Archive for the 'butlletí' Category



SOM LO QUE SEMBREM A LA MANI DEL 19-J

Sembrant, com sempreTroban-nos amb gent dels altres grups territorials

Salut, Democràcia i Bons AlimentsPreparant la participació a la mani, a la plaça de la Catedral

Robatori de terres a l’Àfrica

TRIBUNA.doc, de Mercè Rivas, sobre el robatori de terres a l’Àfrica

I també l’article de Gustavo Duch : No es solo China

Suplement de Som lo que Sembrem de la revista Soberania Alimentaria Biodiversidad y Culturas – II -.

Ja tenim el segon número del suplement de Som lo que Sembrem de la revista Soberania Alimentaria Biodiversidad y Culturas. Suplement fruit d’una col·laboració amb l’equip editorial de la revista.

En aquest número hi ha 3 articles. El primer, escrit pel Miquel, fa una reflexió de les polítiques agrícoles de la Unió Europea aprofitant una nova eina, el documental Pig Business.

El segon, també escrit pel Miquel, és una crida a la promoció de la ramaderia ecològica. Es tracta d’una visió en positiu d’aquest model per a promoure el seu consum i la reconversió -ha d’anar en paral·lel- del model productiu majoritari.

Finalment el tercer article, escrit pel Gerard, explica la tasca feta per Cultures Trobades en la recuperació de races i varietats antigues de les comarques de Ponent.

Es pot accedir al butlletí en aquest enllaç. (1.7 Mb!)

Esperem que us continuï agradiant aquest material i que proposeu temes a incloure a altres “suplements”.

Finalment afegim a continuació l’enllaç de la revista Soberania Alimentària, Biodiversidad y Culturas, amb accés al tots els números publicats que estan disponibles al seu web:

Número 6.

Els altres números en aquest enllaç.

Una Farmacèutica compra hospitals i altres noticies

Amb aquesta recopilació de notícies volem mostrar una part de la realitat d’un sector que ha estat una bombolla durant anys i que s’ha mimat i cuidat des  dels poders públics sense explicar-ho gaire als ciutadans (i sense donar sovint els resultats esperats),  i com està reaccionant ara tot plegat front a la crisi i les retallades.

En l’àmbit de la recerca   entra ara molt fort  el mecentage privat en la investigació ( ja siguiinversions de la inústria ja  de donacions privades)  tot i que continua la  inversió pública, però també es dóna  la búsqueda de recursos amb més imaginació

1. Criteria vende el 80% de los hospitales de Adeslas a los dueños de Almirall

El brazo inversor de La Caixa se embolsará unos 190 millones con la operación EP | Madrid 23/05/2011

Criteria CaixaCorp ha llegado a un principio de acuerdo con Goodgrower, grupo inversor de la familia Gallardo, dueña de Almirall, para la venta del 80% del Grupo Hospitalario Adeslas por 190 millones de euros aproximadmente, según ha anunciado este lunes a la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV). La noticia en otros webs * webs en español * en otros idiomas La sociedad prevé que la operación se cierre durante el tercer trimestre del ejercicio actual, en función de la firma de los contratos definitivos y las condiciones y autorizaciones pertinentes. Para llevar a cabo la venta, que comprende diez hospitales titularidad de la antigua Adeslas, Criteria adquirirá el 100% del grupo de hospitales a su filial VidaCaixa Adeslas para después vender el paquete del 80% a Goodgrower, mientras que La Caixa conservará el 20% restante. Criteria ha especificado que estos hospitales son aquellos que quedaron excluidos de la operación en la que Mutua Madrileña adquirió el 50% de su filial el pasado 14 de enero. Goodgrower, grupo inversor creado en 2008 en Barcelona por la familia Gallardo, accionista mayoritaria de los Laboratorios Almirall, firma así una alianza estratégica con La Caixa para desarrollar uno de los grupos independientes hospitalarios líderes en España. En un comunicado, las dos entidades subrayan que el acuerdo nace con vocación de permanencia a largo plazo y con el objetivo de contribuir a la intensificación del desarrollo del negocio hospitalario privado. En 2010, el Grupo Hospitalario Adeslas gestionó 1.062 camas y facturó unos 188 millones de euros.

2. Nous edificis públics per la recerca biomèdica a Lleida

http://www.enriccanela.cat/index.php/2011/05/24/nou-edifici-per-a-la-recerca-biomedica-a-la-udl/

3. Promoció del mecenatge a la recerca biotec i biomèdica

http://www.fbg.ub.edu/projectescollaboratius/

4. Altres búsquedes de recursos

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Petrobecarios/pagar/ciencia/elpepusoc/20110325elpepisoc_5/Tes

5. Esther Koplowitx crea un centre de recerca biomèdica

http://www.larazon.es/noticia/10026-cek-apuesta-por-la-investigacion-contra-cancer-y-alzheimer

SUPORT A DEMOCRÀCIA REAL JA. ACAMPADA A LA PLAÇA CATALUNYA

Algunes membres de Som lo que Sembrem hem decidit recolzar l’acampada ciutadana iniciada al voltant del moviment “Democràcia real ja ” que està tenint lloc aquests dies a la plaça Catalunya de Barcelona, i a d’altres places de l’estat. Ens trobarem en principi dissabte a les 20 hores i portarem menjar per compartir. Cadascú pot decidir o no quedar-se a dormir i portar-se tenda de campanya. Si altres membres de Som lo que Sembrem  proposen altres dies i hores de trobada , escriviu a ilp@somloquesembrem.org (o en Comentaris a aquesta entrada)  i ho anirem actualitzant en aquesta entrada de Som lo que Sembrem – Vallès  per tal que la gent sàpiga que hi ha companys a la plaça. Molts  anirem amb la samarreta de Som lo que Sembrem per tal que sigui més fàcil trobar-nos.

Aviat us escriurem per convocar-vos també a una propera assemblea de Som lo que Sembrem.

DISSABTE A LES 20 H ENS HI TROBEM MOLTS, PORTEU COSES PER SOPAR

PER A PODER-NOS TROBAR PROPOSEM EL PUNT DE TROBADA AL MIG DE LA CARPA CENTRAL DE LA PLAÇA.

LA SANDRA HI SERÀ A MÉS A MÉS LA TARDA DEL DISSABTE I TOT EL DIUMENGE

EL TOPO TAMBé ESTâ ANANT, I ENS EXPLICA DIJOUS AL VESPRE  QUE S’HAN REORGANITZAT LES COMISSIONS i QUE ES PODEN FER XERRADES SOBRE DIVERSOS TEMES I PASSIS DE VÍDEO

.

Us deixem aquí el text del Joserra RES DE NOU SOTA EL SOL en relació a les converses  de Monsanto-Espanya amb membres de  l’ambaixada americana, així com amb  el secretari d’Estat Josep Puxeu (del nucli protransgènic del govern de l’Estat)  i de les seves pressions per aturar el debat de la ILP (i els altres processos  que estaven frenant  els transgènics a l’Estat i a Europa), durant la primavera del 2009

Res de nou sota el sol

Va ser una sorpresa que El País dediqués tota una portada a les filtracions de Wikileaks sobre el suport indissimulat del govern espanyol als transgènics, tot i  tenint en compte l’historial d’aquest diari sobre el tema. Però potser la feina de “tranquil·litzar als mercats” no li han encomanat només al Govern, i a aquest diari li tocava deixar ben clar davant d’aquells, que el  Govern no s’atura davant de res a l’hora d’ajudar al gran capital.
El Secretari d’Estat de Medi Rural va demanar “sopetes” als caps de Washington un 22 d’abril de 2009 per a que pressionessin a Brussel·les a favor dels transgènics perquè “si cae España, el resto de Europa le seguirá“. Era un moment en què la nostra ILP estava bullint, i és clar que temien que, si Catalunya queia, Espanya cauria després. Només cal recordar els ponents de les anomenades jornades de “debat” intern sobre els transgènics que el PSC va organitzar aquella primavera: un bon grapat de científics pro-transgènics; un cap gros de Monsanto a Espanya; una ex-parlamentària del PSC que fins i tot es va permetre el luxe d’insultar als consumidors de productes ecològics  i a qualsevol consumidor que es  molesti a mirar les etiquetes dels productes; i la nota de color de SLQS. Per acabar-ho  d’adobar, Joaquim Llena, aleshores conseller d’Agricultura, inaugurà les jornades del PSC  amb un discurs en què ja ens resumia les conclusions: “els transgènics no tenen cap problema i no podem viure sense ells“.
L’esmena a la totalitat de la ILP va ser el reconeixement formal que la “tranquil·litat dels mercats” està, aquí també, per sobre de la democràcia i dels interessos ciutadans.
L’altra qüestió que sobresurt d’aquestes filtracions és el total servilisme del govern espanyol cap al dels Estats Units, assabentant-lo de les seves intencions de vot en relació als transgènics dins de la Unió Europea, fins i tot abans que la Comisión Nacional de Bioseguridad fes els seus informes. Tampoc és que això fos  a la pràctica una contradicció,  perquè com ha denunciat recentment Amigos de la Tierra, aquesta comissió només té un paper ornamental en el procés, quan no senzillament justificatiu de la introducció d’aquestes varietats a Europa.
Però el més greu de tot és que alts càrrecs del govern del PSOE, concretament el Secretario de Estado de Comercio, Pedro Mejía , i el Secretario de Comercio Exterior, Alfredo Bonet, van respondre a la pregunta de l’ambaixador americà sobre què podia fer Espanya per ajudar a introduir els transgènics a Europa  dient que una pujada dels preus agrícoles seria convenient per afavorir aquesta introducció: Des de llavors, els fons especulatius amb els productes alimentaris han contribuït  a causar  fam a molts llocs del món

Debat a la totalitat del 2 de juliol del 2009 al Parlament català, on es veta la ILP de Som lo que Sembrem

http://www.somloquesembrem.org/index.php?id=34&hover=15

La pel.lícula de la ILP:  http://wp.me/pDlKc-5Z

——————————————————-

Us deixem també un text recent de Krugman deixant clar de quins és la responsabilitat de la crisi, ja sigui als Estats Units o a Europa, per si algú encara en tenia dubtes.  Al final de tot us deixem enllaços a entrades al blog de Sembrem Vallès  on hem anant fent un seguiment d’aquesta crisi de deute que és una manifestació més de les altres crisis planetàries. El que està clar és que cal un canvi de rumb. No és suficient el demanar tornar a una socialdemocràcia real en una certa democràcia real, però ja seria un pas  que els ciutadans poguéssim agafar les regnes del nostre destí enlloc de deixar-lo en mans  d’aquestes èlits que estan xuclant tots els recursos.
—-
De moment
– Corrruptes fora
–   el deute s’ha de pagar  amb els diners dels rics, dels que han fet diners aquestes dècades (apujant impostos, reduint privilegis, demanant responsabilitats, tornant a imposar l’impost de successió pels més rics). No aplicant retallades i  no avalant els deutes amb l’estat del benestar i les pensions futures
– reestructurar el deute de manera que només es pagui allò que calgui per mantenir el sistema de pensions i els  petits estalvis dels ciutadans
Si l’argument  en contra d’aquestes mesures és que això aturarà el creixement econòmic i fins i tot serà l’enfonsment del capitalisme doncs dóna igual, endavant, ja ens espavilarem. Al cap i a la fi, el sistema s’està enfonsamt de totes maneres, però en un remolí que fa que tot els recursos se’ls estiguin quedant uns pocs (vegeu les noves onades de privatitzacions arreu, els guanys d’especuladors i banquers en mig de la crisi financera etc..) i que creixi un nou feixisme.
Fem les coses que s’hagin de fer, enlloc d’intentar salvar un sistema que s’enfonsa de totes maneres.
——————————————————————————————————————————————

ARTICLE DE PAUL KRUGMAN: La imprudencia de las élites

Los tres últimos años han sido un desastre para la mayoría de las economías occidentales. Estados Unidos registra un paro de larga duración masivo por primera vez desde los años treinta. Mientras tanto, la moneda única europea se está viniendo abajo. ¿Cómo ha salido todo tan mal?

Debemos culpar a quien corresponde. De lo contrario, harán aún más daño en años venideros

Bueno, lo que oigo repetir cada vez con más frecuencia a los miembros de la élite política -sabios autoproclamados, funcionarios y expertos de prestigio- es la afirmación de que la culpa es en su mayoría de los ciudadanos. La idea es que nos metimos en este lío porque los votantes querían algo a cambio de nada, y los políticos sin personalidad respondieron a la insensatez del electorado.

Así que este parece un buen momento para señalar que este punto de vista que culpa a la ciudadanía no solo es interesado, sino completamente erróneo.

El hecho es que lo que ahora mismo estamos experimentando es un desastre que se transmite de arriba abajo. Las políticas que nos metieron en este follón no eran respuestas a las exigencias ciudadanas. Eran, salvo unas pocas excepciones, políticas abanderadas por pequeños grupos de personas influyentes, y en muchos casos, las mismas personas que ahora nos dan lecciones a los demás sobre la necesidad de ponernos serios. Y al tratar de echarle la culpa a la plebe, las élites están eludiendo algunas reflexiones muy necesarias sobre sus propios errores catastróficos.

Permítanme centrarme principalmente en lo que pasó en EE UU, antes de dedicarle unas palabras a Europa.

En los tiempos que corren, los estadounidenses no paran de oír sermones sobre la necesidad de reducir el déficit presupuestario. Esa obsesión en sí misma es el reflejo de unas prioridades distorsionadas, ya que nuestra preocupación inmediata debería ser la creación de empleo. Pero supongamos que nos limitamos a hablar del déficit, y preguntamos: ¿qué ha sido del superávit presupuestario que el Gobierno federal tenía en 2000?

La respuesta es que tres cosas principalmente. La primera fueron las bajadas de impuestos de Bush, que añadieron unos dos billones de dólares a la deuda nacional durante la década pasada. La segunda, las guerras de Irak y Afganistán, que sumaron alrededor de 1,1 billones de dólares más. Y la tercera fue la Gran Recesión, que provocó un desplome de los ingresos y un repunte del gasto en prestaciones por desempleo y otros programas de la Seguridad Social.

¿Y quién es responsable de estos destrozos presupuestarios? La gente de la calle, no.

El presidente George W. Bush bajó los impuestos por la ideología de su partido, no en respuesta a una oleada de exigencias populares (y el grueso de los recortes fue para una minoría pequeña y adinerada).

De manera similar, Bush decidió invadir Irak porque era algo que él y sus asesores querían hacer, no porque los estadounidenses estuviesen reclamando a gritos una guerra contra un régimen que no había tenido nada que ver con el 11-S. De hecho, hizo falta una campaña publicitaria tremendamente engañosa para convencer a los estadounidenses de que apoyasen la invasión, y aun así, el electorado nunca respaldó la guerra con las mismas ganas que la élite política y entendida de EE UU.

Por último, la Gran Recesión la provocó un sector financiero fuera de control, envalentonado por una liberalización imprudente. ¿Y quién fue responsable de esa liberalización? Pues fue gente de Washington con mucho poder y con vínculos estrechos con el sector financiero. Permítanme que exprese públicamente mi especial gratitud a Alan Greenspan, que desempeñó un papel crucial tanto en la liberalización financiera como en la aprobación de las bajadas de impuestos de Bush (y que, naturalmente, ahora es uno de los que nos amenazan con el déficit).

De modo que fueron los desaciertos de la élite, y no la avaricia de la gente de a pie, los que causaron el déficit de EE UU. Y en líneas generales, lo mismo podría decirse de la crisis europea.

Ni que decir tiene que eso no es lo que uno oye decir a los responsables políticos europeos. En Europa, la historia oficial actual es que los Gobiernos de los países con problemas escucharon excesivamente a las masas y prometieron demasiado a los votantes mientras recaudaban muy pocos impuestos. Y para ser justos, esa historia es razonablemente cierta en el caso de Grecia. Pero no es en absoluto lo que pasó en Irlanda y España, que tenían poca deuda y superávits presupuestarios la víspera de la crisis.

La verdadera historia de la crisis europea es que los dirigentes crearon una moneda única, el euro, sin crear las instituciones que se necesitaban para hacer frente a los periodos de bonanza y de dificultad dentro de la zona euro. Y el motor de la moneda única europea fue el proyecto de sentido descendente por excelencia, una visión impuesta por la élite a un electorado tremendamente reticente.

¿Tiene alguna importancia todo esto? ¿Por qué debería preocuparnos el esfuerzo por achacar la culpa de las malas políticas a la ciudadanía?

Una posible respuesta es la responsabilidad simple y llana. No deberíamos permitir que quienes defendieron políticas que destrozaron el presupuesto durante la época de Bush pretendan hacerse pasar por halcones del déficit; aquellos que elogiaron a Irlanda no deberían darnos sermones sobre el gobierno responsable.

Pero yo diría que la principal respuesta es que al inventar historias sobre nuestras dificultades actuales que absuelven a quienes nos han puesto en esta situación, eliminamos toda posibilidad de aprender de la crisis. Tenemos que culpar a quien corresponde, para dar una lección a nuestras élites políticas. De lo contrario, harán todavía más daño en años venideros.

Èxit de la II Fira Lliga’t a la Terra de Santa Eulàlia de Ronçana

La II Fira  agroecològica Lliga’t a la Terra de Santa Eulàlia de Ronçana el 9 d’abril passat va ser un èxit, com ens explica la nota de premsa Nota de Premsa-Lligat a la terra 2011ok. Es va repartir tot el planter de varietats tradicionals de tomaqueres del Vallès preparat pel grup Llavors Orientals i les diferents activitats van tenir gran acollida.

Un dels actes del dia de la Fira va ser el passi del documental   ETERN PER SEMPRE, realitzat per Guillem Rodri, on apareix el pagès Etern Verdaguer als seus camps al Vallès juntament amb un jove pagès que va aprenent d’ell. Els dos van comentant la feina que fan, i el Guillem i el jove pagès li van preguntant a l’Etern pel cicle de les plantes, les tasques al camp o la vida quan ell era jove. Etern Verdaguer va morir poc després que es rodès aquest documental la tardor passada. Per obtenir una còpia d’aquest llarg i bonic documental escriviu a ilp@somloquesembrem.org, i us posarem en contacte amb en Guillem.

Conferència del Dr. Nicolás de Olea: Exposició als tòxics químics

Nicolás de Olea: Exposició als tòxics químics

Continuem en aquest butlletí la crònica de les xerrades sobre Alimentació i Salut organitzades per la Xarxa de Consum Solidari a Barcelona al mes de març passat.

El Doctor Nicolás de Olea, un dels experts mundials en investigació sobre la presència de tòxics en éssers humans, va fer esment en començar la seva exposició al primer “Atlas municipal de mortalidad por cáncer en España 1989-1998”, realitzat pel Centro Nacional de Epidemiología del Instituto de Salud Carlos III, sota la direcció de Gonzalo López Abente, que posa de manifest enormes diferències per municipis (enllaç per descarregar els informes sobre cada tipus de càncer)

El doctor va esmentar algunes dades interessants de l’estudi, com la concentració de casos de càncer de bufeta a a la província de Huelva, on hi ha un important pol d’indústria química. En canvi, la incidència de càncer gàstric és molt alta a la Rioja i al Penedès. A Granada, com a d’altres llocs, el càncer de mama augmenta des de l’any 1985 a un 3% anual. Els científics consideren que els sistemes de protecció ambiental han fracassat i van aprovar un text denunciant aquests fets anomenat

Declaració de Praga en disrupció endocrina.

Un pesticida prohibit des de l’any 1985, el DDT, continua apareixent al 100%  de les dones analitzades a l’Estat espanyol. És un compost tan persistent que es va transmetent de mares a filles durant generacions. És el contaminat més comú a la placenta a la península, tot i que n’hi ha d’altres: En els estudis epidemiològics del doctor Olea i el seu equip sobre contaminants químics a les placentes, han analitzat (de forma consentida) les placentes de mares de diferents llocs del territori de l’Estat. Els nadons neixen ja contaminats, la meitat de l’exposició es dona a l’embaràs i l’altra meitat a la lactància. (Tot i això el doctor va recordar que els estudis demostren que l’alletament proporciona uns beneficis que superen aquesta capacitat de transmetre compostos químics perjudicials)

Continua llegint ‘Conferència del Dr. Nicolás de Olea: Exposició als tòxics químics’

Agrocombustibles i aliments: l’evidència del tabú dels límits del creixement

Per Verònica (Som lo que Sembrem), abril del 2011

Gairebé totes les opinions i tribunes dels mitjans de comunicació tenen l’objectiu del creixement econòmic com un paradigma tan interioritzat que no els cal discutir el tema.  Però la situació de crisi energètica (pic del petroli), econòmica i ecològica (1) posa en evidència unes contradiccions aclaparadores d’aquestes anàlisis -internes i entre elles-, ja siguin de dins d’un sector o àmbit concret, o més globals. La  sensació és que -excepte unes poques veus aïllades que parlen clar- en els mitjans s’estan movent a la vora del canvi de paradigma, però sense voler donar el salt: No arriben a aplicar del tot la lògica en el discurs, i eviten deduir fins al final les conseqüències d’aquest model insostenible, sobre la natura però també sobre l’economia mundial.

No estem només en la part baixa d’un cicle econòmic qualsevol, sinó que l’escassedat del recurs petroli (vam passar el pic de màxima producció al 2006)  i el seu augment de preu cada vegada que es procura  que el creixement torni a enlairar-se, porta al fracàs a qualsevol intent d’estimular l’economia mundial. Algunes notícies econòmiques  indiquen que estem de nou en una situació similar a la del 2008 abans de la caiguda de Lehman Brothers (1′).

 Economistes, empresaris, molts polítics, els que es mouen en el remolí dels diners, del més i més creixement -en definitiva tots aquells que tanquen els ulls a la realitat  de la finitud  dels recursos (ja siguin peixos, productes agrícoles, minerals, petroli…), dels  límits en la regeneració que tenen els ecosistemes, i de les greus conseqüències d’aquesta avarícia extractora per als molts que surten perdent, i que els mitjans invisibilitzen com si no existissin-, aquests, semblen confiar  cegament que hi ha una alternativa per continuar creixent. Per una banda està clar que no es pot mantenir el creixement amb innovacions financeres o amb especulació immobiliària. I per altra banda, encara que el coneixement científic i tecnològic que ha acompanyat aquests tres cents últims anys al desenvolupament del capitalisme sempre havia aportat aplicacions innovadores que  impulsaven el creixement, i tot i que hi ha molta ciència per fer, i que ens pot ser útil pel futur, sembla que en certs àmbits hem arribat també a uns límits dels coneixements i d’aplicacions tecnològiques que som capaços de generar amb un ús sensat d’energia, de gestionar en un interval sensat de temps, i d’aplicar sense un engany en l’avaluació del risc i de la incertesa, i en el cost humà, econòmic i ecològic.

Suplement de Som lo que Sembrem a la Revista Soberania Alimentaria

Des de l’assemblea de Som lo que Sembrem del juny del 2010 a la Farinera del Clot, es va començar una col·laboració amb la revista Soberania Alimentària Biodiversidad y Culturas. Aquesta col·laboració ha tingut ja el seu primer fruit en forma d’un suplement en català de la revista fet per una comissió especial de Som lo que Sembrem.

Aquest material que també està en forma de “butlletí” en paper té uns quants articles d’opinió i reflexió sobre l’actualitat al voltant de Som lo que Sembrem.

Al primer article, escrit per l’Albert, es fa una reflexió de la feina feta a Som lo que Sembrem des de la seva creació.

En el segon article es fa una anàlisi dels dos models de producció d’aliments contraposats: el model agroindustrial i l’agroecològic.

Hi ha també un petit article que té la intenció d’estimular el rellançament de la campanya de municipis lliures de transgènics.

Finalment, tanquem el suplement amb una reflexió sobre una de les notícies més importants de l’any: la demostració, mitjançant les revelacions de wikileaks, de la implicació de l’empresa Monsanto i l’ambaixada Ianqui en la política pro-transgènics del govern espanyol.

Es pot accedir al butlletí en aquest enllaç. (1.7 Mb!)

Esperem que us agradi aquest material i que proposeu temes a incloure a altres “butlletins”.

Finalment afegim a continuació l’enllaç de la revista Soberania Alimentària, Biodiversidad y Culturas, amb accés al tots els números publicats que estan disponibles al seu web:

Número 5.

Els altres números en aquest enllaç.

Gent de Som lo que Sembrem engega noves cooperatives pel territori

Gent de Som lo que Sembrem a diferents punts del territori estan engegant aquests dies cooperatives de consum agroecologic. A Corbera de Llobregat es reactiva la Cooperativa La Vinya amb la incorporació de gent jove i l’estrena d’un petit local que li ha cedit l’ajuntament. El dissabte 30 d’abril tindran una parada dins de la Fira Innova organitzada per l’ajuntament. El contacte de la cooperativa la Vinya és: cooperativalavinya@gmail.com.

A Cardedeu, al Vallès Oriental, també gent de Som lo que Sembrem estan engegant una cooperativa. A la  cooperativa  que tot just arrenca pertanyen tant els consumidors com els productors, i sovint  tothom ajuda  als horts que tenen. També és fan comandes a productors de fora però les verdures son totes de la cooperativa.  Funciona a l’ estil de les cooperatives AMAP franceses.  Els  productors han fet ja la programació de la temporada de sembres per a unes 25 cistelles. També dins de la cooperativa tenen una persona que és productora de derivats de la soja i una altre que fa pa. Abans de començar el projecte van  anar a veure la PACA de Molins de Rei. Si algú necessita el contacte de la cooperativa de Cardedeu escriviu a ilp@somloquesembrem.org

número 2 del Butlletí digital de Som lo que Sembrem

Butlletí digital de Som lo que Sembrem

Butlletí Num. 2/ 16 de Desembre del 2010

Disminueix el conreu de transgènics a Catalunya, Espanya  i a Europa

Al programa Singulars sobre models d’agricultura que TV3 va emetre el 16 de novembre, es van donar per part de TV3 unes dades molt incorrectes sobre l’extensió i evolució del cultiu de panís transgènic a Catalunya.

Segons les dades del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino (1), la superfície conreada de panís transgènic a l’Estat espanyol ha disminuït de
79 269 ha a l’any 2008 fins a 67 726 a l’any 2010, és a dir un 15%. Aquestes dades desmenteixen també la informació publicada pel diari Segre el dia 12 d’octubre en la que es deia que la superfície de panís transgènic a Espanya és “d’unes 90 000 ha”.

Segons les mateixes dades del Ministerio, a Catalunya, entre l’any 2009 i el 2010, el descens va ser d’un 11%, i la superfície total conreada aquest darrer any (25 212 ha) va quedar lleugerament per sota de la de l’any 2008 (25 298 ha).

Les dades de la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, mostren que entre 2009 i 2010 la superfície de transgènics a  la provincia de Lleida va disminuir un 17%, quedant per sota de la de l’any 2008, i que a Girona el descens va ser d’un 7%. Encara que la superfície total de panís conreada a Lleida ha disminuït des de l’any 2009, aquesta disminució ha estat superior al panís transgènic que no pas al convencional, que només ha disminuït un 13% en la superfície conreada.

(1) Enllaç a les dades del Ministerio

A l’any 2009, el conreu de transgènics a Europa va disminuir d’ un 12% , de 107 000 a 94 000 ha. Dades oficials. No hi ha encara dades de l’any 2010 corresponents al conreu a Europa però s’espera haurà seguit la tendència de reducció.

Eurobaròmetre 2010: Segueix augmentant l’oposició als cultius transgènics a Europa

Els resultats de l’Eurobaròmetre sobre biotecnologia recentment publicats (1) mostren que l’oposició als cultius transgènics a Europa continua augmentant. Així, el nombre de gent oposada és tres vegades el nombre de gent favorable a aquesta tecnologia, i en cap país hi ha majoria de gent favorable. Entre la gent que expressa la seva opinió, el percentatge de gent més gran que pensa que els cultius transgènics haurien de ser encoratjats es dóna al Regne Unit, amb un 44%. A l’Estat espanyol aquest percentatge és de només un 35%, el sisè percentatge més alt dels països de la Unió Europea i ha anant disminuint des de l’any 1996, any en què va ser del 66%.Llegeix tota la notícia al blog de SLQS

(1) Enllaç a l’Eurobaròmetre

L’EFSA dóna una opinió favorable a l’autorització del transgènic Smartstax de Monsanto per consum a Europa

– La planta transgènica està carregada d’insecticides i herbicides, i l’EFSA dóna el vist-i plau  per consum (no per conreu) sense que es facin proves sobre els riscos per la salut
-La planta s’ha cultivat als Estats Units la passada temporada on ha donat molt mals resultats als agricultors

La CE no ha donat encara l’autorització per la seva importació. Llegeix tota la notícia

Altres Notícies

El director del Panell d’Experts de l’EFSA (Agència Europea de Seguretat Alimentària), responsable de l’avaluació de seguretat dels transgènics agrícoles, va treballar durant anys per un grup de treball del International Life Sciences Institut (ILSI). Aquest grup de treball estava dirigit per un treballador de l’empresa Monsanto i estava ocupat totalment per  representants  de les multinacionals de biotecnologia.  El mateix ILSI reconeix, que aquest grup de treball va influenciar els standarts d’avaluació de l’EFSA per la valoració del risc de les plantes genèticament modificades. Testbiotech van oferir en roda de premsa diversos documents que mostren la influència de les autoritats de seguretat per part de l’ILSI. Enllaç a la nota de premsa (en anglès)
Revista Nature: El càncer, molt possiblement  una malaltia creada per l’home

Contaminant l’entorn natural o alterant fortament la forma de viure hem provocat una malatia que segons estudis paleontològics era molt rara en l’antiguitat, també entre persones que arribaven a edats avançades com nosaltres.

Nature Reviews Cancer.En societats industrialitzades, el càncer és la segona causa de mort després de les malalties cardiovasculars. La història d’aquesta malaltia té el potencial de millorar la nostra comprensió de la prevenció, etiologia, patogènesi i tractament de la malaltia. Una  escassedat molt acussada de  tumors malignes en les restes físiques de l’antiguitat indicarien que el càncer era rar en l’antiguitat i planteja qüestions sobre el rol dels factors mediambientals carcinògens en les societats modernes.” Enllaç a l’article científic

Un altre article científic recent a BioscienceEl gran dèficit de dades del ADN: són els gens de malalties únicament un miratge? ” diu: “Amb aquestes excepcions, podem reiterar que d’acord amb les millors dades disponibles, les predisposicions genètiques  tenen un rol negligible en malalties cardiovasculars, atacs de cor, càncer, malalties autoimmunes, obesitat, autisme, Parkinson, depressió, esquizofrència i moltes altres malalties comuns mentals i físiques que són les majors causes de mort a les societats occidentals..si aquest peatge  no es pot atribuir als gens, s’ha d’originar en el nostre entorn …”

Recordem que aquest any, el Panell Presidencial sobre el Càncer dels Estats Units ha recomanat que es doni prioritat als aliments ecològics. Enllaç al New York Times i a l’informe (en anglès)

L’informe avisa que una regulació insuficient de l’alliberament de substàncies químiques pot tenir efectes importants sobre la nostre salut. El Panell recomana donar preferència als aliments ecològics, controlar els nivells de radó a les cases i fer servir contenidors de vidre enlloc de plàstic al microones. En particular, l’informe parla dels riscs d’exposició a  substàncies químiques durant l’embaràs, on el risc de danys és més gran.  Diu que més de 300 contaminants s’han trobat a la sang del cordó umbilical de fetus a
l´ úter matern, i que “en una extensió molt preocupant, els nadons neixen ja precontaminats”.

Novembre del 2010: La regió alemana de Turingia,  es declara formalment Lliure de Transgènics i signa la carta europea de les  regions lliures de transgènics.

La ministra Heike Taubert del SPD (partit socialdemòcrata) ha declarat que veu en la l’alta qualitat de la agricultura i de l’economia de l’alimentació del Turingia una bona marca per la comunitat i un important factor econòmic. El 17 de juny del 2010 (un any després del vet de la ILP a Catalunya ) el Parlament de Turingia es va posicionar a favor de declarar Turingia Lliure de Transgènics. Turingia doncs s’uneix a les 51 regions europees que ja han signat la “Carta de Florència”, carta que es va redactar i aprovar al 2005, dos anys després que la Xarxa de Regions  Lliure de Transgènics europea es constituís com a tal. Recordem que Turingia combina al seu territori  uns paisatges agrícoles tradicionals molt ben conservats i  apreciats,  i una indústria i recerca punteres (solar, òptica etc), en ciutats com Jena i en d’altres punts de la regió. Turingia recolza així el moviment a Europa a favor de la lliure determinació en matèria del conreu de transgènics, que ja ha estat acceptat per la CE amb la proposta que aquesta va fer al juny i que està pendent d’aprovació.
Enllaç a la nota de premsa (en alemany)

 

Aquest mes

Denúncies

El projecte de rehabilitació del mas, i d’ús agrícola de les terres de Can Piella (Vallès), amenaçat per la constructora:

Fes clic aquí per donar el teu suport als joves de Can Piella

Llista dels municipis catalans on s’ha conreat transgènics al 2009.

Dades demanades a la Generalitat per part de Som lo que Sembrem Enllaç al llistat de municipis amb les hectàrees que es van conrear (segons el DAR)

Actes, xerrades, debats  i fires

  • Debat sobre transgènics a la Nau de Cultura de Valldoreix el dimarts 14 de febrer a les 19 hores. Amb Som lo que Sembrem (s’ha cancel·lat l’acte)Més informació
  • S’endega el dia 5 de febrer, el Mercat  Ecològic Itinerant del Vallès
    Dies de celebració:  tots els dissabtes
    1er dissabte del mes: St. Quirze del Vallès
    2n dissabte: Cerdanyola del Vallès
    3er dissabte: Barberà del Vallès
    4rt dissabte: Rubí  Més informació, i contacte
  • I Jornada sobre Investigació Acadèmica i Sobirania Alimentària. Amb membres d’universitats d’Europa, Asia, Àfrica i Amèrica. Dia 17 de DesembrePrograma de la Jornada
  • L’associació de coordinació entre les  cooperatives de consum  agroecològic  de Catalunya (Ecoconsum)  fa una crida per tal que TOTES les cooperatives del territori participin en desenvolupar el projecte que s’ha encetat recentment: Quina cooperació volem entre les nostres  cooperatives, i quines tasques ha de desenvolupar Ecoconsum que ens permetin créixer i funcionar millor, i tenir major incidència social ?Més informació a la web Ecoconsum o al contacte info@ecoconsum.org
  • Recomanem el programa a Latituds de TV·3 “Fam i model alimentari”Per veure el programa clicka a aquest enllaç


Història: Per què no hi ha un pèsol transgènic?

La història del seu fracàs és un exemple dels efectes no previstos de la modificació genètica Llegeix tota la història


Reenvia!

Si tens un amic o amiga que pugui estar interessada en el butlletí, reenvia-li

Subscriu-te al butlletí de Som lo que Sembrem

Si  encara no reps el butlletí i el vols rebre, envia un missatge a ilp@somloquesembrem.org

Enllaç als anteriors butlletins de Som lo que Sembrem

Butlletí digital de Som lo que Sembrem -n. 1-

Butlletí  digital de Som lo que Sembrem

Butlletí Num. 1/ 22 de Novembre del 2010

Som lo que Sembrem enceta un butlletí digital

Després de la Iniciativa Legislativa Popular per una Catalunya Lliure de Transgènics que va ser avortada el 2 de Juliol del 2009, Som lo que Sembrem ha continuat treballant pel mateix objectiu i objectius vinculats.

Som lo que Sembrem ens hem  constituït en associació i convidem  a tothom a col.laborar amb nosaltres o amb qualsevol dels altres grups que treballem per un model agrícola i alimentari que beneficiïn a la gent i al territori, i en contra dels interessos de les grans indústries agroalimentària, dels agrotòxics i de les llavors transgèniques, i dels partits polítics que les recolzen.

Llegeix aquí el Manifest de Bellpuig »

tornar a l’inici

COMUNICAT DE PREMSA: Els partits polítics contrasten els seus plantejaments amb els de Som lo que Sembrem

Desprès del menyspreu a la ILP, SLQS continuem la tasca de difusió i de mantenir el debat obert en la societat, juntament amb d’altres grups i xarxes. Per  això mateix tenim la intenció, sense cremar-nos i segons iniciatives que vagin expressant-se lliurement, de mantenir la pressió sobre els partits i de fer-los respondre i encarar-se a la problemàtica dels transgènics i a d’altres a la nostra societat, vinculades al model agrícola i alimentari.

Som lo que Sembrem vam enviar una carta en forma de qüestionari a tots els partits polítics amb motiu de les properes votacions al Parlament de Catalunya. Som lo que Sembrem hem explicat les respostes dels partits en roda de premsa de dijous 18 de novembre, a la seu de la Federació de les Associacions de Veïns de Barcelona

Enllaç al comunicat sobre la roda de premsa, al document de les qüestions plantejades per SLQS i a les respostes dels diferents partits

tornar a l’inici

New York Times: Agricultors i inversors donen l’esquena a Monsanto. Les accions de la companyia han baixat en picat

Les accions de la companyia, que havien anat creixent de manera contínua durant varis anys, van assolir un valor rècord de 140 dòlars a mitjans del 2008 , i ara es troben a només a 60 dòlars. Els beneficis d’aquest any 2010 han estat molt per sota del previst a començaments d’any i la companyia també ha abandonat els seus objectius financers pel 2012. La causa han estat els seus dos nous transgènics: el panís Smartstax i la nova soja tolerant al Round up, que no han complert amb les expectatives, i la baixada en les ventes del glifosat. La companyia està ara regalant llavors als agricultors dels Estats Units per compensar-los per les pèrdues, i també animant i subvencionant la compra d’altres herbicides ja que moltes herbes s’han fet resistents al glifosat.

Enllaç a l’article del New York Times (en anglès)

tornar a l’inici

Es prohibeix publicar els noms dels beneficiats pels subsidis agrícoles

Segons notícia publicada fa pocs dies al diari El País, el Tribunal de Justícia Europeu ha prohibit fer públics els noms de propietaris o empreses que reben subsidis agrícoles europeus.

Opinió de Gustavo Duch publicada al diari El País.

tornar a l’inici

Les desventures del salmó transgènic

Opinió publicada per Som lo que Sembrem.

tornar a l’inici

Aquest mes

Actes, xerrades, debats

Debat sobre transgènics a Cambrils

Va ser el passat dia 18 de novembre. Més informació »

També hi ha hagut durant els mesos d’octubre i novembre altres debats i xerrades amb presència de Som lo que Sembrem: a Manresa (Ecoviure), Granollers (Ateneu), Hostalets de Pierola (Auditori), Sallent (Ateneu Rocaus) i a Saragossa

3a Fira de l’Alimentació i Salut a Lleida

Slow Food Terres de Lleida i la Dolça  Revolució de les Plantes Medicinals de Josep Pàmies organitzen a Lleida, al pavelló firal dels Camps Elisis, la 3ra Fira d’Alimentació i Salut el cap de setmana del 27 i 28 de Novembre

Programa 3a Fira Slow Food d’Alimentació i Salut »

Conversa pública

Sobre sobirania alimentària entre el ministre d’agricultura de l’Equador i el professor Martínez Alier Més informació »

Debat al 33 entre Pere Puigdomènech i Gustavo Duch, dilluns 22 de Novembre

A Singulars a les 22.30 »

Reenvia!

Si tens un amic o amiga que pugui estar interessada en el butlletí, reenvia-li

Suscriu-te al butlletí de Som lo que Sembrem

Si vols rebre el butlletí envia un missatge a ilp@somloquesembrem.org


Vols rebre el butlletí electrònic de Som lo que Sembrem? . . . Fes clic a la imatge de sota i deixa’ns un comentari, o envia un correu electrònic a info@somloquesembrem.org

Enter your email address to subscribe to this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 55 other followers