Conferència del Dr. Nicolás de Olea: Exposició als tòxics químics

Nicolás de Olea: Exposició als tòxics químics

Continuem en aquest butlletí la crònica de les xerrades sobre Alimentació i Salut organitzades per la Xarxa de Consum Solidari a Barcelona al mes de març passat.

El Doctor Nicolás de Olea, un dels experts mundials en investigació sobre la presència de tòxics en éssers humans, va fer esment en començar la seva exposició al primer “Atlas municipal de mortalidad por cáncer en España 1989-1998”, realitzat pel Centro Nacional de Epidemiología del Instituto de Salud Carlos III, sota la direcció de Gonzalo López Abente, que posa de manifest enormes diferències per municipis (enllaç per descarregar els informes sobre cada tipus de càncer)

El doctor va esmentar algunes dades interessants de l’estudi, com la concentració de casos de càncer de bufeta a a la província de Huelva, on hi ha un important pol d’indústria química. En canvi, la incidència de càncer gàstric és molt alta a la Rioja i al Penedès. A Granada, com a d’altres llocs, el càncer de mama augmenta des de l’any 1985 a un 3% anual. Els científics consideren que els sistemes de protecció ambiental han fracassat i van aprovar un text denunciant aquests fets anomenat

Declaració de Praga en disrupció endocrina.

Un pesticida prohibit des de l’any 1985, el DDT, continua apareixent al 100%  de les dones analitzades a l’Estat espanyol. És un compost tan persistent que es va transmetent de mares a filles durant generacions. És el contaminat més comú a la placenta a la península, tot i que n’hi ha d’altres: En els estudis epidemiològics del doctor Olea i el seu equip sobre contaminants químics a les placentes, han analitzat (de forma consentida) les placentes de mares de diferents llocs del territori de l’Estat. Els nadons neixen ja contaminats, la meitat de l’exposició es dona a l’embaràs i l’altra meitat a la lactància. (Tot i això el doctor va recordar que els estudis demostren que l’alletament proporciona uns beneficis que superen aquesta capacitat de transmetre compostos químics perjudicials)

Olea va denunciar que la indústria es mou lliurement, van apareixent de forma contínua nous compostos. Per exemple en els estudis sobre presència d’organobromats  al teixit adipós de les granadines, el doctor va trobar PBDE, PBB… També en estudis als Estats Units s’han trobat nivells alts de PFOS, com els que estan continguts en el Goretex i en el teflon . Som un embornal de compostos contaminants, l’acció reguladora de la política és baixa, aquesta regulació es fa de manera lenta per compostos individuals mentre la indústria genera lliurement nous compostos.

L’Estat espanyol es va unir al Conveni d’Estocolm al 2004, però ara al 2011 encara s’està pensant com es comencen a eliminar determinats compostos de la circulació. Ja es veu de l’enllaç que es dóna molt de temps a les empreses productores perquè en busquin alternatives, però quin serà l’efecte d’aquesta benevolència dels nostres polítics, sobre els nens que neixin els propers anys a Catalunya i de qui serà la responsabilitat dels efectes perjudicials de tots aquests compostos?

El doctor Olea també va parlar dels residus dels pesticides als aliments. Aquest és un problema molt important a les fruites i verdures, on van a parar el 51% de tots els pesticides venuts (98 000 tones a l’Estat), tot i que la superfície agrícola d’horta i fruita ocupa només el 4,65% del total a l’Estat. Notícia del diari el País que en parla.

A Almeria es troben 22000 hectàrees d’hivernacles i per tant hi ha molta gent exposada a fumigacions, i casos d’intoxicacions. Però no només s’ha de tenir en compte els casos aguts, sinó les exposicions continuades a dosis baixes de diferents productes. Fa uns anys, el doctor Gonzalo López Abente va publicar un interessant monogràfic sobre “Cáncer en agricultores” que mostrava com en aquest sector de població hi ha excessos d’una sèrie de càncers (de cervell, d’estomac, limfoma no Hodking, leucèmia, pròstata o testicle).

Olea va esmentar alguns dels insecticides, com el lindanoo l’endosulfan. Aquest últim va ser prohibit a tota Europa al 2003 però a l’Estat espanyol s’ha permès el seu ús fins el 2009 (!). Aquest també és orgànic, persistent i bioacumulable i es continua mesurant, com ha trobat el seu equip d’investigadors, a la placenta i a la llet materna de les dones de la península. A Dinamarca la baixa qualitat dels semen dels homes, de les pitjors del món, s’associa a l’exposició a l’endosulfan. Respecte la dieta mediterrània, Olea va advertir que s’ha de tenir cura quan parlem de la bondat de les fruites i verdures: hauríem de saber d’on venen i com han estat conreades.

http://fondosaludambiental.wordpress.com/lo-que-la-ciencia-sabe/sustancias-conflictivas/pesticidas/;

Olea va explicar també la dificultat  a nivell d’investigació científica de trobar la relació entre determinats contaminants i el càncer. La malaltia no ve provocada per un únic contaminant, sinó que és un efecte combinat de l’exposició a molts compostos, fins i tot a dosis baixes de cadascun d’ells.

Els alquilfenols també es troben en el 100% de les placentes estudiades, són compostos (estrogènics) que s’afegeixen als pesticides per millorar la seva introducció als teixits de  les plantes però també a molts productes industrials. Són els principals contaminants als rius i uns dels compostos responsables del canvi de sexe a peixos dels rius catalans

El Bisfenol A també és una substància que s’ha demostrat estrogènica, i que està a la base de tots els plàstics. Es fabriquen 250 000 tones a l’any i n’hi ha una fàbrica a Cartagena. A partir del proper 1 de juny finalment la Unió Europea prohibirà el Bisfenol A en els biberons. S’està relacionant el bisfenol A amb moltes malalties:

La contaminación ambiental también aumenta la diabetes, El País 15-3-11;

Bisfenol A, riesgo de diabetes

A la Xarxa de Investigació Infància i Medi Ambient es pot trobar molta informació de les investigacions del INMA de la contaminació ambiental en els nens.

Els fthalats són substàncies que es barregen amb els  plàstics per donar-los flexibilitat i per tant es troben en moltíssims productes comercials i industrials. Es separen del plàstic fàcilment i aquest fet provoca que la nostra exposició a ells sigui generalitzada amb moltes conseqüències per la salut. Es troben també al paper reciclat.

A totes aquestes substàncies tots tenim una dosi diària d’exposició (Casas et al, Ftalats  i fenols en l’orina en una població de dones embarassades i nens, Environ Int. 2011 Mar 24)

Dany reproductiu per l’exposició a Ftalats, diapositives de la conferència  de M. M. Téllez-Rojo

Definició d’ftalat a la wikipedia

Segons el epidemiòleg Joerg Ochlman, uns dels millors del món segons Olea, totes les aigües d’ampolla són estrogèniques independentment del plàstic. Els fabricants de plàstic no tenen ni idea de què estan fent servir, ja que se’ls afegeixen moltíssimes substàncies diferents (per evitar que es posi groc, o donar-los altres característiques). De fet, a partir del 14 de gener del 2011, la Comissió Europea ha establert que no es pot classificar el plàstic.

A les cremes els ftalats venen amb els parabens, que són conservants dels cosmètics, i també són disruptors endocrins. El metilparaben es troba en els estudis en el 96% de les placentes, i el 100% dels nens i nenes els tenen diàriament a la seva orina. Un grup anglès, ens explica Olea, porta anys relacionant aquests continguts amb el càncer de pit. Es troben també als filtres de raig UV, als fàrmacs, perfums…

El doctor Olea va acabar la seva xerrada recomanant els estudis del 2010 del doctor Damià Barceló sobre l’aigua d’aixeta a l’àrea de Barcelona, i el text de la Conferència de Wingspread al 1998, sobre el principi de precaució. http://www.elsevier.es/en/node/2020144 .

Som lo que Sembrem recomanem les xerrades del Nicolás de Olea, ja que són a més d’una font enorme d’informació basades en la recerca científica,  extraordinàriament divertides per l’humor que desborda aquest científic, tot i la gravetat d’allò que ens està explicant.

La Xarxa de Consum Solidari va gravar les conferències i les ha posat a la disposició de tothom. A youtube es poden trobar altres xerrades d’ell.

1 Response to “Conferència del Dr. Nicolás de Olea: Exposició als tòxics químics”



  1. 1 Bisfenol A, un altre exemple d’efectes imprevistos « Som Lo Que Sembrem Vallès Retroenllaç en 23 Setembre 2011 a les 4:43

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s





%d bloggers like this: