Archive for the 'Notes de premsa' Category

Novetats curs jardineria sostenible

EL CURS DE JARDINERIA MUNICIPAL ORGANITZAT PER L’ESCOLA AGRÀRIA DE MANRESA A PETICIÓ DE SOM LO QUE SEMBREM, ARRIBA AL SEU FINAL

Dijous 30 de maig es fa una última sortida, fora de programa, als vivers Filippi de Montpellier

El curs de 50 hores que va començar el passat 27 de febrer, va acabar el passat dimecres 21 de maig fent unes sortides per conèixer els jardins de Malgrat de Mar i els Vivers Carex a Cornellà de Terri. L’Experiència de Malgrat, guiada pel seu tècnic, Carles Garcia, que porta uns anys caminant cap a una jardineria adaptada a les nostres condicions climàtiques, amb una reducció progressiva i convençuda de l’ús de pesticides, ha estat una de les principals fonts d’inspiració del programa i continguts del curs, juntament amb l’experiència d’en Sergi Massanés als jardins de la UPC de Terrassa.

Durant el curs s’ha treballat des de com ha de ser el disseny, manteniment i gestió de la jardineria municipal per a que pugui ser sostenible i el més propera possible a l’ecològica. S’ha parlat de la importància de la tria d’espècies a l’hora de fer els jardins, instal·lar regs eficients per no malbaratar aquest recurs preciós i també quines hauran de ser les estratègies per afrontar el control de les herbes, plagues i malalties amb mètodes no agressius ni pel medi ambient, ni pels aplicadors, ni per les persones usuàries.

130420_visita_jardins_UPC_terrassa_019

La trentena d’alumnes participants dels curs estan la gran majoria vinculats a la jardineria municipal de diferents localitats d’arreu del país. Els debats que s’han creat al exposar determinats temes, han estat un reflex de la problemàtica a que s’enfronten els tècnics encarregats de la gestió dels espais verds municipals, si volen fer un gir vers a una jardineria respectuosa amb la salut ambiental i ciutadana.

130522_visita_Malgrat_020

En general l’alumnat valora positivament la iniciativa, el professorat i el contingut del curs, que ha organitzat l’Escola Agrària de Manresa, a proposta de Som lo que Sembrem. La majoria creuen que podran aportar millores en la gestió dels jardins en que intervenen, que podran millorar la qualitat del treball, a més a més que els permetrà més satisfacció i enriquiment personal del seva tasca diària al front dels jardins que en son responsables.

130522_visita_Malgrat_017

Som lo que Sembrem demanem als ciutadans que continuïn participant en la nostra campanya contra l’ herbicida RoundUp de la Monsanto, i d’altres herbicides i pesticides dels grans lobbies mundials dels agrotòxics que volen mantenir la dependència de l’agricultura, horta i jardineria en el consum dels seus productes, sense que els importi gens que es vagin contaminant les nostres aigües i en general el nostre entorn i els nostres cossos.

Més informació al web de la campanya del glifosat i a info@somloquesembrem.org

Premi recerca Drets Humans

El dilluns 27 de maig s’ha lliurat el V Premi de Recerca en Drets Humans al treball sobre transgènics i la seva patentabilitat

La vicepresidenta del Govern de la Generalitat va resoldre atorgar el V Premi de Recerca en Drets Humans, dotat amb 5.000 euros, a la senyora Júlia Lladós Vila, pel seu treball Els transgènics i la seva patentabilitat. Implicacions en la realització dels drets humans. El Premi comporta, a més, la publicació de l’obra premiada.

L’acte de lliurament del Premi ha estat el dilluns 27 de maig a les 19 hores a la sala Cotxeres del Palau Robert de Barcelona. L’acte ha estat presidit per la vicepresidenta del Govern i consellera de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega.

Som lo que Sembrem valorem molt positivament el lliurament d’aquest premi.  En aquest país la introducció de la sembra de conreus transgènics es va fer sense estudis seriosos  ni cap valoració ni debat per part del Govern ni de la societat.  Recordem la denúncia que Som lo que Sembrem vam fer al 2009 dels informes del CAPCIT (comitè inventat per l’ocasió d’assessorament al Parlament en Ciència i Tecnologia) en relació a la ILP de Som lo que Sembrem per declarar Catalunya Lliure de Transgènics.
El document parla de la interacció entre la normativa mediambiental i del comerç a escala internacional, des de la perspectiva dels transgènics.
“El presente estudio analiza la cuestión de la ingeniería genética aplicada a la agricultura. En concreto, se exponen los diferentes procesos de producción y tipos de transgénicos; y cómo, con la entrada en vigor del Acuerdo sobre los Aspectos de los Derechos de Propiedad Intelectual relacionados con el Comercio en 1995, los OGM se convierten en un bien de interés privado, patentable sin reservas. Por ello, la aparición de dicho Tratado hace ya más de una década pone en duda el cumplimiento de aquellos instrumentos de protección de la diversidad biológica dirigidos a garantizar la seguridad en la biotecnología moderna; motivo por el cual se evalúan sus interacciones. Asimismo, también se contemplan los nuevos Protocolos resultantes del COP 10 celebrado el año 2010 en Nagoya, que suponer un cambio de discurso en cuanto a dichas sinergias se refiere, aun y no haber entrado en vigor hasta la fecha.

Si bien en un inicio la voluntad teórica de la biotecnología agrícola era “curar” el hambre del mundo, el Acuerdo sobre los ADPIC hace discutible este propósito a la praxis. De este modo, la competitividad comercial pone en riesgo al medio ambiente en general, y la diversidad biológica en particular; y conlleva conflictos sociales. En conclusión, el proyecto subraya la necesidad de asegurar el cumplimiento de la normativa internacional de protección de la diversidad biológica así como de establecer garantías para la anteposición del principio de precaución. Además, se recomienda la gestión pública de los transgénicos y la intervención en el actual modelo de producción de transgénicos, vía moratoria de facto, hasta poner fin a los riesgos ambientales y socioeconómicos que actualmente se derivan de ellos y que ponen en duda la garantía de los múltiples derechos humanos implicados en esta cuestión – y, en especial, el derecho a un medio ambiente adecuado, esencial para la supervivencia y prius para el disfrute de cualquier derecho humano.”

Nota de premsa de la Generalitat del 15 de maig.

Nota de premsa: el glifosat és més perillós del que ens volen fer cre

Investigadors de la Universitat de Tromsø (Noruega) han demostrat que la toxicitat del glifosat i del Roundup ha estat infravalorada per les normatives legals,  i que concentracions ambientals habituals d’aquests herbicides poden afectar negativament a invertebrats aquàtics[i].

A l’any 2010 investigadors de la Universitat de Barcelona ja varen mostrar la toxicitat sobre aquests organismes d’aplicacions de Roundup per tal de controlar canyissars a la ribera del riu Llobregat[ii]. Els seus resultats mostraven la presència del glifosat a les aigües del riu tres dies després de l’aplicació, i a les aigües freàtiques de la ribera dotze dies després. Aquesta persistència del glifosat també va ser demostrada d’una forma generalitzada per als freàtics de Catalunya a començaments d’aquest any[iii].

Tots aquests resultats s’afegeixen a d’altres publicats recentment que mostren que el Roundup també produeix efectes negatius sobre bona part dels bacteris beneficiosos del aparell digestiu de pollastres, mentre que bacteris altament patogènics, com diferentes espècies dels gèneres Salmonella i Clostridium són molt resistents a aquest herbicida[iv]. Com a resultat, el Roundup actuaria com a factor favorable al desenvolupament de malalties gastrointestinals en aquests animals[v]. La mateixa empresa Monsanto, en els seus contractes amb pagesos compradors de llavor de colza transgènica resistent al Roundup als Estats Units, recomana que no es pasturin aquests conreus perquè, “ara per ara, no hi ha informació suficient que permeti unes recomanacions de pasturatge adequades i segures”[vi].

Informem de tres aspectes més relacionats amb la campanya del glifosat
–   S’ha aprovat una moció a Berga, presentada per la CUP: http://www.youtube.com/watch?v=OTzycTyGS8g&feature=youtu.be
–  Avui dimarts es debat una moció al Ple de Vilanova i la Geltrú, presentada per la CUP
–  Som lo que Sembrem juntament amb l’Escola Agrària de Manresa estem dissenyant un curs per a tècnics municipals per aprendre alternatives a la jardineria convencional en Parcs i Jardins. Més informació a info@somloquesembrem.org

Campanya del glifosat de Som lo que Sembrem: http://sembremvalles.wordpress.com/campanya-2012-de-slqs-contra-lus-dherbicides-amb-glifosat/

 


[i] Cuhra, M., T. Traavik, T. Bøhn. 2012. Clone- and age-dependent toxicity of a glyphosate commercial formulation and its active ingredient in Daphnia magna. Ecotoxicology, http://link.springer.com/article/10.1007%2Fs10646-012-1021-1

[ii] Puértolas, L., J. Damásio, C. Barata, A.M.V.M. Soares, N. Prat. 2010. Evaluation of side-effects of glyphosate mediated control of giant reed (Arundo donax) on the structure and function of a nearby Mediterranean river ecosystem. Environmental Research, 110: 556-564.

[iii] Sanchís, J. et al. 2012. Determination of glyphosate in groundwater samples using an ultrasensitive immunoassay and confirmation by on-line solid-phase extraction followed by liquid chromatography coupled to tandem mass spectrometry. Analytical and Bioanalytical Chemistry, 402(7): 2335-2345.

[iv] Shehata, A.A., W. Schrödl, A.A. Aldin, H.M. Hafez, M. Krüger. 2012. The effect of glyphosate on potential pathogens and beneficial members of poultry microbiota in vitro. Current Microbiology. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23224412.

[v] Productor danesos de porcs i d’ous  van obtenir una gran millora en la salut dels seus animals i en la producción al deixar d’utilitzar pinso amb soja transgénica resistent a glifosat.

http://sembremvalles.wordpress.com/2012/05/10/butlleti-13/.

http://sustainablepulse.com/2012/12/15/monsanto-feels-pain-europe-roundup-herbicide-dangers/

[vi] http://www.gmwatch.org/index.php?option=com_content&view=article&id=14477:monsanto-warns-against-animals-grazing-roundup-ready-winter-canola.

Mocions prohibir Glifosat

MOCIONS ALS AJUNTAMENTS PER PROHIBIR ES HERBICIDES amb GLIFOSAT

 Som lo que Sembrem i la CUP presenten el proper dijous dia 4 d’octubre una moció al Ple  de Mataró per reduir l’ús d’herbicides amb glifosat i agrotòxics en general, i per prohibir el glifosat en zones sensibles immediatament,  i arreu a mig plaç. Dilluns dia 1 van fer una roda de premsa a Mataró per explicar la raó de ser de la moció i les propostes presentades. Teniu la informació en aquest enllaç, on es troba també el text de la moció que es presentarà dijous: som lo que sembrem i la cup reclamen que l’ajuntament de Mataró deixi d’utilitzar el glifosat

Recordem de pas que a l’estiu la CUP de Santa Maria de Palautordera va presentar en el mateix sentit una moció que es va aprovar al Ple. Us deixem també l’enllaç de la notícia de la moció i el contingut d’aquesta.

la cup de palau presenta una moció en defensa de la salut i contra l’ús d’herbicides i… (notícia del web de la cup de palautordera)

Per altra banda informem que  la demanda de informació presentada  per la CGT a l’ajuntament de Barcelona sobre l’ús d’herbicides amb glifosat i altres agrotòxics ha estat despatxada  sense posar-hi cap interès i escudant-se en què el producte està autoritzat. En particular la pregunta de la instància CGT/Som lo que Sembrem  sobre si des de l’ajuntament s’avisava o es  tenia intenció d’avisar a persones amb sensibilitat química múltiple (SQM) quan es feia una aplicació, ha estat resposta raonant que les persones amb SQM son molt sensibles a tots els químics i per tant no s’han de preocupar. És clar, responem des de Som lo que Sembrem,  que la raó per la qual aquesta persones desenvolupen aquests problemes és a causa de l’excés de químics en el seu entorn i això l’ajuntament ho menysprea i ho nega. Aplicar aquests herbicides a prop d’àrees on hi ha nens no sembla preocupar gens tampoc a l’ajuntament convergent  de la ciutat de Barcelona.

Us posem la resposta de l’Ajuntament de Barcelona en aquest enllaç:

resposta-glifosat-parcs-i-jardins-1.pdf
Els responsables en els ajuntaments de Palautordera, Mataró i altres municipis sensibilitzats estan incrementant esforços per reduir l’ús d’agrotòxics que afecten la població i els ecosistemes, però es troben amb una manca de formació per part de les institucions responsables. Caldrien més cursos i experts en jardineria (i agricultura) ecològica i sostenible. Som lo que Sembrem pensem que el Govern hauria de posar mesures en marxa per dotar els tècnics municipals dels coneixements adients, i considerem també que hi hauria d’haver un canvi radical de sensibilitat cap a la protecció de la biodiversitat dels nostres espais naturals i agraris, evitant una degradació contínua que només ens porta a més desequilibris i a més plagues.
Tota la informació sobre la campanya del glifosat:

campanya-2012-de-slqs-contra-lus-dherbicides-amb-glifosat

Blat de moro transgènic i taxes de mortalitat i de càncer en ratolins de laboratori

El blat de moro transgènic resistent a Roundup i el mateix Roundup incrementen les taxes de mortalitat i de càncer en ratolins de laboratori

Un nou estudi del grup d’investigadors encapçalat pel professor Séralini de la Universitat de Caen (França) mostra que ratolins de laboratori alimentats amb una dieta que conté el panís transgènic NK 603 resistent al Roundup o amb aigua contaminada amb aquest herbicida en concentracions inferiors a les permeses per la normativa desenvolupen tumors molt més ràpidament i moren en proporcions més altes[i].

 Aquest és l’estudi toxicològic realitzat a més llarg termini fins ara amb transgènics, ja que s’ha fet un seguiment dels ratolins al llarg de dos anys[ii], que és la durada habitual del seu cicle de vida, tot analitzant més de 100 variables vitals d’aquests animals, lo que també el fa l’estudi més complet en el seu camp.

Els resultats d’aquest estudi mostren que els ratolins exposats fins i tot a les dosis més baixes de balt de moro transgènic o d’aigua contaminada amb Roundup, desenvolupen tumors i danys al fetge i ronyons ja als 4 mesos en el cas dels mascles i als 7 mesos en el cas de les femelles, mentre que els ratolins no exposats no desenvolupaven aquests problemes fins als mesos 23 i 14 respectivament. Entre els ratolins exposats, el 50% dels ratolins mascles i el 70% de les femelles van morir prematurament, i això només va ser així en el 30% i el 20%, respectivament, dels ratolins no exposats.

La normativa europea estableix un llindar de contaminació de l’aigua de boca amb una concentració màxima legal de 0’1 micrograms de Roundup per litre d’aigua. Però en aquest experiment, fins i tot les dosis més baixes de Roundup utilitzades  (0’05 micrograms per litre d’aigua, és a dir la meitat d’aquella concentració màxima legal) van produir greus problemes de salut en els ratolins. Recordem que un estudi recent mostra que un 68% de les aigües freàtiques analitzades a Catalunya tenen concentracions mitjanes anuals de Roundup superiors a aquells 0’1 micrograms per litre.

Tots aquest efectes negatius demostrats pels investigadors són el resultat de la contaminació per aquest herbicida, però també del mateix procés d’enginyeria genètica. La perillositat del Roundup i la resta de formulacions comercials del glifosat tant per a la salut humana com per a la del medi, i especialment els amfibis, ja havia estat demostrada en diferents estudis, i ha estat la raó darrera la campanya de Som Lo Que Sembrem contra l’ús d’herbicides amb glifosat[iii]. Tanmateix, diferents estudis anteriors havien mostrat els riscs per la salut humana de la soja o panís transgènica resistent al Roundup[iv]. Aquest darrer treball del grup de la Universitat de Caen mostra que el mateix procés d’enginyeria genètica utilitzat per produir aquestes varietats transgèniques i els seus efectes incontrolats sobre les plantes de panís poden haver estat una de les causes dels efectes negatius sobre els animals alimentats amb aquestes varietats.

Finalment, la credibilitat del procés europeu d’aprovació de varietats transgèniques i dels organismes responsables d’aquest procés, i especialment l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), queden completament en entredit, ja que aquesta havia donat el seu vist-i-plau pel seu ús en alimentació humana i animal al 2004 i pel conreu a Europa al 2009 a aquesta  varietat de panís transgènic utilitzada en l’estudi realitzat pel grup del Dr. Séralini, l’anomenada NK603. El conreu però, no es va a arribar a autoritzar per part de la Unió Europea per l’oposició de diversos governs, i la NK603 s’importa d’Amèrica pel consum a la Unió Europea.

 

Des de Som lo que Sembrem exigim que s’aturi la importació d’aquesta i altres varietats de transgènics, i una vegada més que es prohibeixi el conreu de plantes transgèniques a Catalunya, i l’ús dels herbicides amb glifosat i altres agrotòxics.

www.sembremvalles.wordpress.com

http://www.somloquesembrem.org

 


[ii] La major part dels estudis amb els quals s’ha justificat l’autorització dels transgènics duren un màxim de 90 dies.

 

[iv]http://sembremvalles.wordpress.com/2012/04/17/informacions-per-a-rebutjar-els-herbicides-amb-glifosat/

Petició d’infromació ambiental a l’administració

Per a completar la campanya de Som lo que Sembrem contra l’ús d’herbicides basats en glifosat -i ja de passada contra els altres herbicides i contra els altres pesticides-, hem enviat a l’administració una sèrie de cartes demanant més informació.

A continuació hi ha l’enllaç a les corresponents cartes:

- Carta a l’agència de protecció de la salut.

- Carta a la direcció general del Departament d’agricultura ramaderia i pesca.

- Carta a medi natural del Departament d’agriculgura Ramaderia i Pesca.

- Carta a l’agència Catalana de l’Aigua.

- Carta a l’àngècia de Salut ambiental.

Roda de premsa campanya glifosat

El passat dimecres 16 de maig es va realitzar una roda de premsa per explicar la campanya de Som lo que Sembrem contra l’ús d’herbicides basats en glifosat.

LA roda de premsa també era per a presentar la conferència que realitzarà el Dr. Andrés Carrasco el dissabte 19 a Barcelona.

A continuació es pot veure el vídeo de la roda de premsa:

El resultat de la roda de premsa ha estat una notícia a la publicació electrònica Ecodiari, i un article a un diari de gran tiratge.

La pressió pagesa i social atura l’experiment de l’arròs transgènic de Vinaròs

Us deixem la nota de premsa de la Unió de Llauradors. El Comité Espanyol sí que havia autoritzat ja l’experiment d’un arròs transgènic amb gens humans que havia de produir  un medicament que no cal, ja que hi ha tractaments que funcionen. Som lo que Sembrem hem denunciat sovint el risc de contaminació de la cadena alimentària d’aquests transgènics  (de moment experimentals) que es pretèn que produeixin medicaments o substàncies industrials,  ja que la indústria considera que és més barat que produir-los al laboratori

Recomanem l’informe del 2004 Protecting the Food Supply in an Era of pharmaceutical and industrial crops, de David Antow. El trobeu  en aquest enllaç

http://www.somloquesembrem.org/index.php?id=33&hover=14


Nota de premsa Juliol de 2011 A/A SECCIÓN AGRICULTURA-ECONOMÍA

La Conselleria de Agricultura no da autorización a la empresa italiana Transactiva

LA UNIÓ de Llauradors señala que el Comité Valenciano de Organismos Modificados Genéticamente rechaza la plantación de arroz transgénico en Vinaròs

La fuerte presión social de esta organización y de otras, clave para el rechazo

2 de agosto de 2011.- LA UNIÓ de Llauradors señala que el Comité Valenciano de Organismos Modificados Genéticamente, dependiente de la Conselleria de Agricultura, ha rechazado finalmente que se cultive arroz transgénico en el término municipal de Vinaròs.

LA UNIÓ se congratula de la decisión e indica que es un éxito logrado gracias a la presión social ejercida por ella y otras organizaciones. En este sentido se enmarca el escrito que remitió tanto a la Generalitat como al Gobierno central para que prohibieran el cultivo de arroz transgénico en Vinaròs. En el último pleno del Ayuntamiento de Vinaròs se aprobó así mismo una moción en la que se declaraba a Vinaròs ciudad libre de transgénicos, pero LA UNIÓ va más allá e insta a que les Corts declaren la Comunitat Valenciana como zona libre de transgénicos.

La Comisión Nacional de Bioseguridad, organismo del Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino, había dado recientemente su visto bueno a la plantación, pero era la Secretaría Autonómica de la Conselleria de Agricultura quien debía dar su aprobación definitiva a través del comité. Los motivos oficiales que han trascendido para el rechazo son que la empresa italiana Transactiva no ha ampliado la información requerida desde Conselleria y por tanto al no responder ha expirado el plazo de autorización.

La empresa quería cultivar allí de forma experimental y al aire libre arroz para la producción industrial de la enzima recombinante ácido glucosidasa en la sustitución enzimática de la terapia de la enfermedad de Gaucher. Sin embargo, LA UNIÓ indica que el tratamiento para esa enfermedad y las enzimas humanas necesarias se obtienen en espacios confinados como son los laboratorios.

LA UNIÓ considera que existen ya varios casos de cultivos experimentales de transgénicos que han terminado contaminando la cadena alimentaria, especialmente el arroz. Estos casos han supuesto la ruina para el sector arrocero afectado -como ha sido el caso de Estados Unidos- y gravísimas consecuencias comerciales.

LA UNIÓ también afirma que el tiempo le ha dado la razón cuando argumentó que la experimentación era “puramente comercial” porque en Italia -país de origen de Transactiva SRL- existe una moratoria general para la realización de ensayos experimentales en campo con Organismos Modificados Genéticamente, lo que explicaría el interés de llevarlo a cabo en la provincia de Castellón. La fuerte presión social parece que les ha hecho dar marcha atrás.

Para más información: Ramón Mampel, secretario general de LA UNIÓ (609 28 29 16)

Comunicat SLQS: La Toxina Bt trobada a la sang humana no és innòcua

Comunicat Som lo que Sembrem: La Toxina Bt trobada a la sang humana no és innòcua

Els lobbistes pro GM estan proclamant que no passa res si la toxina Bt està a la sang de les persones, tal com ha trobat un recent estudi científic publicat a Reproductive Toxicology (Bt en sang de dones i fetus) Nota de premsa i descàrrega de  l’article. Recordem també que la indústria sempre havia defensat que la poteïna Bt es digeriria al nostre aparell digestiu i per tant no tindria més conseqüències (*) (**)

Els arguments de la indústria són que la toxina Bt és natural, específica per matar determinats insectes, coneguda per ser innòcua per a l’ésser humà, utilitzada durant dècades en la agricultura sota la forma d’esprais insecticides naturals i permesa en l’agricultura ecològica . Afegeixen que els conreus Bt han estat aprovats per la seva innocuïtat.

Moltes d’aquests afirmacions no són del tot correctes. Però comencem per unes puntualitzacions prèvies: Per una banda la toxina Bt produïda en els conreus GM (com el Mon 810 produït a Catalunya) no és la mateixa que la toxina Bt natural. El procés d’enginyeria genètica la canvia (factor admès fins i tot pel propi lloc web del lobby GM (GMO Safety), Per altra banda, el procés d’aïllament d’aquesta toxina és massa car, i actualment les avaluaciaons de seguretat no es fan amb la toxina Bt extreta de les plantes GM. En lloc seu, les proves es realitzen amb la toxina Bt aïllada del bacteri E. Coli (tal com diu la norma d’avaluacions dels riscos dels OGM). La proteïna produïda en els conreus GM seria doncs diferent a l’ analitzada, i diferent també a la natural. Aquestes puntualitzacion prèvies invaliden l’argument de què la toxina Bt és innòcua perquè la natural és innòcua, ja que estem parlant de proteïnes diferents, i per tant podria ser un altre – per exemple – el seu potencial d’al.lergenicitat.

Com a última puntualització prèvia, les toxines Bt d’organismes GM són introduïdes mitjançant enginyeria genètica dins les plantes amb promotors dissenyats per mantenir la toxina proteica Bt expressant-se contínuament a cada una de les cèl·lules de la planta. La Bt és ingerit per les persones i animals que es mengen les plantes com el blat de moro Bt (o aliments processats a partir d’aquest). La Bt natural emprat en esprais agrícoles, pel contrari, es fa servir ocasionalement als camps i es degrada ràpidament amb la llum del dia, i no acaba essent ingerit per les persones, per la qual cosa és improbable que alguna vegada acabi en els cossos dels consumidors.

Dos fets invalidaen del tot els arguments de la indústria.

El primer, és que fins i tot la toxina Bt natural pot causar danys al ser ingerida. Mentre que el lloc Web GMO Safety proclama: “La proteïna Bt és innòcua pels mamífers i pels humans”, de fet, els estudis demostren que la toxina Bt natural té efectes nocius en els animals de laboratori, produint una resposta immunològica molt potent i incrementant la resposta immune a altres substàncies (1).

El segon fet que invalida els arguments de la indústria és que fins i tot en estudis  experimentals amb ratolins es  troben efectes perjudicials  de les plantes GM Bt sobre la    salut : En primer lloc, els propis estudis de Monsanto demostren que  la toxina Bt  en plantes G M no  és segura. En un re-anàlisi de les pròpies dades de Monsanto del seu blat de moro GM   Bt MON863 (aprovat per a la seva utilització a Europa des de l’any 2005) el professor G.E  Seralini trobà toxicitat al fetge i ronyó en rates alimentades amb aquest blat. Seralini   conclogué: “Fins aquest moment, no es pot concloure que el blat GM MON863 sigui un  producte innocu”.

En segon lloc, en un dels pocs estudis a llarg plaç amb animals de laboratori es van trobar efectes sobre el sistema immunològic, i diversos símtomes d’una resposta alèrgica i inflamatòria en cries de ratolins i ratolins vells, mostrant que els animals més vulnerables estan exposats a riscos més alts (2) . Els animals van mostrar valors elevats de anticossos IgE i IgG, que estan associats típicament amb al.lèrgies i infeccions. Els ratolins tenien un nombre augmentat de citoquines, que estan associades amb respostes imflamatòries. Les citoquines específiques (interleuquines) que eren elevades són tambe elevades en persones que pateixen diferents problemes, des d’artritis i la malaltia de l’intesti inflamat, fins a esclerosi múltiple i càncer.

Interleuquines elevades. Associacions

IL-6 Artritis reumatoide , malaltia de l’intesti imflamat, osteoporosis, esclerosi múltiple, varis tipus de cancer de pròstata

IL-13 Alèrgies, rinitis alèrgica, ALS (malaltia de Lou Gehrig)

MIP-1b Malalties autoimmunes i colitis

IL-12p70 Malaltia de l’intestí inflamat, esclerosi múltiple

Els ratolins joves també mostraven elevats nombre de cèl.lules T (gamma delta) que estan en major nombre en gent que té astma, i en nens amb al.lèrgies alimentàries, artritis juvenil i malaties del teixit connectiu. És a dir, estem d’acord amb la indústria que les toxines Bt no tenen els mateixos efectes sobre les larves d’insectes que sobre nosaltres (només faltaria que ens matesssin directament !), però sí sembla que tenen d’altres.

“Tot i que és un estudi preliminar i que cal més recerca, les dades generades ajudaran a que les agències reguladores responsables de la salut humana puguin prendre millors decisions”, remarcaren els investigadors Aziz Aris y Samuel Leblanc, autors de l’estudi que ha trobat Bt a la sang de dones i fetus.

Donada la toxicitat i al.lerginicitat potencial d’aquests contaminants ambientals i la fragilitat del fetus cal l’aplicació immediata del principi de precaució, i la realització de més estudis

(*) Recordem que la toxina Bt deteriora l’intestí de les larves de barrinador o d’altres larves: Una vegada l’insecte es menja la toxina, l’insecte deixa d’alimentar-se. En unes hores, la toxina trenca la paret intestinal, i bacteris de l’intestí entren al cos. L’insecte mor de septicèmia al multiplicar-se els bacteris.

(**) Estudis han trobat la toxina Cry1Ab (una de les Bt) al contingut gastrointestinal de ramat alimentat amb plantes GM. Contràriament al que defensa la indústria, pot ser doncs que aquestes toxines no siguin eliminades de forma efectiva en els animals i que hi pugui haver una exposició a causa del consum de carn (a més del motivat pel consum directe del blat fresc o processat). Ambdós consums poden ser l’origen de la presència de Bt en la sang de dones i fetus.

(1) Referències que mostren el caràcter alergènic tant de la protoxina com de la toxina Bt en ratolins de laboratori:

Vázquez RI, Moreno-Fierros L, Neri-Bazan L, De La Riva GA, Lopez- Revilla R. 1999. Bacillus thuringiensis Cry1Ac protoxin is a potent systemic and mucosal adjuvant. Scand. J. Immunol., 49(6):578-584.

Vázquez-Padrón RI, Moreno-Fierros L, Neri-Bazan L, de la Riva GA, Lopez-Revilla R. 1999. Intragastric and intraperitoneal administration of Cry1Ac protoxin from Bacillus thuringiensis induces systemic and mucosal antibody responses in mice. Life Sci., 64(21):1897-1912.

Vázquez-Padrón RI, Moreno-Fierros L, Neri-Bazan L, Martinez-Gil AF, de-la-Riva GA, Lopez-Revilla R. 2000. Characterization of the mucosal and systemic immune response induced by Cry1Ac protein from Bacillus thuringiensis HD 73 in mice. Braz J Med Biol Res., 33(2): 147-155.

Estudi que va trobar reaccions alergèniques en treballadors exposats a tractaments amb esprais Bt naturals és: Bernstein, I.L. et al. 1999. Immune responses in farm workers after exposure to Bacillus thuringiensis pesticides. Environmental Health Perspectives, 107(7): 575-582.

(2) Finamore, A. et al. Intestinal and peripheral immune response to MON810 maize ingestion in weaning and old mice. Journal of Agricultural and Food Chemistry. DOI: 10.1021/jf802059w

Els articles científics es poden descarregar a http://www.somloquesembrem.org/index.php?id=33&hover=14

El Comitè de Certificació en Producció Agrària Ecològica de l’Aragó dimiteix en bloc

El seu president, el pagès Antonio Ruiz Ortego, i sis dels vuit membres de la junta del CCPAE aragonès van dimitir per la falta de recolzament del Govern de l’Aragó a l’Agricultura Ecològica. El Comitè aragonès havia estat un dels pocs organismes públics a l’Estat espanyol que havia denunciat l’impacte del conreu de transgènics a l’Aragó  (40% de tota Europa) en especial sobre la producció agroecològica. El conseller d’agricultura de l’Aragó, el senyor Arguilé, nega els casos de contaminació -com a Catalunya ho feien Llena o Lletjós. Arguilé és amic de Josep Puxeu, secretari d’Estat d’agricultura, del qual Wikileaks va desvetllar les converses amb l’ambaixada nordamericana i Monsanto-Espanya, per gestionar l’oposició als transgènics agrícoles a l’Estat (ILP de Som lo que Sembrem, llei de coexistència a Euzkadi, pressió dels  moviments socials i organitzacions ecologistes i pageses al govern espanyol…) i per intentar revertir l’onada de moratòries a Europa (França, Alemanya, Àustria, Hongria, Romania, etc) a l’any 2009.

Article de Juan Felipe Carrasco (Greenpeace) analitzant la dimissió del Comitè de Certificació (CCPAE) aragonès

El viernes 8 presentaba su dimisión en Zaragoza el presidente del Comité Aragonés de Agricultura Ecológica junto a seis miembros de su Junta Directiva.

Juan-Felipe Carrasco, Greenpeace.

¿Cómo explicar que mientras en España la superficie de agricultura ecológica ha crecido un 118% entre 2004 y 2009, en Aragón se haya reducido un 12.53%? ¿Que mientras en el conjunto del país han crecido los operadores ecológicos un 57%, en Aragón hayan descendido un 7,2%? Quizás por el hecho de que la Administración autonómica de Aragón apenas haya apoyado la producción ecológica, no haya puesto en marcha políticas para ayudar al sector a organizarse, haya negado a productores y elaboradores importantes ayudas al control y la certificación…

Evidentemente los motivos son políticos. Tienen que ver una vez más con la actitud de una Consejería de Agricultura y Alimentación cuyo consejero, el Sr Gonzalo Arguilé, apuesta por los transgénicos, niega los casos de contaminación genética y la existencia de afectados en su región y lleva años presionando por todos los medios al Comité Aragonés de Agricultura Ecológica (CAAE, entorno a 700 operadores y 100 empresas). Gracias a ello Aragón se ha convertido en la “Zona 0” de los transgénicos en la Unión Europea; en esta comunidad se cultivan aproximadamente 50% de los Organismos Modificados Genéticamente (OMG) de toda España o el 40% de Europa.

Ante la situación de tremenda dificultad a la que la Consejería ha sometido al sector ecológico y como medida de protesta contra el acoso y derribo sufrido por el CAAE, el pasado día 8 presentaba su dimisión en Zaragoza el presidente su, Antonio Ruiz Ortego, junto a la mayoría de su Junta Directiva.

Esta dimisión supone además de la pérdida para el sector de una persona que se ha entregado en cuerpo y alma a promocionar un modelo de producción sostenible y justo (desde su trabajo político y de gestión, pero también desde su experiencia personal como una de las referencias en España y en Europa en materia de agricultura ecológica y sostenible), la pérdida del presidente que ha supuesto que este Comité haya sido uno de los pocos  organismos públicos que se han atrevido a denunciar los efectos socioeconómicos y ambientales de los OMG en España.

Prueba de la gravedad de la situación es la afirmación de los responsables de, por ejemplo, la misma UAGA (COAG en Aragón): “La Consejería de Agricultura de Aragón está conduciendo no sólo a la quiebra del sector, sino incluso a la de los organismos encargados de su representación, certificación y coordinación. UAGA apuesta por la agricultura y ganadería ecológicas, como modelo integrador y creador de tejido social en el medio rural;  apoya al CAAE y exige al consejero de Agricultura que haga lo mismo”.

Quizás no sea casual que el señor Arguilé se confiese amigo personal del secretario de Estado de Medio Rural y Agua, el señor Puxeu, a quien las revelaciones de Wikileaks en diciembre colocaron contra las cuerdas al quedar demostrada su actuación en favor de las multinacionales de los transgénicos y en lo que supuso una clara traición a los ciudadanos de España y de Europa.

Quizás no sea casual que la visión del señor Arguilé sobre la agricultura ecológica (como ha manifestado en numerosas entrevistas) sea de una simple “oportunidad de negocio para unos agricultores determinados a los que le gusta este sistema de producción” en lugar de reconocer que es el único futuro posible frente al actual modelo de agricultura industrial, que devasta los recursos naturales, produce dependencia e injusticia, genera destrucción social y provoca globalmente más de la tercera parte de la emisiones de gases de efecto invernadero.

Desde Greenpeace demandamos al Gobierno de Aragón que apueste por la agricultura y la ganadería ecológica, potencie y defienda al sector, se retire del absurdo y trasnochado apoyo a los transgénicos y pase factura política a los responsables de tantos daños producidos por el modelo industrial de agricultura.

Història: Per què no hi ha un pèsol transgènic?

La història del seu fracàs és un exemple dels efectes no previstos de la modificació genètica

Tot i que de manera repetida científics com per exemple el Dr Ignacio Romagosa (catedràtic de Producció Vegetal i Ciència Forestal de la Universitat de Lleida) i polítics com Catarina Mieras del PSC (en el Debat a la totalitat del Parlament) han insistit que una modificació genètica simplement transporta de manera inequívoca l’expressió del gen de l’organisme original al nou organisme, això no és cert: ni pels transgènics que han estat autoritzats com la soja transgènica, ni per aquells que van ser desestimats com el pèsol transgènic.

Un institut privat australià va estar treballant en desenvolupar un pèsol resistent a un insecte (Bruchus pisorum) que posa els ous dins la tavella del pèsol. Els científics van prendre un gen de defensa d’una mongeta i el van transferir als pèsols. Aquest gen és responsable de produir una proteïna anomenada inhibidor d’amilasa. Els inhibidors d’amilasa eviten el trencament del midó en el sistema digestiu d’aquests insectes, provocant que morin de gana abans que siguin capaços de produir danys.

Per veure la seguretat de la nova varietat de pèsols, l’institut privat australià va fer diferents estudis, després de consultar a diversos organismes que conduïen avaluacions de seguretat a Austràlia i Nova Zelanda. Aquests estudis es van fer en condicions de contenció estrictes. La recerca incloïa una anàlisi en profunditat de la nova proteïna del pèsol, també per trobar potencials efectes tòxics o al·lergènics.

Quan van fer la caracterització molecular de la proteïna, i els estudis finals amb animals, els científics de l’institut van trobar resultats inesperats. Encara que l’inhibidor de l’amilasa venia d’una mongeta, parenta propera del pèsol, resulta que quan la fan els pèsols transgènics, la proteïna es produeix lleugerament diferent: l’estructura superficial de la proteïna és diferent quan la fa el pèsol transgènic que quan la fa la mongeta. Les molècules de sucre que es troben lligades a la superfície de la proteïna són unes altres.

Els tests d’alimentació en animals van confirmar aquesta diferència: els ratolins als que se’ls havia alimentat amb pèsols transgènics van tenir reaccions immunològiques, amb més anticossos a la sang, i inflamació. Els animals als que se’ls havia alimentat amb pèsols convencionals o mongetes, no tenien cap reacció.
L’institut privat va decidir d’abandonar el projecte.

** Info adicional: Moltes proteïnes del nostre cos són sotmeses a modificacions post-traduccionals (que es fan després de traduir el RNA-missatger a proteïna). I una de les modificacions més important és la glicosidació (afegit d’alguns sucres a algun aminoàcid exposat a la superfície de la proteïna). Aquesta modificació la fan proteïnes del Reticle endoplasmàtic i serveixen per a diverses funcions: dirigir les proteïnes a algun lloc concret de la cèl·lula; marcar la seva data de caducitat; també serveixen perquè el sistema immunitari i d’altres proteïnes o cèl·lules reconeguin la proteïna i actuïn en conseqüència (per exemple els grups sanguinis, les adhesions cel·lulars específiques, …).

** Els autors de l’article científic on es detallen aquests estudis, no descarten que s’hagin produït també altres canvis en la proteïna, com modificacions de la seva seqüència per acció de proteases (veure l’article de Prescott et al).

Font :
http://www.gmo-compass.org/eng/news/stories/175.gm_peas_australia_cause_immune_response.html

Article científic de Prescott et al.

Les desventures del salmó transgènic

Som lo que Sembrem, 23 de Novembre del 2010

Al llarg d’aquesta tardor han tingut lloc les audiències públiques oficials per tal de discutir la possible aprovació als Estats Units del salmó transgènic desenvolupat per la empresa AquaBounty. Per la presa que té l’administració responsable del tema, la FDA, (com passa amb els processos d’aprovació varietats transgèniques de cultius), és molt possible que aquest salmó rebi el vist i plau a finals del mes de novembre. I aquestes preses podrien estar relacionades amb no voler que surtin més draps bruts que puguin qüestionar encara més la imparcialitat de la FDA. Perquè sembla que la FDA ha amagat informes d’altres institucions que posaven en dubte la seguretat ambiental d’aquest salmó transgènic, especialment en relació amb el seu possible efecte sobre les poblacions protegides de salmó salvatge (1)
Aquest salmó transgènic ha estat modificat amb gens de dos peixos per tal de créixer més ràpidament, i podria ser el primer animal transgènic aprovat per a consum humà als Estats Units. Segons la empresa AquaBounty, i per no ser menys que els cultius modificats genèticament, aquest salmó hauria de solucionar la fam al món, si més no les necessitats de proteïnes, tot reduint la pressió sobre les poblacions salvatges de peixos. El preu de les accions d’aquesta empresa es va multiplicar per cinc amb l’anunci de les audiències oficials d’aprovació.
I quins són els problemes d’aquest salmó? (2) Deixant de banda el fet, gens menyspreable, que, molt probablement, aquest salmó mai arribaria a les taules dels que realment necessiten les seves proteïnes, hi ha tres qüestions que posen en entredit el seu interès i la seva seguretat. D’una banda, per aconseguir aquest més gran creixement, estimat en un 33%, es necessari alimentar als salmons fins a la sacietat, literalment, el que vol dir un consum 5 vegades més gran d’aliments. I com en tants d’altres casos, les preses per produir més venen de la mà d’una menor qualitat del producte obtingut. El contingut en algunes vitamines, minerals i aminoàcids del salmó transgènic és més baix que el del salmó convencional. I a mes a mes, el salmó transgènic té un contingut una mica mes gran en el factor de creixement IGF-1, una substància que diferents estudis epidemiològics han relacionat amb un risc de càncer (3)
L’alimentació de peixos com el salmó produïts en piscifactories té com a base petits peixos, com per exemple sardines i anxoves. Actualment, un 48% de les captures mundials de pesca, obtingudes principalment als països empobrits, s’utilitzen no per satisfer les necessitats de les poblacions d’aquests, sinó per alimentar els salmons i d’altres peixos de piscifactoria (4) , consumits als països rics. Entre 1980 i 1990, la disponibilitat de peix va disminuir un 3% a l’Àfrica i un 8% a Sudamèrica, però va augmentar un 28% a Nordamèrica i un 23% a Europa i Asia (5)
Aquest robatori de recursos dels països empobrits es completa amb els efectes negatius de la contaminació produïda per les piscifactories sobre les zones de pesca tradicional. A les restes de menjar dels peixos i les seves dejeccions s’han d’afegir els antibiòtics i pesticides utilitzats, i el resultat és l’esfondrament de moltes pesqueries tradicionals (6)
Encara que AquaBounty diu que aquests salmons transgènics són estèrils, fins un 3% podrien ser fèrtils (7) i escapar de les instal·lacions, posant en perill les poblacions salvatges protegides de salmó, donada la seva capacitat per viure en diferents condicions ambientals (8).

[1] http://truefoodnow.org/2010/10/27/newly-disclosed-government-documents-conclude-ge-salmon-pose-a-critical-threat-to-marine-environments/

http://www.foodandwaterwatch.org/press/press-releases/troubling-emails-reveal-federal-scientists-fear-fda-approval-of-genetically-engineered-salmon/

[2] Les dades citades s’han extret fonamentalment de:

http://documents.foodandwaterwatch.org/GEsalmonWillNotFeedtheWorldEURev.pdf

http://www.i-sis.org.uk/aquaAdvantageSalmon.php

http://www.i-sis.org.uk/GMSalmonMustBeLabelled.php

[3] Yu, H., T. Rohan. 2000. Role of the insuline-like growth factor family in cancer development and progression. Journal of the National Cancer Institute, 92(18): 1472-1489.

[4] De Silva, S.S., G.M. Turchini. 2008. Towards understanding the impacts of the pet food industry on world fish and seafood supplies. Jour. Agric. Environ. Ethics, 21: 459-467.

[5] http://www.fao.org/docrep/006/y4961e/y4961e06.htm#bm06

[6] http://www.veterinaria.org/revistas/redvet/n030309/030910.pdf

[7] http://www.grist.org/article/food-2010-11-16-fda-bad-behavor-over-ge-salmon

[8] Löhmus, M., L.F. Sundström, M. Björklund, R.H. Devlin. 2010. Genotype-temperature interaction in the regulation of development, growth, and morphometrics in wild-type, and growth-hormone transgenic coho salmon. PLoS ONE, 5(4): e9980.doi:10.1371/journal.pone.0009980. 

 

 

 

  

Comunicat de premsa: respostes partits a l’enquesta de Som lo que Sembrem

Avui dijous 18 de novembre del 2010 Som lo que Sembrem ha fet una roda de premsa informativa sobre les respostes que els diferents partits que es presenten a les eleccions al Parlament de Catalunya han donat a uns plantejaments de Som lo que Sembrem sobre model agrícola i alimentari, i en relació als transgènics.

Vam enviar el qüestionari a tots els partits polítics pels quals vam trobar una adreça de contacte i hem rebut resposta de molts d’ells. Escons en Blanc no tenen una posició política en més tema que el de defensar la traducció dels vots en blanc en escons buit al Parlament, i llistes com DemocraticaWEb i Justicia i Progrés, tot que s’han interessat pels plantejaments de SLQS i estem pendents de trobar-nos amb ells, encara no tenen posicions definides sobre aquests temes.

Cal dir que el Partit Popular i CiU han ignorat la demanda de Som lo que Sembrem i no han contestat ni tan sols per informar que havien rebut el qüestionari . Llistes com Des de Baix, Partit Republicà d’Esquerra i ICV han contestat exhaustivament totes les qüestions. Des de ICV es van comprometre a enviar les seves respostes abans de la roda de premsa i ens han arribat avui a les 12 de la nit. Afegirem doncs l’avaluació de SLQS als plantejaments de ICV properament al nostre web, però en podeu trobar ja les seves respostes juntament amb la dels altres grups.

De forma molt resumida, les propostes sobre transgènics i agricultura de cada partit es troben a continuació:

CiU no parla dels OGM al seu programa, se suposa doncs que continuen essent tant entusiastes com quan van bloquejar el debat al parlament. En el seu model agrícola hi cap l’agricultura ecològica i la diversitat de la pagesia; però és dubtós que es pugui fer encaixar tot tenint en compte els precedents i les previsions de futur.

El PSC està obert a replantejar el seu posicionament respecte als OGM, però no reconeix el conflicte d’aquesta tecnologia amb l’agricultura ecològica de la que diu que considera una aposta de futur. S’accepten els transgènics com a respecte a una legalitat que no sembla que desitgin canviar.

ERC considera que cal re-avaluar determinats aspectes de bioseguretat dels OGM i està d’acord amb l’etiquetatge dels productes animals derivats de pinsos transgènics.

El PPC proposa un model agrícola competitiu econòmicament basat en la productivitat però difícilment compatible amb la sostenibilitat. La omissió al tema dels OGM fa pensar que no hi veuen cap mena de conflicte, o que ja els sembla bé aquesta imposició silenciosa.

 

ICV es favorable a una Catalunya lliure de transgènics al camp per motius de salut, de qualitat alimentària, de solidaritat camperola, d’autonomia i sobirania alimentàries; i el model agrícola que desitgen és Agroecologia i Sobirania Alimentària.

Cs planteja que cal controlar més els OGM a l’agricultura i sobretot en el context de la promoció de l’Agricultura Ecològica.

Tant Els Verds, com Des de Baix, com el Partit Republicà d’Esquerres responen el qüestionari de Som lo que Sembrem proposant un model agroecològic per a Catalunya.

Continua llegint ‘Comunicat de premsa: respostes partits a l’enquesta de Som lo que Sembrem’

L’herbicida dels transgènics és més toxic del que ens dèien

Som Lo Que Sembrem hem fet un comunicat de premsa per a fer d’altaveu d’un article científic publicat fa poc:

L’estudi de l’investigador argentí Andrés Carrasco sobre els múltiples efectes de l’herbicida de Monsanto en el desenvolupament embrionari, es publica a la revista científica Chemical Research in Toxicology (1)

Continua llegint ‘L’herbicida dels transgènics és més toxic del que ens dèien’

ELS INFORMES D’ASSESSORAMENT DEL PARLAMENT

SOM LO QUE SEMBREM DENÚNCIA ELS INFORMES D’ASSESSORAMENT DEL PARLAMENT

Tal com es dedueix de l’informe del C4 i de l’entrevista  amb els autors de l’informe de l’IEC (Annex 1) , les Jornades de Santa Llúcia (1) al desembre del 2008  van ser un espai on els autors dels informes de l’IEC i del C4 van obtenir assessorament  pels seus informes. Només es va convidar a persones defensores dels transgènics agrícoles, com  els científics senyor Puigdomench i el senyor Bueno, i tècnics que proposaven idees per millorar la imatge dels OMG entre els ciutadans. El mateix  Sr. Bueno va dir en una entrevista a l’Oracle que se li havia demanat assessorament per l’informe de l’IEC. El senyor Ricard Guerrero, membre del CAPCIT i coautor de l’informe de l’IEC, va fer la cloenda d’aquestes jornades d’intercanvi entre sectors defensors dels OMG. La Iniciativa Legislativa Popular per una Catalunya Lliure de Transgènics va engegar-se a la primavera del 2008. El dia 30 de juliol del 2008 hi va haver un acte simbòlic de lliurament de les més de 105.000 signatures recollides, i una entrevista amb el president del Parlament Sr. Ernest Benach (1).

Continua llegint ‘ELS INFORMES D’ASSESSORAMENT DEL PARLAMENT’



Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 48 other followers