Wikileaks desvetlla implicacions de l’ambaixada americana i de la mateixa Monsanto en les manipulacions per silenciar el desastre sanitari a l’Argentina rural

Més Wikileaks:  A l’Argentina també.

>>L’ambaixada posa per davant els interessos econòmics de la Monsanto a la salut dels nens i adults de les zones conreades amb la soja transgènica i consideren que la víctima més gran és la mateixa Monsanto.

>>Monsanto-Argentina va pressionar al governador de Chaco perquè s’arxivessin els informes de la Comissió de Contaminació de l’Aigua sobre l’augment de càncers i malformacions, i no es fessin més investigacions.

>>L’ambaixada  nordamericana ha estat a més a més pressionant durant anys a favor de Monsanto perquè els agricultors argentins paguessin les llavors resembrades, quan resembrar les pròpies llavors és completament legal.

El nou de març passat uns cables de Wikileaks fets públics van mostrar com l’ambaixada dels EEUU a l’Argentina va fer lobby en favor de la Monsanto i el seu glifosat en nombroses  ocasions, i qüestionant la credibilitat dels estudis del Dr Carrasco

Recordem que el Dr Carrasco, cap del Laboratori d’Embriologia Molecular de la Universitat de Buenos Aires, va confirmar a l’abril del 2009 amb la seva recerca el que altres grups de investigació al món també havien trobat: Concentracions ínfimes de glifosat, en comparació a les que es fan servir en agricultura, produeixen efectes negatius en el desenvolupament embrionari d’amfibis. El Dr Carrasco va ser objecte d’una intensa campanya de desprestigi durant dos anys, també amb intimidacions físiques al seu laboratori. Ara fa uns dies que sabem que en aquesta campanya també va estar involucrada l’ambaixada nord-americana. Va prendre nota del seu treball i va intervenir davant les autoritats argentines defensant el glifosat i a la Monsanto.

El Dr Carrasco diu: “no m’esperava això, encara que tots sabem que aquestes corporacions operen al més alt nivell, juntament amb àmbits científics que els realitzen estudis sota comanda, mitjans de comunicació que els renten la imatge i sectors polítics que miren cap a un altre costat. Estaven i estan preocupats. Saben que no poden amagar la realitat, els casos de càncers i malformacions es reiteren en totes les àrees amb ús massiu d’agrotòxics”.

Des de fa una dècada es multipliquen les denúncies de veïns, organitzacions ambientals, pagesos i indígenes sobre els efectes nocius dels agroquímics. Fa poc es va produir la primera sentència judicial en ferm que prohibeix fumigar amb glifosat a prop d’una localitat (San Jorge).

En els cables interns desvetllats per Wikileaks es mostra com diplomàtics dels EEUU van lliurar estudis favorables al glifosat al Servicio Nacional de Sanidad y Seguridad Alimentaria (Senova), un dels òrgans més qüestionats per no difondre com i en base a quins estudis s’aproven els agroquímics a l’Argentina.

Els diplomàtics van dir que volen protegir a Monsanto, a qui descriuen com “la víctima circumstancial  més prominent i més vulnerable als atacs, ja que té el 40% del mercat del glifosat”. Els diplomàtics no van esmentar en cap moment els altres estudis prèviament realitzats sobre la toxicitat del glifosat a la Universitat de Caen, al Centre Nacional de Investigació de Roscoff (els dos a França), de la Universitat de Pittsburgh als Estats Units, de la Universidad  Nacional de Rosario, i la Universidad Nacional del Litoral.

Al juny de 2010 la Comissió de Contaminació de l’Aigua va publicar un informe oficial sobre el Chaco, amb estadístiques sanitàries en una zona amb un ús intensiu d’agrotòxics. Les conclusions van ser clares: els casos de càncer en nens es van triplicar i les malformacions en nadons van augmentar en un 400%. Wilikeaks desvetlla que Monsanto es va entrevistar en nombroses ocasions amb el governador del Chaco. El govern provincial va finalment posar l’informe en un calaix i la comissió no va poder publicar més informes.

Per altra banda altres cables desvetllen el lobbying incessant de l’ambaixada americana a les autoritats argentines per obligar als agricultors a pagar a Monsanto les regalies si ressembraven les llavors collides. Tot i que el 85 % de les llavors de soja sembrades són transgèniques, Monsanto només està cobrant un terç. Els mateixos diplomàtics reconeixien però, que ressembrar les llavors era completament legal.

Un cas paradigmàtic va ser la reunió al 2006 de la congressista americana Virgina Bab Goodlate que va pressionar a favor de Monsanto en una reunió amb les autoritats argentines, justificant que l’economia nord-americana estava lligada a la capacitat d’innovar d’empreses com Monsanto.

A l’agost del 2008 el president de Monsanto Argentina Juan Ferreira va visitar l’ambaixada americana per agrair els esforços diplomàtics a favor de la seva empresa. La pressió de l’ambaixada sobre el tema de les regalies de les llavors va continuar durant els anys següents.

Més informació i fonts:

Entrevista al Dr. Carrasco.

La filtració de wikileaks publicada al diari argentí “Pàgina 12″. (3 de març)

Més informació sobre la filtració de wikileaks. (9 de març)

Dioxines: Nous escàndol a la indústria agroalimentària europea. Tenen cap voluntat els organismes públics de garantir la seguretat dels ciutadans?

Aquest nou escàndol a la indústria, després de molts altres com les vaques boges (causat per fer-les menjar pinsos amb farines d’ossos d’animals), el de les dioxines als pollastres i porcs a Europa anteriorment, o el dels ous a Estats Units, semblen confirmar que els organismes públics estan més al sevei de la indústria que dels ciutadans. Només actuen amb celeritat en cas de greus escàndols o contaminacions, i en temps “tranquils” simplement fan la vista gorda amb els incumpliments en matèria de seguretat, per afavorir la “competitivitat” i els beneficis de la indústria.

També confirma la bogeria d’aquest sistema d’engreix animal, massificat, contaminant del medi, de cadenes industrials insostenibles i de traçabilitat sovint descontrolada, amb transgènics importats barrejats a més a més amb varietats prohibides, antibiòtics, i més que ocasionalment greixos industrials i altres contaminants.

Diputats al Parlament europeu i la mateixa ministra d’Agricultura alemana Ilse Aigner, han reconegut que els estandarts no són adients i en trucada al comissionat de Protecció del consumidor John Dalli va demanar que s’estableixi una reglamentació a nivell europeu per tal de separar la producció de substàncies perilloses de les que van a la cadena alimentària. Tot fa pensar, pel resultat de la reunió del dia 11, que no es farà res.

A Alemania, organitzacions de consumidors i ecologistes han denunciat que la industria càrnica alemana està orientada a l’exportació i que els polítics i agències de seguretat accepten estandarts molt baixos per afavorir la competitivitat al mercat. El dia 22 de gener hi ha convocada una manifestació a Berlin, demanant canvis en la política agrícola: “Per l’extinció d’aquest model de fàbriques ramaderes i per un futur amb una agricultura pagesa“

El Poncho® es perillós per les abelles

El Poncho® es perillós per les abelles

Poncho® és el nom comercial del clothianidin, un insecticida de la família dels neonicotinoides, que generalment s’aplica en forma de coberta protectora de les llavors, i que actualment, al nostre país, és molt freqüent a les de panís.
A l’any 2008, però, aquest insecticida es va relacionar amb la pèrdua de unes 11.500 colònies d’abelles a l’estat de Baden-Württemberg (Alemanya), i la empresa productora, Bayer, va compensar als apicultors afectats amb un total de 2 milions d’euros . El govern federal va retirar la llicència a tots els productes comercials amb clothianidin, encara que posteriorment els va autoritzar per colza. El problema sembla que va ser el resultat de que la coberta amb clothianidin no es fixava bé a la llavor de panís, produint-se així una pols carregada de l’insecticida durant la sembra. Prohibicions semblants s‘han establert a Eslovènia i Itàlia, on també s’ha relacionat el clothianidin amb una toxicitat aguda per a insectes pol·linitzadors .
La qüestió també s’està plantejant als Estats Units, on des de l’any 2006 són freqüents els problemes de desaparició massiva de colònies d’abelles. A l’any 2003 Bayer va demanar el registre comercial del clothianidin en aquest país. En principi l’EPA (agència federal de protecció ambiental) va resoldre que no ho concedia fins que tingués més evidències de que l’insecticida no danyava les poblacions d’abelles. Però dos mesos després es va fer enrere i va concedir un permís condicional, tot permetent la comercialització del producte amb la condició de que Bayer fes un estudi abans de desembre de 2004 sobre la toxicitat crònica al llarg del cicle de vida de les abelles. Posteriorment, aquesta data límit per finalitzar l’estudi es va prorrogar fins al maig de 2005, però encara que Bayer no el va presentar fins a l’agost de 2007, tampoc va tenir cap problema per continuar venent l’insecticida. I un informe intern de l’EPA de novembre de 2007 va donar per bo l’estudi (que, per suposat, no va trobar cap problema amb l’insecticida), amb la qual cosa el clothianidin va rebre el permís definitiu a l’abril de 2010.
Algun dubte devien tenir, però, quan no el van voler fer públic, i l’organització NRDC va haver de fer una demanda judicial per tal d’aconseguir-lo. I és clar, l’estudi realment no és gaire bo, fins al punt que en un informe intern dos científics de la mateixa EPA el critiquen i afirmen que no aclareix els dubtes sobre la toxicitat del clothianidin.
Una vegada més s’està demostrant que en aquell país, al igual que a la vella Europa, les institucions estan mes interessades en defensar els interessos del gran capital que els dels ciutadans. I que el que puguin dir els científics només els interessa quan permet donar suport a aquesta primera premissa.
“Pesticides linked to bee deaths”. Current Biology, 18(16): R684.

http://www.epa.gov/opp00001/about/intheworks/ccd-european-ban.html
http://www.grist.org/article/food-2010-12-10-leaked-documents-show-epa-allowed-bee-toxic-pesticide-

Un infiltrat al govern o un govern venut?

De resultes de les filtracions de Wikileaks al diari El País han sortit diferents iniciatives contra un govern pro-transgènic. Per exemple Amics de la Terra i Greenpeace demanen que s’enviïn cartes a la ministra d’agricultura. Una iniciativa que he trobat interessant és la petició de que es faci cessar al Secretari d’Estat d’agricultura per les seves tasques quasi traïdores. Es pot accedir a aquesta iniciativa a aquest enllaç.

Quedarà patent, penso jo, que si no fan fora a l’espia Puxet que el govern del PSOE serà un govern traïdor a l’esperit europeu.

Informe “les males companyies – IV”

Els Amics de la Terra han tret un quart informe de denúncia de la vinculació entre les empreses amb interessos per promoure els aliments transgènics i les diferents administracions.

Aquesta relació interessada ha permès unes lleis per a obrir les portes a aquesta tecnologia. No obstant, si s’analitza la composició i el treball dels organismes científics públics que els supervisen, es pot veure com s’hauria de ser més cautelós de cara a introduir-los al mercat.

Fa uns quants anys que Amics de la Terra analitzava la composició de la Comissió Nacional de Bioseguretat espanyola (CNB), un organisme format per científics massa propers a la indústria.

Des d’ençà, després de molts anys ocultes, la publicació de les actes de la CNB ha permés a Amics de la Terra conèixer com funciona aquesta comissió. Amics de la Terra denuncia falta de rigor i control i un evident esbiaix favorable a la indústria com a característiques més importants de la feina d’aquest organisme que decideix la política sobre transgènics del Govern. Tot això està recollit a un nou informe:

El fraude de la evaluación científica de los transgénicos en España.

El Tribunal constitucional Europeu prohibeix publicar els noms dels beneficiats pels subsidis agrícoles europeus

Segons notícia publicada fa pocs dies al diari El País, el Tribunal de Justícia Europeu ha prohibit fer públics els noms de propietaris o empreses

http://www.elpais.com/articulo/economia/lista/beneficiarios/ayudas/agrarias/UE/podra/publicarse/elpepueco/20101110elpepieco_10/Tes

A continuació trobeu l’opinió de Gustavo Duch publicada al diari El País http://www.elpais.com/articulo/opinion/Opacidad/elpepuopi/20101115elpepiopi_10/Tes

Definició de portes giratòries i altres paraules

L’escriptor Eduardo Galeano ens regala un paquet de reflexions en forma de definicions. Amb força referència al model insostenible de l’agricultura.

Grandes invenciones de la humanidad

Por Eduardo Galeano

La puerta giratoria

La puerta que gira fue inventada en Berlín, en 1881, para evitar el frío, el viento, la nieve, el polvo y el ruido.

Más de dos siglos después, sirve también para circular, gira que te gira, entre los negocios, la política y la guerra.

Dos exemples de portes giratòries

S’entén per portes giratòries el fet que personatges vinculats a la indústria, ocupin càrrecs públics per a governar o legislar en favor dels interessos privats. A vegades la vinculació amb la indústria no es fa publica fins després d’haver exercit la carrera política, sense respectar una mena de moratòria moral per incompatibilitat.

En Miguel Jara, un divulgador sobre els efectes de les farmacèutiques ha escrit un article al periòdic Diagonal on comenta la vinculació de Bernat Soria i Cristina Garmendia amb interessos farmacèutics i biotecnològics.