Butlletí 15

Fes clic per continuar llegint el butlletí.

.

Aquesta entrada està feta a partir de butlletí penjat al web de Som lo que Sembrem.

Butlletí Num. 15 / 2 d’agost de 2012 La Comissió Europea vol autoritzar el conreu de la soja transgènica tolerant a glifosat a Europa L’agència europea de seguretat alimentaria (EFSA) ha pres recentment (22 de juny), i per primera vegada, una opinió favorable a l’autorització del conreu de la soja de Monsanto. Ara la Comissió Europea i els Estats membres hauran de decidir si autoritza el seu conreu al camp. Monsanto vol vendre les llavors de soja tolerants a l’herbicida basat en glifosat Roundup Ready als pagesos europeus. Fins ara s’havia autoritzat la importació dels grans de soja (sobretot per alimentar porcs) però no el conreu, sobretot pels riscos de contaminació de sòls i aigües pel glifosat. El seu ús es dispara exponencialment allà on es conreen transgènics. Un informe desvetlla com, en les avaluacions de seguretat de l’EFSA no és tenen en compte els residus en els grans, dels herbicides (com el glifosat) amb què es ruixen els conreus transgènics tolerants (soja o blat de moro). L’informe també indica que no es pretén en cap cas per part de l’agència europea de seguretat alimentària monitoritzar possibles efectes negatius per la salut. Donat aquests fets, l’informe denuncia com il·legal l’autorització d’aquesta soja tolerant a herbicida. Des de Som lo que Sembrem pensem que l’autorització centralitzada a Europa d’un conreu transgènic tolerant a glifosat serà immediatament prohibit pels governs de tots els països europeus avançats, a causa de a seva toxicitat. Més informació (en anglès) i informe Us deixem també un informe en castellà sobre el conreu de la soja transgènica a Amèrica del Sur. Contaminació de poblacions silvestres de plantes per varietats transgèniques. Un estudi de científics mexicans mostra que les poblacions silvestres de cotó de Mèxic ja estan contaminades amb material modificat genèticament. Aquest és el tercer cas, junt amb els gèneres Brassica (colza) i Agrostis (gramínia), en el que el material transgènic s’ha establert en plantes silvestres. Aquestes poblacions contaminades de Mèxic representaven un 25% de totes les estudiades, i en alguns casos es trobaven a distàncies de fins a 755 km de la plantació de cotó transgènic més propera. En d’altres casos, les poblacions contaminades no són de primera generació sinó que contenen diversos transgens diferents i, per tant, mostren que la contaminació es va produir unes quantes generacions abans. Al mateix temps, als Estats Units es demostrava la presència de dos poblacions silvestres de colza transgènica a l’estat de Dakota del Nord, la principal regió productora d’aquest país. Aquestes poblacions apareixien per tot l’estat i mostraven diferents transgens, la qual cosa demostra que s’havien encreuat. Els autors plantegen tres qüestions importants que contradiuen alguns dels arguments de la propaganda de les empreses productores: – que les varietats transgèniques són competitives, capaces d’establir-se fora dels camps agrícoles, i per tant, persistents, – que els protocols per a reduir o evitar l’escapament de les varietats transgèniques fora dels camps agrícoles no són efectius, i – que els protocols de seguiment de la possible contaminació per transgènics tampoc ho son. D’altra banda, al Canadà es continua detectant llavor de colza contaminada per una varietat transgènica prohibida (Triffid). Aquesta varietat, que mai es va produir comercialment, ja es va trobar a l’any 2009 a llavors que s’importaven a Europa, la qual cosa va fer que es suspenguessin, temporalment, aquestes importacions. Encara que en quantitats més petites, les importacions han continuat per a ús industrial, tot i que la contaminació encara afecta a un 4% de les mostres. Aquest cas demostra la facilitat amb que es produeix la contaminació per transgènics i la dificultat per a desfer-se d’ella. Una varietat, que fins i tot no es va arribar a produir comercialment, ha estat capaç de contaminar la llavor de tot un país, i dos anys després que, teòricament, es van destruir tots els stocks d’aquesta varietat, encara es troba en proporcions considerables. Continua el debat sobre el panís Bt Quan a l’any 2009 el govern alemany va prohibir el cultiu del panís MON810 amb la justificació de més de 30 treballs científics, la maquinària de propaganda pro-transgènics ràpidament va posar en circulació un seguit d’articles que pretenien posar en dubte les conclusions dels treballs més recents esmentats pel govern alemany, especialment els relacionats amb la toxicitat d’aquest panís sobre una marieta molt important en el control biològic de plagues i sobre un insecte aquàtic. Només una d’aquestes respostes presentava dades de nous experiments, i la resta eren poca cosa més que propaganda. Ara, els autors dels estudis originals que mostraven la toxicitat del panís Bt han contestat als seus detractors, i a més a més han repetit els experiments. Els resultats d’aquest experiment reafirmen la toxicitat del MON810 sobre la marieta Adalia bipunctata, i mostren que la metodologia utilitzada en els experiments que volien demostrar la manca de toxicitat d’aquest panís no era capaç ni d’afectar al cuc del panís Ostrinia nubilalis que és molt sensible a la toxina Bt del MON810. En fi, que la ciència que ens volen vendre no té gaire consistència. I per acabar d’adobar la qüestió, ara també s’ha demostrat que les mutacions genètiques dels insectes plaga són molt més diverses del que es pensava, i que per tant, les estratègies fins ara utilitzades per tal de retardar l’aparició d’insectes resistents a les varietats transgèniques Bt poden ser insuficients. A més a més, un estudi realitzat als Estats Units amb diferents tipus de panís Bt ha demostrat que aquestes varietats tenen un menor grau de colonització per micorizes (fongs simbiòtics del sòl que ajuden a l’absorció de nutrients) que les seves varietats convencionals. Com que l’estudi també mostra que això no és resultat d’una toxicitat directa per part de l’insecticida Bt, sembla que l’efecte negatiu sobre les micorizes podria ser conseqüència d’un efecte indirecte del procés d’enginyeria genètica. D’altra banda, informacions recents des de Noruega parlen de que ratolins alimentats amb panís modificat genèticament mengen més i es fan més obesos que els alimentats amb panís convencional. Amb això es torna a mostrar la falsedat d’un dels arguments pro-transgènics: que els transgens introduïts en les plantes es descomponen a l’aparell digestiu i que, per tant, són inofensius. Els resultats d’aquest nou estudi mostren, com en d’altres estudis anteriors, que els transgens passen a la sang, i també es poden trobar en els músculs i en el fetge d’aquests animals. Al voltant de la llei de Consultes no Referendàries En el número 6 del suplement en català de la revista Soberania Alimentaria, Biodiversidad y Culturas que es pot obtenir en aquest enllaç informem de la compareixença de Som lo que Sembrem al Parlament en el context de la tramitació de la llei de consultes populars no referendàries. En aquest enllaç es pot llegir una introducció a la compareixença i l’enllaç al vídeo de la intervenció. Frau monumental de farmacèutiques Un altre món mafiós i fora de control Us deixem l’excel·lent article de l’ex defensora del lector de El Pais, que fa una anàlisi acurada, i suggereix les responsabilitats que s’haurien d’exigir aquí també. La prevenció i l’alternativa sempre que es pugui a la dependència dels medicaments: bons aliments (poc processats, i de producció ecològica), i vida activa i social… seguint els propis somnis. Milagros Pérez Oliva La imagen de la Big Pharma ha sufrido un nuevo golpe. Dos grandes laboratorios farmacéuticos, GlaxoSmithKline y Abbott, han aceptado en las últimas semanas pagar multas astronómicas por haber incurrido en graves malas prácticas en la promoción y venta de medicamentos. Ambas compañías se han reconocido culpables y han aceptado sendos acuerdos extrajudiciales para evitar males mayores, en el caso de que los procesos que se seguían contra ellas llegaran a juicio. Las malas prácticas reconocidas incluyen vender medicamentos para patologías en las que no están indicados, pagar a los médicos dádivas y sobornos para que los prescriban y, lo que es más grave, ocultar la existencia de efectos adversos. En el trasfondo de estas multas multimillonarias subyace el giro estratégico emprendido por algunos laboratorios a finales de los años ochenta para incrementar los beneficios, no por la vía de obtener nuevos y mejores fármacos, algo que resulta cada vez más costoso, sino por la de conseguir nuevas indicaciones para sus viejos medicamentos. Esta estrategia incluye la creación artificial de enfermedades, lo que en inglés se conoce como disease mongering, es decir, el intento, muchas veces culminado con éxito, de convertir procesos naturales en la vida como la menopausia, la tristeza o la timidez, en patologías susceptibles de ser tratadas con fármacos. Llegiu aquí tot l’article Us deixem aquí un altre article que mostra la corrupció en aquest món dels medicaments: La FDA, agència del medicament americana, va espiar als seus científics rebels, que no es plegaven als interessos de les corporacions Pomes transgèniques: Engany dels sentits Al Canadà i als Estats Units d’Amèrica es vol comercialitzar una poma modificada genèticament per a que no s’enfosquegi en contacte amb l’aire. Es publicita també perquè no s’enfosqueix per culpa dels cops que pugui rebre en el procés de comercialització. Voldràn els consumidors una poma que porta maquillatge? Llegir l’article a aquest enllaç. Efectes del Bt sobre cèl·lules humanes Hem traduït un article del Professor Sèralini pel seu interès. Quan s’avaluen plegats els dos tipus de transgènics (99% dels transgènics comercialitzats) s’obtenen resultats problemàtics. Una important conclusió: l’EFSA no fa bé la feina. Avaluació de la citotoxicitat de les toxines Bt Cry1Ab i Cry1Ac en cèl·lules humanes i en combinació amb herbicides a base de glifosat. Es tracta d’un experiment en el que es testa per primer cop, els efectes de les toxines Cry1Ab i Cry1Ac Bt sobre cèl·lules humanes renals , i els efectes d’aquestes combinats amb herbicides a base de glifosat. Llegir la resta de l’article a aquest enllaç. Aquest mes Conreu de soja transgènica a Europa? Al voltant de la llei de Consultes no Referendàries Contaminació de poblacions silvestres de plantes per varietats transgèniques Continua el debat sobre el panís Bt Frau monumental de farmacèutiques Pomes transgèniques: engany dels sentits Efectes del Bt sobre cèl·lules humanes Projectes al territori Portes obertes a les Refardes el 15 d’agost a la tarda. Amb xerrades, tallers, concert i un tast de varietats de tomàquets! Fira de la Biodiversitat Agrícola de la Xarxa Catalana de Graners, a Collserola el 8 i sobretot el 9 de Setembre. Amb parades, tastos, tallers per adults i nens, i concert! El dia del blat a la Sentiu (La Noguera) va aplegar centenars de persones d’arreu de Catalunya. Fotos del Dia dels Blats Antics el passat 14 de juliol, amb sopar popular i música fins la matinada. Actes, xerrades, debats i fires Fira Alternativa de Sant Pol de Mar 10, 11 i 12 d’agost. Som lo que Sembrem portarem la parada, farem una xerrada sobre el glifosat el dissabte al vespre, i un taller de llavors divendres a la tarda. Necessitem ajuda! Si voleu venir a passar una tarda amb nosaltres apunteu-vos al Doodle! El 25 d’agost: Identitat, territori i pagesia, xerrada del Pep Riera de Som lo que Sembrem dins de les jornades de la CUP d’Arenys de Mar Cinefòrum amb Som lo que Sembrem al Guinardó (casal d’entitats) dins de la campanya del glifosat : Hambre de soja. El 27 de setembre Santa Maria de Palautordera a l’octubre. Xerrada sobre el glifosat per part de Som lo que Sembrem, organitzada per la CUP de Palau Cursos pràctics d’agricultura ecològica de tardor en horts periurbans al Vallès. Per tothom! Obert el període de inscripció. Jornada agroecològica a Parets. El 13 d’octubre. Vine a descobrir pagesos de proximitat i bons aliments! Amb xerrades, tallers i pica pica popular. Us mantindrem informats. Festa de la CGT Parcs i Jardins El 19 de juliol la CGT parcs i jardins de Barcelona va organitzar una xerrada sobre el glifosat amb gent de Som lo que Sembrem i una festa amb concert i mojitada popular per recolzar la campanya. CGT Parcs i Jardins van presentar la instància de Som lo que Sembrem a l’ajuntament de Barcelona, i un mes després encara no han rebut resposta. Recomanem: Col·laboració de Som lo que Sembrem amb la Revista Agrocultura: Article sobre alternatives a l’ús d’herbicides. Gestions que es fan en agricultura ecològica. Aquest butlletí: Rotacions dels conreus per alimentar vedells Nou numero de la Revista Sobirania Alimentària, Biodiversitat y Culturas, amb el nou suplement en paper de Som lo que Sembrem. Tota la informació per participar en la campanya del glifosat de Som lo que Sembrem: adhesions, instàncies, argumentari. Demanem la vostra col·laboració entrant les instàncies! Els ajuntamnets tenen les oficines d’atenció al ciutadà obertes a l’agost. Aviat emetrem un informe amb les respostes rebudes fins ara. La campanya continuarà durant la tardor! Vídeos i presentacions de la taula rodona organitzada per Som lo que Sembrem el passat desembre: Alternatives a l’ús d’herbicides en agricultura i jardineria Article: Els contaminants ambietals tripliquen el risc de diabetes Article: Augment de les malalties ambientals (càncer, infertilitat i sensibilitats químiques..) Article: La pitjor sequera als EEUU en 50 anys danya la meitat dels conreus Article: Del Vallès no en quedarà res (DesGASte territorial) Som lo que Sembrem col·laborem en la distribució de l’Agenda per la Terra que s’ha llançat aquesta primavera. Agenda activista editada amb criteris de sostenibilitat d’estiu del 2012 fins la tardor del 2013. Un percentatge de les vendes van a diferents organitzacions, entre elles Som lo que Sembrem. La tindrem a la fira alternativa de Sant Pol de Mar! Reenvia! Si tens un amic o amiga que pugui estar interessada en el butlletí, reenvia-li Subscriu-te al butlletí de Som lo que Sembrem Si vols rebre el butlletí envia un missatge a ilp@ somloquesembrem.org Enllaç als anteriors butlletins de Som lo que Sembrem

Som lo que Sembrem, Carrer de Barcelona 72, baixos 25600 Balaguer (La Noguera) ilp@somloquesembrem.org Tel 973 45 06 83