Breu crónica de la conferència d’Andrés Carrasco

El dissabte 19 de maig vam poder gaudir de la presència del Doctor Andrés Carrasco que ens va fer una conferència. L’acte va ser organitzat per l’Aliança per a la Sobirania Alimentària dels Pobles de Catalunya, l’Espai de Recursos Agroecològics i Som lo que Sembrem.

Per a poder contextualitzar el seu discurs vam decidir començar l’acte amb una breu introducció de part de Gregorio Álvaro, històric membre del moviment antitransgènic. La seva introducció va servir per a posar sobre la taula que Espanya i concretament Aragó i Catalunya és el lloc on més es conrea panís transgènics d’Europa.

El Doctor Andrés Carrasco va explicar els resultats que ha trobat en els seus estudis sobre els efectes dels herbicides basats en glifosat sobre el desenvolupament embrionari d’amfibis. Els efectes teratogènics es van trobar amb el principi actiu d’aquets herbicides, el glifosat, i això té la importància què les diferents marques d’herbidices basats en aquesta substància tenen els mateixos efectes nocius sobre la salut i el medi ambient. Dosis baixes de glifosat generen malformacions en embrions d’amfibis. I si s’apliquen dosis molt diluïdes directament a l’interior de l’embrió es troben aquests mateixos efectes. Va emfasitzar que la metodologia emprada és bàsica en els estudis embriològics però que ha estat criticada pels que no els agrada el resultat obtingut. Va explicar que aquests efectes teratogènics del glifosat s’expliquen per la via del Retinol: el glifosat produiria un canvi en la concentració d’aquesta substància a l’interior de les cèl·lules; el retinol a grans concentracions, juntament amb la Talidomida i l’alcohol serien els agents teratogènics més importants i coneguts.

A més a més d’explicar els seus estudis, Andrés Carrasco va posar sobre la taula els estudis epidemiològics que evidencien l’augment de malalties vinculades a l’ús de pesticides sobre la població rural d’Argentina. Va explicar-nos com els interessos econòmics de la indústria de la soia es protegeixen amb decisions polítiques que tergiversen els informes que evidencien aquest panorama desastrós. Sovint la connivència d’alguns “científics” amb pocs escrúpols dona arguments al binomi economia-política dels interessos de l’agronegoci. De fet, una gran part del discurs del Doctor Carrasco es va dirigir a la importància de fer una bona ciència i d’advertir en la falsa ciència que es vincula als interessos econòmics que es preocupen només del seu melic sense pensar en el benestar comú.

L’àudio de la conferència es pot descarregar a aquest enllaç.

La conferència es va gravar en vídeo, però la qualitat no és molt bona. Es pot veure en aquest enllaç, i si millorem la qualitat del vídeo actualitzarem aquesta mateixa entrada.

Amb i d’Islàndia, però també d’Ibèria

El passat 13 de març es va produir una manifestació sense precedents a Portugal. Organitzat inicialment per l’associació juvenil “Generació amb Dificultats” i amb un ampli suport social. No és d’estranyar que poques setmanes després dimitís el primer ministre situat entre el poble i l’espasa de les finances europees. Està arribant l’ombra d’Islàndia a la península Ibèrica?

A veure com aquí, a Catalunya aconseguim l’espurna que faci realitat l’optimisme que tenim molts -per exemple la Miren Extezarreta en aquesta entrevista-.

No és per anar a la guerra que ens retallen els drets socials

Aquests dies els mitjans de comunicació de masses presenten una realitat molt complicada. Per una banda han de saber gestionar tres notícies d’elevadíssima prioritat; però és clar que la primera notícia només pot ser una. Per una altra banda les tres notícies tenen unes relacions perilloses per als gestors d’aquest desgovern.

El títol de l’entrada ja dona una pista sobre una de les relacions: per una banda estan gestionant “la crisi” econòmica retallant drets socials i per altra banda no se’ls cau cap anell per a gastar-se molts recursos en una guerra. De fet, les despeses militars no semblava que estiguessin patint cap retallada.

L’altra relació perillosa entre dues notícies és el futur de l’energia nuclear. Fins fa poc el lobby Nuclear gaudia d’una salut prou bona com per a aconseguir tots els seus objectius sense que la minoria activista ecologista i la majoria de la opinió pública ho pogués evitar. Com que els nostres governants són la veu de l’amo (de les centrals nuclears) no els interessa que se’n parli massa d’aquest tema. És per aquest motiu que si es compara la informació de Fukushima dels mitjans de comunicació de masses amb mitjans alternatius com ara Ecodiari o crisisenergetica, el contrast és brutal. Els primers només transmeten un missatge de tranquil·litat que aviat estarà tot resolt, tot i que la realitat els superi dia rere dia.

I finalment, per a tancar el triangle, la relació entre Líbia i Japó. I és que ambdues notícies tenen la energia com a denominador comú. El petroli s’encareix -ja ho feia abans de les revoltes del nord d’Àfrica- i les nuclears no només no són una alternativa, sinó que són un problema. Ho són perquè ens ajuden a embrutar el planeta, i ho són perquè tenen un efecte miratge sobre la cultura consumista imperant a la societat. Les guerres pel petroli són el camí que la societat sostenible no ha d’agafar.