Edició genètica: transgènics segona part

Després del relatiu fracàs de la primera generació de cultius transgènics (els que tenim des de finals dels anys 90), l’aparició de les anomenades tècniques d’edició genètica (com CRISPR,….) ha aixecat una nova onada de publicitat barata, tot repetint els mateixos arguments amb els que ens venien aquells vells transgènics: la seva teòrica precisió i la seva suposada capacitat per a resoldre pràcticament qualsevol problema de l’agricultura.

El procés de producció dels nous transgènics és, en general, molt semblant al que s’utilitzava per a fer els transgènics tradicionals. En una primera fase s’introdueix dins cèl·lula de la varietat original el material genètic i enzims que produiran els canvis. Després, l’enzim talla el genoma traient algun gen o introduint algun de nou, i els processos interns de la cèl·lula tornen a unir la zona del genoma tallada. Finalment, es produeix la nova varietat mitjançant cultiu de teixits a partir de la cèl·lula modificada. La novetat és que una part del material genètic introduït teòricament dirigeix els canvis a un lloc concret i planificat del genoma mentre que amb les tècniques antigues no se sabia en quin lloc del genoma es produirien els canvis.

Però el cert és que apareixen mots imprevistos, principalment deguts a que el procés de reparació del genoma per la pròpia cèl·lula una vegada s’han fet els canvis no està controlat, i no és precís ni predictible. Es produeixen mutacions no-previstes a d’altres llocs del genoma que puguin ser força semblants a la zona del genoma que es vol canviar. A més, i al igual que ja passava amb els transgènics tradicionals, es poden produir múltiples insercions no desitjades de material genètic; també apareixen canvis en el genoma a la zona editada o als seus voltants; i com a resultat, també es poden produir proteïnes no previstes. I a tots aquests canvis imprevistos en la segona fase s’han d’afegir totes les mutacions que es produeixen tan a la primera com a la tercera fase del procés.

Un article científic d’aquest any 2020 diu que “els obstacles amb aquestes tècniques encara són molts, com la baixa eficiència del procés de reparació del genoma una vegada s’han fet els canvis, els canvis no-esperats en d’altres llocs del genoma, i les reorganitzacions del genoma”. Quasi bé res. I no només això, sinó que el mètode normalment utilitzat per analitzar la nova varietat obtinguda pot no detectar els canvis inesperats. De fet, la literatura científica continua dient que és necessari “refinar” aquestes tecnologies d’edició genètica per fer-les “més eficients i específiques” perquè encara tenen “trampes i inconvenients”. El que vol dir que no són tècniques ni específiques ni precises, i que continuem fent d’aprenents de bruixots. I en definitiva, el resultat amb les noves tècniques d’edició genètica torna a ser, al igual que amb els transgènics tradicionals, una planta de la que desconeixem el seu comportament real.

El exemple més espectacular de tot plegat és el dels vedells editats genèticament per tal de no desenvolupar banyes. Al 2016 aquests animals van ser presentats per la companyia Recombinetics tot congratulant-se de que els seus animals només tenien gens bovins i no tenien cap canvi no-previst en el seu genoma. Investigacions posteriors han demostrat, però, que els animals editats tenien DNA de bacteris al lloc del genoma on s’havien fet els canvis, incloent-hi gens de resistència a 3 antibiòtics. L’enginyeria genètica havia demostrat, una vegada més, que més enllà de la publicitat i l’auto-bombo, el que té és molta supèrbia.

I no només això. Als anys 2000 es va intentar desenvolupar una iuca transgènica resistent a un virus. Tot i que no es va aconseguir mai tal cosa, va servir per a fer molta publicitat de les bondats de les tècniques transgèniques d’aquell moment. Al 2019 s’ha tornat a intentar aconseguir aquest tipus de iuca amb les noves tècniques, però el descontrol del procés és tan greu que no només no s’ha aconseguit sinó que es van produir virus mutants nous….

El plantejament en relació a l’edició genètica, en qualsevol cas, ha d’anar també més enllà dels problemes de la tecnologia en sí mateixa. Quins són els problemes que hem d’afrontar? Quines són les possibles solucions? És l’enginyeria genètica l’única tecnologia disponible o la més eficient? I el cert és que la resposta continua sent un no rotund. “Cap dels prodigis que anunciaven taumaturgs insignes no s’ha complert”, va dir el poeta, i quaranta anys després les varietats transgèniques meravelloses no són enlloc, mentre la millora convencional continua produint varietats més resistents a la sequera i al que faci falta.

La Unió Europea ha tornat ha engegar les negociacions amb els Estats Units per a un tractat de lliure comerç (el TTIP que es va quedar penjat al 2016). I una de les qüestions en la que els Estats Units tenen molt interès és que la UE rebaixi els requisits per a l’aprovació de cultius modificats genèticament. Aquestes intencions han tingut un fort entrebanc amb la resolució de 2018 del Tribunal Europeu de Justícia que confirmava que les varietats modificades per edició genètica són transgènics en el sentit legal que la UE dona al terme, i per tant, estan sotmesos al mateix procés d’aprovació que els vells transgènics. Però l’agroindústria, i la Comissió Europea i molts dels organismes que pengen d’ella (l’EFSA, autoritat europea des seguretat alimentària, sense anar més lluny) estan tan interessats com el govern dels Estats Units (l’actual i els anteriors) en rebaixar els estàndards alimentaris. I per tant, farem bé de continuar la lluita per fer fora els transgènics del tros i del plat.

Publicat originalment al web de Som lo que Sembrem.

Situació judicial actual de Torre Negra

L’espai natural de Torre Negra, situat al sud del centre urbà de Sant Cugat, ha estat un espai de reivindicació emblemàtic per la preservació del rodal agro-forestal del Vallès. Aquest any, concretament el 16 de març, es commemoren 20 anys de l’agressió que va patir un símbol de la zona, el Pi d’en Xandri. En aquest context s’ha organitzat una serie d’activitats entre les quals destaquem una xerrada per exposar la situació jurídica actual de la zona de Torre Negra.

manifestacio_torre_negra

A continuació us copiem la convocatòria d’aquesta xerrada:
Xerrada tècnica per entendre i actualitzar la situació del procés judicial de la Torre Negra.
Molts de nosaltres no sabem com està i cap a on va la resolució del conflicte judicial ajuntament-Núñez: indemnització? protecció? urbanització?

Hem demanat l’arquitecte municipal Josep Tarragó, amb el suport de l’advocat municipal Francesc Palau, que amb paraules planeres ens ho expliquin el 16 de març, a les 19h al Club Muntanyenc Sant Cugat. No els demanem posicionaments polítics de l’ajuntament, només una informació objectiva de què està passant en el judici, i quines perspectives de futur creuen que té la cosa.

Us convidem a tota la gent que esteu interessada en el tema, que heu perdut el fil en algun moment, i sobretot a la gent jove que només n’heu sentit a parlar com a història. Queden any de judicis i cal mantenir la proximitat de la població i la vigilància en el tema. El jutge ha tombat en dues ocasions (2011 i 2013) dues planificacions proteccionistes de l’ajuntament, però sempre ha dit que l’ajuntament té dret a planificar la zona com consideri adequat. Fa pocs dies que l’ajuntament ha presentat la tercera requalificació proteccionista (que serà recorreguda també pel Núñez, previsiblement).

Aquesta xerrada està dins del marc més ampli de la commemoració de 20 anys de la manifestació (el mateix 16 de març) en rebuig de l’atac que va patir el pi d’en Xandri, i que va posar el tema Torre Negra en l’agenda política. Es preveu també:
– una sortida a la zona sobre els seus valors, de 2h, el 25 de març a les 10h, sortida davant de la Torreblanca.
– un acte central amb actuacions d’entitats, lectura de manifest i inauguració de l’exposició dels 3mil dibuixos contra l’atac a l’arbre que van realitzar els nens i nenes de totes les escoles de Sant Cugat (i que ara tenen 30 anys). L’exposició romandrà al pavelló municipal entre el 25/3 i el 2/4.

Us esperem!
feu córrer la veu, si us plau, entre les persones interessades.
Moltes gràcies!
Plataforma Cívica per la Defensa de la Torre Negra i Rodalies.

Taller sobre el Canvi Climàtic a Sant Cugat

Activitat que s’està organitzant des de l’associació OSEA (Organització Santcugatenca d’Educació Ambiental).

cartell1

L’activitat està prevista pel 26 de gener a Sant Cugat (2017!), el dia mundial de l’Educació Ambiental.

https://osea2015blog.wordpress.com/agenda-i-novetats-del-mes/

El lloc de l’activitat és cal Temerari i començarà a les 18:30h. Primer s’inauguraà una exposició sobre el canvi climàtic elaborada per la gent d’OSEA amb una perspectiva interessant.

Seguidament es realitzarà una xerrada-taller-dinàmica sobre el canvi climàtic, una adaptació d’una activitat que fa anys que funciona molt bé a secundària i té ganes de no deixar ningú indiferent.

L’exposició romandrà a cal Temerari fins el dia 9 de febrer, dia en què a les 18:30h es projectarà el documental Això ho canvia tot (This Changes Everything) de la Naomi Klein, amb subtítols en català fets per una persona d’OSEA.

Us convidem a gaudir amb nosaltres d’aquesta celebració. Us esperem!

 

Debat a la UAB

El dimecres 18 de gener hi ha previst un debat sobre transgènics a la UAB – Facultat de Veterinària-.

El debat el promou la facultat de Veterinària i està dirigit sobretot a personal investigador i docent tot i que està obert al públic prèvia inscripció. L’horari, les 11 del matí i amb la previsió que duri 3 hores, està pensat justament per aquest public. Les dates coincideixen amb la setmana d’exàmens i el personal docent no té classes.

El debat es vol centrar en dos dels aspectes dels transgènics agrícoles; els problemes de la tecnologia en si mateix i sobre la salut. Els altres aspectes dels transgènics s’han debatut i es debatran en altres espais.

cartell_debat_uab

Efectes TTIP sobre sector agrari

XERRADA INFORMATIVA

 

Tractat transatlàntic de comerç i inversions entre EEUU i UE

QUÈ ÉS EL TTIP?

PER QUÈ EL REFUSEM?

QUINS EFECTES TINDRÀ SOBRE EL SECTOR AGRARI?

 

Presentació: FRANCESC BANCELLS, coordinador de l’Àrea Metropolitana de Barcelona a la Comissió Permanent Nacional de la Unió de Pagesos de Catalunya

 

Xerrada a càrrec de:

CARLES SEIJO. Enginyer. Membre de la Plataforma No al TTIP.

JOSEP M COLL. Responsable de Seguretat Alimentària a la Comissió Permanent Nacional de la Unió de Pagesos de Catalunya.

 

Dia: 11 de juny

Hora: 20 h

Lloc: Casal Pere Quart de Sabadell (Rambla, 69)

Jornades Recursos i Política

Us convidem a les jornades que s’estan organitzant pel dia 20 de juny.

A continuació el cartell provisional de l’acte:

cartell_I_jornades_recursos_v2

O el cartell en format pdf:

cartell_I_jornades_recursos_v2

.

Reserveu-vos l’agenda i comenceu a fer difusió.

Curs de permacultura a Sant Cugat

L’oficina Sant Cugat sostenible de Sant Cugat ha organitzat un curs gratuït de permacultura amb Júlio Cantos.

El curs està vinculat al pla que té l’ajuntament d’ocupar espais urbans buits -degut a l’esclat de la bombolla immobiliària i a la crisi econòmica- amb horts gestionats principalment per entitats socials.

El curs està previst pel dissabte 16 de maig i cal inscripció prèvia.

permaculturastcugat

Us recomanem que porteu una llibreta amb paper quadriculat, colors i una cadira per posar-nos sota la figuera.

Animeu-vos a participar


Vols rebre el butlletí electrònic de Som lo que Sembrem? . . . Fes clic a la imatge de sota i deixa’ns un comentari, o envia un correu electrònic a info@somloquesembrem.org

Enter your email address to subscribe to this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 55 other followers