Les desventures del salmó transgènic

Som lo que Sembrem, 23 de Novembre del 2010

Al llarg d’aquesta tardor han tingut lloc les audiències públiques oficials per tal de discutir la possible aprovació als Estats Units del salmó transgènic desenvolupat per la empresa AquaBounty. Per la presa que té l’administració responsable del tema, la FDA, (com passa amb els processos d’aprovació varietats transgèniques de cultius), és molt possible que aquest salmó rebi el vist i plau a finals del mes de novembre. I aquestes preses podrien estar relacionades amb no voler que surtin més draps bruts que puguin qüestionar encara més la imparcialitat de la FDA. Perquè sembla que la FDA ha amagat informes d’altres institucions que posaven en dubte la seguretat ambiental d’aquest salmó transgènic, especialment en relació amb el seu possible efecte sobre les poblacions protegides de salmó salvatge (1)
Aquest salmó transgènic ha estat modificat amb gens de dos peixos per tal de créixer més ràpidament, i podria ser el primer animal transgènic aprovat per a consum humà als Estats Units. Segons la empresa AquaBounty, i per no ser menys que els cultius modificats genèticament, aquest salmó hauria de solucionar la fam al món, si més no les necessitats de proteïnes, tot reduint la pressió sobre les poblacions salvatges de peixos. El preu de les accions d’aquesta empresa es va multiplicar per cinc amb l’anunci de les audiències oficials d’aprovació.
I quins són els problemes d’aquest salmó? (2) Deixant de banda el fet, gens menyspreable, que, molt probablement, aquest salmó mai arribaria a les taules dels que realment necessiten les seves proteïnes, hi ha tres qüestions que posen en entredit el seu interès i la seva seguretat. D’una banda, per aconseguir aquest més gran creixement, estimat en un 33%, es necessari alimentar als salmons fins a la sacietat, literalment, el que vol dir un consum 5 vegades més gran d’aliments. I com en tants d’altres casos, les preses per produir més venen de la mà d’una menor qualitat del producte obtingut. El contingut en algunes vitamines, minerals i aminoàcids del salmó transgènic és més baix que el del salmó convencional. I a mes a mes, el salmó transgènic té un contingut una mica mes gran en el factor de creixement IGF-1, una substància que diferents estudis epidemiològics han relacionat amb un risc de càncer (3)
L’alimentació de peixos com el salmó produïts en piscifactories té com a base petits peixos, com per exemple sardines i anxoves. Actualment, un 48% de les captures mundials de pesca, obtingudes principalment als països empobrits, s’utilitzen no per satisfer les necessitats de les poblacions d’aquests, sinó per alimentar els salmons i d’altres peixos de piscifactoria (4) , consumits als països rics. Entre 1980 i 1990, la disponibilitat de peix va disminuir un 3% a l’Àfrica i un 8% a Sudamèrica, però va augmentar un 28% a Nordamèrica i un 23% a Europa i Asia (5)
Aquest robatori de recursos dels països empobrits es completa amb els efectes negatius de la contaminació produïda per les piscifactories sobre les zones de pesca tradicional. A les restes de menjar dels peixos i les seves dejeccions s’han d’afegir els antibiòtics i pesticides utilitzats, i el resultat és l’esfondrament de moltes pesqueries tradicionals (6)
Encara que AquaBounty diu que aquests salmons transgènics són estèrils, fins un 3% podrien ser fèrtils (7) i escapar de les instal·lacions, posant en perill les poblacions salvatges protegides de salmó, donada la seva capacitat per viure en diferents condicions ambientals (8).

[1] http://truefoodnow.org/2010/10/27/newly-disclosed-government-documents-conclude-ge-salmon-pose-a-critical-threat-to-marine-environments/

http://www.foodandwaterwatch.org/press/press-releases/troubling-emails-reveal-federal-scientists-fear-fda-approval-of-genetically-engineered-salmon/

[2] Les dades citades s’han extret fonamentalment de:

http://documents.foodandwaterwatch.org/GEsalmonWillNotFeedtheWorldEURev.pdf

http://www.i-sis.org.uk/aquaAdvantageSalmon.php

http://www.i-sis.org.uk/GMSalmonMustBeLabelled.php

[3] Yu, H., T. Rohan. 2000. Role of the insuline-like growth factor family in cancer development and progression. Journal of the National Cancer Institute, 92(18): 1472-1489.

[4] De Silva, S.S., G.M. Turchini. 2008. Towards understanding the impacts of the pet food industry on world fish and seafood supplies. Jour. Agric. Environ. Ethics, 21: 459-467.

[5] http://www.fao.org/docrep/006/y4961e/y4961e06.htm#bm06

[6] http://www.veterinaria.org/revistas/redvet/n030309/030910.pdf

[7] http://www.grist.org/article/food-2010-11-16-fda-bad-behavor-over-ge-salmon

[8] Löhmus, M., L.F. Sundström, M. Björklund, R.H. Devlin. 2010. Genotype-temperature interaction in the regulation of development, growth, and morphometrics in wild-type, and growth-hormone transgenic coho salmon. PLoS ONE, 5(4): e9980.doi:10.1371/journal.pone.0009980. 

 

 

 

  

0 Respostes to “Les desventures del salmó transgènic”



  1. Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s




Vols rebre el butlletí electrònic de Som lo que Sembrem? . . . Fes clic a la imatge de sota i deixa’ns un comentari, o envia un correu electrònic a info@somloquesembrem.org

Enter your email address to subscribe to this blog and receive notifications of new posts by email.

Uneix altres 55 subscriptors

A %d bloguers els agrada això: