Oportunitat per guanyar la llibertat

 Article publicat en paper en el butlletí en paper de Som lo que Sembrem d’hivern 2013, publicat com a suplement en català de la revista Soberanía Alimentaria Biodiversidad y Culturas.

UNA CRISI SENSE FINAL…

UNA OPORTUNITAT PER GUANYAR LA LLIBERTAT

Vivim una de les crisis del capitalisme més profundes i més incertes. Després d’anys de negació i de dubtes ara ja és un fet acceptat però amb moltes interpretacions i cares diferents: Crisi financera, bombolla immobiliària, crisi de sobreproducció mundial, crisi capitalista sistemàtica, crisi energètica i de recursos. Al mateix temps i clarament relacionades vivim una crisi alimentària, política i de valors. Els anys es van succeint i se’ns van imposant, amb la suposada intenció de redreçar la situació i per la força, una sèrie de mesures que fins fa poc per molts eren impensables: la pujada del preu de l’energia, d’aliments i de matèries primes, la desaparició de les caixes d’estalvi, la nacionalització de les pèrdues de bancs i caixes, els desnonaments abusius, la pujada dels impostos indirectes, l’amnistia fiscal pels estafadors, la venda del patrimoni públic, la congelació de les pensions, l’allargament de l’edat de jubilació, l’abaratiment dels acomiadaments, la precarització del mercat laboral, les RETALLADES amb majúscules, retallades de treballadors públics, retallades de sous públics i privats i les retallades sota l’ombra de la privatització dels serveis sanitaris, educatius i el sistema de pensions.

Davant d’aquest panorama no era d’estranyar que finalment el 15 de maig del 2011 la indignació ens fes mobilitzar arreu. Som Lo Que Sembrem es va sumar a l’onada d’oposició i construcció d’un altre món a les places dels nostres pobles i ciutats. Semblava que el moviment podia ser el començament d’un canvi semblant al que viuen a Islàndia, finalment no ha estat així o, si més no, a la mateixa velocitat. Almenys el moviment dels Indignats va servir per popularitzar i desemmascarar les mentides, l’estafa i el joc dels poderosos. Al mateix temps multitud de protestes han anat creixent arreu del món, sobretot a la mediterrània.

És un exercici interessant reflexionar sobre el significat de la crisi capitalista. El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix crisi com la fase circumstancialment difícil que travessa una persona, una empresa, una indústria, un govern. En el sistema capitalista el subjecte que té problemes és la pròpia economia; el resultat s’expressa amb la seva recessió o eufemísticament amb el creixement negatiu de la mateixa economia. El fenomen es tradueix a la nostra vida diària en l’empobriment accelerat de la majoria enfront del replegament i l’enriquiment de la minoria que posseeix el capital.

De fet en el sistema capitalista el benestar de les persones i el respecte mediambiental al planeta no són cap premissa. Fins hi tot, en els millors moments de creixement econòmic, els països més avançats socialment basen el seu benestar en l’externalització de la pobresa i la destrucció del territori fora del seu marc nacional. Segons l’estudi encarregat per la Generalitat de Catalunya, “Aproximació a la petjada ecològica de Catalunya” publicat el 2005, la riquesa que generem els catalans és a costa de 7,7 vegades el nostre territori. És a dir, al 2005 estàvem espoliant a 6,7 “catalunyes” del món per tal de créixer i mantenir la nostra riquesa.

El cas és que aquesta crisi té alguns aspectes nous. Sembla ser que estem topant amb els límits físics del planeta. Ja no hi ha suficients recursos i energia perquè l’economia global creixi en el seu conjunt. Aquest fet obre un paradigma totalment nou. Els nostres recursos, tant materials, com energètics i personals són limitats i per tant incompatibles amb el creixement continu.

En aquest moment històric hem de reflexionar sobre d’on venim i on volem anar tant com a Països Catalans, com globalment. Qui governa, per a qui i a on? Què ens ofereix l’actual política parlamentària? Els mesos següents a les eleccions del 25-N tots hem pogut comentar els resultats electorals. Amb tantes sensibilitats polítiques representades és inevitable fer blocs per afinitats de projecte. La premsa els redueix als independentistes i els autonomistes, els d’esquerres i els de dretes. Crec que pot ser interessant definir breument com cada un d’aquests blocs proposa afrontar la crisi econòmica:

  • Bloc independentista: Gràcies als ingressos extres i la bona gestió que suposarà la independència.

  • Bloc autonomista: Gràcies a la unitat del mercat i la força conjunta davant de l’economia mundial.

  • Bloc de dretes: Gràcies a l’austeritat (les retallades) i la privatització de serveis públics.

  • Bloc d’esquerres: Gràcies a un repartiment just de la riquesa i la despesa extra de l’estat incentivant l’economia.

En quins blocs us ubiqueu? Crec que aquesta no hauria de ser la pregunta. La pregunta hauria de ser però per què hem de créixer? Podrem créixer indefinidament? A qui ha beneficiat i a qui ha perjudicat el creixement? A costa de què o de qui volem créixer?

Hem de començar a parlar d’un altre bloc, el bloc més utòpic però al mateix temps el més realista. Un bloc format per gent que està disposada a canviar el sistema econòmic d’arrel. Que pretén assolir la sobirania mitjançant la justícia social, el respecte a la terra i una democràcia político-econòmica de base. Ens hem d’oblidar del creixement i concentrar-nos en viure, en trobar l’equilibri entre les persones i el planeta. Hem d’afrontar el decreixement amb responsabilitat, entenent que és l’oportunitat per recuperar la llibertat arreu.

No ens hem d’oblidar que la lluita per la llibertat és antiga. Ja fa anys que reclamem i treballem per un altre món, que creiem que és possible. Fa anys que pensem globalment i actuem localment. Que ens organitzem, que treballem en les alternatives al camp i a la ciutat. Que alcem la veu cridant: NO passaran! No a la guerra! Stop deute extern! No a l’Europa del capital! Fora la llei d’estrangeria! El riu és vida! Nuclears no, gràcies! Transgènics fora! Salut democràcia i bons aliments! Universitat pública i de qualitat! En diuen democràcia i no ho és! Stop desnonaments! Vaga general! Prou retallades! I…inde…independència! A…anti…anticapitalista! Fracking? Millor vius que fòssils!…

Cada cop estem més a prop de la llibertat, de la independència real, d’entendre la sobirania del nostre poble com la sobirania de tots els pobles del món. D’entendre que l’alliberació nacional serà també social o no serà. Ja hem començat, seguim construint la realitat i somiant, ens seguim organitzant arreu creant el poder constituent de base. Lluitant ja hem guanyat i junts ho aconseguirem, som la força del 99%! I Som Lo Que Sembrem lluita i lluitarà!

2 Responses to “Oportunitat per guanyar la llibertat”


  1. 1 Marta 20 Febrer 2013 a les 13:11

    Bon article. Gracies per la feina que feu🙂
    Que la lluita no pari!


  1. 1 SOM LO QUE SEMBREM: 23 F TOTES AL CARRER!!! « Som Lo Que Sembrem Vallès Retroenllaç en 20 Febrer 2013 a les 20:11

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s





%d bloggers like this: