L’evolució en acció: Resistència de les males herbes als herbicides

A partir de l’article científic de Stephen B. Powles i  Qin Yu en Revisió Anual. Plant Biology 2010

Per Som lo que Sembrem

 

Els herbicides moderns remouen les herbes fàcilment.  Però  aquesta intensa pressió sobre les herbes en vastes  zones  també  està resultant en una evolució ràpida de la resistència a aquests herbicides

Els herbicides ataquen enzims específics. Per evolució es seleccionen mutacions que hi confereixen resistència, limitant la capacitat d’actuació dels herbicides. Però hi ha també altres modes de resistència especialment  amenaçadors , com  son els enzims  citocrom P450 que degraden   herbicides  existents, nous i encara per sintetitzar. 

Globalment les espècies estan acumulant diversos mecanismes de resistència, desplegant resistències múltiples a molts herbicides i posant en greus dificultats el seu ús en l’agricultura mundial. Aquí analitzem en especial el cas del glifosat (sense entrar en els seus efectes sobre el desenvolupament embrionari de vertebrats)

Queden  molts temes que es desconeixen, també la possibilitat que l’estrès sobre les plantes provocat pels herbicides desencadeni resistències d ‘origen epigenètic.

 

Durant els últims 40 anys, els herbicides moderns han substituït en l’agricultura industrial al control  humà, animal i mecànic de les herbes de l’agricultura tradicional i familiar.  Els herbicides però, no han resultat en l’extinció de les males  herbes,  igual que els insecticides no han eliminat les plagues, i  com no han eliminat els antibiòtics els patògens en humans.

De fet, el repte de les males herbes  en el món no ha millorat . Les forces de l’evolució actuant sobre  la diversitat genètica de grans poblacions explica com els  organismes biològics sobreviuen a esdeveniments catastròfics (com ho són per les herbes  l’aplicació  dels herbicides). Per les plantes atacades,  l’herbicida aplicat és un succés  extrem i ràpid, però hi ha alguns individus  amb  uns gens que els permeten  supervivència i reproducció, i  això fa  que la resistència evolucioni. Un punt important és que  plantes  que es creuen per pol·linitzacio poden ràpidament compartir i acumular gens de resistència. També  altres mecanismes de resistència possiblement epigenètics,  que encara no tenen una explicació, estan actuant paral·lelament.

Aquestes diferents modes de resistència han evolucionat en onades a nivell mundial, seguint l’ús global d’aquests herbicides, però alguns d’aquests mecanismes que es desenvolupen a les plantes els són útils contra  molts diferents tipus d’herbicides.

En l’article científic es revisen els diversos mecanismes de resistència evolucionats a partir de diferents classes d’herbicides.

En particular comentem el cas del glifosat. El glifosat inhibeix un enzim del cloroplast que intervé en unes reaccions metabòliques  que  finalment sintetitzen aminoàcids aromàtics, i per tant la seva aplicació provoca la mort de la planta.

Els herbicides basats en glifosat s’han fet servir des de 1974, i quan es va fer la seva revisió en 1994, no hi havien informes sobre adventícies resistents al glifosat. Però  la resistència al glifosat ha evolucionat recentment  en moltes espècies, i s’està transformant  en un problema molt significatiu en l’agricultura mundial.

Un major factor accelerant l’evolució d’adventícies resistents al glifosat  ha estat l’adveniment de conreus transgènics tolerants al glifosat, com la soia, el panís, el cotó i la colza. Des d’un put de vista evolutiu, aquesta dependència singular en el glifosat ha provocat una selecció intensa per qualsevol gen de resistència al glifosat. De manera no gens sorprenent,  s’ha produït en conseqüència una evolució general d’adventícies resistents al glifosat. Una revisió científica recent sobre el tema, mostra com les plantes han desenvolupat diferents modes  de resistència al glifosat, i com els mecanismes d’acció d’alguns d’ells encara no tenen explicació i altres   no s’han identificat.

Un altre cas molt interessant és la resistència a molts herbicides generada  pels gens de P450 que provoca una detoxificació dels herbicides. A nivell bioquímic poc es coneix d’aquesta resistència,  que per altra banda  implica reptes tècnics formidables,  ja que les seqüències genètiques poden ser molt diferents d’unes plantes a unes altres i hi ha més de 2000 seqüències identificades en les bases de  dades. Aquestes resistències s’han trobat especialment en espècies herbàcies, probablement per cert biaix en la recerca que ignora certs tipus  de resistències. La resistència basada en P450 és especialment amenaçadora per l’agricultura industrial perquè la resistència es pot  donar front a molts herbicides, amb diversos modes d’acció, i es pot fer extensiva a nous herbicides encara per inventar.

A més a més, algunes experiències d’estrès sobre plantes en aplicar certs herbicides, mostren resultats sorprenents, i els autors plantegen que l’estrès induït per dosis  subletals d’herbicides poden provocar en certs casos expressions de resistència d’origen epigenètic.

Per acabar, segons els autors, el desconeixement  és  molt gran i els reptes científics i tècnics enormes.  Les aplicacions dels herbicides necessiten d’un control estricte i s’haurien d’emprar en el futur  models de simulació sobre la genètica de les poblacions per determinar les combinacions d’herbicides a fer servir.

Però com es controlarà això a una agricultura industrial mundial completament fora de mare?

Els autors no són o no volen ser conscients d’una altra agricultura que seria capaç de superar aquests reptes per una altra via, sense posar en perill el futur de tota  l’agricultura, sense crear una necessitat continuada de nous herbicides més potents i una  dependència (artificialment generada)  d’uns coneixements que cada vegada s’enfronten a reptes i situacions   més difícils  de resoldre.

Com confiar en què l’agricultura industrial,  amb tots els seus  problemes de tipus ambiental (resistència cada vegada més generalitzada a herbicides, noves plagues, disminució  esfereïdora de la diversitat genètica, contaminació de les aigües, esgotament i erosió dels sols, dependència enorme d’un petroli i gas cada vegada més cars)  sigui capaç de garantir l’abastiment  mundial d’aliments en el futur?  En un món per cert  on terres , recursos,  i uns coneixements dels quals ens volen fer dependre cada vegada més , estan  més i més concentrats en unes  poques mans. I on la distribució  justa d’aquests aliments, no s’ha assolit ni de lluny  en la situació que hem tingut  fins fa poc de sobreabundància d’aliments, i centenars  de milions de nens i adults passen gana …… En el nostre  petit món globalitzat (per als negocis).  Ens fan  jugar a tots al seu joc per fer negoci,  un  joc perillós del qual  ells mateixos no saben  moltes  de les regles

0 Responses to “L’evolució en acció: Resistència de les males herbes als herbicides”



  1. Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s





%d bloggers like this: