Els arbres transgènics no són la solució al canvi climàtic

ELS ARBRES TRANSGÈNICS NO SÓN LA SOLUCIÓ AL CANVI CLIMÀTIC

Traducció de la Lara d’una excel·lent entrevista

La directora executiva de projecte Global Justice Ecology i coordinadora de la campanya STOP GE Trees, Anne Petermann després d’haver assistir a la Convenció Tree Biotechnology 2011 a Brasil, ens explica les amenaces d’aquesta tecnologia i la seva relació amb les estratègies de les multinacionals per mitigar el canvi climàtic. A continuació la traducció de l’entrevista:

– Què és un arbre genèticament modificat?

És un arbre que al igual a altres tipus de plantacions GM (genèticament modificades), se li ha introduït material genètic d’una altra espècie amb la que no comparteix cap parentesc, amb l’objectiu que faci unes coses concretes com créixer més ràpid o ser resistent a herbicida, a insectes o a baixes temperatures. Per tant és un arbre que té uns gens aliens que no se sap com reaccionarà un cop alliberat al medi ambient.

– Què tenen a veure els arbres GM amb el canvi climàtic?

Tot comença amb una definició de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) bastant equivocada, que bàsicament diu: sempre que hi hagi deu arbres en una hectàrea de terra, pot ser anomenat bosc. Per tant segons aquesta errònia definició de bosc, qualsevol monocultiu d’arbres pot ser denominat bosc, encara que no tingui en realitat res a veure amb el que en realitat significa un bosc, en quant a biodiversitat, fauna i flora o per totes les coses extraordinàries que els boscos fan. A la Convenció Marc de l’ONU sobre Canvi Climàtic el 2003 a Milà, es va prendre la decisió que els projectes de fixació de CO2 podrien incorporar arbres genèticament modificats. Per tant l’ONU és bastant explícita en què els arbres GM es poden fer servir per mitigar el canvi climàtic.

– Quina és la relació entre arbres transgènics i mitigació del canvi climàtic en base als boscos?

Els boscos GM es volen fer servir de diferents maneres. Per començar com a embornals de carboni (llocs on acumular CO2), els arbres es pretenen modificar per a que dipositin CO2 més ràpid o de forma més segura o d’alguna manera suposadament superior a la que ho fan els boscos convencionals. Una altre funció és fer electricitat a partir de biomassa, encara que suposa unes emissions molt més elevades fins i tot que les del carbó, però la indústria intenta pretendre que emet menys emissions que els combustibles fòssils. També els volen fer servir per fabricar tot tipus de productes químics, tèxtils i fins i tot combustibles líquids, a més a més de paper o fusta i tot això està sent justificat sota el paraigües de la mitigació del canvi climàtic. Per tant, estan dient que fer servir arbres en lloc de combustibles fòssils per fabricar tot això serà molt millor pel clima, quan simplement no és veritat.

– El que dius és que tenim aquests monocultius d’arbres que no son un bosc en absolut, i s’estan aprofitant de les polítiques en canvi climàtic per rebre compensacions en emissions de carboni. Explica quin és el problema des del teu punt de vista.

En l’actualitat els monocultius no GM per la indústria de la fusta, són ja un problema a tot arreu del planeta, perquè en gran part substitueixen el bosc original i desplacen la fauna i flora silvestre així com a les comunitats que hi viuen. El que volen fer ara és afegir arbres GM, cosa que no s’ha fet enlloc excepte a la Xina i això serà la font d’una sèrie de nous problemes. Però essencialment volen fer servir aquests monocultius per acumular carboni i fabricar productes que fins ara s’estan fent amb combustibles fòssils

– Pels que no en sabem del tema tot això no sembla tant malament. Quin es el problema?

Bé, la tendència que ja hem observat amb les plantacions que ja existeixen és que reemplacen els boscos natius. Els boscos ens proporciones múltiples beneficis positius com la neteja de l’aire, la de l’aigua, proporcionen biodiversitat, menjar, refugi i medecines per les comunitats que els habiten i totes les coses increïbles que els boscos autòctons fan. Les plantacions de monocultiu d’arbres han estat reemplaçant aquests boscos a un ritme astronòmic sobretot en zones tropicals i subtropicals. El que hem observat és la desaparició de biodiversitat, la pèrdua d’aigua de qualitat, perquè les plantacions són fumigades amb múltiples agrotòxics com herbicides, insecticides i fertilitzants químics. Per tant estem perdent aquests boscos tan importants i estan sent reemplaçats essencialment per l’equivalent a un camp de blat de moro fet d’arbres. S’han fet estudis que mostren que els boscos autòctons, degut a que tenen tots aquests altres components i no només arbres sinó vegetació, terres molt riques; acumulen quatre vegades més diòxid de carboni que els monocultius d’arbres per a la producció de fusta. Per tant quan destruïm un bosc per posar una plantació d’arbres, encara que hi ha arbres creixent, reduïm dràsticament l’habilitat d’aquesta terra per emmagatzemar CO2

– Dius que la Revolució Verda i l’ús de la biotecnologia a l’agricultura ha tingut un gran impacte negatiu, ho pots explicar?

A la indústria li agrada argumentar que els cultius GM son un exemple de lo meravellosa que pot ser la biotecnologia en arbres, quan la realitat és que els cultius GM han destruït de forma extrema moltes terres degut a l’ús excessiu d’agrotòxics que han reduït la fertilitat, han contaminat l’aigua i estan fent que la productivitat estigui caient en comparació amb els cultius no GM. Al Brasil per exemple la soja transgènica que va ser introduïda fa 10-15 anys enrere, ha causat la contaminació massiva de l’aigua, terribles malalties a les comunitats rurals i la productivitat està en realitat decaient perquè aquests cultius tenen molts problemes associats com el problema no anticipat del desenvolupament de resistència a l’herbicida Round Up Ready en els cultius transgènics. El fet que es puguin aplicar grans quantitats d’herbicida tòxic ha provocat que les plantacions ara siguin també molt susceptibles a fongs. Per tant s’estan trobant amb gran quantitat de nous problemes a l’agricultura que no són gens positius a l’hora de valorar el que pot passar amb les plantacions d’arbres GM

 – Tot just has tornat de la Convenció sobre Biotecnologia en Arbres realitzada al Brasil. Un dels conferenciants va dir que incrementar la producció d’eucaliptus GM proporcionarà més fusta, en menys superfície de terra i això servirà per protegir els boscos autòctons. Quina és la teva resposta a tot això?

L’empresa d’arbres transgènics anomenada ArborGen’s situada a Carolina del Sud als EEUU i que està negociant contractes amb el govern, defensa el lema “més producció d’arbres en menys superfície” per reduir la pressió sobre els boscos autòctons. Això és una mentida que han escampat des del començament de la introducció de campanyes per promocionar els arbres GM. El que no s’està dient és que al mateix temps que s’incrementa la producció d’arbres també s’està fomentant el consum exponencial de fusta per tots aquests nous productes que he mencionat (fusta per electricitat, combustibles líquids, químics, tèxtil, plàstics, etc…). Per tant poden incrementar la producció però no poden augmentar la productivitat fins als nivells que la nova demanda generarà, sense la necessitat de guanyar terreny als boscos natius de creixement més lent. Aquesta és la trajectòria que ja hem observat arreu del món on els monocultius d’arbres han anat substituint els boscos originals. I això és el que continuarà passant a menys que ho aturem. Hem de reduir la demanda de fusta arreu del món i no incrementar-la exponencialment com pretén la indústria.

– Un altre dels arguments dels que defensen les plantacions d’eucaliptus GM es que poden reduir la utilització d’agroquímics. És cert?

No tinc ni idea d’on ha sortit aquesta informació. En el cas del monocultiu d’eucaliptus portat per l’empresa Veracel a Bahia Brasil i segons el guia turístic, les plantacions són fumigades tres cops amb herbicida Round Up, també les fumiguen amb insecticides per mantenir controlada la infestació de formigues, sense mencionar els fertilitzants químics basats en un polímer del petroli que s’aplica quan planten la llavor. Per tant el cultiu està recobert de químics i no entenc d’on ha pogut sortir que es fan servir menys químics.

– Una altre argument és que els arbres GM ens ajudaran en l’adaptació al canvi climàtic.

És el mateix argument que es fa servir a l’agricultura, que es poden dissenyar cultius que mitiguin els efectes del canvi climàtic i s’adaptin a temperatures més elevades, sequeres, pluges torrencials, etc. Però de fet el que hem de fer és enfrontar-nos al canvi climàtic en si mateix, hem de combatre l’efecte climàtic aturant les emissions que l’estan provocant, i assegurar-nos que mantenim suficient superfície de boscos autòctons intactes que estiguin connectats amb corredors per a que les especies d’arbres puguin adaptar-se al canvi climàtic per ells mateixos. No podem adaptar al canvi climàtic amb enginyeria, simplement i en primer lloc hem d’aturar el que l’està provocant.

– Comentes que hi ha una nova amenaça a la tolerància de l’herbicida, produïda per la repetida aplicació de Round Up Ready de Monsanto als cultius transgènics. Si-us-plau fes-nos cinc cèntims.

Ha estat documentat recentment que degut a que hi ha hagut un increment de més del 300% en la utilització de Round Up, i degut a la resistència de les herbes en els cultius, aquestes herbes s’estan escampant i estan causant enormes problemes als agricultors.

– Que passa amb aquestes plantacions d’arbres GM un cop son tallats?Es fan servir per etanol, biomassa, o altres productes? Quin és l’impacte de tot això?

Bé, en aquest punt ens estem assegurant que aquestes plantacions no siguin comercialitzades. Per tant, de moment hem de parlar del que planegen fer amb aquestes plantacions. Els plans són manipular els arbres genèticament per que per exemple sigui més fàcil crear etanol a partir d’ells, reduint la lignina i incrementant l’habilitat de processar els sucres que produeix l’arbre i també per crear combustibles líquids a diferència dels arbres convencionals que tenen els sucres encapsulats dins la lignina, que és bàsicament la fibra de l’arbre i dificulta el procés. Per una altra banda volen produir arbres amb un alt nivell de lignina per poder cremar i produir electricitat, ja que de fet la lignina proveeix de l’energia per mantenir el procés de combustió.

– Aquestes plantacions estan ocupant camps que es podrien dedicar a la producció d’aliments. No és cert?

Això es un tema també molt seriós, ho estem veient amb l’etanol el qual ja està desenvolupada la seva extracció a partir de blat de moro i canya de sucre. Extensions molt productives s’estan dedicant a produir aliment pels cotxes en lloc de produir aliments per la gent. Aquest fet està incrementant el preu dels aliments i augmentant la fam al món. I si ara mirem als arbres com a substituts del blat de moro, no estarem solucionant el problema en absolut, perquè el que volen fer és on en l’actualitat ja hi creixen boscos o s’estan conreant aliments, fer servir aquestes superfícies per produir etanol.

– Si fem matemàtiques simplement no hi ha suficients terres per les dues coses, alimentar a la gent del planeta i produir biomassa o etanol a partir d’arbres, blat de moro, etc. No és cert?

Exacte, no és possible fer tot això i a més a més produir tots els altres productes que volen elaborar a partir de plantacions d’arbres GM. No hi ha cap manera sostenible en la que es pugui fer.

– Quant costa desenvolupar un únic arbre GM?

La indústria va comunicar a la conferència que podria costar entre 20 i 40 milions de dòlars. Com a resultat estan buscant el suport del sector públic com universitats, que poden contractar un gran nombre de graduats mal pagats que podrien fer els experiments d’aquests arbres d’una manera més barata. Estan comptant amb els sector públic per que aquesta part sigui desenvolupada i això és un fet del que hem d’estar alerta i hem de mirar amb preocupació. Per tant els impostos i les matrícules dels estudiants bàsicament ajudaran a les empreses a tenir beneficis en el desenvolupament d’aquests arbres. A més part d’aquests projectes estan subvencionats amb diners públics.

– Per tant quin és el cost total dels arbres GM? Tens alguna idea? A part del cost de desenvolupament s’ha d’afegir el cost mediambiental d’alliberar aquests organismes al medi. Com alguns científics han apuntat, controlar els OGM un cop alliberats al medi és totalment impossible ja que d’alguna manera el pol·len, les llavors, la propagació vegetal en la que s’escamparan pels ecosistemes silvestres de manera irreversible serà impossible de rastrejar i provocaran conseqüències que poden ser bastant serioses. Els impactes econòmics d’això són impossibles de preveure i poden ser realment catastròfics.

– Es cert que no hi ha arbres modificats en l’actualitat? Quin és l’estat actual? Dius que s’està planejant. Que està passant?

Hi ha centenars de parcel·les de proba no únicament als EEUU si no arreu del planeta amb diferents tipus d’arbres transgènics. Les varietats preferides són eucaliptus, pins, pollancres, avets, castanys i d’altres espècies. Xina és l’únic país que ha aprovat l’alliberament a escala comercial. Els científics xinesos que van assistir a la conferència van explicar que només han plantat 500 hectàrees. Però si es consulta la literatura d’altres científics de xina, informen que milions de pollancres GM resistents a insecticida ja han estat alliberats als camps i que en realitat no saben on estan situats. Un altre institut fa uns anys va publicar un estudi en el que pollancres GM ja estaven contaminant als convencionals amb aquesta resistència als insectes.

– Als EEUU esperen vendre anualment 500 bilions d’eucaliptus GM resistents al fred provinents de dos plantacions entre Texas i Florida. Dius que són invasius, inflamables, que requereixen molta aigua i que contaminen i assequen el subsòl. Qui vol aquestes plantacions?

La indústria fustera està molt interessada amb això. En aquests moments hi ha un projecte conjunt entre empreses dels EEUU: International Paper i MeadWestvaco juntament amb Rubicon de Nova Zelanda que estan apostant pels eucaliptus GM perquè creixen molt més ràpid que les plantacions existents de pins. Els eucaliptus GM maduren en 6-7 anys o fins i tot estan intentant que madurin en 5 anys. L’empresa ArborGen’s que pertany a aquestes empreses fusteres està desenvolupant aquests arbres. I tots estan molt entusiasmats amb els guanys potencials que pot generar.

– Que li succeeix a les comunitats indígenes en el procés de creació d’aquests arbres GM? En el futur les plantacions d’arbres GM podrien afectar a les poblacions indígenes. A Brasil per exemple han fet fora de les seves terres a les comunitats Tupinikim i Guaraní per fer plantacions fusteres. A Xile les comunitats Mapuche han estat desplaçades per plantacions d’eucaliptus i pins, que assequen el subsòl i contaminen els aqüífers. Les plantacions fusteres ja estan tenint un gran impacte en les comunitats indígenes i si expandeixen la tecnologia transgènica el problema s’agreujarà considerablement.

– Quanta superfície està prevista dedicar a aquestes plantacions d’arbres GM?

Únicament puc parlar dels EEUU on la indústria ha anunciat que volen doblar la superfície de plantacions actualment dedicades a la producció de fusta. Això vol dir passar de 42 milions d’acres a 84 milions amb plantacions d’eucaliptus resistents al fred, amb la conseqüent amenaça que s’estenguin per zones en les que en l’actualitat no poden créixer.

– Que poden fer les persones a nivell individual per ajudar a aturar les plantacions d’arbres GM?

El que poden fer és signar la petició que apareix al nostre web, que va dirigida a la USDA per oposar-se a les plantacions de prova que ArborGen’s està desenvolupant: http://globaljusticeecology.org/petition.php Globalment existeixen molts grups i organitzacions protegint els boscos i lluitant contra aquesta amenaça que de ben segur necessiten la nostra ajuda, podem donar-los suport a nivell de voluntariat o bé amb aportacions econòmiques.

– Quina es la part més esperançadora que has observat?

La part positiva és que l’opinió pública no vol aquesta tecnologia i no confia en els arbres GM ni en les solucions que proposa la indústria. A diferència dels cultius transgènics a l’agricultura que no viuen més d’un any, els arbres GM poden viure durant dècades o segles. El pol·len pot viatjar milers de quilòmetres i això pot generar problemes molt greus un cop aquests organismes siguin alliberats al medi. Aquests arbres son tan perillosos que la gent ho entén i no dona suport a aquesta tecnologia. Això dificulta els avenços de la indústria i generarà grans pèrdues si s’autoritza la comercialització d’aquests arbres a llarg termini.

Accés al vídeo de l’entrevista: http://vimeo.com/28334491

Més informació a: http://www.globaljusticeecology.org http://www.climate-connections.org

Cal ruralitzar l’economia i que el planeta sigui més pagès

El diari la Vanguardia ha publicat una entrevista a Gustavo Duch, editor de la revista Soberania Alimentaria Biodiversidad y Culturas. Entrevista que reproduïm a continuació.

Gustavo Duch: “Hay que ‘ruralizar’ la economía y ‘campesinizar’ el planeta”

El experto en temas de cooperación y desarrollo desgrana en ‘Alimentos bajo sospecha’ los riesgos que corre el planeta con el modelo de producción alimentaria actual en el que los transgénicos juegan un papel importante

Vida | 21/10/2011 Lorena Ferro  Barcelona

¿Debe y puede el mundo rural volver a ganar peso en la economía? Gustavo Duch (Barcelona, 1965) tiene claro que sí. Este veterinario dedicado a temas de cooperación y desarrollo desgrana en Alimentos bajo sospecha los riesgos que corre el planeta con el actual modelo de producción alimentaria en el que la “esquilmación” de los países pobres y los transgénicos juegan un papel importante. Duch propone que pueblos y ciudades produzcan los alimentos que necesiten, un cambio hacia una agricultura en la que cada país tome el control sobre su alimentación.

Leyendo su libro se le quitan a uno las ganas de comer…
Pues es un mal resultado porque para nada tiene esa intención. Lo que pretende es hacer un ejercicio en positivo para recuperar otra alimentación desde criterios de justicia.

¿Qué alimentos pondría usted en la lista negra y por qué?
Para mi la diferencia no es el alimento, sino quién y cómo se produce. Los alimentos producidos maltratando a la tierra y a los animales muy buenos no pueden ser. Es muy importante diferenciar si el alimento llega producido por manos humanas o por la industria agroalimentaria, que es un modelo globalizado capaz de elaborar cualquier cosa en cualquier sitio y trasladarla. Así los alimentos se producen explotando a la tierra, llenándola de pesticidas y trabajándola sin descanso… Y dejan de ser un bien nutritivo para pasar a ser una mercancía.

Sin embargo se dice que con una agricultura a pequeña escala muchos no comerían…
Comería todo el mundo, sobretodo los que ahora no lo pueden hacer. El 70% de la gente que no come son campesinos.

Mercats i acaparament de terres

Al diari electrònic Rebelion han publicat en notícia destacada avui dimecres 31 d’agost una entrevista a l’autor, Stephano Liberti, del reportatge “Land grabbind. Com el mercat de la terra crea el nou colonialisme“.

El tema de l’acaparament de terres (la traducció del terme Land grabbing) està relacionat amb la fam a la banya d’Àfrica i per tant de rabiosa actualitat. Recentment en Gustavo va publicar un article a un diari de gran tiratge on explicava que hi ha una associació, GRAIN, que fa temps que ens està alertant d’aquest fenomen.

A continuació hi ha l’entrevista:

Entrevista con Stefano Liberti, autor del libro “Land grabbing. Come il mercato delle terre crea il nuovo colonialismo”

Cuánta tierra necesita el Mercado

Premi Goldman : Agricultura Regenerativa a Mèxic

Aquí teniu accés a un vídeo (en anglès) i entrevista a José Luis Santos en Mèxic. I aquí  l’enllaç a la notícia en castellà : Agricultura _regenerativa_Mexic

JOSEP PÀMIES AL DEBAT DE CATALUNYA RÀDIO

Josep Pàmies a Catalunya Ràdio

Al programa del Manel Fuentes, Catalunya Matí , el dia 25 de maig a  les 10.15 de matí

Enllaç a l’àudio del programa : http://www.catradio.cat/audio/537833/Aliments-trangenics

Enllaç a la informació sobre l’article científic recent que es comenta en el programa sobre la presència de la toxina Bt a la sang de dones, dones embarassades i fetus a Nord Amèrica

http://www.somloquesembrem.org/index3.php?actual=7&actual2=208

Entrevista a l’Alexis a la Revista Integral

L’Entrevista a l’Alexis a la Revista Integral per Sabrina Carrera

L’Alexis ens parla de la seva feina de pagès a les Terres de Lleida a la finca familiar, i de Som lo que Sembrem

L’Alexis creu que són essencialment les demandes en l’entorn urbà les que poden generar  canvis al camp català, cap a un model de finques de petita escala, d’alta diversitat i d’una correcta gestió dels recursos. Aquest model és contrari  al d’aquells que promouen les finques  de monoconreus, dependents  en gran mesura d’insums externs produïts per les multinacionals, per tractar  de recuperar l’equilibri perdut per pràctiques molt tecnificades i de gran escala. El conjunt d’aquest maneig porta inevitablement a   la pèrdua de la biodiversitat natural de l’entorn. dels camps i del sòl, i de la biodiversitat conreada, i sovint a la contaminació de recursos i aliments.   El sistema de venda i distribució de productes del camp controlat per la gran agroindústria,  també contribueix a aquest model, i per tant és necessari que els consumidors s’organitzin en cooperatives de consum agroecològic, ecoxarxes i  similars, que permeti  fer el salt a aquest entramat tan ben lligat que (com altres pràctiques d’aquest capitalisme cada vegada més salvatge)  és un enorme negoci per uns pocs però que compromet el futur dels nostres camps, de la pagesia i de la nostra salut.

SLQS Informacions utils Document amb adreces i informacions per contactar amb cooperatives de consum, consumir ecològic, acoseguir llavors tradicionals i altres.

Entrevista a Josep Pàmies

Fa dues setmanes que el setmanari Directa va publicar a la seva contra-portada una entrevista al Josep Pàmies.  L’entrevista feta pel periodista Oriol Andrés, es pot llegir a aquest enllaç.

Projectes al territori: Santa Eulàlia de Ronçana

Impuls cap a la sobirania alimentària a Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental) :  Banc de terres i recursos agraris, fires agroecològiques, menjadors escolars ecològics, jornades tècniques de conversió a la agricultura ecològica..tot  tirat endavant  conjuntament  per ciutadans, pagesos, tècnics  i Ajuntament

Elisabet Navarro i la tècnica Agnès Moya ens van explicar a Som lo que Sembrem i a gent de l’Altraveu de Castellar http://www.laltraveu.org/ com s’han anat desenvolupant els projectes.

L’any 2010 s’ha dut a terme un altre impuls a Santa Eulàlia a favor de l’agricultura i la ramaderia (especialment les ecològiques)  i dels circuits curts de comercialització, continuant el procés en què porten treballant  ja uns quants  anys diferents actors del municipi, inclòs l’Ajuntament amb el programa Ronçana. Camp i Qualitat.

Durant l’any passat,  s’ha anat recollint informació de manera exhaustiva gràcies a una campanya municipal i també a la participació i implicació de diversos sectors,  per anar elaborant una base de dades de terres i d’altres recursos agraris, inspirada en el Banc de  Terres d’ Ulldecona. L’Agnès va parlar amb molts  pagesos i propietaris de terres del municipi i alguns van mostrar interès a arrendar o cedir les terres per ser conreades.

 A continuació  es van elaborar  uns documents amb les superfícies de les terres, els ortofotomapes i altres dades d’interès. Aquests documents han estat disponibles a l’Ajuntament  per les persones interessades a conrear les terres, i s’ha procurat quadrar l’oferta amb les necessitats de les persones, tot i que no sempre ha estat possible. Una vegada posades en contacte, les dues parts arribaven a un acord sense més  intervenció de l’Ajuntament que una assessoria legal.

De cara a aquest any, la idea es intentar reactivar el banc, doncs és cert que la dinàmica a vegades va perdent ritme (la gent oblida que pot oferir o demanar terres, infraestructures,etc),  i a la vegada segueix present la intenció d’anar-se connectant i treballant conjuntament amb altres bancs o indagar més en la proposta per tal de seguir caminant cap a una major accessibilitat al recurs “terra” per part de la gent que no ve de pagès o que necessita recursos d’aquesta índole que estan en desús.

Altre actuacions dins d’aquest impuls han estat l’ organització d’una Jornada Tècnica sobre la conversió a l’agricultura ecològica,  la I Fira agroecològica del municipi, Lliga’t a la Terra, que va ser un èxit el passat juny, i l’impuls  als menjadors escolars ecològics a les escoles bressol del municipi. Actualment, un 50% del menjar ecològic de les dues escoles és subministrada pels productors locals, sota la coordinació del projecte Ecomenja, i s’ha assolit un alt grau de satisfacció per part de pares, mestres i nens.

Anunciem de pas que la II Fira Lliga’t a la Terra de Santa Eulàlia de Ronçana:  Fira de planter  i llavors, i amb  moltes activitats oferides per a  nens i adults, tindrà lloc aquest any el dissabte 9 d’abril, tot el dia, al centre cívic la Fàbrica de Santa Eulàlia de Ronçana. Més informació: Elisabet Navarro navarroce@diba.cat

Reportatge a Gava-Tv de transgènics

Per a veure el vídeo fer clic a la imatge:

El vídeo dura uns 7 minuts.

Entrevista a Andrés Carrasco

En un programa de ràdio penjat al web del “instituto nacional de Tecnología Industrial” s’ha fet una entrevista a Andrés Carrasco, investigador argentí que ha denunciat els efectes teratògens i cancerígens del glifosat. A l’entrevista es comenta una agressió comesa sobre ell, i es vincula aquesta als poders fàctics que estan sembrant la soia transgènica a la regió. També es parla de les alternatives que ells proposen en comptes de fer servir glifosat: una agricultura que faci menjar per a la regió i no pas un producte d’exportació.

L’entrevista es pot escoltar a aquest enllaç.

També es pot veure la mateixa entrevista en vídeo en aquest altre enllaç.

Andrés Carrasco

Entrevista a Clara Nicholls

He trobat aquesta entrevista a la professora de les universitats d’Antioquia i de Berckeley. Es va fer aprofitant la seva presència al màster de cooperació i desenvolupament a Lleida.

Es pot llegir l’entrevista al seu lloc original fent clic aquí.

Entrevista Clara Inés Nicholls

Enginyera Agrònoma i Doctora en Entomologia. Investigadora i catedrática d’agroecologia del Centro de Estudios Latinoamericanos de UC Berkeley.

Clara Inés Nicholls, va estar a Lleida, com a docent del màster en desenvolupament i cooperació internacional de la Universitat de Lleida i varem aprofitar l’ocasió per realitzar-li una entrevista.

Els seus coneixements sobre agroecologia, tant des del punt de vista dels aspectes tècnics com socials, ens han permés realitzar una entrevista per aprofundir sobre el debat existent de la situació de l’agricultura del medi rural als paisos empobrits econòmicament i poder veure quin és el rol i la manera de l’agroecologia per a la millora en la qualitat de vida en aquestes poblacions

En primer lloc, m’agradaria que ens fessis una breu diferenciació entre l’agricultura orgànica, l’agroecologia i l’agricultura sostenible, ja que són tres conceptes que habitualment generen molta confusió.

Començant per l’agricultura orgànica, es tracta simplement d’un mode de producció, és canviar un paquet tecnològic per un altre, on es permeten certs productes a diferència de l’agricultura de síntesi. L’agroecologia és una ciència que ofereix els elements metodològics per a dissenyar, avaluar i analitzar sistemes agrícoles sostenibles.

Entrevista al Triangle

“Amb els transgènics els polítics fan allò que la indústria vol”

Després de 12 anys, la CE ha autoritzat un nou cultiu d’un organisme modificat genèticament. Des de l’entitat catalana alerten dels perills d’aquest tipus d’aliments i denuncien la connivència de la ministra d’Innovació, Cristina Garmendia, amb els transgènics

Marc Font
Què suposa que la Comissió Europea hagi autoritzat el cultiu d’una patata transgènica?
Implica que si algú la vol plantar té el dret a fer-ho i que cap administració, en principi, l’hi pot impedir. No depèn de la decisió dels estats, qui vulgui plantar la patata ho podrà fer sempre i quan la BASF [l’empresa que ha creat la patata] l’hi doni la llavor. Només es podrà impedir el cultiu si l’Estat aplica una clàusula de salvaguarda i això només serà possible si l’Estat demostra amb estudis científics publicats després de la decisió de la CE que aquest impediment està justificat.

Matiso que hi ha estratègies regionals de zones lliures, que tot i legislar en contradicció a la normativa europea, poden aconseguir convèncer o dificultar que algú la vulgui plantar. La meva resposta intentava desmentir el fet que s’anunciava en alguns mitjans que els governs tenien la darrera paraula.

Veieu la decisió com un retrocés després de 12 anys sense cap autorització cultius d’aquest tipus?
En cap moment la Comissió Europea s’ha posicionat en contra dels transgènics, sempre hi ha estat molt favorable. Durant tot aquest temps de moratòria de facto l’Organització Mundial del Comerç (OMC) demanava a la UE que li donés arguments que justifiquessin que no es poguessin plantar transgènics a Europa, i la CE enviava justificants a l’OMC dient que hi havia un seguit de problemes que ho impedien. Ara,, però sense que res hagi canviat, la CE considera que ja tenen la seguretat que no hi ha cap problema amb els transgènics, de manera que han decidit deixar de justificar-se i tirar pel dret.

Hi ha estats que han criticat la decisió, però l’Estat espanyol l’ha avalat. El fet que sigui la principal potència europea en el cultiu de transgènics hi deu tenir alguna cosa a veure…
Sí, que es van introduir a la UE quan governava el PP, i que la ministra d’Innovació, Cristina Garmendia, estigui per damunt dels responsables d’Agricultura i Medi Ambient, un fet no escollit a l’atzar. En aquest tema mana ella i la resta han d’acatar. Des de diverses publicacions, com Diagonal, s’assegura que ella forma part del lobby pro-transgènics d’Espanya.

Per què consideres que l’Estat espanyol és la principal potència europea en aquests cultius?
Els defensors dels transgènics diuen que a Espanya hi ha el problema del barrinador i per això s’hi introdueix el blat de moro resistent a aquesta plaga, que és l’únic autoritzat a Europa. Hi ha un altre argument molt important que és el paper dels mitjans de comunicació de masses. A tot Europa hi ha una consciència bastant crítica de cara a la introducció d’aquests aliments, però a l’Estat espanyol patim uns mitjans molt sensacionalistes i poc informadors i analítics. Quan parlen dels transgènics probablement simplifiquen tant que resten credibilitat al que en diuen sobre aquest tema els moviments socials i això ajuda que l’opinió pública segueixi desinformada. D’aquesta manera, els polítics ho tenen més fàcil per fer el que els doni la gana. Tot i que no és ben bé així, sinó que fan allò que els lobbys de pressió, en aquest cas la indústria biotecnològica i, de retruc, els investigadors, volen. El polític, que no en té ni idea del que és bo i dolent, acaba fent cas a l’únic lobby de pressió que té, que és favorable als transgènics. Perquè els mitjans de comunicació de masses ja s’han encarregat d’impedir que els que s’hi oposen arribin a poder-se considerar lobbie de pressió.

El fet que darrere dels transgènics hi hagi grans multinacionals com Basf o Monsanto deu multiplicar la seva capacitat de pressió?
Sí. Per conèixer la consciència d’aquestes companyies es pot dir que la Basf encara fàbrica DDT [un compost usat en insecticides], tot i que està prohibit a Europa i als Estats Units. És una empresa que no té cap mena d’escrúpol en seguir fabricant una substància que s’ha considerat que és molt perillosa pel medi ambient! Això només és un exemple del que és la multinacional. El mateix passa amb la Monsanto i les altres empreses d’aquesta indústria.

Per què la població s’hauria d’oposar als transgènics?
M’agrada simplificar els motius amb una frase: No en sabem prou de com funcionen els éssers vius, les cèl·lules i això barrejat amb el capitalisme es converteix en una bomba. Estem tocant coses i a sobre sota la necessitat dels beneficis. El mateix ha passat amb la química. Hem fet substàncies molt perilloses i les hem escampat pel medi, fins que 30 anys després Europa decideix prohibir-les. Estem en un context on no en sabem prou i el capitalisme ens està destrossant i portant a un carreró sense sortida. Hem d’aturar aquesta manera de fer les coses, de passar per damunt de tota la resta per obtenir beneficis. Hauríem de parar, mirar de canviar el model econòmic i potser d’aquí a uns anys la societat diu que vol investigar per aprofitar els recursos i coneixements que tenim. Jo treballo en el sector biotecnològic i la major part de la gent que s’hi dedica pensa que s’està anant massa ràpid en el desenvolupament de la tecnologia aplicada als aliments.

Hi ha altres perills vinculats a l’alimentació?
Els investigadors consideren que l’enginyeria genètica aplicada als aliments no és res més que una eina més de les que s’han estat aplicant per millorar el nostre coneixement en la producció d’aliments. I es queixen que la UE té uns controls massa rigorosos respecte aquesta tecnologia i això impossibilita la multiplicació d’aquesta tecnologia a Europa i al món. En un debat celebrat fa uns dies a la UB, un professor de genètica deia que hi havia altres millores aplicades als aliments que considerava molt més agressives i problemàtiques que els transgènics. Una d’aquestes mesures seria la generació de varietats vegetals mitjançant irradiació. Però la UE només ens protegeix contra els transgènics i no contra aquesta tecnologia. Pretenem obrir la caixa de Pandora i que no només es parli dels transgènics, sinó també de les altres maneres de generar agro-biodiversitat. Perquè això no es coneix. No s’està demostrant que la tecnologia dels transgènics no sigui problemàtica, i al contrari del que diuen els seus defensors, hi ha prou indicis per esperar-ho. A banda, els transgènics afavoreixen els monopolis, van en contra de l’agricultura sostenible i això té tant de pes que ens hi seguirem oposant tot i que n’hi hagi que no siguin problemàtics per a la salut.

Accés a la versió original.

Entrevista

Un alumne de 2n de batxillerat -Albert- ens ha fet una proposta d’entrevista.

Podeu descarregar-vos la a aquest enllaç:

Feu clic per accedir a entrevista_ogm_miquel.pdf