Banc de terres: Una resposta suficient?

Bancs de terres: una resposta suficient?

El gran derrotat del boom immobiliari i les seves seqüeles ha estat, no només la classe treballadora, sinó també els sòls, i especialment els sòls agrícoles, sobre el que ha tingut lloc aquest procés especulatiu. Però arrosseguem el problema des dels anys 60, amb la primera onada de febre constructora, que va ocupar bona part de les velles hortes de la costa mediterrània. A finals dels anys 70 s’estimava  que ja estaven ocupades 350.000 ha de regadiu a tot l’estat espanyol.

Els efectes de la expansió urbana i d’infraestructures des d’aquest punt de vista han estat fonamentalment dos: treure als pagesos i potencials pagesos fora del mercat de terres, especialment al voltant de pobles i ciutats , i consumir una bona part dels millors sòls dels que disposem.

En només vuit anys, entre 1998 i 2006, el preu de lloguer de la terra agrícola a l’estat espanyol es va incrementar un 38%, i el de compra un 70%, tot arribant a un preu mitjà a l’estat de 10.400 euros/ha. (En zones del Barcelonés el preu està en els 100 000 euros/ha). Al mateix temps, la renda agrària només es va incrementar un 6%. En aquestes condicions, tant la possible entrada de nous pagesos com la expansió de granges familiars han quedat fora de joc.

D’altra banda, el desenvolupament urbà i industrial té lloc, en bon part, sobre els millors sòls per a la producció agrícola, com a resultat també de què pobles i ciutats es van instal·lar inicialment en llocs amb suficient terra de bones condicions per alimentar als seus habitants. Donada l’escassedat de terres amb aquestes condicions, fóra una política raonable dirigir el desenvolupament urbà i d’infraestructures cap a les terres amb pitjors condicions. Però la realitat no és així, i a algunes termes municipals del Vallès, per exemple, les àrees urbanes i industrials ocupen el 13% de la superfície total però el 47% de les millors terres agrícoles.

Davant d’aquesta situació, la resposta política ha estat el silenci. Tot i que la normativa sempre (fins i tot en temps del franquisme) ha indicat la necessitat de protegir els millors sòls per la producció agrària, les institucions sempre s’han plegat las interessos del capital immobiliari, i així la normativa d’ordenació territorial ha tingut un paper més aviat ornamental.  No ha estat aliè a aquesta situació la visió del paper de l’agricultura en aquesta organització social, considerat secundari davant la resta de sectors de l’economia, i amb un rerefons de sector sempre endarrerit, cultural i tecnològicament. En aquest context, l’agricultura també ha quedat en últim lloc a l’hora del repartiment de terres en el planejament.

El desenvolupament de la normativa autonòmica, des del mateix Pla Territorial General, no ha tingut ni cap ni peus des d’aquest punt de vista, i així poques esperances queden per aquest costat. Juntament amb uns pocs Parcs Agraris, s’han començat a desenvolupar alguns Bancs de Terres, projectes en els que alguns ajuntaments i cooperatives fan de mitjancers entre propietaris que no estan interessats en continuar l’activitat agrària i que voluntàriament volen llogar les seves terres i pagesos que es volen fer càrrec d’aquestes. Els projectes inclouen també, moltes vegades, mesures de promoció dels productes agrícoles o de varietats locals.

Els Bancs de Terres responen, doncs, ni que sigui parcialment, a un dels problemes esmentats, el de l’accés dels pagesos al mercat de la terra i, per tant, el manteniment de l’activitat agrícola. En qualsevol cas, la dependència respecte de la voluntat dels propietaris pot limitar molt l’abast d’aquestes iniciatives.

Però no necessàriament solucionen els Bancs l’altra qüestió, la protecció de les millors terres per a la producció agrària. Resta per veure, si els Bancs són un primer pas en aquesta direcció, la d’afrontar el repte de posar uns límits a la expansió urbana i industrial.  Quants sòls més estem dispostas a perdre?.

————-

Enllaç a l’article recent d’Oriol Bohigas que proposa transformar el Barcelonés en una ciutat única, omplenant  els espais naturals i agrícoles restants  (sense anomenar-los) en infraestructures de transport i d’altres. Un altre cop, i sense dir-ho molt alt,  pretenen revifar el sector de la construcció a quasevol preu.  Oriol Bohigas quiere que los 36 municipios del área metropolitana de BCN sean un continuo de cemento_ que lo encierren y dejen de publicar sus barabaridades

Enllaç al documental A tornallom, sobre la lluita per salvar l’horta valenciana

0 Responses to “Banc de terres: Una resposta suficient?”



  1. Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s





%d bloggers like this: