Taula rodona 2 de Desembre: Efectes de les fórmules d’herbicides amb glifosat i alternatives

Benvolgudes

Som lo que Sembrem  us proposem una tercera activitat per aquest divendres 2 de desembre a Barcelona:

La insuficient i caduca regulació de substàncies contaminats permet l’autorització i ús de còcktels com l’herbicida RoundUp de Monsanto, on els efectes tòxics del producte resultant és molt és gran que la del seu principi actiu, el glifosat, o que la suma de les parts, és a dir de les desenes de substàncies coadjuvants que donen al producte la seva eficàcia. Per denunciar aquests fets, analitzar quina és aquesta toxicitat i sobretot , quines serien les alternatives a l’ ús d’herbicides a l’agricultura i en jardineria, us convidem a la taula rodona amb:

— Dr José Ramón Olarieta de la Universitat de Lleida: impacte d’herbicides amb glifosat sobre sòls i aigües. També tractarà el tema de l’impacte dels conreus de transgènics tolerants al glifosat a Amèrica

— Maria Josep Ball. Tècnica alimentària. Toxicitat dels herbicides amb glifosat, i control per part de les administracions

— Carles Garcia: Experiències inicials en la gestió sense herbicides en Parcs i Jardins. Una jardineria ecosostenible

— Mikel Rubiralta del Centre de Recerca Agroecològica del Baix Llobregat: cobertes i extractes vegetals, i eines de desherbatge mecànic

— Dr Xavier Sans, director del Màster d’Agricultura Ecològica.
Departament de Biologia Vegetal de la UB Paper funcional i serveis ecosistèmics de la vegetació dels conreus

Hora: 18.45 h .
Lloc: Sala de la Federació de ONGs de Catalunya.
C/ Tàpies n. 1-3. Metro Paral·lel L3 i L2 Barcelona

Aquesta és l’última activitat del cicle i us convidem a venir i donar la vostra opinió. Recordeu que les activitats han estat organitzades per gent de Som lo que Sembrem de forma voluntària i sense subvencions, i si compreu material a la paradeta o feu una donació ens ajudeu.

Demanem si és possible inscripció prèvia a l’acte, al correu ilp@somloquesembrem.org

Aviat tindrem la crònica de fantàstica conferència del doctor Séralini al nostre bloc, i en quant ens sigui possible el vídeo, i transcripció. Recordeu que una crònica inicial de l’acte del 18 de novembre: Passi de documentals presentats per experts la teniu en aquest enllaç, Podeu veure els documentals que es van passar i escoltar les presentacions que tractaven de la pèrdua de sobirania alimentària en els països productors d’aliments i de l’impacte sanitari a Sudamèrica del conreu de transgènics tolerants a herbicides.

Activitat SLQS 18 de novembre: Passi de documentals, presentats per experts

ALTERNATIVES AL CONTROL DE LA AGRICULTURA I DE L’ALIMENTACiÓ PER LES MULTINACIONALS DE LA AGROINDÚSTRIA I DELS AGROTÒXICS

Com afecten els transgènics a l’agricultura i alimentació en diferents parts del món? Quins són els models alternatius?

En aquest enllaç trobeu la crònica del acte, i l’accés als vídeos i presentacions

Hora: 18.30h
Lloc: Casal I. Sants. c/ Muntadas, 24
(darrera Parc de l’Espanya
Industrial – Estació de Sants)

Cal que us inscriviu  a  ilp@somloquesembrem.org

Aquí trobeu el  cartell: Cartell passi documentals

Programa:

18:15 h Recepció i presentació

18:30 h EL FUTURO DE LA COMIDA 55 min

Què són els transgènics i per què es van desenvolupar? Com es van estendre a l’agricultura i alimentació dels Estats Units? Quines són les relacions de les grans corporacions de les llavors transgèniques amb el govern dels Estats Units? Quines són les alternatives al control de l’alimentació per part de grans poders econòmics?

19:30 h Torn de preguntes amb el Dr Miquel Vallmitjana, doctorat per la UAB amb el programa de biotecnologia.

19:45 h Presentació del documental La Guerra de la soja amb la periodista  Llúcia Oliva, guionista  i directora del documental.

20.15 h LA GUERRA DE LA SOJA  (42 min).

De què s’alimenten la majoria de vaques i porcs que ens mengem a Catalunya? Com estan afectant els monocultius de soja transgènica a Paraguai i Argentina? Quins són els efectes de l’ús massiu d’agrotòxics sobre la salut de la població rural d’aquestes regions?

21:00 h Descans amb pica pica solidari.

21:30 h Presentació del documental Fam i el model alimentari al segle XXI amb la Marta Rivera, Doctora en Medicina Veterinària, experta en Agricultura pel Desenvolupament,  i membre del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic.

22 h FAM I MODEL ALIMENTARI AL SEGLE XXI (programa Latituds) (26 min).

Quines estratègies polítiques i d’àmbit local,  i quin tipus d’agricultura poden permetre a comunitats rurals sortir del cercle de la fam i la pobresa? Un exemple a Moçambic.

22.30 h Debat i taula rodona amb Marta Rivera, Gustavo Duch (director de la revista  Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas) i membres de Som Lo Que Sembrem.

Entrada lliure però s’agraeix inscripció prèvia a ilp@somloquesembrem.org Hora: 18.15 h Lloc: C.I. Sants. c/ Muntadas, 24 (darrera Parc de l’Espanya Industrial – Estació de Sants).

Si voleu ajudar~nos a organitzar el Pica pica solidari envieu-nos un correu!

Contaminants químics i transgènics als aliments. El Dr Séralini a Lleida i Barcelona

El Dr Gilles-Éric Séralini ha estat convidat per Slow Food Lleida i per Som lo que Sembrem per realitzar unes xerrades a Lleida (diumenge 27 de Novembre, FIRA SLOW FOOD) i a Barcelona  (dilluns 28 de Novembre, Casal Calassanç al carrer de San Quití num 19 Metro Sant Pau , HORA :  19.15 hores).

Qui vulgui assistir a la conferència de Barcelona ha de escriure’ns a ilp@somloquesembrem.org

El títol de les conferències del Dr. Séralini és:

Contaminats químics i transgènics en els aliments: efectes sobre la salut i detoxificació

Els residus industrials, els  plàstics  i els pesticides entre d’altres, contaminen més i més els nostres aliments, els nostres cossos, i els gens dels nostres infants, mentre que els organimes modificats genèticament són conreats al món amb la propaganda errònia  de què representen una solució als pesticides i al problema de la gana.

Gilles-Eric Séralini, professor a la Universitat de Caen i expert del govern francès i de la Comunitat Europea en aquests temes, explicarà els efectes sobre la salut d’aquestes formes  de contaminacions  químicas   i genètiques, i les raons dels debats en aquests temes. Com detoxificar el nostre sistema econòmic i industrial? Les solucions existeixen.

El Dr Séralini també parlarà de la seva recent victòria als tribunals contra l’Associació de Biotecnologia francesa que l’havia difamat.

Els transgènics estan associats clarament  amb una major concentració de pesticides en el menjar (l’herbicida Roundup o l’insecticida Bt).

Gilles-Eric Séralini és doctor en bioquímica i  professor de biologia molecular a la Universitat de Caen i és codirector del panell científic del CRII-GEN (comitè d’investigació científica independent i informació en enginyeria genètica) . El Dr. Seralini va ser membre de dues comissions governamentals a França sobre OMG, en els càrrecs  d’avaluador de risc: la Comissió d’enginyeria biomolecular (CGB) i el Comitè de Biovigilància al 1998. Al 2003 se’l va anomenar com a expert de la Comissió Europea en la disputa entre Estats Units/l’Argentina/Canadà, i la Unió Europea, sobre la moratòria en la comercialització de OMG.

El professor Seralini és investigador  en la interfase entre  càncer i endocrinologia. Te publicats més de 100 articles científics i contribucions a conferències especialitzades internacionals, i lidera un equip d’investigació associat al CNRS (Centre Nacional per la Investigació Científica) i al INRA.  Ha treballat en  mol.lècules per la prevenció i tractament del càncer de pit i ha  estudiat els efectes dels disruptors endocrins. A causa dels seus estudis sobre càncer i hormones es va interessar en les causes del càncer i els disruptors endocrins, de la pol.lució associada al aire, aigua i als aliments, i els efectes sobre la salut de les diferents contaminacions.

Els periodistes que vulguin entrevistar al Dr Séralini que es posin sisplau en contacte amb nosaltres a ilp@somloquesembrem.org, per tal de procurar encaixar els compromisos del professor en el seu horari durant la seva estada al nostre país

Afegim aquí algunes notes de premsa  d’ articles científics publicats pel Dr. Séralini o altres científics, i d’altres notícies  relacionades.

Les autoritats oculten les dades de la relació entre l’herbicida Roundup i les malformacions. Enllaç

La toxina Bt apareix a la sang de mares i fetus. Enllaç

Els aliments MG són tòxics, segons confirma una meta- anàlisi. Enllaç

Wikileaks desvetlla les implicacions de l’ambaixada americana i de la mateixa Monsanto en les manipulacions per silenciar el desastre sanitari a l’Argentina rural Enllc,

Una decisió judicial històrica prohibeix l’ús del Roundup i altres agrotòxics en les rodalies d’una localitat de l’Argentina rural,  i qüestiona el model agrícola argentí basat en la soja transgènica. Enllaç

L’estudi de l’investigador argentí Andrés Carrasco, sobre els múltiples efectes de l’herbicida de Monsanto sobre el desenvolupament embrionari, es publica a la revista científica Chemical Research in Toxicology. Enllaç

Toxicòlegs troben noves proves d’efectes sobre la salut de varietats de blat de moro transgènic. Enllaç

Científics declaren la impossibilitat d’una recerca independent amb llavors biotecnològiques. Enllaç

L’herbicida Monsanto Roundup, que es ven conjuntament amb les llavors transgèniques, és letal per les cèl.lules humanes. Enllaç

El panís transgènic MON 810 afecta al sistema immunitari. Enllaç

Els aliments MG són tòxics, segons confirma una meta-anàlisi

Segons confirma una nova meta-anàlisi, els pinsos MG són tòxics

Una meta-anàlisi de 19 estudis confirma toxicitat de fetge i de ronyons en rates i ratolins alimentats amb soja i panís MG (plantes que són el 80% de totes les plantes MG conreades). També exposa unes evidents faltes d’adequació de l’actual assessorament de risc.

Un equip de científics independents liderats per Gilles-Eric Séralini a la Universitat de Caen a França va du a terme una meta-anàlisi (1) combinant els resultats de 19 estudis anteriors, i en aquesta investigació van concloure: “Dels tests de regulació que s’han fet fins ara, considerem que és inacceptable sotmetre a 500 milions d’europeus i varis milers de milions de consumidors a tot el món als nous aliments o pinsos MG”. I això s’està fent només amb controls (en els casos en què n’hi hagi) de tests toxicològics de tres mesos i fent servir una única espècie de mamífers. I en un context de preocupació cada vegada més gran.

Desvetllades múltiples anormalitats d’òrgans en la reanàlisi.

Els dinou estudis realitzats fins ara per la indústria i per científics independents ho són sobre el panís Bt o la soja transgènica RounUp Ready, que actualment representen els 83 % de tot els aliments MG disponibles comercialment. Les varietats de panís Bt contenen una proteïna pesticida específica d’un bacteri del sòl Bt (Bacillus thuringensis), una varietat era a més a més tolerant a l’herbicida glufosinat. La soja RR és tolerant a l’herbicida RoundUp Ready (glifosat).

Les dades varen ser reanalitzades amb nous mètodes estadístics i biològics, incloent la meta-anàlisi. Les meta-anàlisis permeten una millor i més objectiva apreciació de l’evidència i donen una estimació més precisa dels efectes, aportant un poder estadístic més gran i reduint la possibilitat de falsos positius o falsos negatius.

Malgrat que cap dels descobriments són nous, la meta-anàlisi dóna major força a l’evidència prèvia. I molt important, l’informe ha trobat que el 9% dels paràmetres analitzats estaven alterats, que dobla el valor del 5% que es podria obtenir només per atzar.

El 43% de les anormalitats significatives es van trobar en fetge i ronyons. El fetge estava més afectat en femelles i els ronyons en els mascles.

La patologia del ronyons en animals alimentats amb soja RR incloïen significatives alteracions de la concentració d’ions provinents d’unes pèrdues als ronyons. Això és consistent amb resultats de cultius de cèl·lules tractades amb glifosat (2), suggerint que la presència de l’herbicida en els aliments MG era el responsable.

Les rates alimentades amb el panís Bt tenien una reducció significativa en la mida dels ronyons, així com inflamació local. Això va ser reconegut per l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) tot i que van tirar endavant l’aprovació dels productes.

La patologia de fetge d’animals alimentats amb soja RR incloïa un desenvolupament irregular dels nuclis dels hepatòcits (cèl·lules del fetge), més porus als nuclis, nombrosos i petits centres fibrilars, i abundants components fibrilars densos, indicant ritmes metabòlics incrementats. Els resultats eren consistents amb descobriments anteriors en cultius de cèl·lules tractades amb herbicides (3).

Els animals alimentats amb panís MG mostraven uns significatius nivells anormals de proteïnes a la sang, indicadors d’un metabolisme alterat del fetge. Van ser trobats també alterats alguns trets d’histopatologies. De nou, això va ser reconegut per l’EFSA.

 

El risc d’assessorament de l’EFSA és completament inadequat

 

L’actual avaluació de risc dels aliments MG es basa en el concepte del “principi d’equivalència substancial”, on l’aliment MG es considera equivalent  a d’altres productes consumits actualment en relació a greixos i olis, carbohidrats i proteïnes. No es compara amb la varietat no MG a partir de la qual havia estat creada, sinó amb una combinació arbitrària de varietats convencionals. Aquesta pràctica ha estat criticada profusament des del començament. Sobre aquesta premissa tan feble, els experiments d’alimentació amb animals no sempre es requereixen pels tests de regulació, i aquells que han estat realitzats han estat analitzats amb mètodes molt dubtosos.

Els experiments d’alimentació de Monsanto tenen errades greus

Mentre que els estudis duts  a terme per científics independents tots van indicar efectes significatius a causa d’una alimentació amb OMG, aquells portats a terme per Monsanto sobre el MON 863, el MON 810 (ambudes línies de panís),  i el NK603 (varietat de soja tolerant  al glifosat)  no van donar cap evidència de toxicitat. Els resultats van ser mantinguts confidencials per Monsanto i l’EFSA, fins que Séralini i els seus col·legues van guanyar accés a les dades originals a través d’un acció judicial, i van trobar que els experiments tenien errades greus a cada nivell, des del disseny experimental fins a l’anàlisi de les dades i la seva interpretació.

El poder estadístic havia estat reduït substancialment pels pocs animals en els grups tractats amb OMG, mentre grups sense aparellar amb 7 diferents dietes varen ser inclosos com a controls de manera inapropiada.

Als resultats els manca generalitat, ja que només es fa servir una espècie (rates),  i els tests només es van realitzar una vegada per cada varietat MG. Els tests com a molt duraven 90 dies, la qual cosa és clarament insuficient per deduir efectes crònics. No es van analitzar paràmetres de desenvolupament, de carcinogènesi, reproductius, multigeneracionals o endocrins.

Només dues dosis d’aliments MG van ser utilitzades, fent que fossin inadequats per detectar efectes dependents de la dosi.

Els mètodes estadístics per analitzar les dades eren inadequats, i l’EFSA havia suggerit una revisió dels mètodes, indicant una falta d’adequació en l’avaluació del risc.

A vegades es feien comparacions estadístiques dels animals alimentats amb OMG  amb grups de control “històrics” de previs estudis sense referenciar, enlloc de grups control del mateix estudi, introduint així grans variacions que amaguen els efectes reals. L’equip de Séralini va reanalitzar les  dades comparant els grups tractats amb els grups controls més  propers, com és pràctica científica estàndard.

Efectes significatius va ser sovint ignorats per Monsanto, i es van tenir en compte només si s’observaven en ambdós sexes. Això és injustificat ja que s’esperen diferències de sexe per certes patologies, incloent alteracions relacionades amb el sistema endocrí, carcinogènesi i anormalitats de fetge i ronyons.

Com és el cas amb malalties renals no diabètiques, les femelles mostren efectes protectius en comparació amb els mascles (4). Monsanto va menystenir diferències que no depenien de la dosi, però el seu disseny experimental no permetia la detecció d’aquests efectes de dosi.

Monsanto va exigir correlacions entre diferents efectes significatius per acceptar alteracions, tot i que moltes d’aquestes no són esperables fins molt després del començament de l’alimentació amb OMG.

Per exemple, en l’estudi del MON 863, Monsanto va notar signes anatòmics de una “nefropatia progressiva crònica” en els ronyons de mascles de rates alimentades amb OMG. Però van afirmar que això era normal en rates velles, tot i que només tenien 5 mesos, i aquests signes no van ser descrits en rates d’edat similar utilitzades pels estudis del MON 810 i del NK 603. Els teixits animals en qüestió no estan disponibles per reanàlisis independents ja que pertanyen a Monsanto.

No hi  havia avaluació de la composició química del menjar. El menjar no es va analitzar en relació als herbicides, pesticides o modificació genètica, fent impossible saber si era l’herbicida, el pesticida o la modificació genètica la que causava la toxicitat.

Séralini i els seus col·legues també van suggerir  que un biaix d’interpretació podia esperar-se ja que tots els estudis estaven fets per la mateixa indústria que confiava en posar el seu producte en el mercat.

 

Propostes per millorar l’avaluació de risc dels aliments MG.

Amb milions de persones  sotmeses als aliments transgènics,  Séralini i els seus col·legues van concloure que eren necessaris més experiments.

Un suggeriment que fan és el Toxotest, útil per efectes crònics ambientals, reproductius o de desenvolupament. Dura dos anys, és multigeneracional, i inclou avaluacions en femelles prenyades, afegint informació en disfuncions endocrines, carcinogèniques, neurals i  hormonals.

Les proves de 90 dies en animals adults no poden comparar-se en sensibilitat a  les  d’aquests tests de desenvolupament en neonats. Paràmetres  de desenvolupament com alteracions en la petjada (imprinting) genòmica, que determina si s’està expressant la còpia  de la mare o del pare del gen, pot ser que no siguin aparents fins a la segona generació.

Aquestes anormalitats s’han observat amb disruptors endocrins com el bisfenol A i components estrogènics (5, 6),  i son qüestions importants i sense resposta en el cas del menjar MG.

Els Toxotests també s’haurien de realitzar en tres espècies animals (el mateix nombre es fa servir en estudis de pesticides) amb tres dosis de menjar MG a la dieta de 11, 22  i  33 per cent. Aquests haurien de ser comparats als de dietes  lliures de OMG igual en número i que són idèntiques genèticament, o  el més semblant possible a les línies MG.

Per deduir si els efectes tòxics son causats per herbicides o per la modificació genètica mateixa, seria més informatiu alimentar animals amb menjar MG tractat i no tractat amb herbicides. Finalment, el disseny experimental estadístic necessita ser millorat.

S’haurien de fer servir un monitoratge de la dieta MG en la població humana per deduir efectes inesperats com al·lergenicitats. Les mostres de sang serien guardades en bancs i analitzades per buscar anticossos contra els transgens i els seus productes. Per poder realitzar aquests estudis sobre els humans es requereix l’etiquetatge de tots els productes MG. Finalment, totes les dades originals dels estudis de la indústria haurien d’estar a pública disposició per tal que es puguin analitzar de manera objectiva.

Com a conclusions

Les avaluacions de risc actuals són inadequades per detectar i reconèixer la toxicitat dels aliments MG. Estudis previs independents havien indicat clarament els perills dels conreus MG per la salut humana, amb patologies esteses incloent defectes de naixement i avortaments espontanis, infertilitat,  reaccions del sistema immunitari i al·lergenicitat, i com es mostra aquí, toxicitat de fetge i ronyons. Aquesta revisió suggereix millores clares per als  dissenys actuals dels tests de toxicitat i haurien de ser incorporades tant per la indústria com per la Comissió Europea i els governs europeus

Referències

 

1. Séralini G-E, Mesnage R, Clair E, Gress S,Vendômois J, Cellier D. Genetically modified crops safety assessments: present limits and possible improvements. 2011. Environmental Sciences Europe, 23, 10-20

2. Benachour N and Séralini G-E. 2009. Glyphosate formulations Induce Apoptosis and Necrosis in Human Umbilical, Embryonic, and Placental Cells Chemical Research. Toxicology, 22, 97–105

3. Malatesta M, Perdoni F, Santin G, Battistelli S, Muller S, Biggiogera M. 2008. Hepatoma tissue culture (HTC) cells as a model for investigating the effects of low concentrations of herbicide on cell structure and function.  Toxicology In Vitro, 22, 1853-1860

4.  Cherney DZ, Sochett EB and Miller JA. 2005. Gender differences in renal responses to hyperglycemia and angiotensin-converting enzyme inhibition in diabetes. Kidney International, 68, 1722–1728

5 Braun JM, Yolton K, Dietrich KN, Hornung R, Ye X, Calafat AM, Lanphear BP. 2009. Prenatal bisphenol A exposure and early childhood behavior. Environmental Health Perspectives, 117, 1945-1952

6. Anway MD, Cupp AS, Uzumcu M, Skinner MK. 2005. Epigenetic transgenerational actions of endocrine disruptors and male fertility. Science, 308, 1466-1469

Bisfenol A, un altre exemple d’efectes imprevistos

Investigadors catalans han tret una conclusió alarmant: el Bisfenol A afecta al desenvolupament embrionari, però de manera subtil i per això han trigat a trobar-ho. L’efecte és a nivell dels oòcits, i això vol dir que afecta als nets de la dona embarassada que està en contacte amb aquest contaminant, o bé als fills del nadó que pren la llet escalfada amb biberons amb Bisfenol A.

L’efecte d’aquest contaminant va des de alteracions cromosòmiques -augment del risc de síndrome Down- i de l’augment de la infertilitat. I l’exposició d’aquest contaminant està relacionada amb pràcticament tots els plàstics d’us alimentari -carmanyoles, ampolles d’aigua,…-, sobretot si s’escalfen significativament com ara amb els microones.

Invitació de SLQS Ponent, i altres activitats pel 3 i 4 de setembre

DIUMENGE 4 DE SETEMBRE, Vaallfogona de Balaguer (La Noguera)

Benvolguts,
SLQS us convidem a passar un dia molt especial tots plegats!

De 9:30 a 14h
Visita a l’hort de conservació d’Slow Food Terres de Lleida
Mostra de Varietats Recuperades
Tast de tomates, meló i fesols
Mercadet de pagesos i Intercanvi de Varietats Tradicionals

A les 14h
Dinar solidari – 10€ – Aquest dinar el fem per aconseguir recursos per al laboratori
independent del Professor Seralini per a que puguin continuar investigant el efectes per
la salut que poden tenir els transgènics. Manquen estudis sobre aquest tema, i per això
ho volem recolzar. A la IV Fira d’Alimentació i Salut que tindrà lloc a finals de novembre,
li farem efectiu aquest donatiu.
Menú:  Amanides + Paella vegetal o de carn (cal especificar) + pa, vi i aigua
+ fruita i una infusió

A les 16h
Espectacle de teatre de titelles “Cercant el sol”
Teatre de Titelles Rocamora – apte per a tots els públics
Reflexió sobre els problemes de la fam al món i pel dret
a l’alimentació i la Sobirania Alimentària dels pobles.
Coproduït amb Biel Porcel i Binixiflat Teatre i creat per
“Veterinaris Sense Fronteres” – www.rocamorateatre.com
Actuació Musical

Cal que feu la reserva per al dinar per telefon o e-mail
973450683 – eli.slowlleida@gmail.com
i feu l’ingrès per transferència bancària al CC de “La Caixa” 2100 5958 03 0200009317
(Si no podeu assistir a l’acte, també agrairem les donacions)

Si teniu ganes de passar el cap de setmana per les nostres terres, el dissabte
al matí hi ha portes obertes a l’hivernacle del Pàmies i el podeu visitar.
Per qualsevol altre tipus d’informació estarem encatades d’atendre els vostres dubtes.

ALTRES ACTIVITATS INTERESSANTS EL MATEIX CAP DE SETMANA

El dissabte 3 de setembre hi ha la II Fira del Tomàquet a Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental), i el dia 4 de setembre la 3a  Fira Agrícola de Collserola

La pressió pagesa i social atura l’experiment de l’arròs transgènic de Vinaròs

Us deixem la nota de premsa de la Unió de Llauradors. El Comité Espanyol sí que havia autoritzat ja l’experiment d’un arròs transgènic amb gens humans que havia de produir  un medicament que no cal, ja que hi ha tractaments que funcionen. Som lo que Sembrem hem denunciat sovint el risc de contaminació de la cadena alimentària d’aquests transgènics  (de moment experimentals) que es pretèn que produeixin medicaments o substàncies industrials,  ja que la indústria considera que és més barat que produir-los al laboratori

Recomanem l’informe del 2004 Protecting the Food Supply in an Era of pharmaceutical and industrial crops, de David Antow. El trobeu  en aquest enllaç

http://www.somloquesembrem.org/index.php?id=33&hover=14

Nota de premsa Juliol de 2011 A/A SECCIÓN AGRICULTURA-ECONOMÍA

La Conselleria de Agricultura no da autorización a la empresa italiana Transactiva

LA UNIÓ de Llauradors señala que el Comité Valenciano de Organismos Modificados Genéticamente rechaza la plantación de arroz transgénico en Vinaròs

La fuerte presión social de esta organización y de otras, clave para el rechazo

2 de agosto de 2011.- LA UNIÓ de Llauradors señala que el Comité Valenciano de Organismos Modificados Genéticamente, dependiente de la Conselleria de Agricultura, ha rechazado finalmente que se cultive arroz transgénico en el término municipal de Vinaròs.

LA UNIÓ se congratula de la decisión e indica que es un éxito logrado gracias a la presión social ejercida por ella y otras organizaciones. En este sentido se enmarca el escrito que remitió tanto a la Generalitat como al Gobierno central para que prohibieran el cultivo de arroz transgénico en Vinaròs. En el último pleno del Ayuntamiento de Vinaròs se aprobó así mismo una moción en la que se declaraba a Vinaròs ciudad libre de transgénicos, pero LA UNIÓ va más allá e insta a que les Corts declaren la Comunitat Valenciana como zona libre de transgénicos.

La Comisión Nacional de Bioseguridad, organismo del Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino, había dado recientemente su visto bueno a la plantación, pero era la Secretaría Autonómica de la Conselleria de Agricultura quien debía dar su aprobación definitiva a través del comité. Los motivos oficiales que han trascendido para el rechazo son que la empresa italiana Transactiva no ha ampliado la información requerida desde Conselleria y por tanto al no responder ha expirado el plazo de autorización.

La empresa quería cultivar allí de forma experimental y al aire libre arroz para la producción industrial de la enzima recombinante ácido glucosidasa en la sustitución enzimática de la terapia de la enfermedad de Gaucher. Sin embargo, LA UNIÓ indica que el tratamiento para esa enfermedad y las enzimas humanas necesarias se obtienen en espacios confinados como son los laboratorios.

LA UNIÓ considera que existen ya varios casos de cultivos experimentales de transgénicos que han terminado contaminando la cadena alimentaria, especialmente el arroz. Estos casos han supuesto la ruina para el sector arrocero afectado -como ha sido el caso de Estados Unidos- y gravísimas consecuencias comerciales.

LA UNIÓ también afirma que el tiempo le ha dado la razón cuando argumentó que la experimentación era “puramente comercial” porque en Italia -país de origen de Transactiva SRL- existe una moratoria general para la realización de ensayos experimentales en campo con Organismos Modificados Genéticamente, lo que explicaría el interés de llevarlo a cabo en la provincia de Castellón. La fuerte presión social parece que les ha hecho dar marcha atrás.

Para más información: Ramón Mampel, secretario general de LA UNIÓ (609 28 29 16)

L’evolució en acció: Resistència de les males herbes als herbicides

A partir de l’article científic de Stephen B. Powles i  Qin Yu en Revisió Anual. Plant Biology 2010

Per Som lo que Sembrem

 

Els herbicides moderns remouen les herbes fàcilment.  Però  aquesta intensa pressió sobre les herbes en vastes  zones  també  està resultant en una evolució ràpida de la resistència a aquests herbicides

Els herbicides ataquen enzims específics. Per evolució es seleccionen mutacions que hi confereixen resistència, limitant la capacitat d’actuació dels herbicides. Però hi ha també altres modes de resistència especialment  amenaçadors , com  son els enzims  citocrom P450 que degraden   herbicides  existents, nous i encara per sintetitzar. 

Globalment les espècies estan acumulant diversos mecanismes de resistència, desplegant resistències múltiples a molts herbicides i posant en greus dificultats el seu ús en l’agricultura mundial. Aquí analitzem en especial el cas del glifosat (sense entrar en els seus efectes sobre el desenvolupament embrionari de vertebrats)

Queden  molts temes que es desconeixen, també la possibilitat que l’estrès sobre les plantes provocat pels herbicides desencadeni resistències d ‘origen epigenètic.

 

Durant els últims 40 anys, els herbicides moderns han substituït en l’agricultura industrial al control  humà, animal i mecànic de les herbes de l’agricultura tradicional i familiar.  Els herbicides però, no han resultat en l’extinció de les males  herbes,  igual que els insecticides no han eliminat les plagues, i  com no han eliminat els antibiòtics els patògens en humans.

De fet, el repte de les males herbes  en el món no ha millorat . Les forces de l’evolució actuant sobre  la diversitat genètica de grans poblacions explica com els  organismes biològics sobreviuen a esdeveniments catastròfics (com ho són per les herbes  l’aplicació  dels herbicides). Per les plantes atacades,  l’herbicida aplicat és un succés  extrem i ràpid, però hi ha alguns individus  amb  uns gens que els permeten  supervivència i reproducció, i  això fa  que la resistència evolucioni. Un punt important és que  plantes  que es creuen per pol·linitzacio poden ràpidament compartir i acumular gens de resistència. També  altres mecanismes de resistència possiblement epigenètics,  que encara no tenen una explicació, estan actuant paral·lelament.

Aquestes diferents modes de resistència han evolucionat en onades a nivell mundial, seguint l’ús global d’aquests herbicides, però alguns d’aquests mecanismes que es desenvolupen a les plantes els són útils contra  molts diferents tipus d’herbicides.

En l’article científic es revisen els diversos mecanismes de resistència evolucionats a partir de diferents classes d’herbicides.

En particular comentem el cas del glifosat. El glifosat inhibeix un enzim del cloroplast que intervé en unes reaccions metabòliques  que  finalment sintetitzen aminoàcids aromàtics, i per tant la seva aplicació provoca la mort de la planta.

Els herbicides basats en glifosat s’han fet servir des de 1974, i quan es va fer la seva revisió en 1994, no hi havien informes sobre adventícies resistents al glifosat. Però  la resistència al glifosat ha evolucionat recentment  en moltes espècies, i s’està transformant  en un problema molt significatiu en l’agricultura mundial.

Un major factor accelerant l’evolució d’adventícies resistents al glifosat  ha estat l’adveniment de conreus transgènics tolerants al glifosat, com la soia, el panís, el cotó i la colza. Des d’un put de vista evolutiu, aquesta dependència singular en el glifosat ha provocat una selecció intensa per qualsevol gen de resistència al glifosat. De manera no gens sorprenent,  s’ha produït en conseqüència una evolució general d’adventícies resistents al glifosat. Una revisió científica recent sobre el tema, mostra com les plantes han desenvolupat diferents modes  de resistència al glifosat, i com els mecanismes d’acció d’alguns d’ells encara no tenen explicació i altres   no s’han identificat.

Un altre cas molt interessant és la resistència a molts herbicides generada  pels gens de P450 que provoca una detoxificació dels herbicides. A nivell bioquímic poc es coneix d’aquesta resistència,  que per altra banda  implica reptes tècnics formidables,  ja que les seqüències genètiques poden ser molt diferents d’unes plantes a unes altres i hi ha més de 2000 seqüències identificades en les bases de  dades. Aquestes resistències s’han trobat especialment en espècies herbàcies, probablement per cert biaix en la recerca que ignora certs tipus  de resistències. La resistència basada en P450 és especialment amenaçadora per l’agricultura industrial perquè la resistència es pot  donar front a molts herbicides, amb diversos modes d’acció, i es pot fer extensiva a nous herbicides encara per inventar.

A més a més, algunes experiències d’estrès sobre plantes en aplicar certs herbicides, mostren resultats sorprenents, i els autors plantegen que l’estrès induït per dosis  subletals d’herbicides poden provocar en certs casos expressions de resistència d’origen epigenètic.

Per acabar, segons els autors, el desconeixement  és  molt gran i els reptes científics i tècnics enormes.  Les aplicacions dels herbicides necessiten d’un control estricte i s’haurien d’emprar en el futur  models de simulació sobre la genètica de les poblacions per determinar les combinacions d’herbicides a fer servir.

Però com es controlarà això a una agricultura industrial mundial completament fora de mare?

Els autors no són o no volen ser conscients d’una altra agricultura que seria capaç de superar aquests reptes per una altra via, sense posar en perill el futur de tota  l’agricultura, sense crear una necessitat continuada de nous herbicides més potents i una  dependència (artificialment generada)  d’uns coneixements que cada vegada s’enfronten a reptes i situacions   més difícils  de resoldre.

Com confiar en què l’agricultura industrial,  amb tots els seus  problemes de tipus ambiental (resistència cada vegada més generalitzada a herbicides, noves plagues, disminució  esfereïdora de la diversitat genètica, contaminació de les aigües, esgotament i erosió dels sols, dependència enorme d’un petroli i gas cada vegada més cars)  sigui capaç de garantir l’abastiment  mundial d’aliments en el futur?  En un món per cert  on terres , recursos,  i uns coneixements dels quals ens volen fer dependre cada vegada més , estan  més i més concentrats en unes  poques mans. I on la distribució  justa d’aquests aliments, no s’ha assolit ni de lluny  en la situació que hem tingut  fins fa poc de sobreabundància d’aliments, i centenars  de milions de nens i adults passen gana …… En el nostre  petit món globalitzat (per als negocis).  Ens fan  jugar a tots al seu joc per fer negoci,  un  joc perillós del qual  ells mateixos no saben  moltes  de les regles

Noticia sobre remolatxa transgènica

Ens han passat aquesta notícia: Un jutge federal dels USA ordena la destrucció de unes 100 hectàrees de cultius de remolatxa trasngènica que s’havien plantat aquest setembre als estats d’Oregon i Arizona. El motiu és que s’està a la espera d’un informe d’impacte ambiental d’aquest transgènic. S’espera que l’informe estigui acabat el 2012 i mentrestant el jutge considera que la remolatxa que s’ha de plantar ha de ser la no transgènica. La denúncia l’havia presentat Earthjustice i el Centre per a la Salut del Menjar que està creat per una coalició de grangers i grups ecologistes.

L’any passat el 95% de la remolatxa sucrera plantada als usa era transgènica; la majoria del tipus RoundUp ready de la Monsanto.

L’EFSA dóna una opinió favorable a l’autorització del transgènic Smartstax de Monsanto per consum a Europa

– La planta transgènica està carregada d’insecticides i herbicides, i l’EFSA dóna el vist-i plau  per consum (no per conreu) sense que es facin proves sobre els riscos per la salut
-La planta s’ha cultivat als Estats Units la passada temporada on ha donat molt mals resultats als agricultors

La CE no ha donat encara l’autorització per la seva importació.

El Smartstax és un transgènic que conté  8 modificacions genètiques, 6 per  produir 6 proteines Bt diferents (insecticides), 1 per resistència a glifosat (herbicida), y 1 altre per resistència a glufosinat (herbicida prohibit a Europa)

La planta s’ha produït creuant diferents plantes modificades genèticament. L’EFSA no ha demanat tests d’efectes sobre la salut per les plantes que tenen aquesta combinació de seqüències de gens, sinó que confia en les proves que es van fer individualment a cadascuna de les línies de panís que s’han fet servir per producir el Smartstax. Se  sap, però,  que les proteïnes insecticides Bt tenen un efecte  tòxic augmentat quan es combinen unes amb les altres o quan estan en contacte amb altres cofactors.

Un informe recent d’experts independents Testbiotech va mostrar sèries deficiències en l’avaluació de risc del panís 1507. La Comissió Europea va demanar a la EFSA que revisès i avalués els arguments de l’informe independent. En un recent comunicat l’EFSA defensa la seva opinió anterior sense entrar en els arguments del informe de Testbiotech . El 1507 és una de les línies que es van combinar per fer el Smartstax

L’estratègia de Monsanto d’acumular modificacions genètiques insecticides i de tolerància  a herbicides en una mateixa planta no li està produint bons resultats entre els agricultors als Estats Units, i encara   la promesa de nous trets és això: una promesa, després ja de vàries dècades (veure el butlletí num 1: Inversors i agricultors donen l’esquena a Monsanto)

Enllaç a la font de la informació (en anglès)

Entrevista a Andrés Carrasco

En un programa de ràdio penjat al web del “instituto nacional de Tecnología Industrial” s’ha fet una entrevista a Andrés Carrasco, investigador argentí que ha denunciat els efectes teratògens i cancerígens del glifosat. A l’entrevista es comenta una agressió comesa sobre ell, i es vincula aquesta als poders fàctics que estan sembrant la soia transgènica a la regió. També es parla de les alternatives que ells proposen en comptes de fer servir glifosat: una agricultura que faci menjar per a la regió i no pas un producte d’exportació.

L’entrevista es pot escoltar a aquest enllaç.

També es pot veure la mateixa entrevista en vídeo en aquest altre enllaç.

Andrés Carrasco

Soja, contaminación y perspectivas

Article publicat al diari electrònic Rebelión que copio aquí per a augmentar la seva difusió:

Luis E. Sabini Fernández

Rebelión

Si analizamos la situación de una de las principales producciones de la Argentina actual −la soja transgénica, dueña de los campos de buena parte de sus provincias− hay motivos para alegrarse.

No la alegría propia de los empresarios y panegiristas del modelo implantado por Menem, mejor dicho del modelo que el Ministerio de Agricultura de EE.UU. le “brindó” a Menem, basado en altos ingresos, deslumbrantes desarrollos tecnológicos y la estadística falaz de los PBI, sino alegría ante la pérdida progresiva de invisibilidad de esa realidad que ha conquistado a la Argentina.

L’herbicida dels transgènics és més toxic del que ens dèien

Som Lo Que Sembrem hem fet un comunicat de premsa per a fer d’altaveu d’un article científic publicat fa poc:

L’estudi de l’investigador argentí Andrés Carrasco sobre els múltiples efectes de l’herbicida de Monsanto en el desenvolupament embrionari, es publica a la revista científica Chemical Research in Toxicology (1)

Els problemàtics panissos transgènics

Fa uns mesos vam publicar al bloc una campanya de suport a Gilles-Eric Séralini, de la qual recordem que encara es pot donar suport.

El motiu de la campanya de suport és l’atac que està rebent per culpa d’haver publicat un article científic on s’alerta que els paníssos transgènics estudiats mostren signes de toxicitat i per tant demanen més investigació.

En un bloc de divulgació científica s’ha fet una ressenya de l’article en català que copiem a continuació:

Toxicologia: Joël Spiroux de Vendômois, François Roullier, Dominique Cellier i Gilles-Eric Séralini són membres del Comité de Recherche et d’Information Indépendantes sur le génie Génétique (CRIIGEN).

Transgènics i agroquímics

L’únic transgènic que actualment s’està plantant a Catalunya és panís – bt. Pel fet que la toxina “bt” que incorporen aquests transgènics, se’ls anomena sovint plantes pesticides -la toxina “bt” té un efecte insecticida contra alguns insectes-. La major part dels altres transgènics (majoritàriament soia, però també panís, colza, remolatxa, cotó)  que tot i que no es puguin sembrar molts d’ells arriben al port de Tarragona per a formar part dels pinsos animals, o bé són plantes que tenen altres toxines “bt”, o bé són plantes resistents a un herbicida. Així la pràctica totalitat dels transgènics comercials plantats al món són plantes vinculades a pesticides.

Silvia Ribeiro, investigadora del grup ETC, va publicar al diari mexicà La Jornada aquest article que relaciona l’ús d’agroquímics amb els trangènics:

31-01-2010 Los transgénicos usan más tóxicos

Silvia Ribeiro

La Jornada

Los cultivos transgénicos han significado un aumento sin precedentes del uso de agrotóxicos (herbicidas y otros plaguicidas). Un informe del doctor Charles Benbrook publicado a fin de 2009 (Impacts of genetically engineered crops on pesticide use: the first thirteen years, www.organic-center.org) analizando el uso de agrotóxicos en Estados Unidos en soya, maíz y algodón transgénico de 1996 a 2008, muestra que las variedades transgénicas aumentaron el uso de agrotóxicos en más de 144 millones de kilogramos en esos 13 años. Estados Unidos es el mayor y más antiguo productor de transgénicos, por lo que los datos son significativos a nivel global.

l’Alfals transgènica

L’altre dia vam trobar unes llavors d‘alfals i avui quan he anat a confirmar que no m’estava equivocant de planta m’he trobat a la wikipedia en anglès una notícia actual de l’alfals transgènica de la Monsanto.

L’alfals aquesta és com el cas de la soia, una planta que no es mor en presència de l’herbicida basat en glifosat -és una esponja d’herbicida!-.

Es va començar a plantar als USA l’any 2005, fins a arribar a plantar-se un 1.5% de l’alfals cultivada allà. El 2006, pagesos ecològics preocupats per l’impacte d’aquesta llavor van presentar un recurs contra la Monsanto. Un tribunal, de districte de l’estat de Califòrnia, va imposar una moratòria al cultiu de l’alfals-roundupready, fins que el departament d’agricultura del país completés un estudi sobre els cultius transgènics que inclogués per exemple l’impacte ambiental. Els principals dubtes que es plantejaven -segons diu la wikipedia- són la transferència de la transgènesi a d’altres plantes, fet que suposaria contaminació genètica i el fet de fer males herbes resistents a l’herbicida.

La moratòria ha durat fins fa pocs dies que la cort suprema de justícia ha resolt demanant que s’aclareixi aspectes per part del departament d’agricultura per a poder-lo comercialitzar. Tot i aquesta petició sembla que la Monsanto considera que en els termes que està descrita la sentència, que ja pot cultivar-se.

Tot això passa a l’altra banda de l’oceà; aquí només es planta panís-bt -i de fa poc hi ha l’autorització de la patata amflora-; i s’importa panís, soia, colza i cotó. Però a partir d’aquest estiu hi ha el risc que se ‘introdueixin moltes més degut a un canvi de normativa promoguda pel protransgènic Barroso.