Arxiva a la Categoria 'videos'

Cinefòrum ambiental – La voz del Viento

L’Associació Catalana de Ciències Ambientals, el Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya i el grup ecologista de la UB, l’Eskamot Verd, han organitzat un cinefòrum ambiental amb la projecció del documental “La Voz del Viento“. Serà el dimecres 9 d’abril a l’Aula Magna de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.

cineforumUB_cartell

 

 

Las malas semillas

The bad seeds, las malas semillas, és un vídeo de 25 minuts força recent que presenta l’impacte de la soia a Argentina. Hi surten les “madres de Ituzaingo”, el Dr. Carrasco i uns activistes de Mocase. També surten les declaracions d’un empresari de la soia a Argentina i es llegeix un comunicat de la Monsanto contradient les evidències.

Al vídeo surt el rebuig social contra la fàbrica de llavors de la Monsanto. Existeix una acampada per evitar la seva construcció que està rebent atacs amb violència.

Hi ha una ciber acció per demanar que no s’aturi aquesta fàbrica.

 

Agronautas

El centre cívic Parc Sandaru, ens ha convidat a dinamitzar un debat al voltant del documental Agronautas. Us passem la informació tot convidant-vos a assistir-hi:

Dilluns 6 de maig a les 19

DOCU+ – Projecció d´ AGRONAUTAS

Projecció d’ “Agronautas” de  Juan Dopico Massobrio i Pez Estudio
Agronautas és un projecte multidisciplinar que investiga i proposa iniciatives, processos, dissenys i models de vida que reformulen les relacions entre les persones i el medi natural.

Per començar aquesta exploració, entre el 2011 i el 2012 es varen entrevistar unes 56 persones de diferents àmbits i formacions com a representants de 40 iniciatives procedents d’Astúries, Euskadi, Comunitat de Madrid, Castilla i Lleó i Catalunya.

Debat posterior amb Ferran Tusquellas membre de “Som lo que sembrem”.

Activitat emmarcada dins el Cicle de Consum responsable i alternatives de Sant Ponç.

Entrada lliure

Per més informació: Web d´Agronautas

Regenerar la terra: projecte documental

Queden només 9 dies per a que un projecte molt interessant pugui tirar-se endavant. Es tracta d’un projecte documental que demana microfinançament i fa un mes que han obert el compte per a recollir aportacions.  Encara els falta una bona part del que consideraven mínim. A veure si aquesta entrada els dona alguna empenta.

El projecte documental vol ser una escola per a regenerar la terra mitjançant propostes permaculturals.

Per accedir al web del projecte i poder ajudar-los fer clic a l’enllaç.

http://goteo.org/project/regeneremos-la-tierra/updates

Sort per al projecte!

Xerrada a Terrassa de la plataforma Aturem Eurovegas

Al web de la plataforma Aturem Eurovegas se’ns informa d’una activitat agroecològica i reivindicativa per aquesta setmana. Dimecres 26 de setembre, a les set del vespre a Terrassa, als Amics de les Arts -c. St. Pere 46-.

A la convocatòria de l’acte es cita Barcelona-world com una altra amenaça pel territori.

Per altra banda, el diumenge 23, al Telenotícies de Tv3 ha sortit una notícia de la plataforma Aturem Eurovegas:

.

Continue reading ‘Xerrada a Terrassa de la plataforma Aturem Eurovegas’

Participació en la llei de consultes no referendàries

En el número 6 del suplement en català de la revista Soberania Alimentaria, Biodiversidad y Culturas que es pot obtenir en aquest enllaç informem de la compareixença de Som lo que Sembrem al Parlament en el context de la tramitació de la llei de consultes populars no referendàries. Es pot veure la intervenció de la membre de Som lo que Sembrem al web del parlament.
A continuació un text introduint la seva exposició:
El passat 16 de maig van demanar la compareixença al Parlament de Catalunya d’una representació de Som lo que sembrem amb relació a la tramitació del Projecte de Llei de Consultes Populars no Referendàries. Vàrem ser convidats com a Plataforma impulsora de la Iniciativa Legislativa Popular per a promoure una Llei que prohibís l’ús dels transgènics a Catalunya.Les sessions de les compareixences, així com tot el procés legislatiu del Projecte de Llei, són públiques i estan filmades i recollides per la Televisió del Parlament, i poden trobar-se a la web del Parlament. Cal buscar-ho a la Comissió d’Afers Institucionals.De moment tots els Grups Parlamentaris han exposat la seva opinió i han estat escoltats els experts i entitats convidades. A partir d’ara, i un cop fetes totes les compareixences, es nomena una Ponència encarregada de recollir les esmenes presentades pels Grups Parlamentaris i redactar el text final del Projecte de Llei.

Aquest Projecte de Llei ha generat debat, sobretot en un aspecte : el dret a veto que es dóna al President del Govern en cas que sigui un tema que afecti a la Generalitat, o a Alcaldes en cas que el tema afectés a un ajuntament. Això comportaria que, de fet, només el partit que tingués majoria podria decidir quines propostes de llei serien admeses i quines no, tancant així la possibilitat de fer propostes legislatives a la ciutadania, als partits de l’oposició, a municipis, mancomunitats de municipis, a entitats…

Continue reading ‘Participació en la llei de consultes no referendàries’

Roda de premsa campanya glifosat

El passat dimecres 16 de maig es va realitzar una roda de premsa per explicar la campanya de Som lo que Sembrem contra l’ús d’herbicides basats en glifosat.

LA roda de premsa també era per a presentar la conferència que realitzarà el Dr. Andrés Carrasco el dissabte 19 a Barcelona.

A continuació es pot veure el vídeo de la roda de premsa:

El resultat de la roda de premsa ha estat una notícia a la publicació electrònica Ecodiari, i un article a un diari de gran tiratge.

Informe final “encuentro medicos de pueblos fumigados”

Durant l’agost del 2010 a Córdoba (Argentina) es va fer una trobada nacional de metges de pobles fumigats; sent un dels principals pesticides els herbicides basats en glifosat. El resultat d’aquesta trobada és aquest interessant informe:

Informe final

També podeu mirar aquest resum en un curt vídeo de 9 minuts.

Fam i especulació alimentària

A Attac-tv han subtitulat al castellà un vídeo de només 7 minuts que relaciona l’especulació financera com a principal causa de l’augment del preu dels aliments bàsics que està vinculat a l’augment de la fam al món als països del sud global (perifèria econòmica).

El vídeo explica els fonaments d’aquest sistema “financer-model alimentari” i vincula la crisi financera del 2008 amb l’augment del preu dels aliments pel fet que molts especuladors van deixar d’invertir en hipoteques i van passar a jugar amb el menjar.

Avui mateix, en Gustavo Duch ha publicat una altra informació vinculada a l’especulació, però en aquest cas a l’especulació en terres. Es pot llegir el seu article, “el hambre made in Goldman Sachs” al seu web.

Per a més informació sobre l’especulació alimentària es pot llegir l’informe fet a casa nostra “navegando por los meandros de la especulación alimentaria“.

 

Presentació del documental “Fam i model alimentari al segle XXI”

Ja està disponible el vídeo de la presentació del documental “Fam i model alimentari al segle XXI” del divendres 18 durant l’activitat que vam organitzar de “projeccions de vídeos presentats per experts“.

Aquest documental emès pel programa de televisió de Catalunya “Latituds” el va presentar la Marta Rivera, actualment membre del panell intergovernamental del canvi climàtic.

Si voleu veure la presentació feu clic a la imatge o a aquest enllaç: presentació del documental “Fam i model alimentari al segle XXI”.

Continue reading ‘Presentació del documental “Fam i model alimentari al segle XXI”’

Presentació del documental “la guerra de la soja”

Ja està disponible el vídeo de la presentació del documental “la guerra de la soja” del divendres 18 durant l’activitat que vam organitzar de “projeccions de vídeos presentats per experts“.

Aquest documental, la guerra de la soja, el va presentar la seva realitzadora, Llúcia Oliva.

Si voleu veure la presentació feu clic a la imatge o a aquest enllaç: presentació de la guerra de la soja.

Continue reading ‘Presentació del documental “la guerra de la soja”’

Vídeo de conferència del Dr. Séralini a Madrid

Recentment s’ha realitzat a Madrid unes jornades científiques internacionals sobre transgènics. El programa de les quals es pot trobar en aquest enllaç.

Per escalfar l’ambient per a la conferència que realitzarà el professor Séralini a Barcelona (dilluns 28 de novembre) i a Lleida (diumenge 27), penjo el vídeo que es va gravar durant aquestes jornades:

Una diapositiva d’aquesta conferència ens mostra l’escassa diversitat de ogm al mercat i segons les paraules del mateix ponent, altres transgènics que estan a les universitats i que ens diuen que són tan bonics, mai seran rentables (ni econòmics, ni socialment) i per tant no es plantaran mai a un nivell tant elevat com han arribat la soja i el panís transgènic.

Vídeos de l’acte del 18 de Novembre: Com afecten els transgènics a l’agricultura i a l’alimentació en diferents parts del món?

El programa de l’acte del 18 de Novembre Passi de documentals presentat per experts: Com afecten els transgènics a l’agricultura i a l’alimentació en diferents parts del món? el teniu a l’anterior enllaç. A l’acte van venir entre 80 i 100 persones i Som lo que Sembrem agraïm a totes l’interès.

En primer lloc, es va passar el documental El Futuro de la comida. El podeu veure en aquest enllaç

Seguidament Miquel Vallmitjana, doctor en biotecnologia, va respondre preguntes dels assistents i es va establir un debat

Posteriorrment, la periodista Llúcia Oliva, va presentar el seu documental La guerra de la soja. Aquí trobeu l’enllaç al vídeo de  la presentació de la Llúcia.

I aquí al del documental La guerra de la soja

Després  vam oferir un pica pica amb  tapes preparades per  col.laboradors de Som lo que Sembrem, que va tenir molt d’èxit. Agraïm a tothom la col.laboració!!

A continuació la Dra Marta Rivera experta en el sistema agroalimentari mudial, va explicar quines són les alternatives a aquest model industrialitzat,  concentrat en mans de poques empreses, i subjecte a l’especulació financera. Aquí teniu el vídeo de la seva presentació.

L’exposició de la Marta Rivera va servir com a presentació del documental centrat a Moçambic Fam i model alimentari al segle XXI, que mostra sobre el terreny aquestes alternatives i com es poden construir. Aquí us deixem l’enllaç

Us esperem el dia 28 de Novembre al Casal Calassanç  (carrer de sant Quintí 19), i el 2 de desembre a la Taula Rodona que tindrà lloc a la sala de la federació de ONG de Catalunya (carret Tàpies, 1-3, Paral.lel)

Activitat SLQS 18 de novembre: Passi de documentals, presentats per experts

ALTERNATIVES AL CONTROL DE LA AGRICULTURA I DE L’ALIMENTACiÓ PER LES MULTINACIONALS DE LA AGROINDÚSTRIA I DELS AGROTÒXICS

Com afecten els transgènics a l’agricultura i alimentació en diferents parts del món? Quins són els models alternatius?

En aquest enllaç trobeu la crònica del acte, i l’accés als vídeos i presentacions

Hora: 18.30h
Lloc: Casal I. Sants. c/ Muntadas, 24
(darrera Parc de l’Espanya
Industrial – Estació de Sants)

Cal que us inscriviu  a  ilp@somloquesembrem.org

Aquí trobeu el  cartell: Cartell passi documentals

Programa:

18:15 h Recepció i presentació

18:30 h EL FUTURO DE LA COMIDA 55 min

Què són els transgènics i per què es van desenvolupar? Com es van estendre a l’agricultura i alimentació dels Estats Units? Quines són les relacions de les grans corporacions de les llavors transgèniques amb el govern dels Estats Units? Quines són les alternatives al control de l’alimentació per part de grans poders econòmics?

19:30 h Torn de preguntes amb el Dr Miquel Vallmitjana, doctorat per la UAB amb el programa de biotecnologia.

19:45 h Presentació del documental La Guerra de la soja amb la periodista  Llúcia Oliva, guionista  i directora del documental.

20.15 h LA GUERRA DE LA SOJA  (42 min).

De què s’alimenten la majoria de vaques i porcs que ens mengem a Catalunya? Com estan afectant els monocultius de soja transgènica a Paraguai i Argentina? Quins són els efectes de l’ús massiu d’agrotòxics sobre la salut de la població rural d’aquestes regions?

21:00 h Descans amb pica pica solidari.

21:30 h Presentació del documental Fam i el model alimentari al segle XXI amb la Marta Rivera, Doctora en Medicina Veterinària, experta en Agricultura pel Desenvolupament,  i membre del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic.

22 h FAM I MODEL ALIMENTARI AL SEGLE XXI (programa Latituds) (26 min).

Quines estratègies polítiques i d’àmbit local,  i quin tipus d’agricultura poden permetre a comunitats rurals sortir del cercle de la fam i la pobresa? Un exemple a Moçambic.

22.30 h Debat i taula rodona amb Marta Rivera, Gustavo Duch (director de la revista  Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas) i membres de Som Lo Que Sembrem.

Entrada lliure però s’agraeix inscripció prèvia a ilp@somloquesembrem.org Hora: 18.15 h Lloc: C.I. Sants. c/ Muntadas, 24 (darrera Parc de l’Espanya Industrial – Estació de Sants).

Si voleu ajudar~nos a organitzar el Pica pica solidari envieu-nos un correu!

Continue reading ‘Activitat SLQS 18 de novembre: Passi de documentals, presentats per experts’

Els arbres transgènics no són la solució al canvi climàtic

ELS ARBRES TRANSGÈNICS NO SÓN LA SOLUCIÓ AL CANVI CLIMÀTIC

Traducció de la Lara d’una excel·lent entrevista

La directora executiva de projecte Global Justice Ecology i coordinadora de la campanya STOP GE Trees, Anne Petermann després d’haver assistir a la Convenció Tree Biotechnology 2011 a Brasil, ens explica les amenaces d’aquesta tecnologia i la seva relació amb les estratègies de les multinacionals per mitigar el canvi climàtic. A continuació la traducció de l’entrevista:

- Què és un arbre genèticament modificat?

És un arbre que al igual a altres tipus de plantacions GM (genèticament modificades), se li ha introduït material genètic d’una altra espècie amb la que no comparteix cap parentesc, amb l’objectiu que faci unes coses concretes com créixer més ràpid o ser resistent a herbicida, a insectes o a baixes temperatures. Per tant és un arbre que té uns gens aliens que no se sap com reaccionarà un cop alliberat al medi ambient.

- Què tenen a veure els arbres GM amb el canvi climàtic?

Tot comença amb una definició de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) bastant equivocada, que bàsicament diu: sempre que hi hagi deu arbres en una hectàrea de terra, pot ser anomenat bosc. Per tant segons aquesta errònia definició de bosc, qualsevol monocultiu d’arbres pot ser denominat bosc, encara que no tingui en realitat res a veure amb el que en realitat significa un bosc, en quant a biodiversitat, fauna i flora o per totes les coses extraordinàries que els boscos fan. A la Convenció Marc de l’ONU sobre Canvi Climàtic el 2003 a Milà, es va prendre la decisió que els projectes de fixació de CO2 podrien incorporar arbres genèticament modificats. Per tant l’ONU és bastant explícita en què els arbres GM es poden fer servir per mitigar el canvi climàtic.

- Quina és la relació entre arbres transgènics i mitigació del canvi climàtic en base als boscos?

Els boscos GM es volen fer servir de diferents maneres. Per començar com a embornals de carboni (llocs on acumular CO2), els arbres es pretenen modificar per a que dipositin CO2 més ràpid o de forma més segura o d’alguna manera suposadament superior a la que ho fan els boscos convencionals. Una altre funció és fer electricitat a partir de biomassa, encara que suposa unes emissions molt més elevades fins i tot que les del carbó, però la indústria intenta pretendre que emet menys emissions que els combustibles fòssils. També els volen fer servir per fabricar tot tipus de productes químics, tèxtils i fins i tot combustibles líquids, a més a més de paper o fusta i tot això està sent justificat sota el paraigües de la mitigació del canvi climàtic. Per tant, estan dient que fer servir arbres en lloc de combustibles fòssils per fabricar tot això serà molt millor pel clima, quan simplement no és veritat.

- El que dius és que tenim aquests monocultius d’arbres que no son un bosc en absolut, i s’estan aprofitant de les polítiques en canvi climàtic per rebre compensacions en emissions de carboni. Explica quin és el problema des del teu punt de vista.

En l’actualitat els monocultius no GM per la indústria de la fusta, són ja un problema a tot arreu del planeta, perquè en gran part substitueixen el bosc original i desplacen la fauna i flora silvestre així com a les comunitats que hi viuen. El que volen fer ara és afegir arbres GM, cosa que no s’ha fet enlloc excepte a la Xina i això serà la font d’una sèrie de nous problemes. Però essencialment volen fer servir aquests monocultius per acumular carboni i fabricar productes que fins ara s’estan fent amb combustibles fòssils

- Pels que no en sabem del tema tot això no sembla tant malament. Quin es el problema?

Bé, la tendència que ja hem observat amb les plantacions que ja existeixen és que reemplacen els boscos natius. Els boscos ens proporciones múltiples beneficis positius com la neteja de l’aire, la de l’aigua, proporcionen biodiversitat, menjar, refugi i medecines per les comunitats que els habiten i totes les coses increïbles que els boscos autòctons fan. Les plantacions de monocultiu d’arbres han estat reemplaçant aquests boscos a un ritme astronòmic sobretot en zones tropicals i subtropicals. El que hem observat és la desaparició de biodiversitat, la pèrdua d’aigua de qualitat, perquè les plantacions són fumigades amb múltiples agrotòxics com herbicides, insecticides i fertilitzants químics. Per tant estem perdent aquests boscos tan importants i estan sent reemplaçats essencialment per l’equivalent a un camp de blat de moro fet d’arbres. S’han fet estudis que mostren que els boscos autòctons, degut a que tenen tots aquests altres components i no només arbres sinó vegetació, terres molt riques; acumulen quatre vegades més diòxid de carboni que els monocultius d’arbres per a la producció de fusta. Per tant quan destruïm un bosc per posar una plantació d’arbres, encara que hi ha arbres creixent, reduïm dràsticament l’habilitat d’aquesta terra per emmagatzemar CO2

- Dius que la Revolució Verda i l’ús de la biotecnologia a l’agricultura ha tingut un gran impacte negatiu, ho pots explicar?

A la indústria li agrada argumentar que els cultius GM son un exemple de lo meravellosa que pot ser la biotecnologia en arbres, quan la realitat és que els cultius GM han destruït de forma extrema moltes terres degut a l’ús excessiu d’agrotòxics que han reduït la fertilitat, han contaminat l’aigua i estan fent que la productivitat estigui caient en comparació amb els cultius no GM. Al Brasil per exemple la soja transgènica que va ser introduïda fa 10-15 anys enrere, ha causat la contaminació massiva de l’aigua, terribles malalties a les comunitats rurals i la productivitat està en realitat decaient perquè aquests cultius tenen molts problemes associats com el problema no anticipat del desenvolupament de resistència a l’herbicida Round Up Ready en els cultius transgènics. El fet que es puguin aplicar grans quantitats d’herbicida tòxic ha provocat que les plantacions ara siguin també molt susceptibles a fongs. Per tant s’estan trobant amb gran quantitat de nous problemes a l’agricultura que no són gens positius a l’hora de valorar el que pot passar amb les plantacions d’arbres GM

 - Tot just has tornat de la Convenció sobre Biotecnologia en Arbres realitzada al Brasil. Un dels conferenciants va dir que incrementar la producció d’eucaliptus GM proporcionarà més fusta, en menys superfície de terra i això servirà per protegir els boscos autòctons. Quina és la teva resposta a tot això?

L’empresa d’arbres transgènics anomenada ArborGen’s situada a Carolina del Sud als EEUU i que està negociant contractes amb el govern, defensa el lema “més producció d’arbres en menys superfície” per reduir la pressió sobre els boscos autòctons. Això és una mentida que han escampat des del començament de la introducció de campanyes per promocionar els arbres GM. El que no s’està dient és que al mateix temps que s’incrementa la producció d’arbres també s’està fomentant el consum exponencial de fusta per tots aquests nous productes que he mencionat (fusta per electricitat, combustibles líquids, químics, tèxtil, plàstics, etc…). Per tant poden incrementar la producció però no poden augmentar la productivitat fins als nivells que la nova demanda generarà, sense la necessitat de guanyar terreny als boscos natius de creixement més lent. Aquesta és la trajectòria que ja hem observat arreu del món on els monocultius d’arbres han anat substituint els boscos originals. I això és el que continuarà passant a menys que ho aturem. Hem de reduir la demanda de fusta arreu del món i no incrementar-la exponencialment com pretén la indústria.

- Un altre dels arguments dels que defensen les plantacions d’eucaliptus GM es que poden reduir la utilització d’agroquímics. És cert?

No tinc ni idea d’on ha sortit aquesta informació. En el cas del monocultiu d’eucaliptus portat per l’empresa Veracel a Bahia Brasil i segons el guia turístic, les plantacions són fumigades tres cops amb herbicida Round Up, també les fumiguen amb insecticides per mantenir controlada la infestació de formigues, sense mencionar els fertilitzants químics basats en un polímer del petroli que s’aplica quan planten la llavor. Per tant el cultiu està recobert de químics i no entenc d’on ha pogut sortir que es fan servir menys químics.

- Una altre argument és que els arbres GM ens ajudaran en l’adaptació al canvi climàtic.

És el mateix argument que es fa servir a l’agricultura, que es poden dissenyar cultius que mitiguin els efectes del canvi climàtic i s’adaptin a temperatures més elevades, sequeres, pluges torrencials, etc. Però de fet el que hem de fer és enfrontar-nos al canvi climàtic en si mateix, hem de combatre l’efecte climàtic aturant les emissions que l’estan provocant, i assegurar-nos que mantenim suficient superfície de boscos autòctons intactes que estiguin connectats amb corredors per a que les especies d’arbres puguin adaptar-se al canvi climàtic per ells mateixos. No podem adaptar al canvi climàtic amb enginyeria, simplement i en primer lloc hem d’aturar el que l’està provocant.

- Comentes que hi ha una nova amenaça a la tolerància de l’herbicida, produïda per la repetida aplicació de Round Up Ready de Monsanto als cultius transgènics. Si-us-plau fes-nos cinc cèntims.

Ha estat documentat recentment que degut a que hi ha hagut un increment de més del 300% en la utilització de Round Up, i degut a la resistència de les herbes en els cultius, aquestes herbes s’estan escampant i estan causant enormes problemes als agricultors.

- Que passa amb aquestes plantacions d’arbres GM un cop son tallats?Es fan servir per etanol, biomassa, o altres productes? Quin és l’impacte de tot això?

Bé, en aquest punt ens estem assegurant que aquestes plantacions no siguin comercialitzades. Per tant, de moment hem de parlar del que planegen fer amb aquestes plantacions. Els plans són manipular els arbres genèticament per que per exemple sigui més fàcil crear etanol a partir d’ells, reduint la lignina i incrementant l’habilitat de processar els sucres que produeix l’arbre i també per crear combustibles líquids a diferència dels arbres convencionals que tenen els sucres encapsulats dins la lignina, que és bàsicament la fibra de l’arbre i dificulta el procés. Per una altra banda volen produir arbres amb un alt nivell de lignina per poder cremar i produir electricitat, ja que de fet la lignina proveeix de l’energia per mantenir el procés de combustió.

- Aquestes plantacions estan ocupant camps que es podrien dedicar a la producció d’aliments. No és cert?

Això es un tema també molt seriós, ho estem veient amb l’etanol el qual ja està desenvolupada la seva extracció a partir de blat de moro i canya de sucre. Extensions molt productives s’estan dedicant a produir aliment pels cotxes en lloc de produir aliments per la gent. Aquest fet està incrementant el preu dels aliments i augmentant la fam al món. I si ara mirem als arbres com a substituts del blat de moro, no estarem solucionant el problema en absolut, perquè el que volen fer és on en l’actualitat ja hi creixen boscos o s’estan conreant aliments, fer servir aquestes superfícies per produir etanol.

- Si fem matemàtiques simplement no hi ha suficients terres per les dues coses, alimentar a la gent del planeta i produir biomassa o etanol a partir d’arbres, blat de moro, etc. No és cert?

Exacte, no és possible fer tot això i a més a més produir tots els altres productes que volen elaborar a partir de plantacions d’arbres GM. No hi ha cap manera sostenible en la que es pugui fer.

- Quant costa desenvolupar un únic arbre GM?

La indústria va comunicar a la conferència que podria costar entre 20 i 40 milions de dòlars. Com a resultat estan buscant el suport del sector públic com universitats, que poden contractar un gran nombre de graduats mal pagats que podrien fer els experiments d’aquests arbres d’una manera més barata. Estan comptant amb els sector públic per que aquesta part sigui desenvolupada i això és un fet del que hem d’estar alerta i hem de mirar amb preocupació. Per tant els impostos i les matrícules dels estudiants bàsicament ajudaran a les empreses a tenir beneficis en el desenvolupament d’aquests arbres. A més part d’aquests projectes estan subvencionats amb diners públics.

- Per tant quin és el cost total dels arbres GM? Tens alguna idea? A part del cost de desenvolupament s’ha d’afegir el cost mediambiental d’alliberar aquests organismes al medi. Com alguns científics han apuntat, controlar els OGM un cop alliberats al medi és totalment impossible ja que d’alguna manera el pol·len, les llavors, la propagació vegetal en la que s’escamparan pels ecosistemes silvestres de manera irreversible serà impossible de rastrejar i provocaran conseqüències que poden ser bastant serioses. Els impactes econòmics d’això són impossibles de preveure i poden ser realment catastròfics.

- Es cert que no hi ha arbres modificats en l’actualitat? Quin és l’estat actual? Dius que s’està planejant. Que està passant?

Hi ha centenars de parcel·les de proba no únicament als EEUU si no arreu del planeta amb diferents tipus d’arbres transgènics. Les varietats preferides són eucaliptus, pins, pollancres, avets, castanys i d’altres espècies. Xina és l’únic país que ha aprovat l’alliberament a escala comercial. Els científics xinesos que van assistir a la conferència van explicar que només han plantat 500 hectàrees. Però si es consulta la literatura d’altres científics de xina, informen que milions de pollancres GM resistents a insecticida ja han estat alliberats als camps i que en realitat no saben on estan situats. Un altre institut fa uns anys va publicar un estudi en el que pollancres GM ja estaven contaminant als convencionals amb aquesta resistència als insectes.

- Als EEUU esperen vendre anualment 500 bilions d’eucaliptus GM resistents al fred provinents de dos plantacions entre Texas i Florida. Dius que són invasius, inflamables, que requereixen molta aigua i que contaminen i assequen el subsòl. Qui vol aquestes plantacions?

La indústria fustera està molt interessada amb això. En aquests moments hi ha un projecte conjunt entre empreses dels EEUU: International Paper i MeadWestvaco juntament amb Rubicon de Nova Zelanda que estan apostant pels eucaliptus GM perquè creixen molt més ràpid que les plantacions existents de pins. Els eucaliptus GM maduren en 6-7 anys o fins i tot estan intentant que madurin en 5 anys. L’empresa ArborGen’s que pertany a aquestes empreses fusteres està desenvolupant aquests arbres. I tots estan molt entusiasmats amb els guanys potencials que pot generar.

- Que li succeeix a les comunitats indígenes en el procés de creació d’aquests arbres GM? En el futur les plantacions d’arbres GM podrien afectar a les poblacions indígenes. A Brasil per exemple han fet fora de les seves terres a les comunitats Tupinikim i Guaraní per fer plantacions fusteres. A Xile les comunitats Mapuche han estat desplaçades per plantacions d’eucaliptus i pins, que assequen el subsòl i contaminen els aqüífers. Les plantacions fusteres ja estan tenint un gran impacte en les comunitats indígenes i si expandeixen la tecnologia transgènica el problema s’agreujarà considerablement.

- Quanta superfície està prevista dedicar a aquestes plantacions d’arbres GM?

Únicament puc parlar dels EEUU on la indústria ha anunciat que volen doblar la superfície de plantacions actualment dedicades a la producció de fusta. Això vol dir passar de 42 milions d’acres a 84 milions amb plantacions d’eucaliptus resistents al fred, amb la conseqüent amenaça que s’estenguin per zones en les que en l’actualitat no poden créixer.

- Que poden fer les persones a nivell individual per ajudar a aturar les plantacions d’arbres GM?

El que poden fer és signar la petició que apareix al nostre web, que va dirigida a la USDA per oposar-se a les plantacions de prova que ArborGen’s està desenvolupant: http://globaljusticeecology.org/petition.php Globalment existeixen molts grups i organitzacions protegint els boscos i lluitant contra aquesta amenaça que de ben segur necessiten la nostra ajuda, podem donar-los suport a nivell de voluntariat o bé amb aportacions econòmiques.

- Quina es la part més esperançadora que has observat?

La part positiva és que l’opinió pública no vol aquesta tecnologia i no confia en els arbres GM ni en les solucions que proposa la indústria. A diferència dels cultius transgènics a l’agricultura que no viuen més d’un any, els arbres GM poden viure durant dècades o segles. El pol·len pot viatjar milers de quilòmetres i això pot generar problemes molt greus un cop aquests organismes siguin alliberats al medi. Aquests arbres son tan perillosos que la gent ho entén i no dona suport a aquesta tecnologia. Això dificulta els avenços de la indústria i generarà grans pèrdues si s’autoritza la comercialització d’aquests arbres a llarg termini.

Accés al vídeo de l’entrevista: http://vimeo.com/28334491

Més informació a: http://www.globaljusticeecology.org http://www.climate-connections.org

Les mancances de la nova PAC

Des d’Attac tv s’ha fet un vídeo de pocs minuts que expliquen la nova PAC i els seus devastadors efectes i proposen un model alternatiu:

No a la tirania del deute

Passo una interessant reflexió de l’helenista Pedro Olalla que pot ajudar-nos a acabar de despertar d´aquest malson en el que vivim,  a centrar els problemes socio-econòmics del món,  a saber on son el veritables perills  i a  convidar-nos a la  Resistència Global  !!


http://youtu.be/jX7Kqb21b44

Continue reading ‘No a la tirania del deute’

Un cubà ens proposa un camí

El febrer del 2009 un cubà, Humberto Rios, va fer una conferència a Múrcia i un mes més tard es va penjar el vídeo al web de l’AEREN (http://crisisenergetica.org, Associació per a l’estudi dels recursos energètics). Com que és un document audiovisual d’alt valor en faig la publicitat que es mereix penjant enllaç al nostre web.

Enllaç a la descripció del vídeo al web de crisis energètica.

Bisfenol A, un altre exemple d’efectes imprevistos

Investigadors catalans han tret una conclusió alarmant: el Bisfenol A afecta al desenvolupament embrionari, però de manera subtil i per això han trigat a trobar-ho. L’efecte és a nivell dels oòcits, i això vol dir que afecta als nets de la dona embarassada que està en contacte amb aquest contaminant, o bé als fills del nadó que pren la llet escalfada amb biberons amb Bisfenol A.

L’efecte d’aquest contaminant va des de alteracions cromosòmiques -augment del risc de síndrome Down- i de l’augment de la infertilitat. I l’exposició d’aquest contaminant està relacionada amb pràcticament tots els plàstics d’us alimentari -carmanyoles, ampolles d’aigua,…-, sobretot si s’escalfen significativament com ara amb els microones.

Continue reading ‘Bisfenol A, un altre exemple d’efectes imprevistos’

cinefòrum amb “El Concursante”

A Cerdanyola continuem el cicle de docufòrums començats al Juliol. Ara amb una pel·lícula, El concursante, de Rodrigo Cortés.

Si ens vols ajudar en la difusió pots fer servir el cartell en .jpg o en .pdf

dijous 15 a les 20 a la Clau

Ens hi trobem!



Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 46 other followers