Agricultors rebels. Experiències d’agricultura basada en la permacultura amb animals.

La permacultura dóna per acabat el debat carn-vegà, promovent l’anarquia.  Ressenya dels llibres ‘Meat: A Benign Extravagance’ de Simon Fairlee i ‘Permaculture: A Practical Guide to Small-Scale Integrative Farming and Gardening’ de Sepp Holzer

Arguments de pagesos rebels a favor d’una agricultura  de petites – o grans – finques amb animals

Mentre que el regnat de Bush pot ser descrit com una guerra contra la intimitat, el d’Obama és clarament una guerra contra la llibertat dels aliments. Avancen aquests dies els arrestos de l’administració ‘Monsanto’ envers dels agricultors orgànics i distribuïdors, amb confiscació i destrucció d’aliments saludables que es cultiven de forma sostenible. Però la tirania no és exclusiva dels Estats Units:  arreu del món, els agricultors orgànics sostenibles estan sent atacats pels grans actors de l’agronegoci  que, a través dels governs i els acords comercials, són els que regulen la seva activitat i estan destruint el medi ambient en el procés. Dos camperols que argumenten en contra de la “hiper-regulació ecocida” són Simon Fairlee d’Anglaterra i Sepp Holzer d’Àustria. Tots dos han escrit llibres fonamentals que haurien d’estar a les prestatgeries de totes les persones que conreen i es preocupen per l’impacte de l’agricultura en la biosfera.

Al seu llibre ‘Meat: A Benign Extravagance’ (Carn: Una Extravagància Benigna), Simon Fairlee demostra de manera exitosa que la cria d’animals ha de ser part de qualsevol granja sostenible, fent servir la permacultura (sistema que imita la natura i va “més enllà de simplement ecològic”). “Permacultura” és l’abreviatura “d’agricultura permanent” – permet ecosistemes agrícoles dissenyats per ser autosuficients. Practica l’anarquia natural. L’agricultor d’Ohio Gene Logsdon, autor del llibre ‘Holy Shit’ and ‘The Contrary Farmer’ (Excrement Sagrat, i l’Agricultor Contrari), ha escrit el pròleg de ‘Extravagància Benigna’. Està d’acord en que la seguretat alimentària “està sent soscavada per persones ben intencionades de totes les tendències, que sense un coneixement suficient exigeixen normes i reglaments en matèria d’aliments.” L’ús d’animals a l’agricultura sostenible ja ha estat àmpliament recolzat en camps d’agricultura alternativa. El que és nou és la impressionant conclusió de què els animals protegeixen de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH). No ha arribat a aquesta conclusió amb facilitat, ell està d’acord que menys producció de carn és necessaria, però el seu estudi mostra les exageracions fetes per l’Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), tantes vegades repetides al món vegà sobre la ineficiència de produir cultius per alimentar al bestiar. En el seu lloc, es troba que els animals poden ser el substitut dels combustibles fòssils. Per reduir els GEH, lògicament, s’ha de reduir l’ús de combustibles fòssils (i per tant maquinària, fertilitzants, pesticides, gran distribució..)

Encara que es centra en l’ètica mediambiental de la cria d’animals, ‘l’Extravagància Benigna’ també relata l’històric canvi des d’una societat de pastors cap a una societat de corrals urbans i finalment granges de monocultiu que s’estenen arreu. Avui dia el sistema d’agricultura industrialitzada ha separat els animals dels vegetals, amb el resultat d’un excés d’excrements d’animal concentrats en un sol lloc, i no suficient fertilitzants a l’altre. Aquesta separació crea llacunes tòxiques en un extrem i la necessitat de fertilitzants sintètics, pesticides, combustibles fòssils i maquinària, a l’altre. Gran part del debat vegà de no fer servir animals es centra en la ineficiència de l’ús del sòl en el cultiu d’aliments per alimentar els animals. També mostra la xifra errònia de 10:1 com a quantitat de terra necessària per als animals en comparació amb el conreu de vegetals per aconseguir la paritat de nutrició. Però quan s’afegeix en el recorregut dels aliments, la necessitat de fertilitzants sintètics, pesticides, combustibles fòssils i maquinària a les finques que no fan servir animals, i en resta el cost d’oportunitat per a l’ús secundari de bestiar boví en el comerç de cuirs, productes làctics i altres productes de valor afegit, a més de la dificultat de calcular el valor de la calidesa i la companyia proporcionada pels animals de granja, calcula que la figura de l’eficiència real és 2:1. “El transport d’aliments no pot ser massa extravagant en el seu consum d’energia [que representa al voltant del 10-15% dels gasos d’efecte hivernacle], que està densament implicat en un sistema centralitzat de distribució.” És en un sistema descentralitzat on la seguretat alimentària és major i els gasos d’efecte hivernacle es redueixen. Els seus càlculs i arguments abasten diversos capítols. Dos refuten l’absurda i enganyosa afirmació de la FAO de que els pets de les vaques representen el 18% dels gasos d’efecte hivernacle. Fairlee té el seu propi argument, però probablement hauria apreciat l’informe d’Olivier De Schutter, sobre l’agroecologia i el Dret a l’Alimentació, que es va publicar més tard. De Schutter és el Reporter Especial de les Nacions Unides sobre el Dret a l’Alimentació, rebutja l’agricultura industrialitzada, i mostra com les petites explotacions i les granges mixtes produeixen més aliments i milloren la terra. Incloent les fonts revisades, Fairlee també utilitza la informació de ‘EatWild.com’, un lloc per “herbívors racionals”, així com les teories Joel Salatin i Michael Pollan ‘El dilema de l’Omnívor’. Part de la seva equació reconeix que els agricultors de subsistència – que són principalment dones – utilitzen animals per augmentar la productivitat agrícola (a través dels fems), com animals de tir en comptes de tractors, i per millorar l’alimentació de les seves famílies proporcionant productes secundaris com ous, llet, roba i altres productes de valor afegit. I, assenyala, que la ramaderia salva al mon nòmada sense terra de morir de fam. “Mentre que la carn és un luxe dels rics, pels pobres és una necessitat”, escriu. “El seixanta per cent de totes les cases rurals en els països pobres crien bestiar.”

Aquells que volen saltar-se els arguments estadístics i l’exposició dels enganys utilitzats per promoure l’agricultura industrial no s’han de perdre el capítol 15: The Great Divide. És aquí on el debat carn vs veganisme és dissenyat i consolidat en el sentit comú. Tan si són conscients o no, els vegans promouen les granges industrials al oposar-se a la utilització de bestiar.

Un altre canvi de paradigma, implica el concepte de la “Tragèdia dels Comuns”, on refuta amb la “Tragèdia de la Tecnologia”, que és la única culpable de que s’hagi esgotat l’ estoc de peixos a l’oceà. Reprodueix al llibre un gràfic fascinant, preparat originalment per David Thompson de la FAO, on exposa la ineficàcia de la pesca industrial en comparació amb la pesca artesana: L’últim capítol detalla la seva visió d’una economia de permacultura, en la que veu més arbres, uns quants animals i una societat re-ruralitzada. Si bé gran part del seu llibre està escrit amb humor, i els lectors podran gaudir de les seves referències a les pifiades contínues – dels opositors mundials de l’agricultura ecològica – és aquest últim capítol el que revela el geni de Fairlee. Convincentment argumenta que la fam no és causada per “la ineficient cria d’animals desplaçant a les granges de ramaderia eficient”. “El conflicte”, diu, “sorgeix quan el simbiòtic ús del sòl és usurpat pel monocultiu dissenyat per l’exportació.” Sepp Holzer no pot estar més d’acord. Ha estat descrit com la “contrapart europea” de l’Australià Bill Mollison i el Japonès Masanobu Fukuoka – “Ja que els tres de forma independent han descobert maneres de treballar amb la natura que estalvien diners, mà d’obra i no degraden el medi ambient, sinó que en realitat el milloren.” Al llibre de Sepp Holzer ‘Permacultura: Guia Pràctica per a la Petita Agricultura i Jardineria Integrativa’, ofereix l’ensenyament pràctic amb una excepció: cada sistema de permacultura és únic. El jardiner o agricultor ha de comprendre tots els factors que intervenen en completar un ecosistema autosuficient, incloent aigua, vent, sol, sòl, fauna i terreny, així com el clima i les fonts properes de contaminació que afecten a tot això. Les seves 110 hectàrees de granja alpina a Àustria es situen entre els 1000-1500 metres d’altura. Amb 10.000 arbres fruiters i nogueres, 30 tipus diferents de patates, gran varietat de cereals, bolets, verdures, herbes i flors silvestres, així com bestiar domèstic i salvatge, porcs, gallines, serps… “Una vegada he plantat, no faig absolutament res”, diu Holzer. “En realitat és només la naturalesa treballant per si mateixa, no desherbo, no podo, no rego, no fertilitzo, no tiro pesticides”. Després d’haver practicat la seva pròpia forma de permacultura des de fa 50 anys, sap del que parla. En canvi, modifica el paisatge fent terrasses, posant lloses de pedra gegants, i més de 70 estanys per dirigir el vent, l’aigua, l’energia solar, i el terreny per donar suport de manera permanent al sistema. Ni un sol metre quadrat de terreny d’en Holzer alberga només un tipus de planta. Als cinc anys, es va assabentar que a mesura que la varietat de plantes augmenta, els paràsits es redueixen i l’ecosistema es torna estable. Quan va ser adult, es va adonar que la majoria del que va aprendre sobre agricultura a la universitat i als llibres, estaven destruint la finca que va heretar dels seus pares. Es va rebel·lar. A la seva autobiografia, ‘L’Agricultor Rebel’, relata la seva lluita contra els reguladors ignorants i les lleis que estaven arruïnant les seves collites. Ha lluitat durant dècades contra les agències reguladores, s’ha vist embolicat en litigis i multes diverses vegades, i ha estat amenaçat d’anar a la presó. Un exemple que li va costar una multa va ser la seva negativa a podar els seus arbres segons les regulacions establertes. Es va adonar que l’únic arbre d’albercoc que suportava bé l’hivern, on les temperatures poden baixar fins als -34° C, era el que ell no havia podat. La longitud de les branques sense tallar li va permetre caure prou com per tocar el terra, donant-li suport, mentre que la neu lliscava fora. Les branques dels arbres podats es van trencar sota el pes de la neu, matant els arbres. El llibre de Sepp Holzer és ple de fotografies, diagrames i instruccions detallades sobre cada aspecte del seu sistema d’explotació mixta que augmenta la riquesa i la qualitat de la seva terra. Va més enllà d’un sistema ecològic, al imitar la natura en tots els aspectes des de camins naturals i edificis, als pesticides naturals (com el bàlsam d’ossos casolà utilitzat per protegir els seus arbres) a les plantes que acompanya amb vermicultura, i molt més. Les instruccions no es limiten únicament a les grans explotacions. Descriu i mostra diagrames de jardins en terrasses i petits jardins de barri on es pot alimentar a famílies o barris sencers. I, per descomptat, les teories s’apliquen tant a granges com a jardins. Gairebé tot el que fa és diferent del que la majoria de nosaltres hem aprés – fins i tot la forma de plantar els arbres. La majoria de nosaltres comprem un petit arbre amb un pam de terra cobert d’arpillera, però els seu són quadrats amb plantes que acompanyen la base de l’arbre. Entre els diversos vídeos gratis sobre les tècniques de Holzer, aquest és probablement el millor. Una cosa està clara al seu llibre; Holzer mai faria agricultura sense animals, ja que són part de l’obra de la natura. “El bestiar té un paper important en un sistema de permacultura, el bestiar no només ofereix treball d’alta qualitat, també són laboriosos i agradables… Realment els animals treballen per mi, afluixant el terra i llaurant les meves terrasses”. I, porten agregat el fertilitzant en forma de fems. Igual que Joel Salatin a la seva Granja Polyface, Holzer de forma racional deixa pastar el seu bestiar en diferents prats per assegurar que no pasturen en excés ni en defecte. També conrea plantes verinoses, perquè ha observat que els animals que pateixen de diarrea se les mengen deliberadament. Ja no necessita desparasitar als seus animals. “El fet de que sigui necessari esdevenir un ‘rebel’ per portar una granja en harmonia amb la natura és molt trist!” Molts estarien d’acord. La joia ve de practicar un enfocament holístic al fer créixer el propi menjar, diu, proporcionant independència i aliments saludables a través d’un entorn enriquit en comptes d’empobrit. És aquesta l’anarquia que salvarà el medi ambient i alimentarà el món.

Traducció i resum de la Lara (Som lo que Sembrem)

Per Rady Ananda, especialtiada en Recursos Naturals i administra els webs Food Freedom i COTO Report. Article original: https://coto2.wordpress.com/2011/08/07/permaculture-ends-meat-vegan-debate-promotes-anarchy/ ————————————– Permaculture ends meat-vegan debate, promotes anarchy Posted on 7 August, 2011 by Rady| 2 Comments By Rady Ananda Review of Meat: A Benign Extravagance by Simon Fairlee (2010, 322 pp.); and Sepp Holzer’s Permaculture: A Practical Guide to Small-Scale Integrative Farming and Gardening by Sepp Holzer (English version 2011, 232 pp.) Notice: PBS is rebroadcasting Food, Inc.on Tuesday, August 9 and is kicking off its new Food site. Check local listings here. While the Bush reign may be described as a war on privacy, Obama’s is clearly a war on food freedom.* As his Monsanto administration arrests organic farmers and distributors, seizing and destroying healthy foods privately contracted and sustainably grown, this tyranny is not unique to the United States. All over the world, organic, sustainable farmers are under attack by large agribiz actors who, through government and trade agreements, are regulating them out of business and destroying the environment in the process. Two farmers arguing against ecocidal hyper-regulation and “conventional” and “orthodox organic” farming are Simon Fairlee of England and Sepp Holzer of Austria. Both have written seminal books that should grace the bookshelves of everyone who gardens, farms or cares about the impact of agriculture on the biosphere. In Meat: A Benign Extravagance, Simon Fairlee successfully proves that animal husbandry must be part of any sustainable farm, but used under a permaculture system (that which mimics nature and is “beyond organic”). “Permaculture” is short for “permanent agriculture” – agricultural ecosystems that are designed to be self-sustaining. It practices natural anarchy. Ohio farmer Gene Logsdon, who authored Holy Shit and The Contrary Farmer, wrote the forward to Benign Extravagance. In it, he agrees that food security “is being undermined by well-intentioned people of all persuasions who are demanding rules and regulations in food matters without enough knowledge.” The use of animals for sustainable farming has long been supported in the alternative ag field. What’s new is Fairlee’s stunning conclusion that animals protect against greenhouse gas emissions (GHGs), turning expert conclusions on their head. He doesn’t reach this conclusion easily, and he agrees that fewer food animals are needed, but his research exposes the gross exaggerations made by the UN’s Food and Agriculture Organization (FAO), oft-repeated in the vegan world. Instead, he finds that animals are being scapegoated by fossil-fuel users. To reduce GHGs, he charges logically, reduce fossil fuel use. Though it focuses on the environmental ethics of raising animals, Benign Extravagance also chronicles the historical move away from a pastoral society to urbanized stockyards and monocultured farms that spread for miles. Today’s industrialized ag system has separated animals from vegetables, with a result of too much animal waste concentrated in one place, and not enough fertilizer in the other. This bifurcation creates toxic ponds at one end and the need for oil-based synthetic fertilizer and pesticides, as well as fossil-fuel using machinery, at the other. An interesting tidbit reveals that Wall Street got its name because, at the time, imported pigs roamed free on Manhattan island, requiring a stockade to keep them off the farms. If only it were just as easy to keep the piggish banksters out of food speculation. Other tidbits include how the tsetse fly and the Bubonic Plague guided which animals and crops were raised where. Fairlee postulates that the interests of agribiz and vegans will converge over lab-cultured meat and spends a little time bewailing transhumanism – a genetically and technically altered human. Much of the vegan debate for no animals centers on the inefficiency of land use in growing food to feed the stock animals. The oft-quoted and, he shows, erroneous figure is 10:1 – the amount of land needed for animals versus vegetables to achieve nutritional parity. But when adding in food miles, the need for synthetic fertilizer, pesticides, and fossil-fuel machinery on farms that don’t use animals, and when subtracting the opportunity cost for secondary use of cattle in the trade of hides, value-added dairy products, plus the hard-to-calculate value of warmth and companionship provided by farm animals, the real efficiency figure is 1.2:1, he calculates. “Food miles may not be over-extravagant in their energy use [accounting for about 10-15% of GHGs], but they are thickly implicated in a centralized distribution system.” It is in a decentralized system that food security is increased and GHGs are reduced. His calculations and arguments span several chapters. Two refute the absurd and deceptive FAO claim that cow farts account for 18% of GHGs. Fairlee holds his own on this argument, but probably would have appreciated having Olivier De Schutter’s report, Agroecology and the Right to Food, which was published later. De Schutter is the United Nations Special Rapporteur on the Right to Food who rejects industrialized farming, instead showing how small, mixed farms provide more food and improve the land. Including peer-reviewed sources, Fairlee also availed himself of information at EatWild.com, a site for “rational grazers,” as well as Joel Salatin’s theories and Michael Pollan’s The Omnivore’s Dilemma. Part of his equation acknowledges that the world’s subsistence farmers – who are primarily women – all use animals to boost farm productivity (via manure), as draft animals instead of tractors, and to enhance their family’s food security by providing secondary products like eggs, milk, clothing and other value-added products. And, he points out, herding also saves the world’s landless nomads from starvation. “While meat is a luxury of the rich, it is a necessity of the poor,” he writes. “Sixty percent of all rural households in poor countries keep livestock.” Those who want to skip the statistical arguments and exposure of deceptions used to promote industrial farming should not miss Chapter 15: The Great Divide. It is here that an overview of the meat vs. vegan debate is laid out and cemented in common sense. Whether they are aware of it or not, vegans promote factory farms by opposing livestock. Another paradigm shift he urges involves the concept of the “Tragedy of the Commons” that he refutes with the “Tragedy of Technology,” which is solely to blame for depleted ocean stocks. One fascinating chart reproduced in the book was originally prepared by David Thompson of the FAO, who exposed the gross inefficiency of industrial fishing compared to small fisheries. Below is a slightly updated version: His final chapter details his vision of a permaculture economy where he sees more trees, fewer animals and a re-ruralized society. While much of his book is written with humor, and readers will enjoy his continual GOOF references – global opponents of organic farming – it is this last chapter that reveals Fairlee’s genius. He convincingly argues that famine is not caused by “inefficient animal husbandry displacing efficient” farms. “The conflict” he says, “arises when symbiotic land use is usurped for monoculture designed for export.” Sepp Holzer couldn’t agree more. He has been described as the “European counterpart” to Australia’s Bill Mollison and Japan’s Masanobu Fukuoka – “as all three independently discovered ways of working with nature that save money and labour and that don’t degrade the environment, but actually improve it. In Sepp Holzer’s Permaculture: A Practical Guide to all-Scale Integrative Farming and Gardening, he provides practical hands-on instruction with a caveat: Each permaculture system is unique. The gardener or farmer must understand all the factors that go into completing a self-sustaining ecosystem, including water, wind, sun, soil, wildlife and terrain, as well as climate and nearby pollution sources that impact all of this. His 110-acre alpine farm in Austria sits between 3,300 and 4,900 feet in altitude (1,000-1,500 meters). It supports 10,000 fruit and nut trees, 30 different types of potatoes, a variety of grains, mushrooms, vegetables, herbs and wildflowers, as well as domestic and wild cattle, pigs, chickens, introduced snakes and even alpine crocodiles at one time. “Once planted, I do absolutely nothing,” Holzer told Reuters. “It really is just nature working for itself – no weeding, no pruning, no watering, no fertiliser, no pesticides.” Having practiced his own brand of permaculture for 50 years, he knows of what he speaks. Instead, he modified the landscape with terraces, giant stone slabs, and over 70 ponds to direct wind, water, solar energy, and the terrain to permanently support the system. Not one square meter of Holzer’s ground hosts only one type of plant. Starting from the age of five, he learned that as plant variety increases, parasites are reduced and the ecosystem becomes stable. As an adult, he realized that most of what he learned in agriculture college and books was destroying the farm he inherited from his parents. He rebelled. His autobiography, The Rebel Farmer, chronicles his battles against ignorant regulators whose rules were ruining his yields. He has fought regulatory agencies for decades, being mired in litigation and fined several times, and threatened with imprisonment. One example that cost him in fines involved his refusal to prune his trees as regulated. He noticed that the only apricot tree faring well during the winter, where temperatures can drop to -29 °F (-34 °C), was the one he had not pruned. The length of the uncut branches allowed them to droop enough to touch the ground, providing support while the snow slid off. The branches of the pruned trees broke under the weight of the snow, killing the trees. Sepp Holzer’s Permaculture is filled with photos, diagrams and detailed instructions on every aspect of his mixed-farm system that increased his wealth and the quality of his land. It exemplifies “beyond organic” by mimicking nature in every aspect from natural roads and buildings to natural pesticides (like his homemade bone salve used to protect his trees) to companion plants to vermiculture, and much more. Instructions aren’t limited to large farms, either. He describes and diagrams balcony gardens and small town gardens that can feed families or whole neighbourhoods. And, of course, his theories apply to both farms and gardens. Nearly everything he does is different from what most of us learn – even how to plant trees. Most of us buy a small tree with a root ball covered in burlap, but his are square with companion plants at the base of the tree. Among several free videos of or about Holzer’s techniques, this one is probably best. One thing is clear from his book; Holzer would never farm without animals, as they are a part of the play of nature. “Livestock play a large role in a permaculture system; they do not just provide high-quality produce, they are also industrious and pleasant workers…. The animals actually work for me by loosening the soil and tilling my terraces.” And, they bring the added fertilizer in the form of manure. Like Joel Salatin on his Polyface Farm, Holzer rationally grazes his animals on various paddocks to ensure no one spot is over- or under-grazed. He also grows poisonous plants because he’s observed that animals suffering from diarrhea will deliberately eat them. He no longer has to worm his animals. “The fact that it is actually necessary to become a ‘rebel’ to run a farm in harmony with nature is very sad!” Many would agree. The joy comes in practicing a holistic approach when growing your own food, he says, giving you independence and healthy foods from an environment that is enriched rather than depleted. It is this very anarchy that will save the environment and feed the world.