El passat dimecres 16 de maig es va realitzar una roda de premsa per explicar la campanya de Som lo que Sembrem contra l’ús d’herbicides basats en glifosat.
LA roda de premsa també era per a presentar la conferència que realitzarà el Dr. Andrés Carrasco el dissabte 19 a Barcelona.
A continuació es pot veure el vídeo de la roda de premsa:
El resultat de la roda de premsa ha estat una notícia a la publicació electrònica Ecodiari, i un article a un diari de gran tiratge.
La història del seu fracàs és un exemple dels efectes no previstos de la modificació genètica
Tot i que de manera repetida científics com per exemple el Dr Ignacio Romagosa (catedràtic de Producció Vegetal i Ciència Forestal de la Universitat de Lleida) i polítics com Catarina Mieras del PSC (en el Debat a la totalitat del Parlament) han insistit que una modificació genètica simplement transporta de manera inequívoca l’expressió del gen de l’organisme original al nou organisme, això no és cert: ni pels transgènics que han estat autoritzats com la soja transgènica, ni per aquells que van ser desestimats com el pèsol transgènic.
Un institut privat australià va estar treballant en desenvolupar un pèsol resistent a un insecte (Bruchus pisorum) que posa els ous dins la tavella del pèsol. Els científics van prendre un gen de defensa d’una mongeta i el van transferir als pèsols. Aquest gen és responsable de produir una proteïna anomenada inhibidor d’amilasa. Els inhibidors d’amilasa eviten el trencament del midó en el sistema digestiu d’aquests insectes, provocant que morin de gana abans que siguin capaços de produir danys.
Per veure la seguretat de la nova varietat de pèsols, l’institut privat australià va fer diferents estudis, després de consultar a diversos organismes que conduïen avaluacions de seguretat a Austràlia i Nova Zelanda. Aquests estudis es van fer en condicions de contenció estrictes. La recerca incloïa una anàlisi en profunditat de la nova proteïna del pèsol, també per trobar potencials efectes tòxics o al·lergènics.
Quan van fer la caracterització molecular de la proteïna, i els estudis finals amb animals, els científics de l’institut van trobar resultats inesperats. Encara que l’inhibidor de l’amilasa venia d’una mongeta, parenta propera del pèsol, resulta que quan la fan els pèsols transgènics, la proteïna es produeix lleugerament diferent: l’estructura superficial de la proteïna és diferent quan la fa el pèsol transgènic que quan la fa la mongeta. Les molècules de sucre que es troben lligades a la superfície de la proteïna són unes altres.
Els tests d’alimentació en animals van confirmar aquesta diferència: els ratolins als que se’ls havia alimentat amb pèsols transgènics van tenir reaccions immunològiques, amb més anticossos a la sang, i inflamació. Els animals als que se’ls havia alimentat amb pèsols convencionals o mongetes, no tenien cap reacció.
L’institut privat va decidir d’abandonar el projecte.
** Info adicional: Moltes proteïnes del nostre cos són sotmeses a modificacions post-traduccionals (que es fan després de traduir el RNA-missatger a proteïna). I una de les modificacions més important és la glicosidació (afegit d’alguns sucres a algun aminoàcid exposat a la superfície de la proteïna). Aquesta modificació la fan proteïnes del Reticle endoplasmàtic i serveixen per a diverses funcions: dirigir les proteïnes a algun lloc concret de la cèl·lula; marcar la seva data de caducitat; també serveixen perquè el sistema immunitari i d’altres proteïnes o cèl·lules reconeguin la proteïna i actuïn en conseqüència (per exemple els grups sanguinis, les adhesions cel·lulars específiques, …).
** Els autors de l’article científic on es detallen aquests estudis, no descarten que s’hagin produït també altres canvis en la proteïna, com modificacions de la seva seqüència per acció de proteases (veure l’article de Prescott et al).
Font :
http://www.gmo-compass.org/eng/news/stories/175.gm_peas_australia_cause_immune_response.html
Article científic de Prescott et al.:
http://www.somloquesembrem.org/img_editor/file/Prescottetal2005.pdf
Som lo que Sembrem, 23 de Novembre del 2010
Al llarg d’aquesta tardor han tingut lloc les audiències públiques oficials per tal de discutir la possible aprovació als Estats Units del salmó transgènic desenvolupat per la empresa AquaBounty. Per la presa que té l’administració responsable del tema, la FDA, (com passa amb els processos d’aprovació varietats transgèniques de cultius), és molt possible que aquest salmó rebi el vist i plau a finals del mes de novembre. I aquestes preses podrien estar relacionades amb no voler que surtin més draps bruts que puguin qüestionar encara més la imparcialitat de la FDA. Perquè sembla que la FDA ha amagat informes d’altres institucions que posaven en dubte la seguretat ambiental d’aquest salmó transgènic, especialment en relació amb el seu possible efecte sobre les poblacions protegides de salmó salvatge (1)
Aquest salmó transgènic ha estat modificat amb gens de dos peixos per tal de créixer més ràpidament, i podria ser el primer animal transgènic aprovat per a consum humà als Estats Units. Segons la empresa AquaBounty, i per no ser menys que els cultius modificats genèticament, aquest salmó hauria de solucionar la fam al món, si més no les necessitats de proteïnes, tot reduint la pressió sobre les poblacions salvatges de peixos. El preu de les accions d’aquesta empresa es va multiplicar per cinc amb l’anunci de les audiències oficials d’aprovació.
I quins són els problemes d’aquest salmó? (2) Deixant de banda el fet, gens menyspreable, que, molt probablement, aquest salmó mai arribaria a les taules dels que realment necessiten les seves proteïnes, hi ha tres qüestions que posen en entredit el seu interès i la seva seguretat. D’una banda, per aconseguir aquest més gran creixement, estimat en un 33%, es necessari alimentar als salmons fins a la sacietat, literalment, el que vol dir un consum 5 vegades més gran d’aliments. I com en tants d’altres casos, les preses per produir més venen de la mà d’una menor qualitat del producte obtingut. El contingut en algunes vitamines, minerals i aminoàcids del salmó transgènic és més baix que el del salmó convencional. I a mes a mes, el salmó transgènic té un contingut una mica mes gran en el factor de creixement IGF-1, una substància que diferents estudis epidemiològics han relacionat amb un risc de càncer (3)
L’alimentació de peixos com el salmó produïts en piscifactories té com a base petits peixos, com per exemple sardines i anxoves. Actualment, un 48% de les captures mundials de pesca, obtingudes principalment als països empobrits, s’utilitzen no per satisfer les necessitats de les poblacions d’aquests, sinó per alimentar els salmons i d’altres peixos de piscifactoria (4) , consumits als països rics. Entre 1980 i 1990, la disponibilitat de peix va disminuir un 3% a l’Àfrica i un 8% a Sudamèrica, però va augmentar un 28% a Nordamèrica i un 23% a Europa i Asia (5)
Aquest robatori de recursos dels països empobrits es completa amb els efectes negatius de la contaminació produïda per les piscifactories sobre les zones de pesca tradicional. A les restes de menjar dels peixos i les seves dejeccions s’han d’afegir els antibiòtics i pesticides utilitzats, i el resultat és l’esfondrament de moltes pesqueries tradicionals (6)
Encara que AquaBounty diu que aquests salmons transgènics són estèrils, fins un 3% podrien ser fèrtils (7) i escapar de les instal·lacions, posant en perill les poblacions salvatges protegides de salmó, donada la seva capacitat per viure en diferents condicions ambientals (8).
[2] Les dades citades s’han extret fonamentalment de:
http://documents.foodandwaterwatch.org/GEsalmonWillNotFeedtheWorldEURev.pdf
http://www.i-sis.org.uk/aquaAdvantageSalmon.php
http://www.i-sis.org.uk/GMSalmonMustBeLabelled.php
[3] Yu, H., T. Rohan. 2000. Role of the insuline-like growth factor family in cancer development and progression. Journal of the National Cancer Institute, 92(18): 1472-1489.
[4] De Silva, S.S., G.M. Turchini. 2008. Towards understanding the impacts of the pet food industry on world fish and seafood supplies. Jour. Agric. Environ. Ethics, 21: 459-467.
[5] http://www.fao.org/docrep/006/y4961e/y4961e06.htm#bm06
[6] http://www.veterinaria.org/revistas/redvet/n030309/030910.pdf
[7] http://www.grist.org/article/food-2010-11-16-fda-bad-behavor-over-ge-salmon
[8] Löhmus, M., L.F. Sundström, M. Björklund, R.H. Devlin. 2010. Genotype-temperature interaction in the regulation of development, growth, and morphometrics in wild-type, and growth-hormone transgenic coho salmon. PLoS ONE, 5(4): e9980.doi:10.1371/journal.pone.0009980.
Avui dijous 18 de novembre del 2010 Som lo que Sembrem ha fet una roda de premsa informativa sobre les respostes que els diferents partits que es presenten a les eleccions al Parlament de Catalunya han donat a uns plantejaments de Som lo que Sembrem sobre model agrícola i alimentari, i en relació als transgènics.
Vam enviar el qüestionari a tots els partits polítics pels quals vam trobar una adreça de contacte i hem rebut resposta de molts d’ells. Escons en Blanc no tenen una posició política en més tema que el de defensar la traducció dels vots en blanc en escons buit al Parlament, i llistes com DemocraticaWEb i Justicia i Progrés, tot que s’han interessat pels plantejaments de SLQS i estem pendents de trobar-nos amb ells, encara no tenen posicions definides sobre aquests temes.
Cal dir que el Partit Popular i CiU han ignorat la demanda de Som lo que Sembrem i no han contestat ni tan sols per informar que havien rebut el qüestionari . Llistes com Des de Baix, Partit Republicà d’Esquerra i ICV han contestat exhaustivament totes les qüestions. Des de ICV es van comprometre a enviar les seves respostes abans de la roda de premsa i ens han arribat avui a les 12 de la nit. Afegirem doncs l’avaluació de SLQS als plantejaments de ICV properament al nostre web, però en podeu trobar ja les seves respostes juntament amb la dels altres grups.
De forma molt resumida, les propostes sobre transgènics i agricultura de cada partit es troben a continuació:
CiU no parla dels OGM al seu programa, se suposa doncs que continuen essent tant entusiastes com quan van bloquejar el debat al parlament. En el seu model agrícola hi cap l’agricultura ecològica i la diversitat de la pagesia; però és dubtós que es pugui fer encaixar tot tenint en compte els precedents i les previsions de futur.
El PSC està obert a replantejar el seu posicionament respecte als OGM, però no reconeix el conflicte d’aquesta tecnologia amb l’agricultura ecològica de la que diu que considera una aposta de futur. S’accepten els transgènics com a respecte a una legalitat que no sembla que desitgin canviar.
ERC considera que cal re-avaluar determinats aspectes de bioseguretat dels OGM i està d’acord amb l’etiquetatge dels productes animals derivats de pinsos transgènics.
El PPC proposa un model agrícola competitiu econòmicament basat en la productivitat però difícilment compatible amb la sostenibilitat. La omissió al tema dels OGM fa pensar que no hi veuen cap mena de conflicte, o que ja els sembla bé aquesta imposició silenciosa.
ICV es favorable a una Catalunya lliure de transgènics al camp per motius de salut, de qualitat alimentària, de solidaritat camperola, d’autonomia i sobirania alimentàries; i el model agrícola que desitgen és Agroecologia i Sobirania Alimentària.
Cs planteja que cal controlar més els OGM a l’agricultura i sobretot en el context de la promoció de l’Agricultura Ecològica.
Tant Els Verds, com Des de Baix, com el Partit Republicà d’Esquerres responen el qüestionari de Som lo que Sembrem proposant un model agroecològic per a Catalunya.
Continue reading ‘Comunicat de premsa: respostes partits a l’enquesta de Som lo que Sembrem’
Som Lo Que Sembrem hem fet un comunicat de premsa per a fer d’altaveu d’un article científic publicat fa poc:
L’estudi de l’investigador argentí Andrés Carrasco sobre els múltiples efectes de l’herbicida de Monsanto en el desenvolupament embrionari, es publica a la revista científica Chemical Research in Toxicology (1)
Continue reading ‘L’herbicida dels transgènics és més toxic del que ens dèien’
Tal com es dedueix de l’informe del C4 i de l’entrevista amb els autors de l’informe de l’IEC (Annex 1) , les Jornades de Santa Llúcia (1) al desembre del 2008 van ser un espai on els autors dels informes de l’IEC i del C4 van obtenir assessorament pels seus informes. Només es va convidar a persones defensores dels transgènics agrícoles, com els científics senyor Puigdomench i el senyor Bueno, i tècnics que proposaven idees per millorar la imatge dels OMG entre els ciutadans. El mateix Sr. Bueno va dir en una entrevista a l’Oracle que se li havia demanat assessorament per l’informe de l’IEC. El senyor Ricard Guerrero, membre del CAPCIT i coautor de l’informe de l’IEC, va fer la cloenda d’aquestes jornades d’intercanvi entre sectors defensors dels OMG. La Iniciativa Legislativa Popular per una Catalunya Lliure de Transgènics va engegar-se a la primavera del 2008. El dia 30 de juliol del 2008 hi va haver un acte simbòlic de lliurament de les més de 105.000 signatures recollides, i una entrevista amb el president del Parlament Sr. Ernest Benach (1).
Continue reading ‘ELS INFORMES D’ASSESSORAMENT DEL PARLAMENT’
Comentaris recents