Segueix augmentant la oposició als cultius transgènics a Europa

Els resultats de l’Eurobaròmetre sobre biotecnologia recentment publicats mostren que la oposició als cultius transgènics a Europa continua augmentant. Així, el nombre de gent oposada és tres vagades el nombre de gent favorable a aquesta tecnologia, i en cap país hi ha majoria de gent favorable. Entre la gent que expressa alguna opinió, el percentatge més alt de gent que pensa que els cultius transgènics haurien de ser encoratjats es dona al Regne Unit, amb un 44%. A l’Estat espanyol aquest percentatge és només del 35%, el sisè percentatge més alt dels països de la Unió Europea, i ha anat disminuint des del 1996, any en el que va ser del 66%.

Aquestes dades continuen la tendència ja mostrada a l’Eurobaròmetre de l’any 2005, una de les conclusions del qual va ser que a la UE “la percepció generalitzada dels aliments MG és que no són ùtils, són moralment inacceptables i un risc per la societat”. Aquesta percepció continua a l’any 2010, i la preocupació social per la seguretat del cultius transgènics és la principal raó de la oposició, seguida de la absència de beneficis d’aquestes varietats.

La oposició encara és mes gran en relació a la clonació animal per produir aliments, tema per al qual el suport és tot just del 18%, i només a dos països arriba al 30%.

L’Eurobaròmetre, però, no pot amagar un cert biaix a favor dels transgènics. La pregunta que planteja als enquestats comença definint-los i posant els exemples de que “es poden modificar els gens d’una planta per fer-la resistent a una determinada malaltia, per millorar la seva qualitat alimentària, o per ajudar-la a créixer més ràpidament”. Resulta estrany que no s’esmentin els transgènics realment existents (productos d’insecticides o resistents a herbicides) i que, en canvi, cap dels casos esmentats existeixi comercialment. Evidentment tampoc es va advertir als enquestats sobre les moltes incerteses i problemes al voltant de les varietats transgèniques. El text ara publicat tampoc s’està de deixar anar unes mostres d’aquest biaix com, per exemple, que la percepció social dels transgènics com a insegurs i que no aporten beneficis és “contrària a la opinió científica i industrial”.