Butlletí 14

Fes clic per continuar llegint el butlletí.

.

Aquesta entrada està feta a partir de butlletí penjat al web de Som lo que Sembrem.

Butlletí Num. 14 / Juny 2012

Entrada massiva d’instàncies als ajuntaments de Catalunya

Som lo que Sembrem entrarà aquesta propera setmana del 18 al 22 de juny instàncies als diferents ajuntaments de Catalunya dins de la nostra campanya contra els herbicides amb glifosat i els transgènics tolerants. En particular al Vallès s’entraran instàncies a Cerdanyola, Ripollet, Sant Cugat del Vallès, Sabadell, Castellar del Vallès i Sant Llorenç Savall entre d’altres.

Altres grups comarcals entraran instàncies en ajuntaments d’altres indrets de Catalunya.

Demanem que les persones i entitats que tinguin intenció d’entrar les instàncies que ho facin en el termini de les properes setmanes, abans de l’estiu. Aquí les podeu descarregar: enllaç.

Al mateix temps Som lo que Sembrem enviarem en els propers dies les cartes als diferents departaments del Govern de la Generalitat. Si com a persona o entitat voleu recolzar aquest enviament us recordem que us podeu adherir aquí a la campanya de Som lo que Sembrem contra els herbicides amb glifosat i contra l’autorització a Catalunya de transgènics tolerants a herbicides: enllaç.

Campanyes a Europa contra el menjar escombraria.

Més de 200.000 metges britànics reclamen una regulació de begudes refrescants i d’altres molts productes de la indústria agroalimentària que provoquen obesitat i malalties entre la població.

Regulacions restrictives, pujades d’impostos… moltes mesures s’estan prenent a tot arreu excepte al nostre país, on la persona al capdavant de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària ha estat molts anys alta executiva de la Coca Cola. (notícia sobre el control per part de la Coca Cola de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària).

Multinacionals i bancs controlant el poder al món? L’ortodòxia econòmica i el seguidisme polític ofeguen pensament i llibertats

La gent de Som lo que Sembrem per tot el territori participem i recolzem els moviment ciutadans i les seves demandes. Insistim en reivindicar poder real dels ciutadans i desmantellament del poder de les grans corporacions i de determinats grups i màfies bancàries i polítiques, una reestructuració de la democràcia i de la política, un decreixement intel·ligent, una dedicació dels recursos que ens queden (al mig d’una profunda crisi energètica) a fer una relocalització de les produccions agrícoles i industrials necessàries per a la vida de la gent i una recerca en aplicacions que son vitals pel futur.

Rebutgem l’aval públic de 100.000 milions d’euros al rescat europeu dels bancs espanyols. I rebutgem també aquesta estúpida ortodòxia econòmica que una i altra vegada no anomena les coses pel seu nom. Us deixem aquí un lúcid article del prestigiós autor resident a Alemanya Ignacio Sotelo, que podríem titular Els vòmits bulímics del capitalisme, tot i que el seu títol original també excel·lent és Reivindicación de la parresia :

Reivindicación de la parresia

Ignacio Sotelo, el País, 4 de junio

A los atenienses nuestra democracia les parecería más bien una oligarquía, ya que el principio de representación cuestiona la igualdad de todos los ciudadanos (isopoliteía), sometidos a las mismas leyes (isonomía), que incluye en las instituciones la igualdad en el uso de la palabra (isegoría). A su vez la democracia ateniense nos parece a nosotros poco democrática, ya que, además de excluir a los menores y a los metecos (los extranjeros con domicilio permanente), dejaba fuera a las mujeres y los esclavos, es decir, a la fuerza de trabajo, que suman la mayor parte de la población.

Con todo, la cualidad de la democracia griega que hoy más echo de menos es la parresia, que consiste en atreverse a decir todo lo que uno piensa, arriesgando desde el ridículo, al ninguneo de la opinión dominante, incluido el desprecio, cuando no el odio, de los poderosos. Bailar fuera del tiesto se paga siempre a un alto precio.

Justamente, la falta de parresia explica que a la mayoría de los economistas, y con ellos a sus fieles seguidores los políticos, les haya pasado inadvertido durante casi cinco años algo tan obvio como las consecuencias financieras de la burbuja inmobiliaria. ¿Cómo se explica, por lo demás, que la inmensa mayoría de los economistas no hayan previsto la crisis?

Atreverse a manifestar algo que se salga del marco de los intereses dominantes lleva consigo de inmediato una descualificación que nos condena a la invisibilidad, con un alto coste en prestigio y otras gabelas que pagaríamos de buen agrado, si ello no implicase perder la plataforma pública desde la que poder alzar la voz.

Un ejemplo contundente. Se han escrito montañas de papel sobre la durísima crisis que nos aflige, sin que apenas haya saltado a la palestra el nombre de Marx, el primero que describe las crisis económicas, vinculándolas al modo de producción capitalista. En teoría no podrían existir, ya que la ciencia económica daba por descontado que el mercado acopla la producción a la demanda, pero si se presentan, como en efecto ocurre, se deberían a catástrofes naturales, malas cosechas, disturbios sociales, inflación y subida incontrolada de los salarios, explicaciones que Marx rechaza como la causa de crisis que se repiten periódicamente, todo lo más concede que podrían ser síntomas.

La superproducción, piensa Marx, es la causa última de las crisis, a la que suele preceder un periodo de especulación desmedida que en las ramas más diversas aporta una prosperidad generalizada que impulsa a producir más de lo que puede asumir el mercado. Las crisis estallan en la economía financiera especulativa, para luego extenderse a la economía productiva, pero su causa última es siempre la superproducción, a la que precede un periodo de expansión.

Marx subraya la gran paradoja de que, cuando la mayoría carece de lo más elemental, se acumule una gran cantidad de mercancías invendibles. Habla del “milagro de la superproducción y supermiseria, en la que puede haber superabundancia de productos, aunque a la vez la mayoría sufra bajo la aguda necesidad de los medios de vida más elementales”. La conjunción de salarios bajos y de una enorme producción de mercancías que los altos beneficios impulsan, lleva a que las mercancías tengan que venderse por debajo del coste de producción, que es lo que Marx llama superproducción, que se corresponde con un consumo muy por debajo de la capacidad productiva, infraconsumo.

De las crisis solo se sale llevando a cabo una completa renovación del aparato productivo, destruir para volver a construir, lo que permite al capital volver a obtener beneficios. La crisis finaliza con la recuperación de la tasa normal de beneficio, reestableciendo el equilibrio del sistema. Marx las compara con el vómito de los romanos, hacer sitio para continuar comiendo, así el capitalismo necesita autodestruirse periódicamente para volver a originar beneficios.

No cabe con la brevedad necesaria señalar aciertos y fallos de la primera teoría que se dio de la crisis, el principal error suponer que al final “las contradicciones internas” desembocarán en el fin del capitalismo, ni mucho menos completarla con la teoría de Keynes, que se centró en el domeñar las crisis para salvar el capitalismo. Lo único que ahora me importa subrayar es hasta qué punto la economía dogmática dominante, temerosa de la parresia, se niega a reconocer los hechos más obvios.


Aquest mes

  • Entrada massiva d’instàncies als ajuntaments de Catalunya
  • Campanya a Europa contra el menjar escombraria
  • L’ortodòxia econòmica i el seguidisme polític ofeguen pensament i llibertats

Projectes al territori

Estudiar agricultura ecològica a l’Escola Agrària de Manresa. Festa Aniversari dels 40 anys de l’Escola.

Actes, xerrades, debats i fires

Al Casal Pere Quart de Sabadell, el 14 de juny a les 19.30 h xerrades dels enginyers Carles Riba i Ramon Sans: Estem esgotant els recursos energètics del Planeta? L’actual crisi econòmica té relació amb la crisi energètica? és possible mantenir el sistema energètic dels últims 200 anys? Tenim alternatives i son suficients, o el que necessitem és un canvi de model? Cartell de l’acte.

Activitats i tallers al local de El Colmado al Raval, de maig a juliol. Hort al balcó (endarrerit al juliol), tallers de llavors per famílies i per adults… Cartell. Més informació i inscripcions a tornadaalaterra@gmail.com

III Fira de la Biodiversitat Agrícola de la Xarxa de Graners de Catalunya el 8 i 9 de setembre, aquest any a Collserola a Barcelona. Amb xerrades, tallers, dinar popular… Us mantindrem informats!

Jornada reivindicativa per preservar el parc agrari de Sant Julià a Sabadell, dimarts 19 de juny al Casal Pere Quart, a les 19:00h. A més hi ha una ciberacció contra el Quart Cinturó.

Concentració “diguem no al macrocasino Eurovegas” a Barcelona, diumenge 17 de juny a la plaça Sant Jaume, a les 19:00h.

L’Aliança Economia Verda – Futur Impossible demana la mobilització al voltant del dia de l’acció Global coincidint amb la cimera internacional Rio+20. Dimecres 20 de juny. Ens demanen també la participació a una ciberacció per rebutjar la pressió del lobbie corporatiu a les Nacions Unides.

Recomanem:

Tota la informació per participar en la campanya del glifosat de Som lo que Sembrem: adhesions, instàncies, argumentari. Demanem la vostra col.laboració entrant les instàncies!!!

Video de la roda de premsa de Som lo que Sembrem el 16 de maig presentant la campanya del glifosat i la visita del director d’embriologia molecular de la Facultat de Medicina de Buenos Aires, Dr. Carrasco.

Vídeo i àudio de la interesant xerrada del Dr Carrasco a Barcelona el 19 de maig.

Participació de Som lo que Sembrem en una debat sobre transgènics agrícoles a Catalunya matí del Manel Fuentes. Es pot escoltar en aquest enllaç.

Documental de TV3 Què mengem? .

Vídeos i presentacions de la taula rodona organitzada per Som lo que Sembrem el passat desembre: Alternatives a l’ús d’herbicides en agricultura i jardineria.

Document. amb la recerca del Centre d’experimentació en agroecologia sobre agricultura sense herbicides (centre tancat recentment per la Generalitat per falta de finançament).

Documental: àmame encarnecidamente.

Documental: Oceanos de plástico.

Entrevista al creador del web d’analisi del “Zenit del petroli” Antonio Turiel al diari Ara.

Programa de TV3 Singulars: La realitat de la situació actual: el que no volen que sentim.

Un altre programa de TV3 Singulars: El “rescat” analitzat entre d’altres per l’Ada Colau de la PAH.

Reenvia!

Si tens un amic o amiga que pugui estar interessada en el butlletí, reenvia-li

Subscriu-te al butlletí de Som lo que Sembrem

Si vols rebre el butlletí envia un missatge a ilp@ somloquesembrem.org

Enllaç als anteriors butlletins de Som lo que Sembrem


Som lo que Sembrem, Carrer de Barcelona 72, baixos
25600 Balaguer (La Noguera)
ilp@somloquesembrem.org Tel 973 45 06 83


0 Respostes a “Butlletí 14”



  1. Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s





Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 46 other followers

%d bloggers like this: