Animem aqui llegeixi aquesta entrada a donar el recolzament des dels espais on es mogui.

Dilluns 6 de maig a les 19

DOCU+ – Projecció d´ AGRONAUTAS

Projecció d’ “Agronautas” de  Juan Dopico Massobrio i Pez Estudio
Agronautas és un projecte multidisciplinar que investiga i proposa iniciatives, processos, dissenys i models de vida que reformulen les relacions entre les persones i el medi natural.

Per començar aquesta exploració, entre el 2011 i el 2012 es varen entrevistar unes 56 persones de diferents àmbits i formacions com a representants de 40 iniciatives procedents d’Astúries, Euskadi, Comunitat de Madrid, Castilla i Lleó i Catalunya.

Debat posterior amb Ferran Tusquellas membre de “Som lo que sembrem”.

Activitat emmarcada dins el Cicle de Consum responsable i alternatives de Sant Ponç.

Entrada lliure

Per més informació: Web d´Agronautas

Us afegiu?

Sabeu què és el crowdfounding? Es tracta de projectes finançats col·lectivament a través d’un portal d’ internet. És una forma de finançar projectes culturals, col·lectius, cooperatius… 

En uns temps on els sistemes de finançament clàssics (banca i administració) han posat en evidència la seva manca de suport a projectes innovadors i populars, ens reinventem en una nova manera de fer més justa i horitzontal. Som les mateixes persones les que ens recolzem i ajudem per tirar endavant els nostres projectes.

Aquesta sistema funciona realitzant petites aportacions individuals que són retornades mitjançant unes recompenses. Cada projecte té 40 dies per aconseguir el seu objectiu.

La Garbiana Pagesa ha presentat el projecte “Nou molí per a vells blats” a www.verkami.com. Aquest projecte té com a objectiu aconseguir 10500€ que aniran íntegrament destinats a la compra d’un nou molí que els permetrà continuar elaborant farines de qualitat amb més eficiència i millors condicions de treball, i també podran elaborar farines blanques!

Entreu, tafanegeu i compartiu-ho!!! http://www.verkami.com/projects/5251-nou-moli-per-a-vells-blats no us perdeu la recompensa especial per a vosaltres!!!

i seguiu el facebook de la Garbiana Pagesa

Compartiu aquesta informació entre els vostres contactes, de mica en mica s’omple la pica i entre tots ho aconseguirem!!!

Moltes gràcies per la vostra ajuda!

Salut, llibres, roses i molins!

Deixem a continuació una traducció d’un text de Gustavo Duch presentant el llibre:

Les llavors transgèniques no saben reproduir-se; contaminen a les llavors criolles i ecológiques; enverinen les terres cultivables, ruixades de pesticides; estan al servei de les grans corporacions mentre esclavitzen a les gents camperoles; i amb cada nova sembra transgènica més pinsos per engreixar animals engabiats es cullen, mentre les gents rurals perden les seves terres proveïdores d’aliments.

La recerca, seriosa i independent, que recull aquest llibre, ens adverteix que, tal com van sospitar fa ja temps les persones vinculades a la terra, aquestes llavors modificades pels patrons del lucre han arribat als nostres plats —incomplint els guions democràtics— per omplir-nos la boca d’aliments que comprometen seriosament la nostra salut. És un llibre que alça la veu i ens crida a escopir les endrapades transgèniques, per exercir totes i cadascuna de les nostres sobiranies.

Gustavo Duch

Sabem què és el que mengem? Estem realment protegits per les agències de salut alimentària?

“Notre poison quotidien” (el nostre verí quotidià) és el resultat de dos anys d’investigació de l’escriptora i activista francesa Marie-Monique Robin, un llibre i un documental amb el mateix títol. Després de la seva primera publicació, El món segons Monsanto, Robin s’endinsa a la investigació dels productes químics presents a la nostra cadena alimentària, de quina manera s’evalúen i per quina reglamentació tenen que passar. L’autora analitza en aquesta obra els pesticides, plàstics o aditius que es vinculen al sector de l’alimentació.

Programa de l’acte:

18.30 h Projecció. “Notre poison quotidien” (“Nuestro veneno cotidiano”), Marie-Monique Robin, França, 2010, 112′, VOSC.

20.15 h Debat. Amb Miquel Porta Serra (doctor en Medicina, catedratic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat Autònoma de Barcelona, coautor del llibre “Nuestra contaminación interna. Concentraciones de CTP en la población española”) i Gustavo Duch (coordinador de la revista “Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas”, www.soberaniaalimentaria.info) i intervencions a la fila zero de Miquel Vallmitjana de Som lo que Sembrem i Andreu Vila expert en agricultura ecològica.

Entrada lliure, aforament limitat.

Organitzen:

CCCB amb la col·laboració de la revista “Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas”

 ****************************************************************

text en castellà -original-:

FUERA DE PROGRAMA

Presenta

NUESTRO VENENO COTIDIANO (NOTRE POISON QUOTIDIEN)

Documental realizado por Marie-Monique Robin

27 marzo 2013

¿Sabemos qué comemos? ¿Estamos realmente protegidos por las agencias de salud alimentaria?

Nuestro veneno cotidiano es el resultado de dos años de investigación de la escritora y activista francesa Marie-Monique Robin, un libro y un documental con el mismo título. Después de su primera publicación, El mundo según Monsanto, Robin se adentra en la investigación de los productos químicos presentes en nuestra cadena alimentaria, de qué modo se evalúan y por qué reglamentación tienen que pasar. La autora analiza en esta obra los pesticidas, plásticos o aditivos que se vinculan al sector de la alimentación.

18.30 h Proyección. Nuestro veneno cotidiano, Marie-Monique Robin, Francia, 2010, 112′, VOSC.

20.15 h Debate. Con Miquel Porta Serra (doctor en Medicina, catedrático de Medicina Preventiva y Salud Pública de la Universitat Autònoma de Barcelona, coautor del libro Nuestra contaminación interna. Concentraciones de CTP en la población española) y Gustavo Duch (coordinador de la revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas, www.soberaniaalimentaria.info) e intervenciones en fila cero de Miquel Vallmitjana de Som lo que Sembrem i Andreu Vila experto en agricultura ecológica.

Entrada libre, aforo limitado

Organizan:

CCCB con la colaboración de la revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas

SLQS hi serem a Barcelona a la columna pels Drets i les Llibertats, a la marea ecologista, de decreixement i en defensa del territori i la sobirania alimentària.

23 F: TOTES AL CARRER!!

Salut, democràcia i bons aliments!

Aliments, aigua, terra, recursos de tots!

Hora i lloc: 17 hores a plaça de Pau Vila, 1 (metro Barceloneta) o bé a les 18.30 h a plaça Catalunya on confluirem amb les altres marees per continuar junts.

Porteu pancartes i eines de camp. Ens trobarem darrera la pancarta gran de Som lo que Sembrem.

 Article publicat en paper en el butlletí en paper de Som lo que Sembrem d’hivern 2013, publicat com a suplement en català de la revista Soberanía Alimentaria Biodiversidad y Culturas.

UNA CRISI SENSE FINAL…

UNA OPORTUNITAT PER GUANYAR LA LLIBERTAT

Vivim una de les crisis del capitalisme més profundes i més incertes. Després d’anys de negació i de dubtes ara ja és un fet acceptat però amb moltes interpretacions i cares diferents: Crisi financera, bombolla immobiliària, crisi de sobreproducció mundial, crisi capitalista sistemàtica, crisi energètica i de recursos. Al mateix temps i clarament relacionades vivim una crisi alimentària, política i de valors. Els anys es van succeint i se’ns van imposant, amb la suposada intenció de redreçar la situació i per la força, una sèrie de mesures que fins fa poc per molts eren impensables: la pujada del preu de l’energia, d’aliments i de matèries primes, la desaparició de les caixes d’estalvi, la nacionalització de les pèrdues de bancs i caixes, els desnonaments abusius, la pujada dels impostos indirectes, l’amnistia fiscal pels estafadors, la venda del patrimoni públic, la congelació de les pensions, l’allargament de l’edat de jubilació, l’abaratiment dels acomiadaments, la precarització del mercat laboral, les RETALLADES amb majúscules, retallades de treballadors públics, retallades de sous públics i privats i les retallades sota l’ombra de la privatització dels serveis sanitaris, educatius i el sistema de pensions.

Davant d’aquest panorama no era d’estranyar que finalment el 15 de maig del 2011 la indignació ens fes mobilitzar arreu. Som Lo Que Sembrem es va sumar a l’onada d’oposició i construcció d’un altre món a les places dels nostres pobles i ciutats. Semblava que el moviment podia ser el començament d’un canvi semblant al que viuen a Islàndia, finalment no ha estat així o, si més no, a la mateixa velocitat. Almenys el moviment dels Indignats va servir per popularitzar i desemmascarar les mentides, l’estafa i el joc dels poderosos. Al mateix temps multitud de protestes han anat creixent arreu del món, sobretot a la mediterrània.

És un exercici interessant reflexionar sobre el significat de la crisi capitalista. El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix crisi com la fase circumstancialment difícil que travessa una persona, una empresa, una indústria, un govern. En el sistema capitalista el subjecte que té problemes és la pròpia economia; el resultat s’expressa amb la seva recessió o eufemísticament amb el creixement negatiu de la mateixa economia. El fenomen es tradueix a la nostra vida diària en l’empobriment accelerat de la majoria enfront del replegament i l’enriquiment de la minoria que posseeix el capital.

De fet en el sistema capitalista el benestar de les persones i el respecte mediambiental al planeta no són cap premissa. Fins hi tot, en els millors moments de creixement econòmic, els països més avançats socialment basen el seu benestar en l’externalització de la pobresa i la destrucció del territori fora del seu marc nacional. Segons l’estudi encarregat per la Generalitat de Catalunya, “Aproximació a la petjada ecològica de Catalunya” publicat el 2005, la riquesa que generem els catalans és a costa de 7,7 vegades el nostre territori. És a dir, al 2005 estàvem espoliant a 6,7 “catalunyes” del món per tal de créixer i mantenir la nostra riquesa.

El cas és que aquesta crisi té alguns aspectes nous. Sembla ser que estem topant amb els límits físics del planeta. Ja no hi ha suficients recursos i energia perquè l’economia global creixi en el seu conjunt. Aquest fet obre un paradigma totalment nou. Els nostres recursos, tant materials, com energètics i personals són limitats i per tant incompatibles amb el creixement continu.

En aquest moment històric hem de reflexionar sobre d’on venim i on volem anar tant com a Països Catalans, com globalment. Qui governa, per a qui i a on? Què ens ofereix l’actual política parlamentària? Els mesos següents a les eleccions del 25-N tots hem pogut comentar els resultats electorals. Amb tantes sensibilitats polítiques representades és inevitable fer blocs per afinitats de projecte. La premsa els redueix als independentistes i els autonomistes, els d’esquerres i els de dretes. Crec que pot ser interessant definir breument com cada un d’aquests blocs proposa afrontar la crisi econòmica:

• Bloc independentista: Gràcies als ingressos extres i la bona gestió que suposarà la independència.

• Bloc autonomista: Gràcies a la unitat del mercat i la força conjunta davant de l’economia mundial.

• Bloc de dretes: Gràcies a l’austeritat (les retallades) i la privatització de serveis públics.

• Bloc d’esquerres: Gràcies a un repartiment just de la riquesa i la despesa extra de l’estat incentivant l’economia.

En quins blocs us ubiqueu? Crec que aquesta no hauria de ser la pregunta. La pregunta hauria de ser però per què hem de créixer? Podrem créixer indefinidament? A qui ha beneficiat i a qui ha perjudicat el creixement? A costa de què o de qui volem créixer?

Hem de començar a parlar d’un altre bloc, el bloc més utòpic però al mateix temps el més realista. Un bloc format per gent que està disposada a canviar el sistema econòmic d’arrel. Que pretén assolir la sobirania mitjançant la justícia social, el respecte a la terra i una democràcia político-econòmica de base. Ens hem d’oblidar del creixement i concentrar-nos en viure, en trobar l’equilibri entre les persones i el planeta. Hem d’afrontar el decreixement amb responsabilitat, entenent que és l’oportunitat per recuperar la llibertat arreu.

No ens hem d’oblidar que la lluita per la llibertat és antiga. Ja fa anys que reclamem i treballem per un altre món, que creiem que és possible. Fa anys que pensem globalment i actuem localment. Que ens organitzem, que treballem en les alternatives al camp i a la ciutat. Que alcem la veu cridant: NO passaran! No a la guerra! Stop deute extern! No a l’Europa del capital! Fora la llei d’estrangeria! El riu és vida! Nuclears no, gràcies! Transgènics fora! Salut democràcia i bons aliments! Universitat pública i de qualitat! En diuen democràcia i no ho és! Stop desnonaments! Vaga general! Prou retallades! I…inde…independència! A…anti…anticapitalista! Fracking? Millor vius que fòssils!…

Cada cop estem més a prop de la llibertat, de la independència real, d’entendre la sobirania del nostre poble com la sobirania de tots els pobles del món. D’entendre que l’alliberació nacional serà també social o no serà. Ja hem començat, seguim construint la realitat i somiant, ens seguim organitzant arreu creant el poder constituent de base. Lluitant ja hem guanyat i junts ho aconseguirem, som la força del 99%! I Som Lo Que Sembrem lluita i lluitarà!

El reproduïm al nostre web per a millorar la difusió. Cal recordar que es demana suport social de les entitats i persones per a poder mostrar davant els gestors polítics del territori que la plataforma té un ampli suport social.

Al web de la revista s’ha penjat una traducció del manifest al castellà.

Aturem el fracking!

Millor vius que fòssils!

A les persones, entitats, col·lectius i administracions signants, tot i ser molt diverses ens uneix una profunda estima per la nostra terra i la gent que la fa créixer. Els estem intensament agraïts per la vida que ens ha donat, per tot el que som i tot el que tenim, i sabem que estem obligats a preservar-la i millorar-la per a les futures generacions.

Ens considerem afortunats de viure en un petit país, que hem rebut de mans d’aquells que ens van precedir, amb unes condicions mediambientals, naturals, econòmiques i paisatgístiques de les que ens sentim hereus. Com a tals i fruit d’aquest estima i respecte, sabem que ens pertoca aprofitar-lo de manera intel·ligent, sostenible i respectuosa.

Ara tenim l’amenaça de grans oligopolis internacionals d’extracció, especulació i comerç dels combustibles fòssils. Volen convertir el nostre territori en un escenari on aplicar un sistema devastador per a explotar recursos energètics no renovables, propi d’un model de desenvolupament agònic. Volen ferir el nostre territori a través de la fractura hidràulica o “fracking”, i així anorrear tot allò que coneixem, estimem i preservem. Cal que, entre tots i totes, ho aturem.

- Aturem el fracking perquè és arribada l’hora del canvi de model energètic, basat en la reducció del consum, l’eficiència i l’ús intel·ligent de les energies renovables, i perquè creiem en un model de desenvolupament social, polític, econòmic i humà sosteniblE.

- Aturem el fracking perquè significaria la recerca d’uns combustibles fòssils -gas i petroli-, que no farien sinó allargar un model energètic insostenible, autodestructiu i que ens portaria a l’abisme sense retorn del canvi climàtic.

-Aturem el fracking perquè implicaria haver de violentar, perforar i rebentar el subsòl del territori on vivim, provocant moviments sísmics imprevisibles i alliberant els metalls pesants i el material radioactiu subjacent en el terreny.

- Aturem el fracking perquè necessita i consumeix milions de litres d’un bé tan preuat i limitat com és l’aigua, vital per l’engranatge de territori i societat.

- Aturem el fracking perquè comportaria escampar uns compostos químics que produeixen l’enverinament de l’aigua, la terra i l’aire, afectant greument la vida humana, vegetal i animal que s’hi desenvolupa.

- Aturem el fracking perquè comportaria la proliferació de torres d’extracció, magatzems de residus tòxics, dipòsits, maquinària pesant, enrenou incessant, tubs de conducció i d’altres infraestructures que destruirien la riquesa del nostre paisatge.

- Aturem el fracking perquè representaria una agressió absolutament incompatible amb les activitats agrícoles i ramaderes tradicionals dels nostres pobles i viles, les quals, en un medi ambient enverinat, veurien els seus productes immensament degradats i desprestigiats.

- Aturem el fracking perquè representaria l’anul·lació de projectes de futur vinculats al medi natural, el patrimoni i el paisatge, com són el turisme, la producció agroalimentària de qualitat i les activitats complementàries i associades.

- Aturem el fracking perquè suposa la condemna definitiva dels nostres nuclis rurals al despoblament, esgotades les possibilitats laborals i destruïda tota la qualitat de vida.

- Aturem el fracking perquè comportaria la destrucció dels llocs de treballs i les fonts de riquesa locals i la seva substitució per ocupacions precàries, de baixa i molt baixa qualificació i alt risc.

- Aturem el fracking perquè és una tècnica sobre la qual la comunitat científica expressa extremes precaucions i dubtes, i els legisladors encara ni n’han previst la regulació, per la qual cosa ja ha estat prohibida a diversos estats del nostre entorn i ha generat una àmplia conflictivitat social.

- Aturem el fracking perquè s’oculta rere un entreteixit de processos administratius opacs que impliquen un greu atac al poder de decisió dels governs locals i per tant una acció despòtica de menyspreu cap a la ciutadania i als Ajuntaments, els seus òrgans de govern més propers.

- Aturem el fracking perquè vulnera tots els principis d’administració ordenada del territori, amb la corresponent afectació de la legalitat del desenvolupament urbanístic harmònic i perquè exigim la gestió participativa real, democràtica i transparent dels recursos bàsics.

- Aturem el fracking perquè l’entramat d’empreses promotores respon únicament a interessos econòmics multinacionals i a l’especulació de recursos energètics.

- …i, finalment, aturem el fracking perquè estimem la vida i el nostre dret inalienable de viure-la amb dignitat Per tot això, convençuts de les potencialitats enormes de la nostra gent i del nostre territori, defensem el futur d’aquesta terra i diem sí a un model de desenvolupament i producció sostenibles, diem sí a les dinàmiques econòmiques pròpies de cada territori, sí a la preservació i l’aprofitament del patrimoni i a la cultura, sí a les planificacions transversals correctes i transparents, sí a la gestió intel·ligent i democràtica, sí al paisatge i al medi ambient, sí a la salut i a la qualitat de vida. Sí al futur del territori i de la seva gent.

En conseqüència, exigim que els òrgans de govern del nostre país i els nostres representants polítics acordin immediatament la suspensió de qualsevol llicència d’activitat vinculada a la fractura hidràulica i la promulgació d’una legislació que en prohibeixi la utilització a tot el territori nacional i que col·laborin en aconseguir una prohibició a tota la Unió Europea.

Aturem el fracking!

Millor vius que fòssils!

.

El curs s’ha organitzat amb motiu de les múltiples preguntes que ens han fet arribar des de diferents ajuntaments de Catalunya sensibilitzats per la problemàtica de plaguicides i  en particular herbicides com els que contenen glifosat en les zones municipals urbanes i periurbanes, arrel de la campanya de Som lo que Sembrem. El curs té intenció de enfrontar la problemàtica dins d’una perspectiva global, que permeti a partir del correcte disseny i les bones pràctiques eliminar la necessitat dels agrotòxics.

La informació actualitzada sobre la campanya de Som lo que Sembrem es pot seguir en el nostre web www.sembremvalles.wordpress.com,  i aviat també en la nova web que posarem en marxa.

Us preguem feu difusió del curs a aquells ajuntaments que puguin estar interessats. La inscripció s’ha de formalitzar al correu de secretaria de l’Escola Agrària com s’indica en el primer document adjunt, però per qualsevol dubte des de Som lo que Sembrem estem a la vostra disposició. El nombre de places és limitat.

Per una Catalunya agroecològica! Si els deixem, ens ho prenen i contaminen tot.

Atentament

Som lo que Sembrem

Jardineria sostenible

PROGRAMA i professorat

fitxa_alumne_curs

La data límit d’inscripció ja ha passat però potser encara no s’han esgotat totes les places. Si així fos, agrairem que ens aviseu amb un comentari:

Ja ha arribat el primer curs gratuït d’iniciació a l’horticultura ecològica a Can Piella!!

Des de l’associació per a la Conservació de la Piella us invitem a participar en un crus d’horticultura ecològica per a totes aquelles interessades en aprendre els conceptes bàsics d’aquesta pràctica. Aquest es realitzarà tots els diumenges a partir de les 11:00h del matí entre el 27 de gener i 7 d’abril.

Per inscriure’s:

Diga’ns el teu nom i cognoms, de quina població vens i respon a un parell de preguntes:

- Què en saps de l’agricultura ecològica?

- Per que t’interessa aquest curs?

Tot això cal que ho enviïs al correu canpiella@gmail.com abans del dia 22 de gener. Pensa que hi ha places limitades!!