia ni els dels organismes internacionals i són completament inadequats per determinar la seguretat d’aquest cultiu per a consum humà. Aquests estudis segueixen el patró habitual, denunciat en moltes ocasions, de només analitzar els efectes de toxicitat aguda o subcrònica alimentant ratolins amb aquesta albergínia al llarg de 14 o 90 dies. Aquests períodes de temps son insuficients per avaluar els possibles efectes crònics d’un aliment que es pot consumir al llarg de tota una vida humana. En qualsevol cas, aquest estudis mostren efectes als òrgans dels ratolins, toxicitat al fetge, ovaris amb la meitat de la seva mida normal i la melsa mes grossa.

Els estudis tampoc avaluen adequadament els riscs ambientals. Encara que aquesta albergínia podria encreuar-se amb unes 29 espècies silvestres, la qüestió es despatxada dient senzillament que aquests encreuaments serien molt poc freqüents. Aquests riscs ambientals són especialment importants perquè es desconeix l’espectre de toxicitat de aquesta nova proteïna, inexistent fins ara. I els estudis sobre toxicitat per d’altres espècies animals no-plaga només van incloure a 7 espècies, de les quals només una, l’abella, apareix als camps d’albergínia de l’Índia.

Encara més greu és, potser, el fet de que aquesta albergínia hagués estat una tecnologia caduca abans de 20 anys si hagués estat aprovada. Com ja s’ha dit, la seva eficàcia contra la plaga que pretén controlar és de només un 73%, i per tant el desenvolupament de resistència en aquesta plaga hagués estat molt ràpid encara que s’haguessin utilitzat refugis d’albergínia convencional (cosa molt difícil de fer complir, com mostra l’experiència).

I com sempre, els efectes socio-econòmics d’aquest híbrid EE-1 són ignorats en una gran part. L’albergínia és un cultiu produït principalment per petits agricultors amb pocs recursos que utilitzen varietats de pol·linització oberta. Per tant, aquest híbrid presenta poques avantatges per aquests pagesos, del qual s’estima que en un 16% dels casos no donaria mes producció que la convencional. En total, els petits agricultors es podrien beneficiar d’un augment d’ingressos de l’ordre de 3250 rupies per hectàrea amb aquesta albergínia transgènica, quan la lluita integrada contra plagues els hi permetria augmentar aquests ingressos en 66794 rupies per hectàrea. Tot això, evidentment, si en primer lloc haguessin tingut els diners per comprar les llavors.

Finalment, cal tenir en compte que la introducció d’una albergínia transgènica és un atac a la importància cultural i religiosa d’aquest aliment a l’Índia.


[1] Mes detalls sobre la història de tot aquest procés:

http://devinder-sharma.blogspot.com/search/label/bt%20brinjal

[2] L’informe de la Dra. Judy Carman sobre els riscs alimentaris:  http://www.iher.org.au/Image/Docs/2ndSubmissionGMbrinjal.pdf

L’informe del Prof. G.E. Séralini:

http://www.criigen.org/SiteEn/images/stories/Dossiers/Divers/btbrinjal-ges_%200109.pdf

L’informe del Prof. D. Andow (potser el mes complert de tots) :

http://www.gmwatch.eu/files/Andow_Report_Bt_Brinjal.pdf

L’informe de la Dra. L.M. Gallagher (sobre els riscs de toxicitat per a les persones):

http://www.biosafety-info.net/file_dir/9302021984d3648f041ec8.pdf

[3] Veure els comentaris sobre aquest informes presentats a Europa a:

http://www.bfn.de/fileadmin/MDB/documents/service/Skript259.pdf

Wikileaks desvetlla implicacions de l’ambaixada americana i de la mateixa Monsanto en les manipulacions per silenciar el desastre sanitari a l’Argentina rural

Més Wikileaks:  A l’Argentina també.

>>L’ambaixada posa per davant els interessos econòmics de la Monsanto a la salut dels nens i adults de les zones conreades amb la soja transgènica i consideren que la víctima més gran és la mateixa Monsanto.

>>Monsanto-Argentina va pressionar al governador de Chaco perquè s’arxivessin els informes de la Comissió de Contaminació de l’Aigua sobre l’augment de càncers i malformacions, i no es fessin més investigacions.

>>L’ambaixada  nordamericana ha estat a més a més pressionant durant anys a favor de Monsanto perquè els agricultors argentins paguessin les llavors resembrades, quan resembrar les pròpies llavors és completament legal.

El nou de març passat uns cables de Wikileaks fets públics van mostrar com l’ambaixada dels EEUU a l’Argentina va fer lobby en favor de la Monsanto i el seu glifosat en nombroses  ocasions, i qüestionant la credibilitat dels estudis del Dr Carrasco

Recordem que el Dr Carrasco, cap del Laboratori d’Embriologia Molecular de la Universitat de Buenos Aires, va confirmar a l’abril del 2009 amb la seva recerca el que altres grups de investigació al món també havien trobat: Concentracions ínfimes de glifosat, en comparació a les que es fan servir en agricultura, produeixen efectes negatius en el desenvolupament embrionari d’amfibis. El Dr Carrasco va ser objecte d’una intensa campanya de desprestigi durant dos anys, també amb intimidacions físiques al seu laboratori. Ara fa uns dies que sabem que en aquesta campanya també va estar involucrada l’ambaixada nord-americana. Va prendre nota del seu treball i va intervenir davant les autoritats argentines defensant el glifosat i a la Monsanto.

El Dr Carrasco diu: “no m’esperava això, encara que tots sabem que aquestes corporacions operen al més alt nivell, juntament amb àmbits científics que els realitzen estudis sota comanda, mitjans de comunicació que els renten la imatge i sectors polítics que miren cap a un altre costat. Estaven i estan preocupats. Saben que no poden amagar la realitat, els casos de càncers i malformacions es reiteren en totes les àrees amb ús massiu d’agrotòxics”.

Des de fa una dècada es multipliquen les denúncies de veïns, organitzacions ambientals, pagesos i indígenes sobre els efectes nocius dels agroquímics. Fa poc es va produir la primera sentència judicial en ferm que prohibeix fumigar amb glifosat a prop d’una localitat (San Jorge).

En els cables interns desvetllats per Wikileaks es mostra com diplomàtics dels EEUU van lliurar estudis favorables al glifosat al Servicio Nacional de Sanidad y Seguridad Alimentaria (Senova), un dels òrgans més qüestionats per no difondre com i en base a quins estudis s’aproven els agroquímics a l’Argentina.

Els diplomàtics van dir que volen protegir a Monsanto, a qui descriuen com “la víctima circumstancial  més prominent i més vulnerable als atacs, ja que té el 40% del mercat del glifosat”. Els diplomàtics no van esmentar en cap moment els altres estudis prèviament realitzats sobre la toxicitat del glifosat a la Universitat de Caen, al Centre Nacional de Investigació de Roscoff (els dos a França), de la Universitat de Pittsburgh als Estats Units, de la Universidad  Nacional de Rosario, i la Universidad Nacional del Litoral.

Al juny de 2010 la Comissió de Contaminació de l’Aigua va publicar un informe oficial sobre el Chaco, amb estadístiques sanitàries en una zona amb un ús intensiu d’agrotòxics. Les conclusions van ser clares: els casos de càncer en nens es van triplicar i les malformacions en nadons van augmentar en un 400%. Wilikeaks desvetlla que Monsanto es va entrevistar en nombroses ocasions amb el governador del Chaco. El govern provincial va finalment posar l’informe en un calaix i la comissió no va poder publicar més informes.

Per altra banda altres cables desvetllen el lobbying incessant de l’ambaixada americana a les autoritats argentines per obligar als agricultors a pagar a Monsanto les regalies si ressembraven les llavors collides. Tot i que el 85 % de les llavors de soja sembrades són transgèniques, Monsanto només està cobrant un terç. Els mateixos diplomàtics reconeixien però, que ressembrar les llavors era completament legal.

Un cas paradigmàtic va ser la reunió al 2006 de la congressista americana Virgina Bab Goodlate que va pressionar a favor de Monsanto en una reunió amb les autoritats argentines, justificant que l’economia nord-americana estava lligada a la capacitat d’innovar d’empreses com Monsanto.

A l’agost del 2008 el president de Monsanto Argentina Juan Ferreira va visitar l’ambaixada americana per agrair els esforços diplomàtics a favor de la seva empresa. La pressió de l’ambaixada sobre el tema de les regalies de les llavors va continuar durant els anys següents.

Més informació i fonts:

Entrevista al Dr. Carrasco.

La filtració de wikileaks publicada al diari argentí “Pàgina 12″. (3 de març)

Més informació sobre la filtració de wikileaks. (9 de març)

Esclavisme a l’agricultura industrial del segle XXI: Espanya i l’Argentina

Esclavisme a l’agricultura industrial  del segle XXI: Espanya i l’Argentina

Per Som lo que Sembrem

El passat 2 de febrer el diari anglès The Guardian denunciava  condicions d’esclavisme als hivernacles  d’Andalusia. Som lo que Sembrem ens vam fer ressò amb una nota de premsa , ja que cap diari de l’Estat que sapiguem ha parlat del tema, i el Govern espanyol, com ha denunciat el diari britànic, no ha contestat a les preguntes de la periodista.

De l’Argentina ens arriben també notícies  (1), (2)  esgarrifoses de condicions d’esclavisme en empreses que produeixen llavors convencionals i transgèniques. L’agència tributaria argentina ha aplicat diverses sancions, tant a Pioneer, empresa denunciada per la Direcció General de Recursos de la Seguretat Social per treball il·legal i esclau, com a la seva controladora DuPont, i a l’empresa encarregada de contractar treballadors rurals que vivien en condicions infrahumanes.
Una altra multinacional, en aquest cas holandesa, ha estat denunciada a Argentina per treball esclau. L’empresa Nidera produeix gra i  també llavors, fertilitzants, herbicides i altres agrotòxics.  Els treballadors van denunciar que “Nidera los había llevado por 15 días sin saber cuánto iban a cobrar, los había encerrado en una finca, nos los dejaba salir y retenía sus documentos de identidad…dormían hacinados en barracas, como las de un campo de concentración, carecían de baños, agua potable, extintores y materiales para la seguridad laboral, las instalaciones eléctricas eran deficientes y sufrían descuentos de sus salarios para pagar la indumentaria de trabajo y la comida, que un proveedor externo les vendía a un precio mayor que en los comercios. Incluso les hizo pagar por paquetes de espaguetis que llevaban el logo del Ministerio de Desarrollo Social bonaerense y que se distribuyen gratis.” Además, los niños manipulaban productos químicos sin ninguna precaución, según el Gobierno bonaerense

A l’Argentina les autoritats estan aplicant sancions, mentre que a l’Estat espanyol  no en tenim cap informació de reaccions de les autoritats respecte el que està passant. És una absoluta vergonya que aquestes situacions s’estiguin produint , i amb aquesta impunitat, i negligència per part de l’estat, a l’Europa del segle XXI.

 

Destrucció de la Selva per Oli de Palma

A continuació un vídeo curt, que mostra l’abast de destrucció a la selva de Sumatra per fer plantacions de Palma.

Aquestes selves són l’habitat de tigres i orangutans entre d’altres espècies en perill d’extinció.

Cliqueu la imatge per veure el vídeo:

La Palma es fa servir per paper i oli per la indústria alimentària entre d’altres aplicacions.

Dioxines: Nous escàndol a la indústria agroalimentària europea. Tenen cap voluntat els organismes públics de garantir la seguretat dels ciutadans?

Aquest nou escàndol a la indústria, després de molts altres com les vaques boges (causat per fer-les menjar pinsos amb farines d’ossos d’animals), el de les dioxines als pollastres i porcs a Europa anteriorment, o el dels ous a Estats Units, semblen confirmar que els organismes públics estan més al sevei de la indústria que dels ciutadans. Només actuen amb celeritat en cas de greus escàndols o contaminacions, i en temps “tranquils” simplement fan la vista gorda amb els incumpliments en matèria de seguretat, per afavorir la “competitivitat” i els beneficis de la indústria.

També confirma la bogeria d’aquest sistema d’engreix animal, massificat, contaminant del medi, de cadenes industrials insostenibles i de traçabilitat sovint descontrolada, amb transgènics importats barrejats a més a més amb varietats prohibides, antibiòtics, i més que ocasionalment greixos industrials i altres contaminants.

Diputats al Parlament europeu i la mateixa ministra d’Agricultura alemana Ilse Aigner, han reconegut que els estandarts no són adients i en trucada al comissionat de Protecció del consumidor John Dalli va demanar que s’estableixi una reglamentació a nivell europeu per tal de separar la producció de substàncies perilloses de les que van a la cadena alimentària. Tot fa pensar, pel resultat de la reunió del dia 11, que no es farà res.

A Alemania, organitzacions de consumidors i ecologistes han denunciat que la industria càrnica alemana està orientada a l’exportació i que els polítics i agències de seguretat accepten estandarts molt baixos per afavorir la competitivitat al mercat. El dia 22 de gener hi ha convocada una manifestació a Berlin, demanant canvis en la política agrícola: “Per l’extinció d’aquest model de fàbriques ramaderes i per un futur amb una agricultura pagesa

El Poncho® es perillós per les abelles

El Poncho® es perillós per les abelles

Poncho® és el nom comercial del clothianidin, un insecticida de la família dels neonicotinoides, que generalment s’aplica en forma de coberta protectora de les llavors, i que actualment, al nostre país, és molt freqüent a les de panís.
A l’any 2008, però, aquest insecticida es va relacionar amb la pèrdua de unes 11.500 colònies d’abelles a l’estat de Baden-Württemberg (Alemanya), i la empresa productora, Bayer, va compensar als apicultors afectats amb un total de 2 milions d’euros . El govern federal va retirar la llicència a tots els productes comercials amb clothianidin, encara que posteriorment els va autoritzar per colza. El problema sembla que va ser el resultat de que la coberta amb clothianidin no es fixava bé a la llavor de panís, produint-se així una pols carregada de l’insecticida durant la sembra. Prohibicions semblants s‘han establert a Eslovènia i Itàlia, on també s’ha relacionat el clothianidin amb una toxicitat aguda per a insectes pol·linitzadors .
La qüestió també s’està plantejant als Estats Units, on des de l’any 2006 són freqüents els problemes de desaparició massiva de colònies d’abelles. A l’any 2003 Bayer va demanar el registre comercial del clothianidin en aquest país. En principi l’EPA (agència federal de protecció ambiental) va resoldre que no ho concedia fins que tingués més evidències de que l’insecticida no danyava les poblacions d’abelles. Però dos mesos després es va fer enrere i va concedir un permís condicional, tot permetent la comercialització del producte amb la condició de que Bayer fes un estudi abans de desembre de 2004 sobre la toxicitat crònica al llarg del cicle de vida de les abelles. Posteriorment, aquesta data límit per finalitzar l’estudi es va prorrogar fins al maig de 2005, però encara que Bayer no el va presentar fins a l’agost de 2007, tampoc va tenir cap problema per continuar venent l’insecticida. I un informe intern de l’EPA de novembre de 2007 va donar per bo l’estudi (que, per suposat, no va trobar cap problema amb l’insecticida), amb la qual cosa el clothianidin va rebre el permís definitiu a l’abril de 2010.
Algun dubte devien tenir, però, quan no el van voler fer públic, i l’organització NRDC va haver de fer una demanda judicial per tal d’aconseguir-lo. I és clar, l’estudi realment no és gaire bo, fins al punt que en un informe intern dos científics de la mateixa EPA el critiquen i afirmen que no aclareix els dubtes sobre la toxicitat del clothianidin.
Una vegada més s’està demostrant que en aquell país, al igual que a la vella Europa, les institucions estan mes interessades en defensar els interessos del gran capital que els dels ciutadans. I que el que puguin dir els científics només els interessa quan permet donar suport a aquesta primera premissa.
“Pesticides linked to bee deaths”. Current Biology, 18(16): R684.

http://www.epa.gov/opp00001/about/intheworks/ccd-european-ban.html
http://www.grist.org/article/food-2010-12-10-leaked-documents-show-epa-allowed-bee-toxic-pesticide-

Valoració de l’article de Malaria i patata Ogm

Hem rebut recentment un article sobre una patata transgènica que es vol fer servir com a vacuna contra la malària. Tot i que l’activitat de Som lo que Sembrem es centra en el que seria l’agricultura i que per tant la farmàcia és un àmbit que se’ns escapa una mica, he decidit fer un article analitzant aquesta informació perquè es diu que es fa servir un aliment com a mitjà de transmissió del fàrmac.

La primera sensació analitzant la notícia, és de celebrar que una universitat europea tregui resultats per a combatre un mal africà. Ja fa temps que es denuncia que la majoria dels medicaments que s’han desenvolupat estan destinats a malalties exclusives de la cultura occidental marginant a les dues terceres parts de la humanitat d’aquests “avenços” farmacològics. El motiu d’aquest esbiaix és clar: la manca de mercat a la perifèria econòmica; i per tant també pensem que aquests fàrmacs són pensats més com a productes comercialitzables que no pas com a millora social.

Si s’analitza més a fons l’article original d’on prové la notícia que citem, veiem com es fa servir una alga per a la producció d’un midó que conté antígens del plasmodi que es farà servir per a vacuna contra la malària. Deixant de banda l’anàlisi de l’eficiència d’aquesta vacuna; els investigadors no parlen que estiguin desenvolupant una patata transgènica, sinó que el metabolisme de síntesi del midó de l’alga és el mateix que el de la patata i altres cereals. A més es diu que els antígens produïts i acumulats als grànuls de midó de l’alga no tenen unes modificacions que segurament tindrien en les plantes i per tant sembla que excloguin aquesta altra via d’obtenció del midó/vacuna. Així, la referència a les patates transgèniques sembla que ha estat una mala interpretació de la informació per part dels periodistes, segurament i pensant malament perquè tenen ganes de pintar de verd aquesta tecnologia -ja vam saber per una filtració de wikileaks que tant la Monsanto com els nostres governs insisteixen que cal fer un esforç per impedir que es desacreditin els seus productes-.

La vacuna de l’alga transgènica seria un producte que no sortiria viva de les fàbriques de fàrmacs, de la mateixa manera que la insulina transgènica està feta per bacteris que tampoc han de sortir vius d’aquestes fàbriques. Una altra cosa és que hi hagi altres remeis a aquestes malalties que no passin per empreses farmacèutiques. Per la malària, distribuir la riquesa mundial per eradicar la pobresa seria una bona cosa, però també des de la Dolça Revolució ens parlen de remeis tradicionals com ara l’Artemisa que sense que siguin excloents dels avenços mèdics cal que es tinguin també en compte.

Noticia sobre remolatxa transgènica

Ens han passat aquesta notícia: Un jutge federal dels USA ordena la destrucció de unes 100 hectàrees de cultius de remolatxa trasngènica que s’havien plantat aquest setembre als estats d’Oregon i Arizona. El motiu és que s’està a la espera d’un informe d’impacte ambiental d’aquest transgènic. S’espera que l’informe estigui acabat el 2012 i mentrestant el jutge considera que la remolatxa que s’ha de plantar ha de ser la no transgènica. La denúncia l’havia presentat Earthjustice i el Centre per a la Salut del Menjar que està creat per una coalició de grangers i grups ecologistes.

Remolatxa sucrera

L’any passat el 95% de la remolatxa sucrera plantada als usa era transgènica; la majoria del tipus RoundUp ready de la Monsanto.

Un infiltrat al govern o un govern venut?

De resultes de les filtracions de Wikileaks al diari El País han sortit diferents iniciatives contra un govern pro-transgènic. Per exemple Amics de la Terra i Greenpeace demanen que s’enviïn cartes a la ministra d’agricultura. Una iniciativa que he trobat interessant és la petició de que es faci cessar al Secretari d’Estat d’agricultura per les seves tasques quasi traïdores. Es pot accedir a aquesta iniciativa a aquest enllaç.

Quedarà patent, penso jo, que si no fan fora a l’espia Puxet que el govern del PSOE serà un govern traïdor a l’esperit europeu.

Segueix augmentant la oposició als cultius transgènics a Europa

Els resultats de l’Eurobaròmetre sobre biotecnologia recentment publicats mostren que la oposició als cultius transgènics a Europa continua augmentant. Així, el nombre de gent oposada és tres vagades el nombre de gent favorable a aquesta tecnologia, i en cap país hi ha majoria de gent favorable. Entre la gent que expressa alguna opinió, el percentatge més alt de gent que pensa que els cultius transgènics haurien de ser encoratjats es dona al Regne Unit, amb un 44%. A l’Estat espanyol aquest percentatge és només del 35%, el sisè percentatge més alt dels països de la Unió Europea, i ha anat disminuint des del 1996, any en el que va ser del 66%.

Aquestes dades continuen la tendència ja mostrada a l’Eurobaròmetre de l’any 2005, una de les conclusions del qual va ser que a la UE “la percepció generalitzada dels aliments MG és que no són ùtils, són moralment inacceptables i un risc per la societat”. Aquesta percepció continua a l’any 2010, i la preocupació social per la seguretat del cultius transgènics és la principal raó de la oposició, seguida de la absència de beneficis d’aquestes varietats.

La oposició encara és mes gran en relació a la clonació animal per produir aliments, tema per al qual el suport és tot just del 18%, i només a dos països arriba al 30%.

L’Eurobaròmetre, però, no pot amagar un cert biaix a favor dels transgènics. La pregunta que planteja als enquestats comença definint-los i posant els exemples de que “es poden modificar els gens d’una planta per fer-la resistent a una determinada malaltia, per millorar la seva qualitat alimentària, o per ajudar-la a créixer més ràpidament”. Resulta estrany que no s’esmentin els transgènics realment existents (productos d’insecticides o resistents a herbicides) i que, en canvi, cap dels casos esmentats existeixi comercialment. Evidentment tampoc es va advertir als enquestats sobre les moltes incerteses i problemes al voltant de les varietats transgèniques. El text ara publicat tampoc s’està de deixar anar unes mostres d’aquest biaix com, per exemple, que la percepció social dels transgènics com a insegurs i que no aporten beneficis és “contrària a la opinió científica i industrial”.

L’EFSA dóna una opinió favorable a l’autorització del transgènic Smartstax de Monsanto per consum a Europa

- La planta transgènica està carregada d’insecticides i herbicides, i l’EFSA dóna el vist-i plau  per consum (no per conreu) sense que es facin proves sobre els riscos per la salut
-La planta s’ha cultivat als Estats Units la passada temporada on ha donat molt mals resultats als agricultors

La CE no ha donat encara l’autorització per la seva importació.

El Smartstax és un transgènic que conté  8 modificacions genètiques, 6 per  produir 6 proteines Bt diferents (insecticides), 1 per resistència a glifosat (herbicida), y 1 altre per resistència a glufosinat (herbicida prohibit a Europa)

La planta s’ha produït creuant diferents plantes modificades genèticament. L’EFSA no ha demanat tests d’efectes sobre la salut per les plantes que tenen aquesta combinació de seqüències de gens, sinó que confia en les proves que es van fer individualment a cadascuna de les línies de panís que s’han fet servir per producir el Smartstax. Se  sap, però,  que les proteïnes insecticides Bt tenen un efecte  tòxic augmentat quan es combinen unes amb les altres o quan estan en contacte amb altres cofactors.

Un informe recent d’experts independents Testbiotech va mostrar sèries deficiències en l’avaluació de risc del panís 1507. La Comissió Europea va demanar a la EFSA que revisès i avalués els arguments de l’informe independent. En un recent comunicat l’EFSA defensa la seva opinió anterior sense entrar en els arguments del informe de Testbiotech . El 1507 és una de les línies que es van combinar per fer el Smartstax

L’estratègia de Monsanto d’acumular modificacions genètiques insecticides i de tolerància  a herbicides en una mateixa planta no li està produint bons resultats entre els agricultors als Estats Units, i encara   la promesa de nous trets és això: una promesa, després ja de vàries dècades (veure el butlletí num 1: Inversors i agricultors donen l’esquena a Monsanto)

Enllaç a la font de la informació (en anglès)

NEW YORK TIMES: Agricultors i inversors donen l’esquena a Monsanto

After Growth, Fortunes Turn for Monsanto
Seth Perlman/Associated Press

By ANDREW POLLACK
Published: October 4, 2010

As recently as late December, Monsanto was named “company of the year” by Forbes magazine. Last week, the company earned a different accolade from Jim Cramer, the television stock market commentator. “This may be the worst stock of 2010,” he proclaimed.

Daniel Acker/Bloomberg News
Bags of Asgrow Roundup Ready soybean seeds sit inside a Monsanto lab in St. Louis. Monsanto, the world’s biggest seed company, plans to complete most of its $800 million stock buyback plan more than a year ahead of schedule after the shares dropped to the lowest since 2007.
Monsanto, the giant of agricultural biotechnology, has been buffeted by setbacks this year that have prompted analysts to question whether its winning streak of creating ever more expensive genetically engineered crops is coming to an end.

The company’s stock, which rose steadily over several years to peak at around $140 a share in mid-2008, closed Monday at $47.77, having fallen about 42 percent since the beginning of the year. Its earnings for the fiscal year that ended in August, which will be announced Wednesday, are expected to be well below projections made at the beginning of the year, and the company has abandoned its profit goal for 2012 as well.

The latest blow came last week, when early returns from this year’s harvest showed that Monsanto’s newest product, SmartStax corn, which contains eight inserted genes, was providing yields no higher than the company’s less expensive corn, which contains only three foreign genes.

Monsanto has already been forced to sharply cut prices on SmartStax and on its newest soybean seeds, called Roundup Ready 2 Yield, as sales fell below projections.

But there is more. Sales of Monsanto’s Roundup, the widely used herbicide, has collapsed this year under an onslaught of low-priced generics made in China. Weeds are growing resistant to Roundup, dimming the future of the entire Roundup Ready crop franchise. And the Justice Department is investigating Monsanto for possible antitrust violations.

Until now, Monsanto’s main challenge has come from opponents of genetically modified crops, who have slowed their adoption in Europe and some other regions. Now, however, the skeptics also include farmers and investors who were once in Monsanto’s camp.

“My personal view is that they overplayed their hand,” William R. Young, managing director of ChemSpeak, a consultant to investors in the chemical industry, said of Monsanto. “They are going to have to demonstrate to the farmer the advantage of their products.”

Brett D. Begemann, Monsanto’s executive vice president for seeds and traits, said the setbacks were not reflective of systemic management problems and that the company was moving to deal with them.

“Farmers clearly gave us some feedback that we have made adjustments from,” he said in an interview Monday.

Mr. Begemann said that Monsanto used to introduce new seeds at a price that gave farmers two-thirds and Monsanto one-third of the extra profits that would come from higher yields or lower pest-control costs. But with SmartStax corn and Roundup Ready 2 soybeans, the company’s pricing aimed for a 50-50 split.

That backfired as American farmers grew only six million acres of Roundup Ready 2 soybeans this year, below the company’s goal of eight million to 10 million acres, and only three million acres of SmartStax corn, below the goal of four million.

So now Monsanto is moving back to the older arrangement. SmartStax seed for planting next year will be priced about $8 an acre more than other seeds, down from about a $24 premium for this year’s seeds, Mr. Begemann said. The company will also offer credits for free seed to farmers who planted SmartStax this year and were disappointed.

Monsanto has also moved to offer farmers more varieties with fewer inserted genes. Some farmers have said they often have to buy traits they do not need — such as protection from the corn rootworm in regions where that pest is not a problem — to get the best varieties. This issue has surfaced in the antitrust investigation.

Monsanto’s arch rival, DuPont’s Pioneer Hi-Bred, has also capitalized on the lack of options under a campaign called “right product, right acre.”

“If they don’t have a need for rootworm then we won’t have that trait in that product,” Paul E. Schickler, the president of Pioneer, said in an interview.

After years of rapidly losing market share in corn seeds to Monsanto, Pioneer says it has gained back four percentage points in the last two years, to 34 percent. Monsanto puts its market share at 36 percent in 2009 and says it has remained flat this year. In soybeans, Pioneer puts its share at 31 percent, up seven percentage points over the last two years; Monsanto puts its share at 28 percent last year and said it had dropped some this year.

Monsanto had a similar problem with lower-than-expected yields on Roundup Ready 2 soybeans last year, when the crop was first planted commercially, forcing it to slash its premium.

But this year, the yield appears to be meeting expectations, said OTR Global, a research firm that surveys farmers and seed dealers. That could bode well for SmartStax next year.

One reason is that the Roundup Ready 2 gene is now offered in more varieties, making it better suited to more growing conditions. The yield of a crop is mainly determined by the seed’s intrinsic properties, not the inserted genes. An insect protection gene will not make a poor variety a high yielder any more than spiffy shoes will turn a slow runner into Usain Bolt. In the first year of a new product, few varieties contain the new gene.

Still, Monsanto is bound at some point to face diminishing returns from its strategy of putting more and more insect-resistant and herbicide-resistant genes into the same crop, at ever increasing prices. Growth might have to eventually come from new traits, such as a drought-tolerant corn the company hopes to introduce in 2012.

“Technologically, they are still the market leader,” said Laurence Alexander, an analyst at Jefferies & Company. “The main issue going forward is do they get paid for the technology they deliver. The jury is still out on that one. It’s going to take a year or two of data to reassure people.”

Les desventures del salmó transgènic

Som lo que Sembrem, 23 de Novembre del 2010

Al llarg d’aquesta tardor han tingut lloc les audiències públiques oficials per tal de discutir la possible aprovació als Estats Units del salmó transgènic desenvolupat per la empresa AquaBounty. Per la presa que té l’administració responsable del tema, la FDA, (com passa amb els processos d’aprovació varietats transgèniques de cultius), és molt possible que aquest salmó rebi el vist i plau a finals del mes de novembre. I aquestes preses podrien estar relacionades amb no voler que surtin més draps bruts que puguin qüestionar encara més la imparcialitat de la FDA. Perquè sembla que la FDA ha amagat informes d’altres institucions que posaven en dubte la seguretat ambiental d’aquest salmó transgènic, especialment en relació amb el seu possible efecte sobre les poblacions protegides de salmó salvatge (1)
Aquest salmó transgènic ha estat modificat amb gens de dos peixos per tal de créixer més ràpidament, i podria ser el primer animal transgènic aprovat per a consum humà als Estats Units. Segons la empresa AquaBounty, i per no ser menys que els cultius modificats genèticament, aquest salmó hauria de solucionar la fam al món, si més no les necessitats de proteïnes, tot reduint la pressió sobre les poblacions salvatges de peixos. El preu de les accions d’aquesta empresa es va multiplicar per cinc amb l’anunci de les audiències oficials d’aprovació.
I quins són els problemes d’aquest salmó? (2) Deixant de banda el fet, gens menyspreable, que, molt probablement, aquest salmó mai arribaria a les taules dels que realment necessiten les seves proteïnes, hi ha tres qüestions que posen en entredit el seu interès i la seva seguretat. D’una banda, per aconseguir aquest més gran creixement, estimat en un 33%, es necessari alimentar als salmons fins a la sacietat, literalment, el que vol dir un consum 5 vegades més gran d’aliments. I com en tants d’altres casos, les preses per produir més venen de la mà d’una menor qualitat del producte obtingut. El contingut en algunes vitamines, minerals i aminoàcids del salmó transgènic és més baix que el del salmó convencional. I a mes a mes, el salmó transgènic té un contingut una mica mes gran en el factor de creixement IGF-1, una substància que diferents estudis epidemiològics han relacionat amb un risc de càncer (3)
L’alimentació de peixos com el salmó produïts en piscifactories té com a base petits peixos, com per exemple sardines i anxoves. Actualment, un 48% de les captures mundials de pesca, obtingudes principalment als països empobrits, s’utilitzen no per satisfer les necessitats de les poblacions d’aquests, sinó per alimentar els salmons i d’altres peixos de piscifactoria (4) , consumits als països rics. Entre 1980 i 1990, la disponibilitat de peix va disminuir un 3% a l’Àfrica i un 8% a Sudamèrica, però va augmentar un 28% a Nordamèrica i un 23% a Europa i Asia (5)
Aquest robatori de recursos dels països empobrits es completa amb els efectes negatius de la contaminació produïda per les piscifactories sobre les zones de pesca tradicional. A les restes de menjar dels peixos i les seves dejeccions s’han d’afegir els antibiòtics i pesticides utilitzats, i el resultat és l’esfondrament de moltes pesqueries tradicionals (6)
Encara que AquaBounty diu que aquests salmons transgènics són estèrils, fins un 3% podrien ser fèrtils (7) i escapar de les instal·lacions, posant en perill les poblacions salvatges protegides de salmó, donada la seva capacitat per viure en diferents condicions ambientals (8).

[1] http://truefoodnow.org/2010/10/27/newly-disclosed-government-documents-conclude-ge-salmon-pose-a-critical-threat-to-marine-environments/

http://www.foodandwaterwatch.org/press/press-releases/troubling-emails-reveal-federal-scientists-fear-fda-approval-of-genetically-engineered-salmon/

[2] Les dades citades s’han extret fonamentalment de:

http://documents.foodandwaterwatch.org/GEsalmonWillNotFeedtheWorldEURev.pdf

http://www.i-sis.org.uk/aquaAdvantageSalmon.php

http://www.i-sis.org.uk/GMSalmonMustBeLabelled.php

[3] Yu, H., T. Rohan. 2000. Role of the insuline-like growth factor family in cancer development and progression. Journal of the National Cancer Institute, 92(18): 1472-1489.

[4] De Silva, S.S., G.M. Turchini. 2008. Towards understanding the impacts of the pet food industry on world fish and seafood supplies. Jour. Agric. Environ. Ethics, 21: 459-467.

[5] http://www.fao.org/docrep/006/y4961e/y4961e06.htm#bm06

[6] http://www.veterinaria.org/revistas/redvet/n030309/030910.pdf

[7] http://www.grist.org/article/food-2010-11-16-fda-bad-behavor-over-ge-salmon

[8] Löhmus, M., L.F. Sundström, M. Björklund, R.H. Devlin. 2010. Genotype-temperature interaction in the regulation of development, growth, and morphometrics in wild-type, and growth-hormone transgenic coho salmon. PLoS ONE, 5(4): e9980.doi:10.1371/journal.pone.0009980. 

 

 

 

  

Via Campesina denuncia les males amistats del Bill Gates

El sindicat més gran del món, Via Campesina, ha difós aquest comunicat de premsa, on es denuncia que la fundació Bill i Melinda Gates ha comprat accions de la perversa Monsanto.

Comunicado de prensa de La Vía Campesina

La Vía Campesina denuncia la compra de acciones de Monsanto por parte de la Fundación Bill & Melinda Gates

Continue reading ‘Via Campesina denuncia les males amistats del Bill Gates’

Pàgina següent »



Follow

Get every new post delivered to your Inbox.