Els arbres transgènics no són la solució al canvi climàtic

ELS ARBRES TRANSGÈNICS NO SÓN LA SOLUCIÓ AL CANVI CLIMÀTIC

Traducció de la Lara d’una excel·lent entrevista

La directora executiva de projecte Global Justice Ecology i coordinadora de la campanya STOP GE Trees, Anne Petermann després d’haver assistir a la Convenció Tree Biotechnology 2011 a Brasil, ens explica les amenaces d’aquesta tecnologia i la seva relació amb les estratègies de les multinacionals per mitigar el canvi climàtic. A continuació la traducció de l’entrevista:

– Què és un arbre genèticament modificat?

És un arbre que al igual a altres tipus de plantacions GM (genèticament modificades), se li ha introduït material genètic d’una altra espècie amb la que no comparteix cap parentesc, amb l’objectiu que faci unes coses concretes com créixer més ràpid o ser resistent a herbicida, a insectes o a baixes temperatures. Per tant és un arbre que té uns gens aliens que no se sap com reaccionarà un cop alliberat al medi ambient.

– Què tenen a veure els arbres GM amb el canvi climàtic?

Tot comença amb una definició de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) bastant equivocada, que bàsicament diu: sempre que hi hagi deu arbres en una hectàrea de terra, pot ser anomenat bosc. Per tant segons aquesta errònia definició de bosc, qualsevol monocultiu d’arbres pot ser denominat bosc, encara que no tingui en realitat res a veure amb el que en realitat significa un bosc, en quant a biodiversitat, fauna i flora o per totes les coses extraordinàries que els boscos fan. A la Convenció Marc de l’ONU sobre Canvi Climàtic el 2003 a Milà, es va prendre la decisió que els projectes de fixació de CO2 podrien incorporar arbres genèticament modificats. Per tant l’ONU és bastant explícita en què els arbres GM es poden fer servir per mitigar el canvi climàtic.

– Quina és la relació entre arbres transgènics i mitigació del canvi climàtic en base als boscos?

Els boscos GM es volen fer servir de diferents maneres. Per començar com a embornals de carboni (llocs on acumular CO2), els arbres es pretenen modificar per a que dipositin CO2 més ràpid o de forma més segura o d’alguna manera suposadament superior a la que ho fan els boscos convencionals. Una altre funció és fer electricitat a partir de biomassa, encara que suposa unes emissions molt més elevades fins i tot que les del carbó, però la indústria intenta pretendre que emet menys emissions que els combustibles fòssils. També els volen fer servir per fabricar tot tipus de productes químics, tèxtils i fins i tot combustibles líquids, a més a més de paper o fusta i tot això està sent justificat sota el paraigües de la mitigació del canvi climàtic. Per tant, estan dient que fer servir arbres en lloc de combustibles fòssils per fabricar tot això serà molt millor pel clima, quan simplement no és veritat.

– El que dius és que tenim aquests monocultius d’arbres que no son un bosc en absolut, i s’estan aprofitant de les polítiques en canvi climàtic per rebre compensacions en emissions de carboni. Explica quin és el problema des del teu punt de vista.

En l’actualitat els monocultius no GM per la indústria de la fusta, són ja un problema a tot arreu del planeta, perquè en gran part substitueixen el bosc original i desplacen la fauna i flora silvestre així com a les comunitats que hi viuen. El que volen fer ara és afegir arbres GM, cosa que no s’ha fet enlloc excepte a la Xina i això serà la font d’una sèrie de nous problemes. Però essencialment volen fer servir aquests monocultius per acumular carboni i fabricar productes que fins ara s’estan fent amb combustibles fòssils

– Pels que no en sabem del tema tot això no sembla tant malament. Quin es el problema?

Bé, la tendència que ja hem observat amb les plantacions que ja existeixen és que reemplacen els boscos natius. Els boscos ens proporciones múltiples beneficis positius com la neteja de l’aire, la de l’aigua, proporcionen biodiversitat, menjar, refugi i medecines per les comunitats que els habiten i totes les coses increïbles que els boscos autòctons fan. Les plantacions de monocultiu d’arbres han estat reemplaçant aquests boscos a un ritme astronòmic sobretot en zones tropicals i subtropicals. El que hem observat és la desaparició de biodiversitat, la pèrdua d’aigua de qualitat, perquè les plantacions són fumigades amb múltiples agrotòxics com herbicides, insecticides i fertilitzants químics. Per tant estem perdent aquests boscos tan importants i estan sent reemplaçats essencialment per l’equivalent a un camp de blat de moro fet d’arbres. S’han fet estudis que mostren que els boscos autòctons, degut a que tenen tots aquests altres components i no només arbres sinó vegetació, terres molt riques; acumulen quatre vegades més diòxid de carboni que els monocultius d’arbres per a la producció de fusta. Per tant quan destruïm un bosc per posar una plantació d’arbres, encara que hi ha arbres creixent, reduïm dràsticament l’habilitat d’aquesta terra per emmagatzemar CO2

– Dius que la Revolució Verda i l’ús de la biotecnologia a l’agricultura ha tingut un gran impacte negatiu, ho pots explicar?

A la indústria li agrada argumentar que els cultius GM son un exemple de lo meravellosa que pot ser la biotecnologia en arbres, quan la realitat és que els cultius GM han destruït de forma extrema moltes terres degut a l’ús excessiu d’agrotòxics que han reduït la fertilitat, han contaminat l’aigua i estan fent que la productivitat estigui caient en comparació amb els cultius no GM. Al Brasil per exemple la soja transgènica que va ser introduïda fa 10-15 anys enrere, ha causat la contaminació massiva de l’aigua, terribles malalties a les comunitats rurals i la productivitat està en realitat decaient perquè aquests cultius tenen molts problemes associats com el problema no anticipat del desenvolupament de resistència a l’herbicida Round Up Ready en els cultius transgènics. El fet que es puguin aplicar grans quantitats d’herbicida tòxic ha provocat que les plantacions ara siguin també molt susceptibles a fongs. Per tant s’estan trobant amb gran quantitat de nous problemes a l’agricultura que no són gens positius a l’hora de valorar el que pot passar amb les plantacions d’arbres GM

 – Tot just has tornat de la Convenció sobre Biotecnologia en Arbres realitzada al Brasil. Un dels conferenciants va dir que incrementar la producció d’eucaliptus GM proporcionarà més fusta, en menys superfície de terra i això servirà per protegir els boscos autòctons. Quina és la teva resposta a tot això?

L’empresa d’arbres transgènics anomenada ArborGen’s situada a Carolina del Sud als EEUU i que està negociant contractes amb el govern, defensa el lema “més producció d’arbres en menys superfície” per reduir la pressió sobre els boscos autòctons. Això és una mentida que han escampat des del començament de la introducció de campanyes per promocionar els arbres GM. El que no s’està dient és que al mateix temps que s’incrementa la producció d’arbres també s’està fomentant el consum exponencial de fusta per tots aquests nous productes que he mencionat (fusta per electricitat, combustibles líquids, químics, tèxtil, plàstics, etc…). Per tant poden incrementar la producció però no poden augmentar la productivitat fins als nivells que la nova demanda generarà, sense la necessitat de guanyar terreny als boscos natius de creixement més lent. Aquesta és la trajectòria que ja hem observat arreu del món on els monocultius d’arbres han anat substituint els boscos originals. I això és el que continuarà passant a menys que ho aturem. Hem de reduir la demanda de fusta arreu del món i no incrementar-la exponencialment com pretén la indústria.

– Un altre dels arguments dels que defensen les plantacions d’eucaliptus GM es que poden reduir la utilització d’agroquímics. És cert?

No tinc ni idea d’on ha sortit aquesta informació. En el cas del monocultiu d’eucaliptus portat per l’empresa Veracel a Bahia Brasil i segons el guia turístic, les plantacions són fumigades tres cops amb herbicida Round Up, també les fumiguen amb insecticides per mantenir controlada la infestació de formigues, sense mencionar els fertilitzants químics basats en un polímer del petroli que s’aplica quan planten la llavor. Per tant el cultiu està recobert de químics i no entenc d’on ha pogut sortir que es fan servir menys químics.

– Una altre argument és que els arbres GM ens ajudaran en l’adaptació al canvi climàtic.

És el mateix argument que es fa servir a l’agricultura, que es poden dissenyar cultius que mitiguin els efectes del canvi climàtic i s’adaptin a temperatures més elevades, sequeres, pluges torrencials, etc. Però de fet el que hem de fer és enfrontar-nos al canvi climàtic en si mateix, hem de combatre l’efecte climàtic aturant les emissions que l’estan provocant, i assegurar-nos que mantenim suficient superfície de boscos autòctons intactes que estiguin connectats amb corredors per a que les especies d’arbres puguin adaptar-se al canvi climàtic per ells mateixos. No podem adaptar al canvi climàtic amb enginyeria, simplement i en primer lloc hem d’aturar el que l’està provocant.

– Comentes que hi ha una nova amenaça a la tolerància de l’herbicida, produïda per la repetida aplicació de Round Up Ready de Monsanto als cultius transgènics. Si-us-plau fes-nos cinc cèntims.

Ha estat documentat recentment que degut a que hi ha hagut un increment de més del 300% en la utilització de Round Up, i degut a la resistència de les herbes en els cultius, aquestes herbes s’estan escampant i estan causant enormes problemes als agricultors.

– Que passa amb aquestes plantacions d’arbres GM un cop son tallats?Es fan servir per etanol, biomassa, o altres productes? Quin és l’impacte de tot això?

Bé, en aquest punt ens estem assegurant que aquestes plantacions no siguin comercialitzades. Per tant, de moment hem de parlar del que planegen fer amb aquestes plantacions. Els plans són manipular els arbres genèticament per que per exemple sigui més fàcil crear etanol a partir d’ells, reduint la lignina i incrementant l’habilitat de processar els sucres que produeix l’arbre i també per crear combustibles líquids a diferència dels arbres convencionals que tenen els sucres encapsulats dins la lignina, que és bàsicament la fibra de l’arbre i dificulta el procés. Per una altra banda volen produir arbres amb un alt nivell de lignina per poder cremar i produir electricitat, ja que de fet la lignina proveeix de l’energia per mantenir el procés de combustió.

– Aquestes plantacions estan ocupant camps que es podrien dedicar a la producció d’aliments. No és cert?

Això es un tema també molt seriós, ho estem veient amb l’etanol el qual ja està desenvolupada la seva extracció a partir de blat de moro i canya de sucre. Extensions molt productives s’estan dedicant a produir aliment pels cotxes en lloc de produir aliments per la gent. Aquest fet està incrementant el preu dels aliments i augmentant la fam al món. I si ara mirem als arbres com a substituts del blat de moro, no estarem solucionant el problema en absolut, perquè el que volen fer és on en l’actualitat ja hi creixen boscos o s’estan conreant aliments, fer servir aquestes superfícies per produir etanol.

– Si fem matemàtiques simplement no hi ha suficients terres per les dues coses, alimentar a la gent del planeta i produir biomassa o etanol a partir d’arbres, blat de moro, etc. No és cert?

Exacte, no és possible fer tot això i a més a més produir tots els altres productes que volen elaborar a partir de plantacions d’arbres GM. No hi ha cap manera sostenible en la que es pugui fer.

– Quant costa desenvolupar un únic arbre GM?

La indústria va comunicar a la conferència que podria costar entre 20 i 40 milions de dòlars. Com a resultat estan buscant el suport del sector públic com universitats, que poden contractar un gran nombre de graduats mal pagats que podrien fer els experiments d’aquests arbres d’una manera més barata. Estan comptant amb els sector públic per que aquesta part sigui desenvolupada i això és un fet del que hem d’estar alerta i hem de mirar amb preocupació. Per tant els impostos i les matrícules dels estudiants bàsicament ajudaran a les empreses a tenir beneficis en el desenvolupament d’aquests arbres. A més part d’aquests projectes estan subvencionats amb diners públics.

– Per tant quin és el cost total dels arbres GM? Tens alguna idea? A part del cost de desenvolupament s’ha d’afegir el cost mediambiental d’alliberar aquests organismes al medi. Com alguns científics han apuntat, controlar els OGM un cop alliberats al medi és totalment impossible ja que d’alguna manera el pol·len, les llavors, la propagació vegetal en la que s’escamparan pels ecosistemes silvestres de manera irreversible serà impossible de rastrejar i provocaran conseqüències que poden ser bastant serioses. Els impactes econòmics d’això són impossibles de preveure i poden ser realment catastròfics.

– Es cert que no hi ha arbres modificats en l’actualitat? Quin és l’estat actual? Dius que s’està planejant. Que està passant?

Hi ha centenars de parcel·les de proba no únicament als EEUU si no arreu del planeta amb diferents tipus d’arbres transgènics. Les varietats preferides són eucaliptus, pins, pollancres, avets, castanys i d’altres espècies. Xina és l’únic país que ha aprovat l’alliberament a escala comercial. Els científics xinesos que van assistir a la conferència van explicar que només han plantat 500 hectàrees. Però si es consulta la literatura d’altres científics de xina, informen que milions de pollancres GM resistents a insecticida ja han estat alliberats als camps i que en realitat no saben on estan situats. Un altre institut fa uns anys va publicar un estudi en el que pollancres GM ja estaven contaminant als convencionals amb aquesta resistència als insectes.

– Als EEUU esperen vendre anualment 500 bilions d’eucaliptus GM resistents al fred provinents de dos plantacions entre Texas i Florida. Dius que són invasius, inflamables, que requereixen molta aigua i que contaminen i assequen el subsòl. Qui vol aquestes plantacions?

La indústria fustera està molt interessada amb això. En aquests moments hi ha un projecte conjunt entre empreses dels EEUU: International Paper i MeadWestvaco juntament amb Rubicon de Nova Zelanda que estan apostant pels eucaliptus GM perquè creixen molt més ràpid que les plantacions existents de pins. Els eucaliptus GM maduren en 6-7 anys o fins i tot estan intentant que madurin en 5 anys. L’empresa ArborGen’s que pertany a aquestes empreses fusteres està desenvolupant aquests arbres. I tots estan molt entusiasmats amb els guanys potencials que pot generar.

– Que li succeeix a les comunitats indígenes en el procés de creació d’aquests arbres GM? En el futur les plantacions d’arbres GM podrien afectar a les poblacions indígenes. A Brasil per exemple han fet fora de les seves terres a les comunitats Tupinikim i Guaraní per fer plantacions fusteres. A Xile les comunitats Mapuche han estat desplaçades per plantacions d’eucaliptus i pins, que assequen el subsòl i contaminen els aqüífers. Les plantacions fusteres ja estan tenint un gran impacte en les comunitats indígenes i si expandeixen la tecnologia transgènica el problema s’agreujarà considerablement.

– Quanta superfície està prevista dedicar a aquestes plantacions d’arbres GM?

Únicament puc parlar dels EEUU on la indústria ha anunciat que volen doblar la superfície de plantacions actualment dedicades a la producció de fusta. Això vol dir passar de 42 milions d’acres a 84 milions amb plantacions d’eucaliptus resistents al fred, amb la conseqüent amenaça que s’estenguin per zones en les que en l’actualitat no poden créixer.

– Que poden fer les persones a nivell individual per ajudar a aturar les plantacions d’arbres GM?

El que poden fer és signar la petició que apareix al nostre web, que va dirigida a la USDA per oposar-se a les plantacions de prova que ArborGen’s està desenvolupant: http://globaljusticeecology.org/petition.php Globalment existeixen molts grups i organitzacions protegint els boscos i lluitant contra aquesta amenaça que de ben segur necessiten la nostra ajuda, podem donar-los suport a nivell de voluntariat o bé amb aportacions econòmiques.

– Quina es la part més esperançadora que has observat?

La part positiva és que l’opinió pública no vol aquesta tecnologia i no confia en els arbres GM ni en les solucions que proposa la indústria. A diferència dels cultius transgènics a l’agricultura que no viuen més d’un any, els arbres GM poden viure durant dècades o segles. El pol·len pot viatjar milers de quilòmetres i això pot generar problemes molt greus un cop aquests organismes siguin alliberats al medi. Aquests arbres son tan perillosos que la gent ho entén i no dona suport a aquesta tecnologia. Això dificulta els avenços de la indústria i generarà grans pèrdues si s’autoritza la comercialització d’aquests arbres a llarg termini.

Accés al vídeo de l’entrevista: http://vimeo.com/28334491

Més informació a: http://www.globaljusticeecology.org http://www.climate-connections.org