Actualització de 27 de juliol. En mans de banquers

Per Verònica

Són diferents actualitzacions del tema de la crisi del deute grec i dels bancs europeus.

Ara ja es diu que es necessiten fins a 1 milió de milions d’euros per recapitalitzar els bancs, que cal que els bancs només acceptin rebre un 50% del deute grec.

27 de juliolUs deixo aquesta altra visió , de Vicenç Navarro, que defensa un capitalisme més just però sense posar en dubte el creixement indefinit. Per ell  el Banc Central Europeu s’hauria de transformar en un vertader Banc Europeu al servei dels ciutadans,  i hauria d’estar comprant ara eurobonus per defensar als països perifèrics dels atacs dels mercats. Ell diu que el BCE és un lobby dels bancs alemanys.

http://www.acordem.org/2011/07/25/la-crisis-de-la-deuda-publica-%C2%BFque-crisis/

En realitat, els resultats de la cimera del 21 de juliol semblem indicar que en aquest aspecte, que el BCE és un lobby dels grans bancs alemanys és cert. Però també és cert que els diners els han de posar els ciutadans alemanys.  No sé li té perquè demanar aquesta solidaritat a un ciutadà alemany, quan igual si que uns dels EEUU és més patriota, i solidari amb els seus conciutadans. Una solidaritat europea no es crea amb un mercat comú i poc més. Quan els rics, empreses i bancs  paguin el que han de pagar podem començar a demanar que els ciutadans d’uns països o regions es sacrifiquin pels altres.

Una altra cosa que vaig entendre l’altre dia: l’aportació voluntària consistia en què els bancs que volien canviaven els seus bonus de deute grec per bonus avalats pel BCE, a canvi d’acceptar unes mínimes pèrdues.

Altra cosa és que sembla ser que els bancs alemanys s’estan treient de sobre tot el deute públic espanyol..

Actualització de 22 de juliol. Banquers 14 – Europeus  0


A qui volen enganyar? Els titulars dels diaris d’avui  posa que els bancs participaran amb 50 000 euros al rescat de Grècia (quan hauria de dir al  propi rescat dels bancs) !! Després ja diuen que això és una aportació voluntària, i en altres llocs ja posa que les pèrdues poden significar 10 000 milions d’euros només, pels bancs en global. Mentre que a canvi, se li dona als Trichet i Draghi (és a dir a banquers) 440 ooo milirons d’euros públics dels europeus perquè facin tots els xanxullos quee vulguin als mercats de deute per ajudar, i refinanciar els bancs, i comprar-los o avalar-los  el deute grec (Tot i que al  País d’avui diu que el BCE el que vol fer  es vendre aquest deute grec que ha comprat, (72 000 milions d’euros fins ara))

És a dir és un rescat públic brutal dels bancs europeus amb dificultats, i ho amaguen tot sota la capa del rescat a Grècia, com si aquesta fos l’únic problema

A més de lo anterior , 109 000 milirons d’euros de diners públics van directament a Grècia (i per recapitalitzar els seus bancs!, que serien els més afectats en cas d’impagament grec)

Al País avui surt els diners reals que aportaran de veritat els bancs europeus:

“El stock de deuda reducida a través de las operaciones de refinanciación y recompra de deuda asciende a 13.500 millones”

Hauríem d’estar tots els europeus als carrers. Estem lligats de mans i peus pels banquers, els tenim al cap de les institucions (com pot ser que hagin estat fent xantatges als estats europeus durant mesos i ningú (bé, el nostre Arcadi i altres sí, però no als grans mitjans) ho hagi denunciat clarament?) I els acabem de regalar 440 000 milions de diners públics perquè facin el que els doni la gana,  remenant deutes i bonus als mercats!

A la cimera “política”  d’ahir es va convidar a varis dels grans banquers d’Europa – inclòs un dels més afectats, Ackermann del Deutsche Bank. Però com pot ser que a les reunions on es prenen les grans decisions europees hi siguin presents els banquers? Quina merda de democràcia és aquesta?

Actualització de 21 de juliol

Algunes  cosetes avui. Una, en un article periodístic (no d’opinió)  a la Vanguardia el periodista posa aquesta frase, criticant que Merkel estigui intentant involucrar al sector privat en el nou rescat a Grècia:

“El sector privado alemán ya ha participado con creces en el tema griego: sacándose la tercera parte de su riesgo griego de encima, porque el BCE y otras instituciones públicas, se lo han comprado”

Al.lucinant. Això li diu participació en el rescat!  quan s’ els està salvant, als bancs , amb diners públics, sense perdre ells ni un cèntim.

També en un altre article a la Vanguàrdia diu que fa semanes que Trichet va deixar de comprar bonus grecs (als bancs alemnays entenc!!) com una lluita cos a cos  amb  la  Merkel perquè renunciï a implicar en el rescat als bancs i inversors privats. Com dient: Si no fas el que jo dic, no ajudo (amb diners públics) als bancs alemanys comprant-los el seu deute grec.I com  fent un altre cos  a cos  als estats europeus dient-los, fareu tots fallida si no feu el que nosaltres diem (les primes de risc dels deutes soberans d’Itàlia, Espanya, van augmentar com boges quan el BCE va deixar de comprar bonus grecs als mercats)

Així que estem lligats de peus i mans pels interessos privats i els banquers

Per altra banda, el que serà el nou mandatari del Banc central Europeu, el tal Draghi, ha estat tota la seva vida al sector privat, a Goldman Sachs (això ho diu avui el País).  Quins interessos representarà i com  li podem  deixar  que gestioni els diners públics europeus? Ja porta dies defensant amb ungles i dents al sector privat i amenaçant amb una crisi en cadena si se’l vol fer participar en una reestructuració.

Avui també expliquen que Dragui va ser el que va defensar aquestes idees al Parlament Europeu fa uns dies, desgranant per primera vegada les raons de la posició tancada en banda del BCE: els CDS que us vaig explicar, i el risc de contagi a tota la economia mundial. Veritat o mentida, però és igual. No tenim perquè salvar als  bancs i no tenim perquè caure en aquests xantatges. Si el sistema s’enfonsa, ja ens espavilarem.

Per altra banda també hi ha gent que diu que certs sectors a Alemania passen d’Europa de l’Oest, i que Alemania mira més cap a l’Est i les economies emergents. I que potser per això hi ha sectors a Alemania que no els importaria que alguns països s’enfonsessin i l’euro petés

De tota manera, de les últimes notícies de la cimera sembla que han arribat a l’acord de movilitzar tones i tones de diners públics per salvar als bancs i inversors privats de la fallida de Grècia. Volen injectar diners públics perquè Grècia retorni els pagaments ara, però ja hi ha rumors que diuen que segurament aquests diners seran a fons perdut i que haurem d’acceptar nosaltres l’impagament de Grècia. És a dir, en resum: volen que tots els ciutadans d’Europa assumim l’impagament de Grècia., que tothom té clar que no pot pagar. També diuen qu s’injectaran aquests diners europeus per recapitalizar bancs a Europa,a Espanya, Itàlia… Crec que veuen que si es fa des d’Europa hi haurà menys movilitzacions i resistència dels ciutadans, excepte potser dels alemanys. Tal vegada Merkel s’acabi sacrificant i tot hagi estat un muntatge per fer veure que lluitava .

En fi, no pot ser més escandalós. Però ens seguirem creient que estem salvant a Grècia, quan ho estem fent a bancs i inversors que no estan assumint el risc de les seves inversions (que per això reben un interès!!) i dels seus jocs financers amb CDS per matenir en moviment una agònica economia mundial. Ja ho va dir Dragui al Parlament europeu: qui pagarà les assegurances d’impagament de Grècia? Estan repartides pel món en CDS. Qui les hauria de pagar no té diners per fer-ho, o  moltíssima gent perdrà els estalvis, les inversions (grans o petites) . Els bancs haurien de fer corralitos, no retornar inversions, dipòsits.  O s’haurien de posar de nou  tones de diners públics per recapitalitzar. Aquesta és la amenaça de Dragui, certa o falsa , no ho sé.

QUE NO ÉS GRÈCIA, ESTÚPID!!

Actualització de 18 de juliol (75 anys del aixecament militar que va acabar amb la República)  Llegeixo quina és la raó per la qual els poders econòmics argumenten que obligar als bancs i resta del sector privat a participar en el rescat de Grècia podria provocar un tsunami financer de l’ordre del que va fer caure a Lehman Brothers: són els CDS, dels quals recordo haver llegit alguna cosa fa 2 anys  quan es parlava de com s’havien trossejat i repartit pel món el riscos  d’impagament de les hipoteques brossa. De manera que podies comprar aquests paquests de risc i especular amb ells encara que no tinguessis hipoteca (brossa o no brossa). Doncs el mateix han fet amb el deute de Grècia, i tots aquets paquests o CDS, diuen els experts, o els interessats, sumen un capital o uns intercanvis de l’ordre de l’economia mundial. Així, diuen, si hi ha impagament de Grècia,  això s’enfonsa, però completament.

Així la cosa està entre

1. Posar ARA diners públics europeus (sobretot dels alemanys,que són els que tenen una mica) per salvar (o fer veure que salven)  Grècia per una temporadeta més. Aixó és el que defensa el Banc Central Europeu (amb Trichet al cap). Crec que hi ha una gran oposició dels ciutadans alemanys a aquesta opció i per això (i suposo en part per sentit comú o de justícia)  Merckel porta molt de temps defensant que els bancs i inversors privats assumeixin que no se’ls retornarà tots els diners invertits en deute grec

2. Fer participar als bancs i inversors privats i veure què passa. Segons ells això pot provocar una reacció en cadena mundial  i enfosar bancs i asseguradores, plans de pensions etc. Però això és el que diuen ells. I en aquest cas per salvar al capitalisme de nou caldrien tones de diners públics (que cap govern, excepte potser l’alemany i el francés, té) )

Us deixo l’article d’avui sobre els CDS, el deute grec i el risc per l’economia mundial. Vigileu que és una opinió, pressionant perrquè la banca no hagi de participar en el rescat de Grècia

http://www.elpais.com/articulo/economia/fantasma/recorre/Europa/elpepieco/20110714elpepieco_6/Tes

El que està clar és que aquest esforç didàctic que us posava ahir 17 de juliol que alguns estaven intentant,  per tal que ens empasséssim que la crisi és culpa nostra, se’l poden estalviar. Això sí, tots hauríem d’anar corrents a veure que estan fent amb els nostres diners, perquè segurament  és especular amb CDS o comprar terres en àfrica.

I consti que això dels CDS no ho acabo d’entendre. Però sí  entenc avui la gravetat de la situació i el que comparin amb Lehman Brothers i les hipoteques brossa. No van aprendre res del 2008  i han continuat fent el mateix aquests anys. El que fa vomitar és que vulguin fer creure que els ciutadans són culpables per ser ser poc  productius o tenir massa benestar.

17 de juliol. Actualització: Els inversors no assumiran part del cost de la reestructuració del deute grec. De fet ja no es vol parlar de reestructuració, i a Grècia se l’haurà de salvar amb diners públics. Una vergonya que no hauríem de permetre. Tota la discussió sobre l’assumció de pèrdues per part de la banca privada ha estat només  un exercici de distracció de cara als  ciutadans, perquè ens creiéssim que estaven mirant pels nostres interessos i no pels dels grans poders econòmics. Però no estan aquests grans poders econòmics dins dels governs, en els càrrecs de confiança, en determinats càrrecs tècnics? No està clar que hi ha portes giratòries entre el sector bancari, escoles de negocis, fundacions privades think thank i  els governs d’Europa, o com a mínim el de l’estat espanyol?

Ara, un mes després de què us pengéssim aquestes dues notícies del  15 de juny, i després que Moddys i Co hagin fet  xantatge als estats europeus  rebaixant les notes de qualificació dels deute soberans dels països perifèrics, i després també de l’allau de falses amenaces i aparent indignació dels nostres polítics, doncs dic, ara ja es tiren tots enrerra en l’exigència que la banca privada participi en el rescat de Grècia. No, ho assumirem tot els contribuents europeus: el risc i les retallades. El Banc Europeu comprarà bonus de Grècia i quan Grècia,  Portugal i Irlanda s’enfonsin, (i Espanya?), ens enfonsarem tots menys els de sempre, els invesors amb més pasta i  amb el poder.

I ara ja estan fent un esforç didàctic perquè ens ho empassem. Estan procurant convéncer-nos  que el problema ja no està en els bancs  (en el cas espanyol), en el deute immobiliari d’aquests, sinó en els deutes soberans dels països. Per tant, la culpa és dels ciutadans, de l’excés de l’estat de benestar, i no dels banquers i inversors. Banquers i inversors  que han assumit riscos pensant amb el cul, o sabent que passés el que passés hi tenien les de guanyar.

http://www.elpais.com/articulo/economia/UE/estudia/potenciar/fondo/rescate/comprar/deuda/griega/elpepieco/20110717elpepieco_2/Tes

15 de juny

Us poso dos articles, un parla de com estan negociant a Europa in extremis si incloure o no el sector privat en el rescat a Grècia (implica que bancs, fons de inversió i de pensions de tota Europa assumeixen que no els retornaran tots els diners invertits), i altre que informa de què els EEUU estan pitjor que Grècia

La crisis del euro

La eurozona pugna por encontrar el encaje del sector privado en el rescate de Grecia

Alemania se mantiene enrocada en condicionar el segundo rescate a Atenas a la inclusión de la banca.- España, Francia y el Banco Central Europeo abogan por la participación voluntaria

RICARDO MARTÍNEZ DE RITUERTO – Bruselas – 14/06/2011

Los 17 ministros de Economía de la zona euro se reunieron ayer de forma extraordinaria en Bruselas sin alcanzar ningún acuerdo. Lo hicieron -y lo volverán a hacer en una reunión el próximo domingo, según anunció ayer el ministro de Finanzas belga, Didier Reynders- acuciados por la presión de la crisis griega. Buscan una solución de socorro a Atenas con participación del sector privado que no sea considerada por los mercados como una quiebra técnica disfrazada.

Cómo evitar lo que desencadenaría un tsunami financiero era el tema de debate, si bien a la entrada las posiciones de los partidarios de implicar por la fuerza en el rescate heleno al sector privado (capitaneados por Alemania, cuyas tesis dan pábulo a la insolvencia griega y con ella al cuestionamiento de la eurozona por los mercados) y quienes abogaban por la gradualidad de la participación voluntaria (Banco Central Europeo, Francia, Bélgica y España, entre otros) estaban firmemente delineadas. La vicepresidente española, Elena Salgado, apuntó, sin detallar, que hay soluciones intermedias.

La reunión deriva de la certidumbre de que los 110.000 millones comprometidos el año pasado por la UE y por el FMI para sacar a Grecia del agujero son claramente insuficientes y que harán falta más millones, se habla de otros 105.000, y alargar durante años el tiempo de estancia en la UVI financiera de Atenas antes de que el paciente puede recuperarse, como todos dicen desear.

El italiano Mario Draghi, presidente del Banco de Italia y próximo presidente del Banco Central Europeo (BCE), que ayer compareció ante la Eurocámara para pasar su primer examen, recordó cómo a principios de los años 90 su país padeció una crisis más grave aún que la de hoy Grecia y cómo se salvó gracias a reformas estructurales que necesitaron su tiempo para hacer efecto. Italia no es un ejemplo tranquilizador, pero ante la presente situación todo vale. Como el propio Draghi apuntó: “Debemos creer” en que el plan de salvación de Grecia acabará con bien.

El alemán Wolfgang Schäuble llegó a la reunión con sus colegas sin ceder un milímetro en sus posiciones. Y así salió. El encuentro, dijo al término del mismo, se cerró “sin progresos”. “No hay resultados”, remachó. Si los hay al final, pueden llevar tiempo. El ministro luxemburgués Luc Frieden aseguró incluso que las discusiones pueden llegar a julio. Berlín ayudará a Atenas, naturalmente, “pero está claro que la participación del sector privado es un elemento de un programa adicional”. Es decir, que el sector privado (banca, aseguradores y fondos de inversión y de pensiones) debe soportar ineludiblemente parte del esfuerzo.

La idea del socorro privado, que nació como una posibilidad hace meses, está ya consolidada y el debate se centra en si hacer obligatoria esa intervención privada (escuela alemana) o permitirla de forma voluntaria (BCE y la mayoría de los socios). Entre ambas posturas se busca el punto de equilibrio. “La mayoría de los países han indicado que es crucial algún tipo de participación del sector privado”, declaró al llegar a la reunión el ministro finlandés, miembro de un Gobierno duro con Grecia y alineado con Berlín hasta que ayer mostró flexibilidad. “Quiero subrayar que hay que evitar a toda costa una nueva crisis financiera”, dijo. Y añadió: “El equilibrio es muy difícil”.

Ese difícil equilibrio es el que busca el BCE. Jean-Claude Trichet asistió a la reunión para recordar que todo lo que no sea permitir la participación voluntaria es poner al euro al borde del despeñadero. Draghi, continuador de los principios establecidos por Trichet, dejó claro en la Eurocámara que cambiar las obligaciones públicas en manos del sector privado por otras cuyo periodo de maduración se alargará hasta siete años, como quiere Alemania, abre demasiados interrogantes.

“No he comprendido si este cambio sería voluntario o no”, dijo sibilinamente, antes de aplicar la daga: “Los costes de una suspensión superarían a los beneficios y no irían a la raíz de la crisis de la deuda”. Si a eso se añade que la zona euro “no sabe cómo gestionar una quiebra de deuda soberana” y que tal quiebra tendría efecto dominó, la UE se encontraría frente a “unos mercados encantados de explotar una situación mal gestionada”.

Draghi valoró como alternativa a las ambiciones alemanas la llamada Iniciativa de Viena, que toma su nombre del apoyo de la banca austriaca a sus filiales en los países de la Ampliación, su área natural de expansión, durante la crisis financiera. Este enfoque pasa por comprometerse en la compra de nuevos bonos griegos conforme se vayan cumpliendo los plazos de los existente. “Aquí hay básicamente dos iniciativas en discusión”, dijo Draghi. “Una es la Iniciativa de Viena, que a mí me parece totalmente voluntaria”. Francia y España están a favor de esa salida. Salgado se refirió explícitamente a ella.

Un analista apuntaba que alguien tendrá que ceder para evitar una crisis financiera a gran escala y Salgado declaró que en la mesa “hay dos opciones, entre otras”, aunque “todo tiene ventajas e inconvenientes”. La reunión de ayer buscaba tantear soluciones porque nadie quiere llegar con el conflicto abierto al Consejo Europeo de los días 23 y 24.

El fondo Pimco dice que EE UU está peor que Grecia

Bill Gross no es de los que sueltan los comentarios porque sí. El fundador del fondo Pimco, el mayor gestor de bonos del mundo, advirtió ayer de que la situación financiera de EE UU es mucho peor que la de Grecia y la de otros países europeos que tienen la deuda disparada. Y puso cifra a la preocupación que dominan en la comunidad financiera: 100 billones de dólares (56,2 billones de euros)

El reputado inversor explicó que el grueso del debate público sobre el desafío fiscal estadounidense está rotando sobre su deuda nacional, que el mes pasado tocó el techo legal de los 14,3 billones. Pero a esa cantidad dice hay que sumar los 50 billones en pagos futuros de los programas públicos de asistencia sanitaria (Medicaid y Medicare) y de pensiones (Social Security).

Gross completa el cálculo con la deuda del rescate del sistema financiero hace tres años. El gestor hizo el comentario en una entrevista en la CNBC. El presidente de la Reserva Federal, Ben Bernanke, ya dijo que la posición fiscal de EE UU es “insostenible”.

0 Responses to “Actualització de 27 de juliol. En mans de banquers”



  1. Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s





%d bloggers like this: