DENÚNCIA DELS INFORMES D’ASSESSORAMENT AL PARLAMENT

SOM LO QUE SEMBREM DENÚNCIA ELS INFORMES D’ASSESSORAMENT DEL PARLAMENT

El Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia (CAPCIT) es va constituir al novembre del 2008, poc després de que la plataforma Som Lo Que Sembrem presentés al Parlament les més de 100.000 signatures que recolzaven la ILP per una Catalunya Lliure de Transgènics. L’objectiu, del CAPCIT, en principi, és encarregar-se de coordinar tota la informació i l’assessorament en màteria científica i tecnològica que necessita el Parlament de Catalunya. D’aquesta manera, en teoria es vol contribuir a millorar el coneixement científic i tècnic que té el Parlament perquè pugui ser útil per les diferents tasques parlamentàries. Segons es va plantejar al constituir-lo, com a principi d’actuació, el CAPCIT havia de fomentar la diversitat d’opinions i alternatives científiques i tècniques, per tal d’assolir un assessorament neutral, objectiu i independent.

El CAPCIT és un òrgan mixt, amb preseència de diputats i membres en representació d’entitats relacionades amb la ciència i la tecnologia (entre altres, l’Institut d’Estudis Catalans, la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, les universitats catalanes i el Consell Català de la Comunicació Científica).

INFORMES DEL CAPCIT

DESCARREGAR PRESENTAT PER TITOL AUTOR/A DATA
Informe_transgenics_C4.pdf CONSELL CATALÀ DE LA COMUNICACIÓ CIENTÍFICA (C4) Com veu la societat els
transgènics?
Dra. Cristina Junyent Febrer2009
Informe_transgenics_IEC.pdf INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS Els aliments transgènics: una aproximació científica Ricard Guerrero  Joandomènec Ros Febrer 2009
Informe_Transgenics_FCRI.pdf FUNDACIÓ CATALANA PER LA RECERCA I LA INNOVACIÓ Actuacions realitzades per entitats d’assessorament científic a parlaments europeus sobre Organismes Genèticament Modificats (OGM) Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació Febrer 2009

CR͍TIQUES DETALLADES DE SOM LO QUE SEMBREM ALS INFORMES DEL CONSELL CATALÀ DE COMUNICACIÓ CIENT͍FICA I DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS

DESCARREGAR TÍTOL
 critica_informeC4.pdf CRÍTICA A L’INFORME DEL CONSELL CATALÀ DE LA COMUNICACIÓ CIENTÍFICA (C4): Com veu la societat els transgènics?
 critica_informeIEC.pdf CRÍTICA A L’INFORME DE L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS: Els aliments transgènics: una aproximació científica

SUPORT A LES DECLARACIONS DE SOM LO QUE SEMBREM SOBRE LA DENÚNCIA DELS INFORMES D’ASSESSORAMENT DEL PARLAMENT

– Dr. José Ramón Olarieta, professor d’agrònoms a la Universitat de Lleida

– Dr. Miquell Vallmitjana, investigador en biotecnologia a la UAB

– Montse Escutia, agrònoma i coordinadora del Màster en Agricultura ecològica del Departament de Biologia Vegetal de la UB

– Dra. Marta Rivera, investigadora a la UAB en temes d’alimentació i agricultura

– Dra.  Rosa Binimelis experta en temes socioeconòmics dels transgènics

– Dr. Roman Galimany, bioquímic i farmacèutic, president de l’Hospital de Valls, ex-president de la Sociedad Espanyola de Bioquímica Molecular y Patología

– Josep Lluís Domingo, professor de toxicologia a la Universitat Rovira i Virgili, reconegut mundialment pels seus treballs on revela la falta d’estudis suficients dels efectes sobre la salut humana i animal dels OMG

– Dr. Enric Tello, catedràtic d’Economia de la UB, professor d’Història agrària

– Dr. Martí Boada doctor en Ciències Ambientals. Professor titular i investigador del Departament de Geografia i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Membre del Comitè Espanyol del PNUMA (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient), de la Comissió de Comunicació i Educació de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) i del Fòrum Global 500 de les Nacions Unides.

– Dr. Marcel Coderch, doctor enginyer de telecomunicacions, vicepresident de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya, Secretari de l’Associació per l’Estudi dels Recursos Energètics (AEREN-ASPO Spain).

– Joan Martínez Alier, catedràtic del departament d’Economia i Historia     econòmica de la Universitat  autònoma de Barcelona, i coordinador del  doctorat en ciències ambientals a l’Institut  de Ciència i Tecnologia Ambiental a la UAB

– Gregorio Álvaro, professor del departament d’Enginieria Quimica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

– Rita Marzoa, periodista que ha treballat com a redactora, presentadora i directora a diversos informatius i programes a Catalunya Ràdio i Ona Catalana. Actualment és presentadora del programa Solidaris de Catalunya Ràdio.

– Lluís Alòs i Martí, Professor d’Economia Mundial i d’Economia del Desenvolupament. Facultat d’Economia i Empresa. Universitat de Barcelona.

– Àngels Martínez Castells, professora jubilada de la Universitat de Barcelona, doctora en Ciències Econòmiques i presidenta de DEMPEUS per la Salut Pública.

– Dr. Jordi Pigem, doctor en Filosofia per la UB, expert en temes d’ecologia, ciència i societat.

– Gustavo Duch Guillot, col·laborador de la Universitat Rural Paulo Freire (Brasil).

– Esther Vivas, periodista, i membre del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials de la Universitat Pompeu Fabra, i de la redacció de la revista Viento Sur.

PAGESOS I PAGESES QUE RECOLZEN LA DENÚNCIA:

– Pep Riera (Mataró). Horta

– Felip Domenech (Artesa de Lleida). Pagès

– Josep Pàmies (Balaguer). Horta i plantes comestibles

– Pep Bover (L’Espunyola). Cereal i ramaderia ecològica. Venta agroecològica

– Marta Rialp (Balaguer). Horta.

– Martí Verdes ( Gaver). Cereal i ramaderia ecològica. Venta agroecologica

– Jacint Balta ( Riudecols). Horta ecològica. Venta agroecològica

– Assumpta Codinachs (Pallars). Ramaderia ecològica. Venta agroecològica

– Ramon Font (Pallars). Ramaderia ecològica. Venta agroecològica

– Carles Teulé (Bell-lloc d’Urgell). Horta ecològica. Venta agroecològica

– Alexis Inglada (Boldú) Fruita i horta ecològica. Venta agroecològica

– Josep Moret (Castellserà) Horta ecològica. Venda agroecològica

– Marta Rialp (Balaguer). Horta

– Enric Navarro ( Empordà Sud). Ingenyer Agronom. Cereal i horta ecològica. Venta agroecològica

– Josep Maria Rosas ( Masia Cal Rosas de Linya, Solsona). Cereal ecològic.

– Josep Boria (Les Piles). Cereal i horta ecològica. Venta agroecològica

– Joan Vallès ( Les Piles). Cereal i horta ecològica en secà. Venta agroecològica

– David Torrelles ( Vilanova de Segrià). Fruita ecològica. President ADV ecològica de Ponent

– Ruben Valls (Vilanova de Bellpuig).Cereal i horta ecològica. Elaborador i distribuidor Cal Valls. Fedatari.

– Josep Maria Coll (Lleida – partida Torres de Sanui) Ingenyer agrònom. Fruita ecològica

– Xevi Safont-Tria.Mataró. Ingenyer Agronom. Horta i planta ornamental ecològica. Regidor ajuntament Mataró

– Marti Rosell. Mataró. Horta ecològica. Venta agroecològica

-Salomó Torres (Conca de Barberà). Horta i vinya ecològica

– Antoni Llimona i Botey (Maresme). Horta

– Santi Soto (Fogars de la Selva). Pagès ecològic

– Pep Pardet (Verdú). Vinya ecològica i elaboració de vi ecològic

– Cesc Vidal (Els Pallaresos). Horta, fruita seca i olivera ecològica. Venta agroecològica

– Anton Morc Caparo (Riudoms) Fruita seca ecològica

– Enric Tasies (Mura). Recuperació i producció ecològica de varietats antigues

– Ester Cases (Mura). Recuperació i producció ecològica de varietats antigues

– Dolors Estrada (Navès) Horta ecològica. Venta agroecològica

– Josep Maria Figueres (Valls). Horta i olivera ecològica. Venta agroecològica

– Rafel Cabré (Valls). Horta i olivera ecològica. Venta agroecològica

– Xarlie Freire (Bonastre). Horta ecològica. Venta agroecològica

– Jordi Farrè (Alcanó). Cereal i fruita seca ecològica

– Marc Solé (Tudela de Segre). Horta ecològica. Venta agroecològica

– Josep Galceran (Baldomà). Cereal i ramaderia ecològica

– Gerard Daniel (Castellserà). Horta ecològica

– Ricard Guiu (La Sentiu de Sio) Permacultura i horta ecològica

– Artur Boria (Bellpuig) Recuperació de varietats antigues

– Jordi Pedrós (Balaguer) Professor de primària i pagès

– Jacint Mata (Balaguer) Cereal i horta ecològica. Venta agroecològica

– Jordi Rafel (Balaguer). Fruita dolça.

– Miquel Sabaté (Bell-lloc). Fruita dolça

– Juli Bergé (Bellcaire d’Urgell) Panís i ramaderia ecològica. Venta agroecològica

– Antonio Font (Almenar ) Farratge ecològic

– Joan Balasch (Nalec) Vinya, olivera, fruita seca i cereal de secà

– Miquel Pujols (Osona) Advocat i Ramaderia ecològica

– Pep Padrò. Pagès ecològic

DENÚNCIES DE SOM LO QUE SEMBREM AL PROCÉS D’ELABORACIÓ DELS INFORMES, ALS INFORMES MATEIXOS I ALS SEUS OBJECTIUS

Els membres del CAPCIT i els autors dels informes encomanats per aquest no es van dirigir durant tot el procés de la seva elaboració a Som lo que Sembrem ni a cap expert o persona involucrada en la problemàtica dels OMG que pogués oferir raons contràries als transgènics agrícoles, o en qualsevol cas aquestes no han estat citades als informes. El CAPCIT no ha pres en consideració cap dels documents i valoracions d’experts que Som lo que Sembrem va oferir durant els mesos que va durar l’elaboració dels citats informes, novembre 2008 – març 2009 (Annex 2)

Al no passar la ILP a la fase de ponència, tots els aspectes concrets al voltant dels OMG agrícoles que no han estat mencionats als informes del CAPCIT (la majoria), no han estat tampoc considerats en la presa de les decisions  polítiques referents a la continuació o no del conreu de transgènics a Catalunya, i al model agrícola que es vol pel país. (Veure l’annex 3 i els escrits adjunts). De manera breu:

A l’informe del C4, es difama al moviment social i pagès a favor d’una Catalunya Lliure de Transgènics, a l’informe de l’IEC es fa una disquisició ambigua i molt superficial sobre els transgènics al món sense citar les fonts de les opinions expressades, i en el tercer de la FCRI s’informa d’uns consells assessors i processos de debat europeus que mai es posen en pràctica al nostre Parlament. No surten valorats, ni tan sols citats, en cap dels tres informes, les qüestions en torn a la impredictibilitat de la tecnologia, els estudis científics que indiquen  riscos per la salut animal i humana, o el fet de les contaminacions indiscriminades dels camps de panís ecològic pel transgènic per pol·linització que s’han produït amb tota impunitat durant anys a Catalunya assumint els pagesos ecològics tots els costos. Ni l’informe de la FCRI ni els altres mencionen fets essencials com la batalla legal i política en relació als transgènics que s’està produint a Europa, ni es citen les raons científiques i agrícoles de les prohibicions de panís transgènic en set grans països europeus, inclosos França i Alemanya, ni els motius que han dut a més de 200 regions europees a declarar-se  lliures de transgènics. Regions que defensen la vitalitat dels seu món rural i la riquesa natural i cultural de la seva biodiversitat agrícola (3).

Per tant Som lo que Sembrem denunciem que:

1.    Transmetent una aparença d’inevitabilitat dels OMG i una suposada  coincidència d’opinions entre els experts i sectors afectats, i suprimint tots els aspectes fonamentals relacionats amb la qüestió de prohibir o no el conreu de transgènics a Catalunya, l’avaluació del CAPCIT ha  estat la manera de difamar de manera radical un extens moviment pagès i social al nostre país al mateix temps que s’obviava tota la problemàtica dels transgènics agrícoles a Catalunya i la seva transcendència. (Annexos i escrits)

2.    Mitjançant un procés poc democràtic, i poc científic (Annexos i escrits), membres d’institucions polítiques, científiques i periodístiques d’aquest país han contribuït a avortar el debat polític sobre una qüestió que es motiu de discussió a totes les esferes de la societat.

3.    El procés de valoració realitzat pel CAPCIT ha servit per cobrir amb un mantell d’aparent objectivitat decisions a favor dels interessos de determinats grups econòmics, i ha evitat, d’una manera oposada al sentit de la llei catalana de les  Iniciatives Legislatives Populars, que les veus d’organitzacions amb pocs diners i poc poder, de  ciutadans, i d’experts independents, s’escoltin al Parlament i tinguin  possibilitat d’influir en les decisions sobre els camins a seguir en el futur per aquest país.

Com es dedueix de totes les dades expressades en aquest document, en els seus annexos i en els escrits adjunts,  l’assessorament ofert als diputats per part del CAPCIT no han pogut estar més lluny de ser rigorós i independent.

El CAPCIT no ha complert la funció per la qual suposadament va ser creat ni ha seguit els principis d’actuació necessaris “per tal d’assolir un assessorament neutral, objectiu i independent”(1)

(1) http://www.parlament.cat/web/composicio/capcit

1. Informe elaborat pel Consell Català de Comunicació Científica (C4): Com veu la societat els transgènics? Informe_transgenics_C4.pdf
2. Informe elaborat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC): Els aliments transgènics: una aproximació científica Informe_transgenics_IEC.pdf
3. Informe elaborat per la Fundació Catalana de la Recerca (FCRI): Actuacions realitzades per entitats d’assessorament científic a parlaments europeus sobre transgènics; Informe_Transgenics_FCRI.pdf
(3) http://www.gmo-free-regions.org/gmo-free-regions.html; http://www.gmofree-euregions.net:8080/servlet/ae5Ogm
 

DEMANDES CONCRETES DE SOM LO QUE SEMBREM A LES INSTITUCIONS

Demanem al Parlament que determini com es garanteix en el futur la  independència del CAPCIT, donat el precedent. Si només serveix per donar una aparença de rigor científic a decisions ja preses prèviament que afavoreixen als grans grups de pressió, demanem que sigui dissolt.Al senyor Ernest Benach, com a president del Parlament i del CAPCIT, li hem demanat si aquests informes s’han pagat amb diners de tots els ciutadans, i quants diners han costat. En cas que ell i altres membres del CAPCIT no considerin aquests informes vàlids i pertinents els hem demanat també que ho declarin públicament i justifiquin perquè van ser entregats llavors als grups polítics i als diputats.Als grups parlamentaris PSC, CiU i PP els hem demanat que es pronunciïn sobre aquests informes, ja que s’han emès per assessorar-los sobre el tema. Volem saber si els han considerat uns informes fiables, rigorosos, independents, i si els han aportat les informacions pertinents. En els cas que no hagin acceptat aquest assessorament com a vàlid, demanem que ho declarin públicament.

ANNEX O: INTRODUCCIÓ A LA ILP I AL SEU PROCÉS DE VALORACIÓ PER PART DEL CAPCIT

La Iniciativa Legislativa Popular per una Catalunya Lliure de Transgènics va engegar-se a la primavera del 2008. El dia 30 de juliol del 2008 hi va haver un acte simbòlic de lliurament de les més de 105.000 signatures recollides, i una entrevista amb el president del Parlament Sr. Ernest Benach (1)

Els dies 26 i 27 de Novembre del 2008, membres de SLQS es van reunir al Parlament amb representants dels diferents partits polítics per explicar la posició de la plataforma i els motius de la ILP, i per donar-los l’argumentari científic (2) preparat per la Plataforma i diversos documents. Els polítics del PSC i altres formacions, excepte el PP, van assegurar en aquelles trobades que la ILP superaria sense problemes el debat a la totalitat i passaria a la fase de ponència.

Aquest pas, però, es va evitar a tota costa el dia 2 de juliol del 2009, quan PSC, CiU i PP van presentar esmenes a la totalitat i van rebutjar la ILP abans de ser discutida

Som lo que Sembrem va fer el seguiment,  entre la tardor del 2008 i la primavera del 2009, del procés de valoració, no regulat per llei,  que es va improvisar per aquesta Iniciativa Legislativa Popular.

A la tardor del 2008 el president del Parlament havia constituït el Consell d’Assessorament en Ciència i Tecnologia, el CAPCIT. Aquest Consell, en el qual no hi ha cap expert en transgènics, tenia la missió d’assessorar al Parlament, valorant informacions provinent de diferents fonts :

el CAPCIT té com a principi d’actuació fomentar la diversitat d’opinions i alternatives científiques i tècniques, per tal d’assolir un assessorament neutral, objectiu i independent  “(3) (4)

A les reunions del novembre alguns diputats van informar a la plataforma que el CAPCIT havia acceptat  aquell mateix mes l’oferiment de redacció d’uns informes per part dels membres de   tres institucions catalanes que formen  part del CAPCIT: la Fundació Catalana per la Recerca i Innovació (FCRI), l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i el Consell Català de Comunicació Científica (C4), sense que encara sapiguem  quins criteris es van seguir per acceptar aquest oferiment per part dels membres d’aquestes institucions,  ni quin ha estat el preu pagat per aquests informes.

No es va informar a Som lo que Sembrem de quines eren les qüestions concretes plantejades als informes, ni quin objectiu tenia l’emissió d’aquests documents prèviament al debat.

Per aquests motius vam demanar unes entrevistes amb les persones encarregades d’elaborar els informes de la FCRI  i de l’IEC.

Les conclusions  d’aquestes entrevistes es poden trobar a l’Annex 1 i la crítica de Som lo que Sembrem a la selecció de la informació per l’elaboració dels informes del CAPCIT es troba  a l’Annex 2

Membres de SLQS es van entrevistar a finals de març del 2009 al Parlament amb polítics del PSC, CiU i ICV. Sabíem que els informes havien estat ja lliurats al Parlament , tot i que  quan la Plataforma els vam sol.licitar a alguns diputats, ens els van denegar dient  que no eren els definitius.  A l’última reunió,  diputats del PSC van anunciar  la presentació d’ esmenes a la totalitat de la llei, vetant així el debat al Parlament, citant  repentinament una suposada radicalitat de la plataforma.

Som lo que Sembrem vam rebre el 24 d’abril els informes del CAPCIT. A l’Annex 3 fem la crítica a dos dels tres informes del CAPCIT en aquest context del procés que va portar a la seva elaboració i també es poden consultar els escrits (fitxers adjunts) que la plataforma ha enviat  a les institucions catalanes.

(1)          http://www.somloquesembrem.org/index3.php?actual=7&actual2=57

(2)          http://www.somloquesembrem.org/index.php?id=33&hover=14

(3)          http://www.parlament.cat/web/composicio/capcit

(4)          La plataforma esperàvem que la discussió  de la ILP es realitzes a la futura fase de ponència del debat al Parlament, quan diferents experts en la temàtica portats per la plataforma Som lo que Sembrem i pels grups polítics compareixessin de manera pertinent i transparent davant la comissió parlamentària anomenada per avaluar el tema.

ANNEX 1: REUNIONS DE MEMBRES DE LA PLATAFORMA SOM LO QUE SEMBREM AMB LES PERSONES A LES QUE SE’LS HAVIA ENCOMANAT LA REDACCIÓ DELS INFORMES

El dia 22 de gener del 2009, membres de SLQS es van reunir amb els que havien de ser els autors i responsables de l’informe encomanat a la FCRI. Es va informar a la plataforma que el document havia de ser un recull d’informació sobre els diferents òrgans i processos d’assessorament als Parlaments europeus en el tema dels OMG.

El dia 18 de febrer del 2009, membres de SLQS es van entrevistar amb el Dr. Guerrero i el Dr. Joandomènech Ros, autors de l’informe científic encomanat pel CAPCIT a l’IEC, i ambdós al mateix temps  membres del CAPCIT. A petició dels membres de la plataforma, van informar que havien demanat  consell a dos científics (defensors dels transgènics)  el Sr. Puigdomenech, i el Sr. Bueno, autor del llibre Convivint amb els transgènics.

Els membres de la plataforma van suggerir l’entrevista amb el doctor Josep Lluís Domingo, toxicòleg de la Universitat Rovira i Virgili. També van convidar als autors de l’informe a les Jornades Internacionals organitzades per SLQS que havien de tenir lloc al març, però el senyor Guerrero i el senyor Joan Domènech Ros van deixar entendre que declinaven la invitació, dient que ja havien assistit a unes altres al desembre (Jornades de Santa Llúcia, organitzades per la senyora Cristina Junyent, autora de l’informe C4).

ANNEX 2: CR͍TICA DE LA SELECCIÓ DE LES FONTS D’INFORMACIÓ ESCOLLIDES PER ELABORAR ELS INFORMES DE L’IEC I DEL C4

Tal com es dedueix de l’informe del C4 i de l’entrevista  amb els autors de l’informe de l’IEC (Annex 1) , les Jornades de Santa Llúcia (1) al desembre del 2008  van ser un espai on els autors dels informes de l’IEC i del C4 van obtenir assessorament  pels seus informes. Només es va convidar a persones defensores dels transgènics agrícoles, com  els científics senyor Puigdomench i el senyor Bueno, i tècnics que proposaven idees per millorar la imatge dels OMG entre els ciutadans. El mateix  Sr. Bueno va dir en una entrevista a l’Oracle que se li havia demanat assessorament per l’informe de l’IEC. El senyor Ricard Guerrero, membre del CAPCIT i coautor de l’informe de l’IEC, va fer la cloenda d’aquestes jornades d’intercanvi entre sectors defensors dels OMG.

A l’informe del C4 també es recull extensament l’opinió del sindicat pagès JARC, però no la de representants d’Unió de Pagesos o d’Assemblea Pagesa, sindicats crítics amb els transgènics.

El dies 6 i 7 de març van tenir lloc a la Residència d’ Investigadors del CSIC a Barcelona les Jornades Internacionals per una Agricultura i una Alimentació sense Transgènics, a on SLQS va convidar a científics europeus que tenen raons contràries als transgènics agrícoles (2). A aquestes jornades es va convidar a assistir a polítics de les diferents formacions i a tots els membres del CAPCIT. Tot i el principi d’actuació que havia de seguir el CAPCIT, cap dels membres d’aquest consell, polítics o científics, van fer acte de presència a les jornades, i cap de les informacions presentades van ser per tant considerades als informes del CAPCIT.

El dia 11 de març del 2009 va tenir lloc una Jornada Interna del PSC sobre OM, amb un membre de Som lo que Sembrem i la doctora en genètica i experta en protocol de bioseguretat Ricarda Steinbrecher (3) per una banda, i científics protransgènics catalans i representants de la indústria per l’altra (4) (5). La Dra. Steinbrecher va citar a polítics del PSC i d’altres grups els estudis científics (6) que han trobat efectes dels OMG sobre la salut d’animals de laboratori, així com altra recerca científica en relació als OMG. Segons la Dra. Steinbrecher, i tal com afirmen  altres científics al món, hi ha prou dades per posar en dubte la seguretat dels aliments transgènics globalment. Els estudis es van lliurar també a la diputada del PSC Caterina Mieras (7). Aquestes dades aportades per la Dra. Steinbrecher tampoc han estat recollides als informes del CAPCIT.

Som lo que Sembrem ens vam assabentar que el PSC organitzava a Lleida uns dies després una altra Jornada Interna sobre el tema, aquesta vegada sense convidar a Som lo que Sembrem, i només a científics protransgènics com el Dr. Pere Arús, que va difamar a científics europeus com el doctor Seralini (8) que Som lo que Sembrem havia convidat al març a les Jornades Internacionals, afirmant que es deixaven portar per la ideologia.(9) (10)

(1) Programa de les Jornades de Santa Llúcia: http://www.cienciaensocietat.org/intro.php?section=project&projID=30&lang=ct

(2) Jornades per una Agricultura i una Alimentació sense Transgènics : http://www.somloquesembrem.org/index.php?id=30&hover=10

(3) Ricarda Steinbrecher és biòloga i doctora en genètica. Ha treballat  molts anys en recerca de teràpia genètica humana. És membre de la Societat Britànica de l’Al·lèrgia. Ha participat en les negociacions del Protocol de Cartagena de Bioseguretat des de 1995 representant a la Federació de Científics Alemanys, especialitzant-se en les àrees d’identificació i avaluació de risc. Actualment és directora d’Econexus, una institució de recerca pública sense ànim de lucre ubicada a Òxford.

(4) En el pressupost de la Jornada, el PSC no va incloure les despeses del viatge de la Dra. Steinbrecher, que van haver de ser assumides per la plataforma, ni de la infraestructura de traducció simultània, que va haver de ser realitzada per membres de SLQS.

(5) El Conseller  d’Agricultura Sr. Llena va obrir la jornada   dient que els transgènics no representaven cap problema per la salut i el medi ambient, i que Catalunya continuaria fent ús de les plantes transgèniques, i va marxar sense  escoltar el debat 

(6) Estudis científics: http://www.somloquesembrem.org/index.php?id=33&hover=14. En canvi, els estudis en que es basa essencialment l’Agencia Europea de Seguretat Alimentaria (EFSA) per autoritzar els transgènics agrícoles són estudis confidencials lliurats a l’EFSA per les mateixes multinacionals, no publicats a revistes científiques

(7) Tot i la bibliografia lliurada, la Sra. Caterina Mieras va defensar l’esmena a la totalitat del seu partit el dia dos de juliol al Parlament, dient entre altres coses que un gen d’un organisme d’una espècie es pot aïllar i  encertar de manera precisa en cèl·lules d’un organisme d’una altra espècie sense que es produeixin cap tipus d’alteracions en el genoma de les cèl·lules, fora de la desitjada per l’aportació del nou gen.

(8) Dr. Giles-Eric Séralini: Catedràtic de Biologia Molecular de la Universitat de Caen (França), President del Consell Científic de CRIIGEN (Comitè de Recherche et d’Information Indépendantes sur le Gene Génétique). Autor de nombrosos articles publicats en revistes científiques internacionals (entre d’altres temes, sobre toxicitat de varietats transgèniques i de l’herbicida glifosat). Ha estat anomenat membre de deu comissions del govern relacionades amb els cultius OMG. L’any 2003 va ser nomenat expert de la Comissió Europea per preparar l’informe de defensa davant l’OMC en la demanda presentada per Estats Units, Canada i Argentina en relació a la moratòria comercial de les varietats transgèniques

(9) http://www.xtec.cat/cdec/formacio/pdf/spfq/0809/5_transgenics.pdf

(10) Pocs dies després del rebuig de la ILP en el Parlament, en declaracions aparegudes a  la Vanguàrdia el 13 de juliol del 2009, el senyor Puigdomènech, col·lega del Sr. Pere Arús, diu “estem al servei de la indústria”. És curiós que una recerca científica independent en toxicòloga com la del Doctor Seralini, en temes d’interès humà i social,  es difami mentre es considera “lo normal” una recerca orientada essencialment pels interessos econòmics d’una gran indústria.

ANNEX 3: INFORMES DEL CAPCIT

La plataforma ha presentat uns escrits amb una crítica (1) als  informes del C4 i l’IEC:

A tots els membres del CAPCIT

  • Al president de l’IEC Sr Salvador Giner de San Julián
  • Al president del C4 senyor Tomàs Molina
  • A l’Associació Catalana d’Universitats Públiques
  • Al president del Parlament Sr Ernest Benach
  • A tots els grups parlamentaris de la cambra catalana
  • Al col·legi de periodistes
  • A l’Observatori de  Comunicació Científica de la Pompeu Fabra
  • A tots els diputats
  • Al Síndic de Greuges Sr Rafael Ribó
  • A la premsa

A continuació la plataforma Som lo que Sembrem fem un resum de la  crítica als informes del CAPCIT continguda als escrits adjunts, però aquí en el context més ampli del seu procés d’elaboració.

  • L’informe del C4 Com veu la societat els transgènics? el considerem  un document inacceptable des de qualsevol punt de vista, i indigne d’un òrgan que agrupa professionals del periodisme, i més quan aquests estan especialitzats en la comunicació científica. La plataforma lamentem declarar que  considerem l’informe un pamflet demagògic, radical a favor dels transgènics, que difama a la plataforma Som lo que Sembrem i a  tot el moviment pagès i social català a favor d’una Catalunya Lliure de Transgènics. Les fonts d’informació es van escollir de forma completament esbiaixada (Annex 2), per la qual cosa totes les conclusions de l’informe són esbiaixades. Aquest no respon a la pregunta del títol de l’informe Com veu la societat els transgènics?, i s’hauria d’anomenar més aviat Com veuen els  sectors protransgènics els transgènics, i al moviment social a favor d’una Catalunya Lliure de  transgènics? Al  document s’evita a tota costa mencionar que aquest és un moviment d’origen pagès, recolzat per sindicats com Assemblea Pagesa i Unió de Pagesos, i s’obvia mencionar l’extensió de les politiques de precaució en relació als OMG a la gran majoria de països i regions europees.
  • L’informe de la FCRI Actuacions realitzades per entitats d’assessorament científic a Parlaments europeus sobre transgènics el considerem correcte, i haguéssim volgut que alguna actuació similar a les que es descriuen en aquest informe hagués tingut lloc al nostre país. La informació recollida posa en evidència el baix nivell de la nostra democràcia en relació a la dels nostres veïns.
  • L’informe de l’IEC Els aliments transgènics, una aproximació científica no el considerem cap document científic, ja que no hi ha  cap cita ni bibliografia científica, ni cap comentari sobre les fonts d’informació que s’han fet servir per redactar l’informe. Aquest fet ens sembla particularment greu ja que els autors són científics i a la vegada membres del CAPCIT. Al no citar bibliografia científica, eviten fàcilment haver-se de referir als  estudis científics  que han trobat efectes sobre la salut dels animals de laboratori i altres valoracions d’experts publicades a revistes científiques. En particular no citen els articles científics del doctor Josep Lluís Domingo de la Universitat Rovira i Virgili, reconegut mundialment pels seus treballs on revela la falta d’estudis suficients dels efectes sobre la salut humana i animal dels OMG. Molts altres aspectes fonamentals relacionats amb el conreu de OMG a Catalunya no han estat mencionats ni valorats a l’informe (veure Document central, Part1), algunes de les afirmacions que es fan són clarament falses i moltes altres ambigües i escrites amb un llenguatge que afavoreix la manipulació.

(1) Escrits (arxius adjunts):

http://www.somloquesembrem.org/index.php?id=36&hover=18

1. Crítica de Som lo que Sembrem a l’informe de l’IEC; http://www.somloquesembrem.org/img_editor/file/IEC.pdf

2. Crítica de Som lo que Sembrem a l’informe del C4

http://www.somloquesembrem.org/img_editor/file/informe%20del%20C4.pdf

ANNEX 4 : ALGUNES REFLEXIONS ADDICIONALS

Cap dels tres informes entra a valorar en profunditat (només hi ha un paràgraf a l’informe de l’IEC) el tema dels monopolis de patents i de llavors, el seu enorme control sobre recursos bàsics i la seva influència sobre els governs, ni les repercussions que tenen aquests fets sobre la democràcia, la ciència, els mitjans de comunicació, l’agricultura i la sobirania alimentària.(1) (2)

Si per influir als diputats s’encomana un informe que acaba sent  un insult constant de la plataforma Som lo que Sembrem i de tot el moviment pagès i social en contra dels transgènics, també es podria haver elaborat un informe sobre aquests grups de pressió que resulten ser una simbiosi entre indústria i una certa ciència (3), i analitzar  de la mateixa manera si els seus motius i comportaments estan regits o no per la raó, i si les seves pràctiques són democràtiques i responsables  socialment.

Tal com es posa en evidència en l’informe del C4, és pràctica habitual dels sectors protransgènics argumentar que els efectes sobre la salut i el medi ambient dels OMG són propaganda de grups motivats per altres qüestions com el poder de les grans corporacions. Aquest argument vol fer creure als polítics  que les raons i preocupacions per la salut, el medi ambient i l’agricultura, tant o més serioses que l’altra, són invencions dogmàtiques de grups radicals mentre s’accepta com a realista i inevitable  aquest control en poques mans de les patents sobre la vida, de les llavors i dels recursos alimentaris. Com si els OMG no poguessin tenir diversos efectes perjudicials, i la societat, -ciutadans, pagesos, científics – dret a criticar uns o altres, o tots aquests aspectes.

A l’informe de l’IEC es demana que es “vetlli” per tal que els beneficis dels OMG no vagin només a les grans multinacionals productores (pàgina 15) però “vetllar” no és l’acció adient  per solucionar problemes  que requeririen un canvi de dalt a baix mitjançant l’acció política de  pràctiques  que són norma habitual: patents sobre la vida, menyspreu i desestimació dels costos i dels riscos, confidencialitat dels estudis de les companyies i altres pràctiques manipulatives i poc transparents (4), com aquestos mateixos informes i el seu procés d’elaboració. Que els mateixos que recomanen que “es vetlli” per aquest suposat repartiment de beneficis contribueixin ells d’aquesta manera, indica fins a quin punt es prenen seriosament la seva recomanació.

Si definim al sistema com el conjunt de lleis bàsiques de la nostra democràcia, i els drets i deures que aquestes impliquen, la plataforma SLQS i les entitats i persones de tota Catalunya que li han donat suport  han tingut un clar comportament democràtic, per tant com s’han ajustat a la legalitat, com per la transparència i el respecte amb què han dut tot el procés, des del moment en què es va engegar la campanya fins que es va rebutjar la proposta al Parlament (5).

(1) Com a exemple, membres de SLQS es van entrevistar el dia 7 de maig amb el Conseller de Medi Ambient Sr Baltasar i amb el Director general de Sostenibilitat Sr Ximeno.  El conseller i el director general van plantejar que ells són contraris a les plantes transgèniques, i referent a la demanda de SLQS d’exigir fer públics els estudis que Monsanto i els governs mantenen confidencials sobre els efectes per la salut de ratolins del panís MON 810 que es conrea a Catalunya, van informar que ells ja els havien demanat al govern central, però que no els havien respost.

(2) Recordem en aquest context que la plataforma  va demanar fa mesos a TV3 l’emissió del documental del canal Arte “El Món segons Monsanto”, i que l’emissora ha retingut aquesta emissió fins a després que es produís el debat a la totalitat. En unes jornades també organitzades per interessos protransgènics al novembre (2008) (Què en sabem dels transgènics?), ja es va dir que havien de procurar que aquesta informació no arribés a ciutadans i polítics. Ara TV3 ha anunciat que emetrà el documental a l’octubre (2009) “però només algunes parts”.

(3) Veure el llibre  Science for Sale: The Perils, Rewards, and Delusions of Campus Capitalism (Daniel S. Greenberg).

(4) Veure els escrits adjunts per més informació sobre la confidencialitat d’aquests estudis, no publicats a revistes científiques i com això evita que la avaluació de riscos pugui seguir uns criteris científics, i ser “avaluable “ i “mesurable” tal com declaren  que ho hauria de ser és els autors de l’informe de l’IEC.

(5) Això no ha estat sempre així per la banda dels sectors protransgènics, i una prova són aquests informes, i el procés que ha envoltat la seva elaboració.

0 Responses to “DENÚNCIA DELS INFORMES D’ASSESSORAMENT AL PARLAMENT”



  1. Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s





%d bloggers like this: