Història: Per què no hi ha un pèsol transgènic?

La història del seu fracàs és un exemple dels efectes no previstos de la modificació genètica

Tot i que de manera repetida científics com per exemple el Dr Ignacio Romagosa (catedràtic de Producció Vegetal i Ciència Forestal de la Universitat de Lleida) i polítics com Catarina Mieras del PSC (en el Debat a la totalitat del Parlament) han insistit que una modificació genètica simplement transporta de manera inequívoca l’expressió del gen de l’organisme original al nou organisme, això no és cert: ni pels transgènics que han estat autoritzats com la soja transgènica, ni per aquells que van ser desestimats com el pèsol transgènic.

Un institut privat australià va estar treballant en desenvolupar un pèsol resistent a un insecte (Bruchus pisorum) que posa els ous dins la tavella del pèsol. Els científics van prendre un gen de defensa d’una mongeta i el van transferir als pèsols. Aquest gen és responsable de produir una proteïna anomenada inhibidor d’amilasa. Els inhibidors d’amilasa eviten el trencament del midó en el sistema digestiu d’aquests insectes, provocant que morin de gana abans que siguin capaços de produir danys.

Per veure la seguretat de la nova varietat de pèsols, l’institut privat australià va fer diferents estudis, després de consultar a diversos organismes que conduïen avaluacions de seguretat a Austràlia i Nova Zelanda. Aquests estudis es van fer en condicions de contenció estrictes. La recerca incloïa una anàlisi en profunditat de la nova proteïna del pèsol, també per trobar potencials efectes tòxics o al·lergènics.

Quan van fer la caracterització molecular de la proteïna, i els estudis finals amb animals, els científics de l’institut van trobar resultats inesperats. Encara que l’inhibidor de l’amilasa venia d’una mongeta, parenta propera del pèsol, resulta que quan la fan els pèsols transgènics, la proteïna es produeix lleugerament diferent: l’estructura superficial de la proteïna és diferent quan la fa el pèsol transgènic que quan la fa la mongeta. Les molècules de sucre que es troben lligades a la superfície de la proteïna són unes altres.

Els tests d’alimentació en animals van confirmar aquesta diferència: els ratolins als que se’ls havia alimentat amb pèsols transgènics van tenir reaccions immunològiques, amb més anticossos a la sang, i inflamació. Els animals als que se’ls havia alimentat amb pèsols convencionals o mongetes, no tenien cap reacció.
L’institut privat va decidir d’abandonar el projecte.

** Info adicional: Moltes proteïnes del nostre cos són sotmeses a modificacions post-traduccionals (que es fan després de traduir el RNA-missatger a proteïna). I una de les modificacions més important és la glicosidació (afegit d’alguns sucres a algun aminoàcid exposat a la superfície de la proteïna). Aquesta modificació la fan proteïnes del Reticle endoplasmàtic i serveixen per a diverses funcions: dirigir les proteïnes a algun lloc concret de la cèl·lula; marcar la seva data de caducitat; també serveixen perquè el sistema immunitari i d’altres proteïnes o cèl·lules reconeguin la proteïna i actuïn en conseqüència (per exemple els grups sanguinis, les adhesions cel·lulars específiques, …).

** Els autors de l’article científic on es detallen aquests estudis, no descarten que s’hagin produït també altres canvis en la proteïna, com modificacions de la seva seqüència per acció de proteases (veure l’article de Prescott et al).

Font :
http://www.gmo-compass.org/eng/news/stories/175.gm_peas_australia_cause_immune_response.html

Article científic de Prescott et al.

0 Responses to “Història: Per què no hi ha un pèsol transgènic?”



  1. Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s





%d bloggers like this: