Per Joserra Olarieta, Som lo que Sembrem
Al febrer de 2010, el ministre indi de medi ambient, Jairam Ramesh, va anunciar una moratòria de dos anys en l’aprovació per a ús comercial de l’albergínia transgènica EE1 “fins que estudis científics independents aclareixin la seguretat d’aquestes varietats des del punt de vista del seu impacte a llarg termini sobre la salut humana i la del medi”. Una hora abans, Nina Fedoroff, assessora d’Obama per a temes científics i tecnològics, va declarar a la televisió que aquesta albergínia “era bona per l’Índia”, desprès d’haver viatjat expressament a aquest país per donar el seu suport (i segurament per a fer alguna gestió més, però no tant transparent).
La decisió del ministre es va produir al final d’un procés de consulta social que va durar 4 mesos i que va aconseguir 631 comentaris en 7 consultes públiques. Tanmateix es van demanar comentaris a tots els grups involucrats sobre l’informe científic que donava el vist-i-plau a l’albergínia EE1, i es van obtenir mes de 20 avaluacions científiques.
La qüestió, però, va començar a l’any 2006 quan una demanda judicial va aconseguir prohibir temporalment els assaigs de camp amb aquesta varietat. Al mes de febrer de 2007 una altra demanda aconseguia que es fessin públics els informes proporcionats per la empresa comercialitzadora (Mahyco, propietat en part de Monsanto) per demanar l’aprovació. El GEAC, organisme responsable del tema, va trigar 18 mesos en complir aquesta resolució. Cal recordar que també a Europa va ser necessària una demanda judicial per a que Monsanto fes públics a l’any 2005 els informes sobre el panís MON863.
Una vegada fets públics els informes sobre l’albergínia, diversos científics van fer avaluacions crítiques d’ells, de manera que el GEAC va anomenar a l’any 2009 un comitè (EC II) per discutir aquestes crítiques. L’informe d’aquest comitè, favorable a l’aprovació de l’albergínia, va aixecar moltes opinions contràries, i això va endegar la decisió del ministre de portar endavant tot el procés de consulta social [1].
Diferents científics internacionals han revisat els estudis sobre els riscs de l’albergínia EE-1 i han fet públiques les seves crítiques [2], de les quals fem un petit resum. Aquesta albergínia ha estat modificada per produir una toxina Bt quimèrica, combinació de les proteïnes Cry1Ac y Cry1Ab, insecticida contra lepidòpters. Per tant, és una toxina que no existia fins ara i el comportament de la qual és totalment desconegut. A més a més, l’albergínia EE-1 conté dos gens de resistència a antibiòtics, el gen nptII de resistència a la kanamicina i el gen aad de resistència a l’estreptomicina. A Europa, la presència de gens de resistència a antibiòtics importants està prohibida des de 2001, encara que al 2010 es va aprovar la patata Amflora que conté el gen de resistència a kanamicina. Encara que el nivell de producció dels gens de resistència a antibiòtics a l’albergínia sembla que pugui ser baix, el fet de que no hagin estat eliminats mostra que aquesta albergínia segurament es va desenvolupar als anys 1980-90, i que per tant, voler comercialitzar aquesta varietat a l’any 2009 és un cas mes de “dumping” de brossa industrial als països empobrits. Perquè a mes a mes, l’albergínia EE-1 mostra un baixa eficàcia contra la plaga que representa que vol controlar (73%), i de vegades requereix que, a més a més, es facin aplicacions externes d’insecticides.
Els estudis fets per la filial de Monsanto per justificar l’aprovació són de molt baixa qualitat, una característica que comparteixen amb els que s’han anat presentant a Europa per d’altres varietats [3]. Concretament, els estudis de toxicitat no segueixen ni els protocols experimentals de la Índia ni els dels organismes internacionals i són completament inadequats per determinar la seguretat d’aquest cultiu per a consum humà. Aquests estudis segueixen el patró habitual, denunciat en moltes ocasions, de només analitzar els efectes de toxicitat aguda o subcrònica alimentant ratolins amb aquesta albergínia al llarg de 14 o 90 dies. Aquests períodes de temps son insuficients per avaluar els possibles efectes crònics d’un aliment que es pot consumir al llarg de tota una vida humana. En qualsevol cas, aquest estudis mostren efectes als òrgans dels ratolins, toxicitat al fetge, ovaris amb la meitat de la seva mida normal i la melsa mes grossa.
Els estudis tampoc avaluen adequadament els riscs ambientals. Encara que aquesta albergínia podria encreuar-se amb unes 29 espècies silvestres, la qüestió es despatxada dient senzillament que aquests encreuaments serien molt poc freqüents. Aquests riscs ambientals són especialment importants perquè es desconeix l’espectre de toxicitat de aquesta nova proteïna, inexistent fins ara. I els estudis sobre toxicitat per d’altres espècies animals no-plaga només van incloure a 7 espècies, de les quals només una, l’abella, apareix als camps d’albergínia de l’Índia.
Encara més greu és, potser, el fet de que aquesta albergínia hagués estat una tecnologia caduca abans de 20 anys si hagués estat aprovada. Com ja s’ha dit, la seva eficàcia contra la plaga que pretén controlar és de només un 73%, i per tant el desenvolupament de resistència en aquesta plaga hagués estat molt ràpid encara que s’haguessin utilitzat refugis d’albergínia convencional (cosa molt difícil de fer complir, com mostra l’experiència).
I com sempre, els efectes socio-econòmics d’aquest híbrid EE-1 són ignorats en una gran part. L’albergínia és un cultiu produït principalment per petits agricultors amb pocs recursos que utilitzen varietats de pol·linització oberta. Per tant, aquest híbrid presenta poques avantatges per aquests pagesos, del qual s’estima que en un 16% dels casos no donaria mes producció que la convencional. En total, els petits agricultors es podrien beneficiar d’un augment d’ingressos de l’ordre de 3250 rupies per hectàrea amb aquesta albergínia transgènica, quan la lluita integrada contra plagues els hi permetria augmentar aquests ingressos en 66794 rupies per hectàrea. Tot això, evidentment, si en primer lloc haguessin tingut els diners per comprar les llavors.
Finalment, cal tenir en compte que la introducció d’una albergínia transgènica és un atac a la importància cultural i religiosa d’aquest aliment a l’Índia.
[1] Mes detalls sobre la història de tot aquest procés:
http://devinder-sharma.blogspot.com/search/label/bt%20brinjal
[2] L’informe de la Dra. Judy Carman sobre els riscs alimentaris: http://www.iher.org.au/Image/Docs/2ndSubmissionGMbrinjal.pdf
L’informe del Prof. G.E. Séralini:
http://www.criigen.org/SiteEn/images/stories/Dossiers/Divers/btbrinjal-ges_%200109.pdf
L’informe del Prof. D. Andow (potser el mes complert de tots) :
http://www.gmwatch.eu/files/Andow_Report_Bt_Brinjal.pdf
L’informe de la Dra. L.M. Gallagher (sobre els riscs de toxicitat per a les persones):
http://www.biosafety-info.net/file_dir/9302021984d3648f041ec8.pdf
[3] Veure els comentaris sobre aquest informes presentats a Europa a:
http://www.bfn.de/fileadmin/MDB/documents/service/Skript259.pdf
Comentaris recents