Archive for the 'herbicida amb glifosat' Category



Breu crónica de la conferència d’Andrés Carrasco

El dissabte 19 de maig vam poder gaudir de la presència del Doctor Andrés Carrasco que ens va fer una conferència. L’acte va ser organitzat per l’Aliança per a la Sobirania Alimentària dels Pobles de Catalunya, l’Espai de Recursos Agroecològics i Som lo que Sembrem.

Per a poder contextualitzar el seu discurs vam decidir començar l’acte amb una breu introducció de part de Gregorio Álvaro, històric membre del moviment antitransgènic. La seva introducció va servir per a posar sobre la taula que Espanya i concretament Aragó i Catalunya és el lloc on més es conrea panís transgènics d’Europa.

El Doctor Andrés Carrasco va explicar els resultats que ha trobat en els seus estudis sobre els efectes dels herbicides basats en glifosat sobre el desenvolupament embrionari d’amfibis. Els efectes teratogènics es van trobar amb el principi actiu d’aquests herbicides, el glifosat, i això té la importància què les diferents marques d’herbicides basats en aquesta substància tenen els mateixos efectes nocius sobre la salut i el medi ambient. Dosis baixes de glifosat generen malformacions en embrions d’amfibis. I si s’apliquen dosis molt diluïdes directament a l’interior de l’embrió es troben aquests mateixos efectes. Va emfasitzar que la metodologia emprada és bàsica en els estudis embriològics però que ha estat criticada pels que no els agrada el resultat obtingut. Va explicar que aquests efectes teratogènics del glifosat s’expliquen per la via del Retinol: el glifosat produiria un canvi en la concentració d’aquesta substància a l’interior de les cèl·lules; el retinol a grans concentracions, juntament amb la Talidomida i l’alcohol serien els agents teratogènics més importants i coneguts.

A més a més d’explicar els seus estudis, Andrés Carrasco va posar sobre la taula els estudis epidemiològics que evidencien l’augment de malalties vinculades a l’ús de pesticides sobre la població rural d’Argentina. Va explicar-nos com els interessos econòmics de la indústria de la soia es protegeixen amb decisions polítiques que tergiversen els informes que evidencien aquest panorama desastrós. Sovint la connivència d’alguns “científics” amb pocs escrúpols dona arguments al binomi economia-política dels interessos de l’agronegoci. De fet, una gran part del discurs del Doctor Carrasco es va dirigir a la importància de fer una bona ciència i d’advertir en la falsa ciència que es vincula als interessos econòmics que es preocupen només del seu melic sense pensar en el benestar comú.

L’àudio de la conferència es pot descarregar a aquest enllaç.

La conferència es va gravar en vídeo, però la qualitat no és molt bona. Es pot veure en aquest enllaç, i si millorem la qualitat del vídeo actualitzarem aquesta mateixa entrada.

Roda de premsa campanya glifosat

El passat dimecres 16 de maig es va realitzar una roda de premsa per explicar la campanya de Som lo que Sembrem contra l’ús d’herbicides basats en glifosat.

LA roda de premsa també era per a presentar la conferència que realitzarà el Dr. Andrés Carrasco el dissabte 19 a Barcelona.

A continuació es pot veure el vídeo de la roda de premsa:

El resultat de la roda de premsa ha estat una notícia a la publicació electrònica Ecodiari, i un article a un diari de gran tiratge.

Butlletí 13

Fes clic per continuar llegint el butlletí.

.

Continua llegint ‘Butlletí 13’

Noticia impactant de porcs i soja

Una revista agrícola danesa, Effektivt Landbrug, ha causat un bon enrenou en dedicar una bona part de la seva edició (13 d’abril de 2012) a les troballes d’un productor de porcs, Ib Borup Pedersen, sobre els efectes negatius de la soja transgènica en els seus animals i la rendibilitat de la seva granja.

El titular principal de la portada de la revista deia: “Productor de porcs obté beneficis de la soja no-transgènica”. A l’editorial de la pàgina 2, s’argumenta que seria molt irresponsable per part de les autoritats ignorar o menystenir les aportacions de l’agricultor. Al mateix temps, felicita a les autoritats per encarregar un nou estudi per tal de determinar si les lesions estomacals i d’altres efectes podrien estar relacionats amb la soja transgènica.

La producció de porcs a Dinamarca és coneguda arreu per la seva alta productivitat i pel baix ús d’antibiòtics (menys de 50 mg/kg de carn produïda).

Quan el productor de porcs Ib Borup Pedersen va canviar la soja transgènica per una altra no transgènica en el programa d’alimentació de la seva granja, de seguida va observar canvis positius en la salut dels seus animals:

  • les diarrees van desaparèixer pràcticament en dos dies, quan abans havia d’utilitzar 50-100 ml de Borgal/dia.
  • des del canvi, no va tenir cap mort per inflamació o per úlceres, mentre que abans hi havia un mínim d’una mort cada mes (36 mares havien mort per malalties de l’estómac al llarg dels dos anys anteriors al canvi).
  • cap mare va morir per pèrdua de gana, mentre que dues havien mort per aquesta causa l’any abans.
  • actualment, les mares alimenten com a mitjana més de 12 porquets, en comparació amb 10.5 abans del canvi. També ha augmentat el nombre de porquets vius al néixer, essent més forts i de mida més uniforme.
  • les hores de feina s’han reduït en 20-30 hores/mes.
  • i tots aquests estalvis i més gran producció compensen el cost més alt de l’alimentació no-transgènica.

Encara que aquestes dades corresponen a uns pocs mesos, l’ús de medecines s’ha reduït ja a la meitat de què acostumava a ser. I el senyor Pedersen està convençut que tot això està relacionat amb els residus de glifosat que es troben a les varietats transgèniques de soja. També ha observat defectes de naixement en els seus animals, defectes semblants als descrits en nens de l’Argentina que viuen en zones rurals afectades per aplicacions massives de glifosat.

El cas del senyor Pedersen es complementa amb el testimoni d’un altre productor danès, Sigurd Christensen, qui afirma que abans d’utilitzar soja transgènica en l’alimentació dels seus animals patia molt poques morts, però que amb la introducció d’aquesta a l’any 2007, la mortaldat ha anat augmentant en el seu ramat de vaques lleteres fins al punt que l’any passat en van morir 10.

Encara que les causes d’aquestes morts són difícils de determinar, fa quatre mesos va vacunar els seus animals i després va canviar la dieta a soja no transgènica per tal de resoldre el problema. Des de llavors no ha tingut cap mort i les despeses en medicaments han disminuït dramàticament/dràsticament. Igualment, amb els seus porcs, tenia un historial molt greu de morts de mares i de diarrea de porquets i, al desembre de 2011, també va decidir no utilitzar soja transgènica en la seva dieta. Encara que fa molt poc temps d’això, ja ha notat una millora en la salut dels seus porcs, una reducció en els problemes reproductius i també en l’ús de medicaments.

Informe final “encuentro medicos de pueblos fumigados”

Durant l’agost del 2010 a Córdoba (Argentina) es va fer una trobada nacional de metges de pobles fumigats; sent un dels principals pesticides els herbicides basats en glifosat. El resultat d’aquesta trobada és aquest interessant informe:

Informe final

També podeu mirar aquest resum en un curt vídeo de 9 minuts.

Butlletí 12

Fes clic per continuar llegint el butlletí.

.

Continua llegint ‘Butlletí 12’

Quina participació ciutadana demanem Som lo que Sembrem durant la campanya?


* La presentació per part d’individus o de col.lectius  d’una instància  a l’ajuntament del seu poble o ciutat –que oferim Som lo que Sembrem – demanant informació general sobre l’ús de plaguicides en el municipi (marques, principis actius, èpoques d’aplicació), i demanant si  es fan avisos a la població general i en particular als col.lectius amb sensibilitat (asmes, al·lèrgies, sensibilitat química múltiple)  abans de fer les aplicacions.

* La presentació d’una segona instància – que també oferim – adjuntant el Document de Som lo que Sembrem sobre els efectes dels herbicides amb  glifosat, dirigida a l’alcalde, regidors i partits polítics de municipi,  demanant l’estudi d’alternatives a  l’ aplicació  d’aquests herbicides  en cas que aquesta es faci (en  Parcs, jardins, escoles o altres zones del poble o ciutat).

* Demanem que els individus o grups ens enviïn la confirmació de què han enviat la instància (o les dues),  a ilp@somloquesembrem.org, o bé en ho escriguin en un comentari al bloc sembremvalles.wordpress.com.

* Demanem que els individus o grups ens enviïn les respostes dels ajuntaments dels diferents municipis, que les anirem publicant al bloc, i en cas que alguns municipis no contestin, es faran les denúncies pertinents al síndic de greuges o a on calgui, ja que pels convenis europeus estan obligats a respondre a les demandes d’informació de la ciutadania.

* Adhesió d’entitats, grups, col.lectius  i individus a la campanya:  només cal que  entreu la vostra adhesió (Suport a Som Lo Que Sembrem-entitats – Suport a Som Lo Que Sembrem-persones) escrivint a adhesionsglifosat@gmail.com. S’entén que recolzeu també d’aquesta forma les cartes que Som lo que Sembrem enviarem en els propers dies als diferents departaments del Govern de la Generalitat

*Organització de  xerrades per a donar a conèixer la campanya i les implicacions de l’ús dels herbicides amb glifosat . Ens  podeu demanar una presentació en diapositives que tenim preparat per a presentar la campanya a ilp@somloquesembrem.org.

* Participació en el dinar popular de l’1 de juliol a Barcelona

* Participació i assistència a altres actes i accions que anirem anunciant, o que individus o col.lectius poden proposar. Diversos col.lectius i Som lo que Sembrem estem organitzat la visita de l’investigador argentí Dr Carrasco que ha trobat efectes de teratogenicitat del glifosat en amfibis (com altres grups al món) pel 19 de maig a Barcelona

Propèrament estarem a la Fira de Girona, l’Ecosí (6 al 10 de Juny) i  a la de Balaguer (2  i 3 de Juny);  si voleu participar fent torns a a la parada de Som lo que Sembrem escriviu a ilp@somloquesembrem.org i ens posarem en contacte amb vosaltres.

La propera xerrada és a la Fira Ecosí de Girona.  El títol de les xerrada  és: “Campanya de Som lo que Sembrem contra l’ús d’herbicides amb glifosat i contra la autorització de transgènics tolerants a herbicides a Catalunya”.

Instàncies entrades als Ajuntaments de Catalunya

Aquí anirem recopilant  la informació que ens passeu, si heu entrat instàncies i quina resposta heu rebut dels vostres ajuntaments. Ens podeu escriure en els comentaris o a ilp@somloquesembrem.org:

– Si heu entrat una o dues instàncies, en quin ajuntament i quan. Les podeu entrar a títol vostre, posant el vostre nom i que us contestin a vosaltres, o tal com estan preparades, en  nom de Som lo que Sembrem.

– Després us demanem que ens escriviu de nou quan us contestin de l’ajuntament, i publicarem la resposta.

Si hi ha ajuntaments dels quals  no rebeu resposta, si us plau ens ho comuniqueu també, els agruparem i farem una denúncia al síndic de greuges o allà on calgui.

Les dues instàncies que oferim son

Instància demanant informació general sobre l’ús de plaguicides al municipi

Instància demanant informació sobre l’ús  d’herbicides amb glifosat al municipi i adjuntant  l’argumentari de SLQS dels herbicides amb glifosat

Argumentari de SLQS dels herbicides amb glifosat per adjuntar a la instància del glifosat

Instàncies entrades sobre els herbicides amb glifosat

Associació de Veïns Can Vinader  a l’Ajuntament de Castelldefels (en mans del PP)

Alternativa Ciutadana de Rubí l’ha entrat a Rubí. És interessant com ho han fet ells,  aquí ho trobeu http://www.acr.cat/2012/05/02/acr-a-traves-duna-campanya-de-som-lo-que-sembrem-demana-informacio-de-lus-de-plaguicides-a-rubi/

S’han entrat les  dues  instàncies a l’ Ajuntament d’Argentona (per part de la AAVV d’Argentona i per part de particulars)

Instàncies presentades a l’ajuntament de Cardedeu. ja hem rebut les respostes

Instància presentada a l’ajuntament de Passanant i Belltall

Instàncies presentades a Vilafranca del Penedès

Instàncies presentades a l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera (ja tenim resposta a una d’elles)

Instàncies presentades a l’Ajuntament de Mataró

Instància del glifosat entrada a l’Ajuntament de Ripollet

Instàncies entrades a l’Ajuntament de Lleida (ja tenim respostes)

Informació comunicada a l’Ajuntament de Celrà

Instàncies entrades a l’ajuntament de les Borges Blanques

Instància entrada a Banyoles

Instància entrada a Begur

Instància entrada a Blanes

Instància entrada a Calonge

Instància entrada a Camprodon

Isntància entrada a Cassà de la Selva

Instància entrada a Castelló d’Empúries

Instància entrada a Castell-Platja d’Aro

Instància entrada al Port de la Selva

Instància entrada a Figueres

Instància entrada a Girona

Instància entrada a la Bisbal de l’Empordà

Instància entrada a l’Escala

Instància entrada a Llagostera

Instància entrada a Llançà

Instància entrada a Lloret de Mar

Instància entrada a Olot

Instància entrada a Palafrugell

Isntància entrada a Palamós

Instància entrada a Pals

Instància entrada a Ribes de Freser

Isntància entrada a Ripoll

Isntància entrada a Roses

Instància entrada a Salt

Isntància entrada a Sant Feliu de Guíxols

Instància entrada a Sant Joan de les Abadesses

Instància entrada a Santa Coloma de Farners

Instància entrada a Santa Cristina d’Aro

Instància entrada a Tossa de Mar

Instància entrada a Vilafant

Instàncies entrades a Arbeca

Instàncies entrades a Calba

Instàncies entrades a Puigròs

Instàncies entrades a Espluga

El Grup Municipal de Gent de Gramenet (www.gentdegramenet.cat) van entrar la bateria de preguntes de les instàncies de SLQS sobre l’ús de plaguicides com a preguntes al darrer Ple municipal del 29 de maig i ja tenim les respostes

Instàncies entrades a l’Ajuntament de Cerdanyola

Instàncies entrades a Monistrol de Caldres

Instàncies entrades a l’Ajuntament de Barcelona. La resposta és aquesta.


Document sobre els herbicides amb glifosat

A continuació hi ha la informació que farem rodar per a donar els motius sobrats per  a la nova campanya de Som lo que Sembrem contra l’ús d’herbicides basats en glifosat.

L’argumentari de Som lo que Sembrem sobre els herbicides amb glifosat es pot descarregar editat en format pdf a aquest enllaç. aquest enllaç [actualització a octubre del 2013]

Aquest document es pot adjuntar a la segona de les dues instàncies que demanem que la gent entri al seu Ajuntament, la que té a veure amb l’ús d’herbicides amb glifosat al municipi

Continua llegint ‘Document sobre els herbicides amb glifosat’

Adhesió d’entitats, col·lectius, i individus a la Campanya de Som lo que Sembrem

Campanya de Som lo que Sembrem contra l’ús d’herbicides amb glifosat.

Suport a Som Lo Que Sembrem-persones

Suport a Som Lo Que Sembrem-entitats

En cas que sigui possible, agraïm també que aporteu  una contribució econòmica que considereu convenient al número de compte 2085 9459 11 0330209363 de l’Assemblea Pagesa, indicant el nom de la persona o entitat i la referència  SLQS

Adhesió dentitats

102 entitats ja han donat suport a la campanya de SLQS

– Adhesiva, espai de trobada i acció (adhesiva.bcn@gmail.com)
– Alternativa Ciutadana de Rubí
– Alternativa Verda (info@verds-alternativaverda.org)
– Associació Animalista Libera!
– Associació Casal Amics de Cuba de Lleida (cubamics@hotmail.com)
– Associació d’Amics de la UNESCO del Garraf
– Associació de Naturalistes de Girona (info@naturalistesgirona.org)
– Associació Una Sola Terra (vilanova.santiago@hotmail.com)
– Associació Vida Sana (info@vidasana.org)
– Ateneu de Palafrugell (ateneupalafrugell@gmail.com)

– Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) (caps@pangea.org)
– CGT (secció sindicat de parcs i jardins) (malesherbes.cgt@gmail.com)
– Collectif Anti OGM 66 (collectifantiogm66@voila.fr)
– Cooperativa Gafarrons de Premià de Mar
– Cooperativa La Sagrera “30 panxes”
– Cooperativa Trèvol de Barcelona
– Crudivegania (info@crudivegania.org)
– Dia de la Terra – Catalunya (info@diadelaterra.org)
– DEPANA (info@depana.org)
– EcoArtés (ecoartes@googlegroups.com)
– Ecologistes de Catalunya EdC (correu@ecologistes.cat)
– Ecomenja Menjadors Escolars Ecològics (ecomenja@gmail.com)
– El Brot (cooperativa de consum agroecològic – Reus- elbrotcr@yahoo.es)
– El Pèsol Roig (productors ecològics Tordera – pesolroig@gmail.com)
– El Refugi Ecola de Natura i Muntanya (elrefugi@elrefugi.org)
– Federació d’Ecologistes en Acció de Catalunya (coordinacio@ecologistesenaccio.cat)
– GEDENA_Ripoll (gedena@telefonica.net)
– GEPEC-EdC (Grup d’estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans – Ecologistes de Catalunya, secretaria@gepec.cat)
– Ipcena (ipcena@ipcena.org)
– La Ruda, amics de Can Deu per a l’agricultura ecològica
– L’ERA (espai de recursos agroecològics, info@agrocultura.org)
– Pensa en vi ( www.pensaenvi.net )
– Rocamora Teatre (info@rocamorateatre.com)
* Unió de Plataformes, en defensa del medi ambient, el patrimoni cultural i els drets cívics:
· ADAPA
· ANDA Associació Naturistes d’Abrera
· Arquitectes Sense Fronteres
· Associació d’Amics del Mas Roig de Llagostera
· Associació del centre cívic, cultural i social Vallcanera Park de Sils
· Associació cultural del Montserrat
· Associació del centre històric de Bellvei
· Associació de veïns de  Sant Pere de Sallavinera
· Associació de veïns del nucli antic de Cubelles
· Associació de veïns i cultural de Serra Alta
· Associació entitat urbanística col·laboradora d’Hostalets de Pierola
· Associació natura pou del glaç de Begues
· Ateneu de cultura contemporània
· Begues Alta Tensió
· Col·lectiu Ecologista Bosc Verd
· Col·lectiu Patrimoni
· Collserola Parc Natural
· Coordinadora Antiabocador d’Hostalets de Pierola
· Coordinadora no NII del Maresme
· Cuca de Llum
· Ecologistes en Acció de Barcelona
· Ecologistes Independentistes de Catalunya
· El Saüquer, associació per a la preservació del territori del Bages
· Front Antitèrmica de Cubelles i Cunit
· Gent del Ter
· Gent pel Territori del Baix Empordà
· GEVEN, Grup Ecologista del Vendrell
· Grup Ecologista les Agulles
· Grup Mediambient Anoia Sud
· Junta permanent en defensa del patrimoni de Catalunya
· Martorell Viu
· Meandre, associació per la preservació del partrimoni natural
· Moviment per a la regeneració democràtica als ajuntaments
· No al polígon dels ninots de Castellolí
· Nova cultura de l’engeria d’Osona
· Plataforma Antiincineradora de la Vall del Ges
· Plataforma Antiincineradora del Congost
· Plataforma Ciutadana salvem la Platja Llarga de Tarragona i el Bosc de la Marquesa
· Plataforma Ciutadana Salvem Solius
· Plataforma Cívica Antimolins de Portbou i Colera
· Plataforma Cívica en Defensa de les Terres del Sènia
· Plataforma Cívica per la Salut i el Medi Ambient de Santa Margarita i els Monjos
· Plataforma de Defensa de la Terra Alta
· Plataforma de Defensa de la Serra de Marina i Can Zam
· Plataforma no NII Vilassar
· Plataforma el Roure de Dosrius i Canyamar
· Plataforma el Torrental de Calldetenes
· Plataforma en Defensa del Territori i el Patrimoni del Baix Llobregat Nord
· Plataforma l’AVE pel Litoral
· Plataforma no fem el CIM Penedès
· Plataforma per l’equilibri territorial interprovincial de Catalunya
· Plataforma per la Retirada del Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena
· Plataforma per una Vegueria Pròpia: Penedès, Garraf, Anòia
· Plataforma Popular contra el Pla Caufec d’Esplugues
· Plataforma Salvem Can Coll, Torrelles Sostenible
· Plataforma Salvem l’Anoia
· Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda
· Plataforma Salvem Montserrat
· Plataforma Salvem Oliveretes de Viladecans
· Plataforma Veïnal de Pont de Suert
· Plataforma Unitària Contra l’Autopista Elèctrica de Catalunya i Aragò
· Ramaderia Ancestral els Isards
· Salvem Vilanera de l’Escala
· Salvem Llagostera
· Sitges News
· SOS Empordanet
· SOS Monuments
· Stop Karting de Cardedeu, Llinars i St Antoni de Vilamajor
· Vall de Can Masdeu de Barcelona
· Vall del Ges .net

Adhesions individuals

151 persones ja han donat suport a la campanya de Som lo que sembrem

“Som lo que sembrem està treballant en l’actualització d’aquestes dades”

Vídeos de la taula rodona

El passat 2 de desembre vam organitzar una taula rodona “Efectes de les fòrmules d’herbicides amb glifosat i les alternatives”. A continuació us posem tot el material audiovisual disponible per a que podeu tenir tota la informació que es va dir allà.

La primera ponència va ser “Glifosat en sistemes agrícoles, sols i aigües“:

L’àudio (mp3) de la ponència es pot escoltar a aquest enllaç.

Les diapositives de la ponència estan a continuació: “Glifosat en sistemes agrícoles, sols i aigües

*

La segona ponència van ser les propostes des del Parc Agrari del Baix Llobregat per a fer agricultura sense herbicides.

L’àudio (mp3) de la ponència es pot escoltar a aquest enllaç.

*

La tercera ponència van ser propostes en l’àmbit de la jardineria urbana: “Experiències inicials en la gestió sense herbicides en Parcs i Jardins. Una jardineria ecosostenible“.

L’àudio (mp3) de la ponència es pot escoltar a aquest enllaç.

Les diapositives de la ponència estan a continuació: “Experiències inicials en la gestió sense herbicides en Parcs i Jardins. Una jardineria ecosostenible

*

La quarta ponència va ser una visió científica sobre la importància de preservar la vegetació dels camps (els marges i les herbes adventícies): “funcions i importància en el ecosistema agrícola de la vegetació espontània (males herbes)“.

L’àudio (mp3) de la ponència es pot escoltar a aquest enllaç.

Les diapositives de la ponència estan a continuació:

A continuació hi ha els enllaços per a visibilitzar les diapositives dels ponents de la taula rodona.  “funcions i importància en el ecosistema agrícola de la vegetació espontània (males herbes)

*

La cinquena ponència va ser una mirada a la legislació.

L’àudio de la ponència està disponible a aquest enllaç.

*

Finalment també podeu escoltar el torn de preguntes amb tots els ponent sobre la taula. Demanem disculpes per la baixa qualitat d’aquest document que publiquem igualment.

Terrible epidèmia de fallides renals a Centreamèrica

Unes realitats  tremendes de patiment i de esclavatge en les plantacions de sucre per a  fer etanol (alimentar cotxes) a diferents països de Centroamèrica. Les causes de les la malaltia renal que fa  que a molts homes joves els hi calgui diàlisi (que no es poden permetre pagar) per sobreviure, poden ser les condicions terribles de feina (hores, calor) i també l’ús d’agroquímics i aigües contaminades. L’ampli estudi epidemiològic que s’esta duent a terme està plantejant una relació amb el glifosat, que ja se sap que té efectes sobre els ronyons. Compostos de glifosat es fan servir indiscriminadament llançant-los des d’avionetes per augmentar la quantitat de sacarosa en les plantes de canya de sucre.

Pàgina 95 de l’estudi, conclusions preliminars. Es pot buscar a Google indicant aquestes dades

03B_BU_FINAL_report_scopestudyCRI_Dec18_2009_SPANISH.pdf 2300K
www.cao-ombudsman.org/…/03B_BU_FINAL_report_scopestudyCR..

Aqú us deixem un dels articles que expliquen superficialment l’angoixant situació, i la discussió sobre les causes.

Una epidemia azota a los braceros de la caña en Centroamérica Algunos expertos creen que la enfermedad renal crónica se debe a los pesticidas José Meléndez San José (Costa Rica) 26 DIC 2011 –

Una enigmática epidemia de insuficiencia renal crónica azota a los braceros contratados por temporadas en las plantaciones de caña de azúcar en Centroamérica. Sin una conclusión científica contundente sobre su origen, Gobiernos e investigadores del área atribuyen la enfermedad a pesticidas y fungicidas con sustancias tóxicas prohibidas en Europa, Estados Unidos y Canadá, pero de uso generalizado en cañaverales centroamericanos, y a condiciones laborales extremas en los cañales: trabajar expuestos a altas temperaturas, con exceso de esfuerzo físico y deshidratación. El saldo de viudas y huérfanos por la denominada enfermedad renal crónica (ERC) sigue creciendo en regiones con gran dependencia socioeconómica de las fuentes de trabajo en los cañizales y sus procesos de reconversión para producir etanol. Sin embargo, también se han registrado casos en jornaleros de plantaciones de algodón y en trabajadores que se dedican a actividades mineras y portuarias. Los datos oficiales han revelado que, con una incidencia cercana a 10 casos por cada 100.000 habitantes, la ERC es la principal causa de muerte de hombres en El Salvador, y en Nicaragua provoca más víctimas mortales en la población masculina que el impacto combinado de VIH-sida y diabetes. La Organización Mundial de la Salud ha asegurado que la enfermedad provocó más de 3.000 muertos de 2005 a 2009, aunque la Asociación Nicaragüense de Afectados por Insuficiencia Renal Crónica aseguró que solo en Nicaragua hubo 2.677 fallecidos en los últimos años. Recientes estudios de la Universidad de Costa Rica (estatal) mostraron que la mortalidad por la enfermedad es actualmente de 25 por cada 100.000 habitantes en dos municipios de la región noroccidental del país. Falta investigar si el agua tiene algún metal tóxico”, dice un científico El fenómeno ataca en especial al litoral del Pacífico de Centroamérica, con una longitud de unos 1.120 kilómetros, por lo que crece la demanda de onerosos tratamientos de diálisis. “Toda la franja costera del Pacífico de Centroamérica está sufriendo una epidemia de ERC que está desgastando a nuestra población, sobre todo agrícola”, señala la ministra de Salud de El Salvador, María Isabel Rodríguez, a EL PAÍS. “La enfermedad responde a una agresión química. Estamos viendo las mismas características desde el sur de México hacia toda Centroamérica, sobre todo la zona agro-costera del Pacífico, pero hay otras regiones que están impactadas”, precisa. La crisis “golpea los presupuestos nacionales, abarrota los hospitales por la gran demanda de trasplante renal y produce discapacidad y muerte”, detalla Rodríguez. “Los desfavorecidos que viven en zonas rurales y se dedican a la agricultura sufren estas situaciones e inequidades. Es una enfermedad de aquellos lugares donde los agroquímicos verdaderamente tóxicos han sido utilizados y, aunque algunos son prohibidos, se siguen usando”, añade. Un informe del Ministerio de Salud de El Salvador asegura que la “alta prevalencia” de la ERC se ha registrado en Centroamérica —también en el sur de México— en hombres agricultores menores de 60 años “expuestos a productos agroquímicos”. “Es una gran epidemia con un impacto tremendo en la población”, advirtió a la prensa regional el médico Víctor Penchaszadeh, epidemiólogo clínico de la Universidad de Columbia (Estados Unidos) y asesor de la Organización Panamericana de la Salud (OPS). Consultado por este diario, el médico Rolando Hernández, secretario ejecutivo de la Comisión de Ministros de Salud de Centroamérica, aclaró que la causa de la epidemia “no solamente es atribuible a pesticidas y fungicidas tóxicos”, ya que influyen otros factores. “La situación en El Salvador es bien particular: allí es una súper epidemia”, dijo el médico costarricense José Manuel Cerdas, especialista en riñón y miembro de varios grupos formados por la Universidad de Boston, el Gobierno de Suecia, la Sociedad Latinoamericana de Nefrología y la estatal Caja Costarricense del Seguro Social para investigar las causas de la ERC. Según él, “no hay ningún pesticida o fungicida o tóxico ambiental que se pueda relacionar con daño renal crónico”. “Nos falta investigar si el agua tiene algún metal tóxico, como plomo o arsénico, que sí podría dañar al riñón. Si a una persona la ponen a trabajar con un machete varias horas a 40 grados y no se hidrata bien, eso le hace más daño a sus riñones que usar herbicidas. La época en que esos trabajadores usan herbicidas no coincide exactamente con la zafra”. Tras relatar que en Bagaces y Cañas, municipios del noroccidente de Costa Rica y cercanos al Pacífico, “es desproporcionado el número de pacientes con ERC y es una epidemia”, el nefrólogo recordó que, “por tradición”, “las mayores causas de la enfermedad son diabetes e hipertensión arterial. Pero en estos casos los afectados no son diabéticos o hipertensos y no tienen problemas congénitos de riñones. O sea, hay algo en particular en esa zona”. Citado por la prensa de la región, Daniel Brooks, de la Universidad de Boston y director de una de las investigaciones sobre la enfermedad, declaró que las evidencias señalan con claridad que “el estrés por calor” puede ser causante de la ERC. De manera coincidente, Cerdas adujo que cuando se atribuye la enfermedad a los agroquímicos, “se habla genéricamente”. “Habría que identificar cuál agroquímico sería el causante. Esto parece tener más relación con las condiciones en que labora esta gente. Podemos decir que es un problema laboral, pero no necesariamente relacionado con algún herbicida”, añadió. La ministra Rodríguez replica que no solo se debe a condiciones laborales como altas temperaturas y exagerado esfuerzo físico. “De lo contrario, en otras regiones en donde las temperaturas son incluso mucho más altas, podrían ocurrir enfermedades renales. Pero no es así. Las características de la ERC difieren de las que se presentan en otras zonas en las que también hay problemas de deshidratación. Aquí se añade un elemento: se trata de una acción de un agente químico, además de los otros factores, como dolores musculares por cansancio”. El agroquímico, insiste Rodríguez, es el factor “más evidente”.

El Roundup i el seu component actiu glifosat, tòxic per cèl.lules testiculars de ratolí

Us traduïm l’abstract de dos articles molt recents (un d’ara, altre del 2010) sobre els efectes de disrupció endocrina en el nivell de testosterona de ratolins  per part del Roundup i del glifosat, a dosis molt diluïdes, i dels efectes letals sobre les cèl·lules testiculars  a concentracions més altes (però encara més baixes que les que es fan servir a l’agricultura). La investigació científica ha estudiat els efectes aguts, que es poden observar en 24-48 hores, i no els   problemes crònics, com podrien ser infertilitat o altres malalties que podria comportar la disrupció hormonal a llarg plaç.

Toxicology in Vitro
Volume 26, Issue 2, March 2012, Pages 269-279
ISSN: 08872333
CODEN: TIVIE
DOI: 10.1016/j.tiv.2011.12.009

A glyphosate-based herbicide induces necrosis and apoptosis in mature rat
testicular cells in vitro, and testosterone decrease at lower levels

Clair, É.a b , Mesnage, R.a b , Travert, C.a , Séralini, G.-É.a b

a  Université de Caen Basse-Normandie, EA2608, Institute of Biology,
Esplanade de la Paix, 14032 Caen Cedex, France
b  Université de Caen Basse-Normandie, Risk Pole MRSH-CNRS, CRIIGEN, 40
rue de Monceau, 75008 Paris, France

Abstract

The major herbicide used worldwide, Roundup, is a glyphosate-based
pesticide with adjuvants. Glyphosate, its active ingredient in plants
and its main metabolite (AMPA) are among the first contaminants of
surface waters. Roundup is being used increasingly in particular on
genetically modified plants grown for food and feed that contain its
residues. Here we tested glyphosate and its formulation on mature rat
fresh testicular cells from 1 to 10000. ppm, thus from the range in
some human urine and in environment to agricultural levels. We show
that from 1 to 48. h of Roundup exposure Leydig cells are damaged.
Within 24-48. h this formulation is also toxic on the other cells,
mainly by necrosis, by contrast to glyphosate alone which is
essentially toxic on Sertoli cells. Later, it also induces apoptosis
at higher doses in germ cells and in Sertoli/germ cells co-cultures.
At lower non toxic concentrations of Roundup and glyphosate (1. ppm),
the main endocrine disruption is a testosterone decrease by 35%. The
pesticide has thus an endocrine impact at very low environmental
doses, but only a high contamination appears to provoke an acute rat
testicular toxicity. This does not anticipate the chronic toxicity
which is insufficiently tested, and only with glyphosate in regulatory
tests.

Tambè he trobat un altre una mica més antic:

Archives of Toxicology
Volume 84, Issue 4, April 2010, Pages 309-317
ISSN: 03405761
CODEN: ARTOD
DOI: 10.1007/s00204-009-0494-z
PubMed ID: 20012598
Document Type: Article
Source Type: Journal

Prepubertal exposure to commercial formulation of the herbicide glyphosate
alters testosterone levels and testicular morphology

Romano, R.M.a d  , Romano, M.A.b , Bernardi, M.M.c , Furtado, P.V.a ,
Oliveira, C.A.a

a  Department of Animal Reproduction, Veterinary Medicine School,
University of Sao Paulo, Sao Paulo, Brazil
b  Department of Pharmacy, State University of Centro-Oeste, Parana, Brazil
c  Department of Pathology, Veterinary Medicine School, University of Sao
Paulo, Sao Paulo, Brazil
d  LDH/FMVZ/USP, Av Prof Dr Orlando Marques de Paiva, 87, Sao Paulo, SP
CEP 05508270, Brazil

Abstract

Glyphosate is a herbicide widely used to kill weeds both in
agricultural and non-agricultural landscapes. Its reproductive
toxicity is related to the inhibition of a StAR protein and an
aromatase enzyme, which causes an in vitro reduction in testosterone
and estradiol synthesis. Studies in vivo about this herbicide effects
in prepubertal Wistar rats reproductive development were not performed
at this moment. Evaluations included the progression of puberty, body
development, the hormonal production of testosterone, estradiol and
corticosterone, and the morphology of the testis. Results showed that
the herbicide (1) significantly changed the progression of puberty in
a dose-dependent manner; (2) reduced the testosterone production, in
semineferous tubules’ morphology, decreased significantly the
epithelium height (P < 0.001; control = 85.8 ± 2.8 μm; 5 mg/kg = 71.9
± 5.3 μm; 50 mg/kg = 69.1 ± 1.7 μm; 250 mg/kg = 65.2 ± 1.3 μm) and
increased the luminal diameter (P < 0.01; control = 94.0 ± 5.7 μm; 5
mg/kg = 116.6 ± 6.6 μm; 50 mg/kg = 114.3 ± 3.1 μm; 250 mg/kg = 130.3 ±
4.8 μm); (4) no difference in tubular diameter was observed; and (5)
relative to the controls, no differences in serum corticosterone or
estradiol levels were detected, but the concentrations of testosterone
serum were lower in all treated groups (P < 0.001; control = 154.5 ±
12.9 ng/dL; 5 mg/kg = 108.6 ± 19.6 ng/dL; 50 mg/dL = 84.5 ± 12.2
ng/dL; 250 mg/kg = 76.9 ± 14.2 ng/dL). These results suggest that
commercial formulation of glyphosate is a potent endocrine disruptor
in vivo, causing disturbances in the reproductive development of rats
when the exposure was performed during the puberty period. © 2009
Springer-Verlag

L’herbicida Roundup de la Monsanto, tòxic per l’ADN humà

Un nuevo estudio publicado en la revista Archivos de Toxicología muestra una vez más que no hay nivel seguro ante la exposición al herbicida Roundup de Monsanto (glifosato), preparado para ser utilizado en los organismos modificados genéticamente (OGM).
Según los nuevos hallazgos, Roundup, del que se rocían decenas de miles de toneladas al año en todo el mundo, sigue siendo tóxico para el ADN humano incluso si se diluye a un simple 0,02 por ciento , es decir un 99,8 más de lo que se hace cuando se utiliza normalmente para su uso en los cultivos transgénicos.
Numerosos estudios advirtieron ya el hecho de que Roundup provoca daños en el ADN, por no citar alteraciones endocrinas y cáncer. Pero este nuevo estudio, que procede la Universidad Médica de Viena, es el primero en mostrar que la toxicidad de Roundup se mantiene incluso a niveles muy diluidos, lo cual entra en contradicción con lo que dicen los gigantes de la Agricultura Industrial sobre la supuesta seguridad de Roundup.
“Las comparaciones con los resultados de estudios anteriores sobre los linfocitos y células de los órganos internos indican que las células epiteliales son más susceptibles a los efectos citotóxicos del herbicida, provocando daños en el ADN”, escriben los científicos en el resumen de su estudio.
“Desde que descubrimos los efectos genotóxicos (que dañan el ADN) por una exposición a concentraciones 450 veces por debajo de las utilizadas normalmente en la agricultura, nuestros resultados indican que su inhalación puede provocar daños en el ADN de las personas expuestas”.
Pero no solamente el ingrediente glifosato de Roundup es extremadamente tóxico, sino que aumenta su toxicidad por la presencia de otros aditivos en su formulación. La polioxietileneamina, por ejemplo, un agente tensoactivo que facilita la absorción del glifosato por las células, encontrándose que aumenta de manera significativa la toxicidad sinérgica de Roundup en los seres humanos.
Pese a las afirmaciones de Monsanto en sentido contrario, Roundup muestra con claridad su toxicidad y que no debiera ser utilizado en agricultura. De acuerdo con datos recopilados por GreenMedInfo.com, Roundup está vinculado con el linfoma no-Hodgkin, desequilibrio hormonal en los niños, daño en el ADN, bajos niveles de testosterona, alteraciones endocrinas, cáncer de hígado, meningitis, infertilidad, cáncer de piel,, daño en los riñones… (http://www.greenmedinfo.com/toxic-ingredient/glyphosate ).
Para el medio, Roundup es una amenaza constante, para el aire y el agua, sobre todos para las aguas subterráneas y potables, ya que los estudios han demostrado que no se biodegrada después de ser aplicado en los cultivos. (http://noticiasdeabajo.wordpress.com/2011/12/14/contaminacion-de-la-aguas-subterraneas-de-cataluna-por-el-herbicida-roundup-de-monsanto/)
El pasado otoño, el Servicio Geológico de Estados Unidos (Usgs) publicó datos que mostraban que el aire y el agua estaban altamente contaminados con glifosato
(http://www.naturalnews. com/033699_Roundup_pollution.

html ).http://www.naturalnews.com/035050_Roundup_Monsanto_DNA.html

Fuente: Ethan A. Huff, para NaturalNews

Descarga de la investigación

http://www.springerlink.com/content/62n6007449g75742/

Els còcktels d’herbicides amb glifosat causen mortandad en les espècies d’amfibis d’Euzkadi

Els investigadors de la Societat de Ciències Aranzadi plantegen que l’ús tan extès a la agricultura industrial dels herbicides amb  glifosat  pot ser una causa més -important tot  i que fins ara negligida-  que contribueix  al’ extraordinària extinció de granotes i altres amfibis al món

http://www.baserribizia.info/index.php/euskal-herria/ekimenak/3289–el-glifosato-letal-para-los-anfibios-del-pais-vasco

“El glifosato: letal para los anfibios del País Vasco” PDF fitxategia Inprimatu E-posta
Euskal Herria Ekimenak
2012/02/01
Según estudio de la Sociedad de Ciencias Aranzadi El Departamento de Herpetología de la Sociedad de Ciencias Aranzadi ha analizado por primera vez los efectos del herbicida glifosato, de uso común incluso en las ciudades, sobre los anfibios europeos. Los resultados no dejan margen para la duda, con dosis menores a las recomendadas en los prospectos por los fabricantes, se produce una mortalidad absoluta para las 10 especies estudiadas.
“Cada vez es mayor el número de compuestos químicos que contaminan el agua, procedentes principalmente de la actividad humana. Se conocen grandes focos de contaminación más o menos puntuales, pasando muchas veces desapercibida la contaminación difusa derivada de una agricultura intensiva que afecta a enormes extensiones de terreno y a sus sistemas acuáticos (acuíferos, ríos, lagos, embalses, charcas…). Este problema medioambiental ha aumentado en los últimos años debido al crecimiento de la población mundial y al incremento de los potenciales contaminantes elaborados por multinacionales del sector agrícola. Entre estos compuestos químicos destacan por su creciente uso los herbicidas, y en particular el glifosato”, señala Aranzadi en una nota de prensa.Comunicado de Aranzadi
El glifosato, de la multinacional Monsanto, es uno de los herbicidas más empleados en la actualidad. Se aplica tanto sobre las hojas, como en troncos y raíces y actúa inhibiendo la síntesis de aminoácidos esenciales para las plantas. Es utilizado principalmente en agricultura, pero su uso se ha extendido a la jardinería (es habitual su uso en ciudades como Donostia), e incluso lo usa la Administración para la eliminación de Plantas Exóticas Invasoras en el medio natural.
Desde su creación, a mediados de los 60, han ido en aumento los estudios toxicológicos sobre sus efectos. La Agencia de Protección Ambiental y la Organización Mundial de la Salud clasificaron los herbicidas con glifosato como levemente tóxicos para humanos.
Sin embargo, existe cierta controversia porque algunos estudios recientes indican que podría afectar al desarrollo embrionario, causando malformaciones, abortos o cáncer. En cualquier caso, no cabe la menor duda de que el glifosato afecta negativamente a los ecosistemas naturales, sobre todo los medios acuáticos, donde tiende a acumularse. En estos medios, el efecto es múltiple, ya que afecta a todos los representantes de la cadena trófica, tanto a niveles basales, eliminando el fitoplancton que nutre a muchos organismos, como a animales mayores, como peces o anfibios.

Los estudios realizados con anfibios del continente americano muestran que las dosis recomendadas por los fabricantes son mortales para la mayoría de especies analizadas. Sin embargo, hasta ahora no se había evaluado la incidencia del glifosato en especies europeas. Por ello, en 2009 el Departamento de Herpetología de la S. C. Aranzadi inicióel estudio de su incidencia en las especies del País Vasco. Hasta la fecha se han analizado 10 especies y, en algún caso, más de una población de una misma especie. En estos 3 años se ha evaluado el 55% de las especies de anfibios presentes en el País Vasco. Los primeros resultados obtenidos en los estudios ecotoxicológicos
Las dosis recomendadas por los distintos fabricantes, superan ampliamente las concentraciones toleradas por las especies europeas analizadas hasta el momento.
· No todas las especies son igual de vulnerables; especies que prefieren las charcas temporales para reproducirse presentan menor tolerancia que las que se reproducen en masas de agua permanentes.
· Algunas poblaciones de una misma especie pueden ser más vulnerables que otras, así las poblaciones más aisladas y amenazadas se mueren con dosismenores, posiblemente como  consecuencia de la depresión genética derivada de su propio aislamiento.
· Las sustancias coadyuvantes que acompañan a los herbicidas con glifosato, pueden llegar a ser igual de tóxicas que el propio glifosato. Por tanto, existen diferencias en los niveles de toxicidad de las distintas marcas comerciales de glifosato.
· En dosis menores a las letales, que no producen mortalidad en un principio, alargo plazo  también pueden afectar a la biología y comportamiento de los anfibios, al crecimiento, al estado de salud o a la capacidad de escapar de depredadores, por ejemplo, reduciendo su supervivencia.
Para concluir, sugerimos que se reduzca al máximo la utilización del glifosato y proponemos la limitación de su uso a espacios y periodos de tiempo concretos, desechando su aplicación en espacios con alto valor ecológico, donde se debería apostar por otros métodos. El Departamento de Herpetología de la S. C. Aranzadi seguirá evaluando el efecto de los distintos componentes químicos empleados en la agricultura convencional, utilizando anfibios y reptiles como bioindicadores, con el compromiso de poder dotar a la ciudadaníade nueva información con la que  gestionar más adecuadamente nuestro entorno natural.

Vídeo realizado por Aranzadi sobre los efectos del glifosato en los anfibios

Monsanto, condemnada a França per intoxicació d’un agricultor

Monsanto, condenado en Francia por la intoxicación de un agricultor
El Mundo

Monsanto es culpable. La empresa estadounidense líder de los productos agrícolas de síntesis y las semillas genéticamente modificadas ha sido condenada por el Tribunal de Gran Instancia de Lyon a indemnizar por daños y perjuicios a un agricultor francés de 47 años que, en 2004, inhaló por accidente su herbicida Lasso. Para Paul François y otros campesinos que ha sufrido las graves secuelas provocadas por el contacto con dicho artículo, la sentencia es un triunfo y podría sentar jurisprudencia para que se produzcan otras similares.

El 27 de abril de 2004, François, hoy inválido, recibió en el rostro emanaciones del herbicida al abrir el pulverizador para limpiarlo y se desmayó al instante. El agricultor, productor de cereales en Charente, comenzó a padecer náuseas, tartamudeo, vértigo, dolores de cabeza y otros trastornos que lo obligaron a interrumpir su actividad durante un año. En mayo de 2005, los análisis médicos descubrieron en su organismo restos de monoclorobenceno, un potente disolvente que forma parte de la composición del Lasso junto con el producto activo, el anacloro.

Tres años más tarde, según informa AFP, el agricultor consiguió que la justicia gala reconociera sus trastornos como enfermedad profesional. Animado por esta primera sentencia laboral, decidió erigirse en portavoz de las víctimas de pesticidas e inició una demanda individual contra Monsanto.

Etiqueta incompleta Para el abogado del demandante, François Lafforgue, la compañía norteamericana faltó a su “deber de informar” al no detallar la composición del producto en la etiqueta y no advertir sobre los riesgos de inhalación ni sobre la necesidad de utilizar una máscara al manipularlo. Mientras que para el representante legal de Monsanto, Jean-Philippe Delsart, el herbicida Lasso no pudo ser el causante de la intoxicación del demandante, ya que sus problemas de salud solo aparecieron varios meses después.

Estudiadas todas las pruebas, el parqué lyonés decidió condenar a Monsanto a indemnizar totalmente a Pierre François “por su perjuicio” y decidió encargar un peritaje al hospital Rothschild de París, para que este calculase el montante de la indemnización. “Yo estoy vivo, pero parte de la población agrícola va a ser sacrificada y se va a morir a causa de esto”, declaró Paul Francois a la agencia Reuters después de la vista.

Una sentencia históricaEsta es una sentencia histórica en los anales de la Justicia francesa. Pleitos anteriores que relacionaban los problemas de salud de agricultores con la manipulación a determinados productos fitosanitarios habían fracasado debido a la dificultad de establecer vínculos claros entre las enfermedades y la exposición a los pesticidas.

La firma agroquímica de Misouri, por su parte, se plantea apelar la decisión de los jueces. “Nos parece que no existen elementos científicos suficientes que demuestren la relación de causalidad entre una eventual intoxicación con clorobenceno y los problemas de salud del señor François”, ha anunciado el directivo de Monsanto France, Yann Fichet.

El caso de Francois se remonta a un período de uso intensivo de productos químicos de protección de cultivos en la Unión Europea. La UE ha prohibido desde entonces un gran número de sustancias consideradas peligrosas, entre ellas Lasso, que fue retirada definitivamente de Francia y otros países en 2007.

Fuente: http://www.elmundo.es/elmundo/2012/02/14/natura/1329245182.html?a=1ed9150705a54633ea9c76c2ac1e2995&t=1329246829&numero

Glifosat als nostres aqüífers

Un article científic publicat a la revista Analytical and Bionalytical Chemistry aquest 20 de novembre explica que s’ha trobat glifosat als aqüífers catalans. Els autors de l’article de l’institut de diagnosi ambiental i estudis de l’aigua del CSIC informen d’una nova tecnologia per a detectar la presència d’aquest component de l’herbicida “RoundUp” de la perversa Monsanto. Han trobat glifosat al 41% de les mostres analitzades i la mitjana ha estat de 200 nanograms per litre. Els autors descriuen el glifosat com una substància amb un pes molecular relativament petit, amb molta polaritat, molt soluble amb aigua i poc soluble en dissolvents orgànics, comportament amfotèric i que forma fàcilment complexes amb metalls.

Més informació sobre el glifosat es pot trobar a aquest enllaç del nostre web.

Continua llegint ‘Glifosat als nostres aqüífers’

Documents per una campanya informativa global sobre herbicides amb glifosat (RoundUp de Monsanto) i els processos de regulació

El objectiu de la campanya és oferir unes  informacions sobre les fórmules herbicides  amb glifosat (entre ells  el RoundUp de Monsanto) que donin una perspectiva global del tema. Intentem oferir pocs documents però clars, que puguin servir als ciutadans

– per prendre consciència d’alguns temes que Som lo que Sembrem considerem importants

– i per denunciar la laxa regulació dels agrotòxics i d’altres productes contaminants per part de les autoritats competents, en especial mentre la indústria no és capaç de treure  al mercat un producte alternatiu amb menor càrrega tòxica,  o quan  hi ha   portes giratòries entre aquests organismes, la indústria i els governs. Però també per denunciar una regulació obsoleta i insuficient que permet la sortida  al mercat de fórmules

1) molt més tòxiques que la toxicitat del seu ingredient actiu o (per sinèrgies) que la suma de la toxicitat individual de totes les desenes de  substàncies que componen la fórmula i que donen al producte la seva eficàcia

2) autoritzades emprant protocols poc científics determinats per la indústria o organismes de comerç (OCDE), i  que només estudien efectes a curt plaç que tenen conseqüències  similars als de un verí típic, però no efectes crònics a llarg plaç que poden contribuir a malalties dels sistemes endocrins, nerviós o immunitari o diferents efectes sobre el sistema reproductiu.

Informacions entorn de fórmules herbicides amb glifosat:

1.  La vinculació de les fumigacions amb fórmules herbicides amb glifosat com el RR de Monsanto  sobre els camps de soja transgènica,  amb el  desastre sanitari a l’Argentina rural, i a d’altres  països de Sudamèrica,  com el Paraguay. Així com la vinculació de aquest model agrícola i de creixement econòmic amb la pèrdua de terres de centenars de milers de famílies camperoles, que passen a engrossir les dades de pobresa, fam  i marginació als suburbis de  les ciutats, o de resistents camperols lluitant contra les màfies dels grans propietaris i la corrupció dels polítics dels seus països. Els documents que oferim son:

– Informe mèdic a l’Argentina. Clar i contundent. En aquest enllaç

– Documental de En Portada La guerra de la soja, amb la presentació de la guionista i directora Llúcia Oliva, que va estar exposada a herbicides amb  glifosat durant el rodatge, i des de llavors pateix la malaltia de la sensibilitat química múltiple (SQM/IQM). El documental recorda a més a més que  els grans de soja i blat transgènic s’exporten des d’Amèrica per alimentar els animals europeus, la carn dels quals sovint s’ha de llençar o  treure del mercat per una sobreoferta.

– La notícia del cables de Wikileaks on es fan patents  manipulacions de Monsanto Argentina,  l’ambaixada i congressistes nordamericans, pressionant per aturar i silenciar  les investigacions sobre el desastre sanitari a les regions de camps transgènics. L’ambaixada presentà de nou  les proves de la indústria de què el glifosat és innocu, i difamà al Doctor Carrasco, que com el Doctor Séralini i altres grups d’ investigació al món, ha trobat proves de la relació entre les fórmules herbicides amb  glifosat i malformacions.  Aquí deixem l’enllaç

2. La relació entre la toxicitat sobre fetge i ronyó d’animals de laboratori  i els aliments transgènics tolerants al glifosat. La causa probable és el contingut en herbicida en aquests aliments (ja que  la modificació transgènica permet una alta acumulació de glifosat en els teixits de les plantes), més que  no pas -en aquest cas – una  toxicitat derivada de la modificació genètica en si mateixa.  Un debat que es censura en els grans mitjans de comunicació, així com es va censurar en el Parlament de Catalunya.

3. L’alta  toxicitat  dels còcktels que son els herbicids  amb  glifosat (en particular el de la  marca original RoundUp Ready de Monsanto)  sobre cèl.lules humanes,   i sobre animals de laboratori -com mostren estudis independents- així com el seu efecte negatiu sobre fauna i flora, sòls i agües. Un hebicida que es va vendre amb la propaganda de ser  innocu i ràpidament degradable, i que dóna encara avui a Monsanto – tot i que ja ha caducat la patent – enormes beneficis. Us deixem aquest document que hem  elaborat Som lo que Sembrem. Document sobre herbicides amb  glifosat amb totes les referències dels estudis científics

4. La connivència de les autoritats reguladores europees (no cal parlar de les nordamericanes) amb la indústria. Com demostra el següent document que us deixem, ara tocaria una revisió rigorosa del glifosat  fent servir estudis científics independents (especialment diversos estudis que troben efectes teratogènics del glifosat) i no només de les empreses dels agrotòxics. Les autoritats de regulació volen evitar aquesta revisió fins el 2030, la qual cosa permetria eventualment l’autorització per conreu  de transgènics tolerants a l’herbicida glifosat a Europa. Enllaç a la notícia on es pot descarregar el document. Hem de tenir en compte a més a més que una fórmula com el RR de Monsanto és 1000 vegades més tòxica que el glifosat sol, que no seria capaç  de matar ell solet les males herbes.

5. Som lo que Sembrem som conscients de què els herbicides, i en particular les fórmules amb  glifosat, son emprats habitualment en agricultura, i en els parcs i jardins  dels nostres municipis, des de fa un parell de dècades, amb un estalvi  de ma d’obra, i econòmic a curt plaç.  No volíem plantejar una campanya així sense debatre quines son les alternatives – i la seva viabilitat actualment –  a l’ús  generalitzat d’aquest agrotòxic a casa nostra, igual que les hem ofert aquests anys als conreus i aliments transgènics.  Per això us convidem a la taula rodona del dia 2 de desembre  on es debatran totes aquestes informacions, les alternatives i on us animem   a donar la vostra opinió. Una vegada relitzat el debat afegirem aquí algunes informacions

Tota aquesta documentació i vídeos de la taula rodona del dia 2  la podeu trobar i descarregar en aquest enllaç

Vídeo de conferència del Dr. Séralini a Madrid

Recentment s’ha realitzat a Madrid unes jornades científiques internacionals sobre transgènics. El programa de les quals es pot trobar en aquest enllaç.

Per escalfar l’ambient per a la conferència que realitzarà el professor Séralini a Barcelona (dilluns 28 de novembre) i a Lleida (diumenge 27), penjo el vídeo que es va gravar durant aquestes jornades:

Una diapositiva d’aquesta conferència ens mostra l’escassa diversitat de ogm al mercat i segons les paraules del mateix ponent, altres transgènics que estan a les universitats i que ens diuen que són tan bonics, mai seran rentables (ni econòmics, ni socialment) i per tant no es plantaran mai a un nivell tant elevat com han arribat la soja i el panís transgènic.

Vídeos de l’acte del 18 de Novembre: Com afecten els transgènics a l’agricultura i a l’alimentació en diferents parts del món?

El programa de l’acte del 18 de Novembre Passi de documentals presentat per experts: Com afecten els transgènics a l’agricultura i a l’alimentació en diferents parts del món? el teniu a l’anterior enllaç. A l’acte van venir entre 80 i 100 persones i Som lo que Sembrem agraïm a totes l’interès.

En primer lloc, es va passar el documental El Futuro de la comida. El podeu veure en aquest enllaç

Seguidament Miquel Vallmitjana, doctor en biotecnologia, va respondre preguntes dels assistents i es va establir un debat

Posteriorrment, la periodista Llúcia Oliva, va presentar el seu documental La guerra de la soja. Aquí trobeu l’enllaç al vídeo de  la presentació de la Llúcia.

I aquí al del documental La guerra de la soja

Després  vam oferir un pica pica amb  tapes preparades per  col.laboradors de Som lo que Sembrem, que va tenir molt d’èxit. Agraïm a tothom la col.laboració!!

A continuació la Dra Marta Rivera experta en el sistema agroalimentari mudial, va explicar quines són les alternatives a aquest model industrialitzat,  concentrat en mans de poques empreses, i subjecte a l’especulació financera. Aquí teniu el vídeo de la seva presentació.

L’exposició de la Marta Rivera va servir com a presentació del documental centrat a Moçambic Fam i model alimentari al segle XXI, que mostra sobre el terreny aquestes alternatives i com es poden construir. Aquí us deixem l’enllaç

Us esperem el dia 28 de Novembre al Casal Calassanç  (carrer de sant Quintí 19), i el 2 de desembre a la Taula Rodona que tindrà lloc a la sala de la federació de ONG de Catalunya (carret Tàpies, 1-3, Paral.lel)


Vols rebre el butlletí electrònic de Som lo que Sembrem? . . . Fes clic a la imatge de sota i deixa’ns un comentari, o envia un correu electrònic a info@somloquesembrem.org

Enter your email address to subscribe to this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 55 other followers