Archive for the 'llibres' Category

Deute i alternatives ciutadanes

En pocs dies es faran al Vallés 3 actes relacionats amb el Deute. en fem ressò:

· Divendres 15/11, 20:00, Sabadell:

Acte de presentació a càrrec de GRISELDA PIÑERO del llibre impulsat per la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute (PACD)

¿Por qué no debemos pagar la deuda? Razones y alternativas

Editat per Icària-ASACO

A L’ESPAI ÀGORA DE SABADELL

Carrer Sol i Padrís, 93

El dia 15 de novembre a les 20 h.

Organitzen: Coordinadora Un Altre Món És Possible de Sabadell, Lliga dels Drets dels Pobles, Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute – No Devem No Paguem.

**********

Xerrades_22N_29N_def_incrustarMail

· Divendres 22/11, 19:30, Casa de Cultura de Sant Cugat.

QUI DEU A QUI?; El deute continua creixent dia a dia tant al Sud com al Nord

Xerrada al voltant dels diferents tipus d’endeutament així com de l’estat del deute en alguns països del Sud i a casa nostra. Qui surt beneficiat amb l’augment d’aquest deute,  qui rep els impactes del seu pagament ?

Amb: Inés Marco, membre de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute -PACD- i de l’Observatori del Deute en la Globalització -ODG-

Divendres 29/11, 19:30, Casa de Cultura de Sant Cugat.

PER QUÈ NO HEM DE PAGAR EL DEUTE ?; El deute il·legítim i les auditories

Xerrada sobre deute il·legítim, amb exemples als països del Sud i a casa nostra . Què podem fer davant d’aquest deute il·legítim?, són les auditories una bona solució?.

Gemma Tarafa, membre de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute -PACD-

i de l’Observatori del Deute en la Globalització -ODG-

Es presentarà l’informe “la deutecràcia com amenaça global” i el llibre “¿por qué no debemos pagar la deuda?

Presentació del darrer llibre de contes de Gustavo Duch

El proper divendres 28 de juny es presentarà el darrer llibre de Gustavo Duch:

Mucha gente pequeña

 

petit

La presentació, a Barcelona, serà a les 19 a l’Espai Icària, la plaça del Forat de la Vergonya.

El llibre de contes que segons el seu autor “neixen per transformar el món”.

 

LAS BOCAS: 

El simio que se hizo humano ¿evolucionó gracias al habla?

En las sierras mexicanas, con revoluciones de encapuchados y encapuchadas, dicen que no, que el oído es el paladar de la palabra.

Y así, escuchando se han hecho sabios.

Continua llegint ‘Presentació del darrer llibre de contes de Gustavo Duch’

Transgènics per Sant Jordi

La informació al voltant dels transgènics agrícoles té una novetat editorial d’aquest mes d’abril. Ideal per a la diada de Sant Jordi: “la verdad sobre los transgénicos” de la editorial Icaria -i per tant una pista d’on trobar-los.

laverdad_sobrelos_transgenicos

Deixem a continuació una traducció d’un text de Gustavo Duch presentant el llibre:

Les llavors transgèniques no saben reproduir-se; contaminen a les llavors criolles i ecológiques; enverinen les terres cultivables, ruixades de pesticides; estan al servei de les grans corporacions mentre esclavitzen a les gents camperoles; i amb cada nova sembra transgènica més pinsos per engreixar animals engabiats es cullen, mentre les gents rurals perden les seves terres proveïdores d’aliments.

La recerca, seriosa i independent, que recull aquest llibre, ens adverteix que, tal com van sospitar fa ja temps les persones vinculades a la terra, aquestes llavors modificades pels patrons del lucre han arribat als nostres plats —incomplint els guions democràtics— per omplir-nos la boca d’aliments que comprometen seriosament la nostra salut. És un llibre que alça la veu i ens crida a escopir les endrapades transgèniques, per exercir totes i cadascuna de les nostres sobiranies.

Gustavo Duch

Projecció “Nuestro Veneno Cotidiano” al CCCB

El proper 27 de març, a les 18:30, es projectarà el documental de Marie-Monique Robin “Nuestro veneno cuotidiano” (“Notre poison quotidien”), al CCCB  (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, -c. Montalegre, 5 de Barcelona-). Seguidament es realitzarà un debat amb Miquel Porta i Gustavo Duch a la taula i Andreu Vila i Miquel Vallmitjana a la fila zero.

 marie-monique-robin-il-y-a-du-poison-partout-dans-la-nourriturem48298

Continua llegint ‘Projecció “Nuestro Veneno Cotidiano” al CCCB’

Nou número de la revista Soberanía Alimentaria

Ja està disponible el nou número de la revista Soberanía Alimentaria Biodiversidad y Culturas. El número 10. Felicitats a l’equip editor per la feina excel·lent que han fet fins ara!

Mentrestant des de l’equip redactor, hem editat el número 6 del suplement en català d’aquesta revista. Es pot obtenir en aquest enllaç.

En aquest número del suplement hi ha 3 articles:

- Un balanç de la campanya contra l’ús d’herbicides basats en glifosat.

- Un resum de la conferència d’Andrés Carrasco a Barcelona.

- Unes reflexions sobre la llei de consultes populars no referendàries que està tramitant el parlament i en què vam participar Som lo que Sembrem en una compareixença. Es pot veure la intervenció de la membre de Som lo que Sembrem al web del parlament.

Continua llegint ‘Nou número de la revista Soberanía Alimentaria’

Som lo que Sembrem participa a l’Agenda de la Terra

Si voleu col·laborar podeu clicar en aquest enllaç, o us podeu comprar l’agenda a partir del dia de Sant Jordi. L’Agenda de la Terra cedeix part dels seus guanys a vàries entitats entre d’altres Som lo que Sembrem. Trobareu l’agenda a la paradeta de Som lo que Sembrem a la Fira de la Terra i a Biocultura

Ens ha semblat un projecte ideat per gent compromesa, i un producte que pot ser útil i que està dissenyat amb criteris de sostenibilitat

http://www.verkami.com/projects/1529-agenda-de-la-terra

Informació:

L’Agenda de la Terra és diferent. Comprèn 15 mesos, comença a l’estiu, i és més que una agenda. És també una guia cultural amb les propostes més sorprenents i engrescadores que no són a d’altres guies. Una selecció de les que es couen als Països Catalans i a Europa amb els fogons arrelats al territori i per això tan autèntiques.

I és diferent perquè també és un cop de puny a sobre la taula, una agenda activista que ens proposa cada setmana accions a emprendre individual i col·lectivament. Hi ha idees sobre consum responsable, cívic, just. Per col·laborar i compartir, canviar hàbits energètics que perjudiquen l’entorn, entendre com els nostres diners poden canviar el món i enriquir-nos amb la diferència lingüística forana, descobrir el nostre teixit associatiu i participar amb energia de la construcció d’un país que està guanyant una batalla.

L’agenda per passar de la indignació i les consultes populars sobre la independència, a l’acció definitiva. És plena dels meus ideals i espero que dels que us la feu vostra, vol ser el primer pas d’un camí fet entre tots, també amb les vostres idees. I és clar, per començar, també els vostres diners.

L’Agenda de la Terra la vull fer cada any però ara em cal el vostre ajut per començar. Col·laboro amb les entitats Amics de la bressola, Som lo que sembrem i el CIEMEN; que em donen un cop de mà amb la distribució, i a qui donaré el 7% del preu de venda de les agendes, a més de difondre’n l’ideari.

Cada any destinaré aquests diners a d’altres entitats, per donar visibilitat a les organitzacions que lluiten per causes justes. Amb el benefici de la venda d’aquestes agendes, l’any que ve faré també d’altres agendes (d’any natural) que oferiré a d’altres col·lectius i amb el mateix caràcter solidari. I la 2a edició de l’Agenda de la Terra.

Fer-la, imprimir-la, relligar-la, difondre-la, portar-la a les llibreries amb el cotxe amunt i avall i explicar-la arreu costa diners, uns 15.800 euros. Jo n’hi he posat uns quants, la meva família també me’n deixa, però amb el vostre cop de mà acabarem de fer-la econòmicament sostenible. I també ho serà lingüística, ambiental i socialment. Moltes gràcies i fins sempre!

Agricultors rebels. Experiències d’agricultura basada en la permacultura amb animals.

La permacultura dóna per acabat el debat carn-vegà, promovent l’anarquia.  Ressenya dels llibres ‘Meat: A Benign Extravagance’ de Simon Fairlee i ‘Permaculture: A Practical Guide to Small-Scale Integrative Farming and Gardening’ de Sepp Holzer

Arguments de pagesos rebels a favor d’una agricultura  de petites – o grans – finques amb animals

Mentre que el regnat de Bush pot ser descrit com una guerra contra la intimitat, el d’Obama és clarament una guerra contra la llibertat dels aliments. Avancen aquests dies els arrestos de l’administració ‘Monsanto’ envers dels agricultors orgànics i distribuïdors, amb confiscació i destrucció d’aliments saludables que es cultiven de forma sostenible. Però la tirania no és exclusiva dels Estats Units:  arreu del món, els agricultors orgànics sostenibles estan sent atacats pels grans actors de l’agronegoci  que, a través dels governs i els acords comercials, són els que regulen la seva activitat i estan destruint el medi ambient en el procés. Dos camperols que argumenten en contra de la “hiper-regulació ecocida” són Simon Fairlee d’Anglaterra i Sepp Holzer d’Àustria. Tots dos han escrit llibres fonamentals que haurien d’estar a les prestatgeries de totes les persones que conreen i es preocupen per l’impacte de l’agricultura en la biosfera.

Al seu llibre ‘Meat: A Benign Extravagance’ (Carn: Una Extravagància Benigna), Simon Fairlee demostra de manera exitosa que la cria d’animals ha de ser part de qualsevol granja sostenible, fent servir la permacultura (sistema que imita la natura i va “més enllà de simplement ecològic”). “Permacultura” és l’abreviatura “d’agricultura permanent” – permet ecosistemes agrícoles dissenyats per ser autosuficients. Practica l’anarquia natural. L’agricultor d’Ohio Gene Logsdon, autor del llibre ‘Holy Shit’ and ‘The Contrary Farmer’ (Excrement Sagrat, i l’Agricultor Contrari), ha escrit el pròleg de ‘Extravagància Benigna’. Està d’acord en que la seguretat alimentària “està sent soscavada per persones ben intencionades de totes les tendències, que sense un coneixement suficient exigeixen normes i reglaments en matèria d’aliments.” L’ús d’animals a l’agricultura sostenible ja ha estat àmpliament recolzat en camps d’agricultura alternativa. El que és nou és la impressionant conclusió de què els animals protegeixen de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH). No ha arribat a aquesta conclusió amb facilitat, ell està d’acord que menys producció de carn és necessaria, però el seu estudi mostra les exageracions fetes per l’Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), tantes vegades repetides al món vegà sobre la ineficiència de produir cultius per alimentar al bestiar. En el seu lloc, es troba que els animals poden ser el substitut dels combustibles fòssils. Per reduir els GEH, lògicament, s’ha de reduir l’ús de combustibles fòssils (i per tant maquinària, fertilitzants, pesticides, gran distribució..)

Encara que es centra en l’ètica mediambiental de la cria d’animals, ‘l’Extravagància Benigna’ també relata l’històric canvi des d’una societat de pastors cap a una societat de corrals urbans i finalment granges de monocultiu que s’estenen arreu. Avui dia el sistema d’agricultura industrialitzada ha separat els animals dels vegetals, amb el resultat d’un excés d’excrements d’animal concentrats en un sol lloc, i no suficient fertilitzants a l’altre. Aquesta separació crea llacunes tòxiques en un extrem i la necessitat de fertilitzants sintètics, pesticides, combustibles fòssils i maquinària, a l’altre. Gran part del debat vegà de no fer servir animals es centra en la ineficiència de l’ús del sòl en el cultiu d’aliments per alimentar els animals. També mostra la xifra errònia de 10:1 com a quantitat de terra necessària per als animals en comparació amb el conreu de vegetals per aconseguir la paritat de nutrició. Però quan s’afegeix en el recorregut dels aliments, la necessitat de fertilitzants sintètics, pesticides, combustibles fòssils i maquinària a les finques que no fan servir animals, i en resta el cost d’oportunitat per a l’ús secundari de bestiar boví en el comerç de cuirs, productes làctics i altres productes de valor afegit, a més de la dificultat de calcular el valor de la calidesa i la companyia proporcionada pels animals de granja, calcula que la figura de l’eficiència real és 2:1. “El transport d’aliments no pot ser massa extravagant en el seu consum d’energia [que representa al voltant del 10-15% dels gasos d’efecte hivernacle], que està densament implicat en un sistema centralitzat de distribució.” És en un sistema descentralitzat on la seguretat alimentària és major i els gasos d’efecte hivernacle es redueixen. Els seus càlculs i arguments abasten diversos capítols. Dos refuten l’absurda i enganyosa afirmació de la FAO de que els pets de les vaques representen el 18% dels gasos d’efecte hivernacle. Fairlee té el seu propi argument, però probablement hauria apreciat l’informe d’Olivier De Schutter, sobre l’agroecologia i el Dret a l’Alimentació, que es va publicar més tard. De Schutter és el Reporter Especial de les Nacions Unides sobre el Dret a l’Alimentació, rebutja l’agricultura industrialitzada, i mostra com les petites explotacions i les granges mixtes produeixen més aliments i milloren la terra. Incloent les fonts revisades, Fairlee també utilitza la informació de ‘EatWild.com’, un lloc per “herbívors racionals”, així com les teories Joel Salatin i Michael Pollan ‘El dilema de l’Omnívor’. Part de la seva equació reconeix que els agricultors de subsistència – que són principalment dones – utilitzen animals per augmentar la productivitat agrícola (a través dels fems), com animals de tir en comptes de tractors, i per millorar l’alimentació de les seves famílies proporcionant productes secundaris com ous, llet, roba i altres productes de valor afegit. I, assenyala, que la ramaderia salva al mon nòmada sense terra de morir de fam. “Mentre que la carn és un luxe dels rics, pels pobres és una necessitat”, escriu. “El seixanta per cent de totes les cases rurals en els països pobres crien bestiar.”

Aquells que volen saltar-se els arguments estadístics i l’exposició dels enganys utilitzats per promoure l’agricultura industrial no s’han de perdre el capítol 15: The Great Divide. És aquí on el debat carn vs veganisme és dissenyat i consolidat en el sentit comú. Tan si són conscients o no, els vegans promouen les granges industrials al oposar-se a la utilització de bestiar.

Un altre canvi de paradigma, implica el concepte de la “Tragèdia dels Comuns”, on refuta amb la “Tragèdia de la Tecnologia”, que és la única culpable de que s’hagi esgotat l’ estoc de peixos a l’oceà. Reprodueix al llibre un gràfic fascinant, preparat originalment per David Thompson de la FAO, on exposa la ineficàcia de la pesca industrial en comparació amb la pesca artesana: L’últim capítol detalla la seva visió d’una economia de permacultura, en la que veu més arbres, uns quants animals i una societat re-ruralitzada. Si bé gran part del seu llibre està escrit amb humor, i els lectors podran gaudir de les seves referències a les pifiades contínues – dels opositors mundials de l’agricultura ecològica – és aquest últim capítol el que revela el geni de Fairlee. Convincentment argumenta que la fam no és causada per “la ineficient cria d’animals desplaçant a les granges de ramaderia eficient”. “El conflicte”, diu, “sorgeix quan el simbiòtic ús del sòl és usurpat pel monocultiu dissenyat per l’exportació.” Sepp Holzer no pot estar més d’acord. Ha estat descrit com la “contrapart europea” de l’Australià Bill Mollison i el Japonès Masanobu Fukuoka – “Ja que els tres de forma independent han descobert maneres de treballar amb la natura que estalvien diners, mà d’obra i no degraden el medi ambient, sinó que en realitat el milloren.” Al llibre de Sepp Holzer ‘Permacultura: Guia Pràctica per a la Petita Agricultura i Jardineria Integrativa’, ofereix l’ensenyament pràctic amb una excepció: cada sistema de permacultura és únic. El jardiner o agricultor ha de comprendre tots els factors que intervenen en completar un ecosistema autosuficient, incloent aigua, vent, sol, sòl, fauna i terreny, així com el clima i les fonts properes de contaminació que afecten a tot això. Les seves 110 hectàrees de granja alpina a Àustria es situen entre els 1000-1500 metres d’altura. Amb 10.000 arbres fruiters i nogueres, 30 tipus diferents de patates, gran varietat de cereals, bolets, verdures, herbes i flors silvestres, així com bestiar domèstic i salvatge, porcs, gallines, serps… “Una vegada he plantat, no faig absolutament res”, diu Holzer. “En realitat és només la naturalesa treballant per si mateixa, no desherbo, no podo, no rego, no fertilitzo, no tiro pesticides”. Després d’haver practicat la seva pròpia forma de permacultura des de fa 50 anys, sap del que parla. En canvi, modifica el paisatge fent terrasses, posant lloses de pedra gegants, i més de 70 estanys per dirigir el vent, l’aigua, l’energia solar, i el terreny per donar suport de manera permanent al sistema. Ni un sol metre quadrat de terreny d’en Holzer alberga només un tipus de planta. Als cinc anys, es va assabentar que a mesura que la varietat de plantes augmenta, els paràsits es redueixen i l’ecosistema es torna estable. Quan va ser adult, es va adonar que la majoria del que va aprendre sobre agricultura a la universitat i als llibres, estaven destruint la finca que va heretar dels seus pares. Es va rebel·lar. A la seva autobiografia, ‘L’Agricultor Rebel’, relata la seva lluita contra els reguladors ignorants i les lleis que estaven arruïnant les seves collites. Ha lluitat durant dècades contra les agències reguladores, s’ha vist embolicat en litigis i multes diverses vegades, i ha estat amenaçat d’anar a la presó. Un exemple que li va costar una multa va ser la seva negativa a podar els seus arbres segons les regulacions establertes. Es va adonar que l’únic arbre d’albercoc que suportava bé l’hivern, on les temperatures poden baixar fins als -34° C, era el que ell no havia podat. La longitud de les branques sense tallar li va permetre caure prou com per tocar el terra, donant-li suport, mentre que la neu lliscava fora. Les branques dels arbres podats es van trencar sota el pes de la neu, matant els arbres. El llibre de Sepp Holzer és ple de fotografies, diagrames i instruccions detallades sobre cada aspecte del seu sistema d’explotació mixta que augmenta la riquesa i la qualitat de la seva terra. Va més enllà d’un sistema ecològic, al imitar la natura en tots els aspectes des de camins naturals i edificis, als pesticides naturals (com el bàlsam d’ossos casolà utilitzat per protegir els seus arbres) a les plantes que acompanya amb vermicultura, i molt més. Les instruccions no es limiten únicament a les grans explotacions. Descriu i mostra diagrames de jardins en terrasses i petits jardins de barri on es pot alimentar a famílies o barris sencers. I, per descomptat, les teories s’apliquen tant a granges com a jardins. Gairebé tot el que fa és diferent del que la majoria de nosaltres hem aprés – fins i tot la forma de plantar els arbres. La majoria de nosaltres comprem un petit arbre amb un pam de terra cobert d’arpillera, però els seu són quadrats amb plantes que acompanyen la base de l’arbre. Entre els diversos vídeos gratis sobre les tècniques de Holzer, aquest és probablement el millor. Una cosa està clara al seu llibre; Holzer mai faria agricultura sense animals, ja que són part de l’obra de la natura. “El bestiar té un paper important en un sistema de permacultura, el bestiar no només ofereix treball d’alta qualitat, també són laboriosos i agradables… Realment els animals treballen per mi, afluixant el terra i llaurant les meves terrasses”. I, porten agregat el fertilitzant en forma de fems. Igual que Joel Salatin a la seva Granja Polyface, Holzer de forma racional deixa pastar el seu bestiar en diferents prats per assegurar que no pasturen en excés ni en defecte. També conrea plantes verinoses, perquè ha observat que els animals que pateixen de diarrea se les mengen deliberadament. Ja no necessita desparasitar als seus animals. “El fet de que sigui necessari esdevenir un ‘rebel’ per portar una granja en harmonia amb la natura és molt trist!” Molts estarien d’acord. La joia ve de practicar un enfocament holístic al fer créixer el propi menjar, diu, proporcionant independència i aliments saludables a través d’un entorn enriquit en comptes d’empobrit. És aquesta l’anarquia que salvarà el medi ambient i alimentarà el món.

Continua llegint ‘Agricultors rebels. Experiències d’agricultura basada en la permacultura amb animals.’

Conill amb sajolida

Llibre conill amb sajolida

M’han passat la informació d’aquest llibre que parla de l’expulsió a mitjans dels anys cinquanta d’una família de la masia on eren masovers des de feia dècades.  No l’he llegit però pot ser un material bo per explicar la importància de la pressió urbanística sobre la producció agrícola a l’àrea metropolitana i especialment al Vallès -tot i que el Maresme i el Baix Llobregat no en resulten indemnes i el preu del sòl és de llarg molt més car aquí que a la resta de Catalunya.

Per més informació feu clic a la imatge.



Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 48 other followers