Archive for the 'informes' Category

Edició genètica: transgènics segona part

Després del relatiu fracàs de la primera generació de cultius transgènics (els que tenim des de finals dels anys 90), l’aparició de les anomenades tècniques d’edició genètica (com CRISPR,….) ha aixecat una nova onada de publicitat barata, tot repetint els mateixos arguments amb els que ens venien aquells vells transgènics: la seva teòrica precisió i la seva suposada capacitat per a resoldre pràcticament qualsevol problema de l’agricultura.

El procés de producció dels nous transgènics és, en general, molt semblant al que s’utilitzava per a fer els transgènics tradicionals. En una primera fase s’introdueix dins cèl·lula de la varietat original el material genètic i enzims que produiran els canvis. Després, l’enzim talla el genoma traient algun gen o introduint algun de nou, i els processos interns de la cèl·lula tornen a unir la zona del genoma tallada. Finalment, es produeix la nova varietat mitjançant cultiu de teixits a partir de la cèl·lula modificada. La novetat és que una part del material genètic introduït teòricament dirigeix els canvis a un lloc concret i planificat del genoma mentre que amb les tècniques antigues no se sabia en quin lloc del genoma es produirien els canvis.

Però el cert és que apareixen mots imprevistos, principalment deguts a que el procés de reparació del genoma per la pròpia cèl·lula una vegada s’han fet els canvis no està controlat, i no és precís ni predictible. Es produeixen mutacions no-previstes a d’altres llocs del genoma que puguin ser força semblants a la zona del genoma que es vol canviar. A més, i al igual que ja passava amb els transgènics tradicionals, es poden produir múltiples insercions no desitjades de material genètic; també apareixen canvis en el genoma a la zona editada o als seus voltants; i com a resultat, també es poden produir proteïnes no previstes. I a tots aquests canvis imprevistos en la segona fase s’han d’afegir totes les mutacions que es produeixen tan a la primera com a la tercera fase del procés.

Un article científic d’aquest any 2020 diu que “els obstacles amb aquestes tècniques encara són molts, com la baixa eficiència del procés de reparació del genoma una vegada s’han fet els canvis, els canvis no-esperats en d’altres llocs del genoma, i les reorganitzacions del genoma”. Quasi bé res. I no només això, sinó que el mètode normalment utilitzat per analitzar la nova varietat obtinguda pot no detectar els canvis inesperats. De fet, la literatura científica continua dient que és necessari “refinar” aquestes tecnologies d’edició genètica per fer-les “més eficients i específiques” perquè encara tenen “trampes i inconvenients”. El que vol dir que no són tècniques ni específiques ni precises, i que continuem fent d’aprenents de bruixots. I en definitiva, el resultat amb les noves tècniques d’edició genètica torna a ser, al igual que amb els transgènics tradicionals, una planta de la que desconeixem el seu comportament real.

El exemple més espectacular de tot plegat és el dels vedells editats genèticament per tal de no desenvolupar banyes. Al 2016 aquests animals van ser presentats per la companyia Recombinetics tot congratulant-se de que els seus animals només tenien gens bovins i no tenien cap canvi no-previst en el seu genoma. Investigacions posteriors han demostrat, però, que els animals editats tenien DNA de bacteris al lloc del genoma on s’havien fet els canvis, incloent-hi gens de resistència a 3 antibiòtics. L’enginyeria genètica havia demostrat, una vegada més, que més enllà de la publicitat i l’auto-bombo, el que té és molta supèrbia.

I no només això. Als anys 2000 es va intentar desenvolupar una iuca transgènica resistent a un virus. Tot i que no es va aconseguir mai tal cosa, va servir per a fer molta publicitat de les bondats de les tècniques transgèniques d’aquell moment. Al 2019 s’ha tornat a intentar aconseguir aquest tipus de iuca amb les noves tècniques, però el descontrol del procés és tan greu que no només no s’ha aconseguit sinó que es van produir virus mutants nous….

El plantejament en relació a l’edició genètica, en qualsevol cas, ha d’anar també més enllà dels problemes de la tecnologia en sí mateixa. Quins són els problemes que hem d’afrontar? Quines són les possibles solucions? És l’enginyeria genètica l’única tecnologia disponible o la més eficient? I el cert és que la resposta continua sent un no rotund. “Cap dels prodigis que anunciaven taumaturgs insignes no s’ha complert”, va dir el poeta, i quaranta anys després les varietats transgèniques meravelloses no són enlloc, mentre la millora convencional continua produint varietats més resistents a la sequera i al que faci falta.

La Unió Europea ha tornat ha engegar les negociacions amb els Estats Units per a un tractat de lliure comerç (el TTIP que es va quedar penjat al 2016). I una de les qüestions en la que els Estats Units tenen molt interès és que la UE rebaixi els requisits per a l’aprovació de cultius modificats genèticament. Aquestes intencions han tingut un fort entrebanc amb la resolució de 2018 del Tribunal Europeu de Justícia que confirmava que les varietats modificades per edició genètica són transgènics en el sentit legal que la UE dona al terme, i per tant, estan sotmesos al mateix procés d’aprovació que els vells transgènics. Però l’agroindústria, i la Comissió Europea i molts dels organismes que pengen d’ella (l’EFSA, autoritat europea des seguretat alimentària, sense anar més lluny) estan tan interessats com el govern dels Estats Units (l’actual i els anteriors) en rebaixar els estàndards alimentaris. I per tant, farem bé de continuar la lluita per fer fora els transgènics del tros i del plat.

Publicat originalment al web de Som lo que Sembrem.

Presentació a Martorelles de “¿nos envenenan?”

L’associació Sàlvia de Martorelles ens ha demanat presentar el llibre de Gilles-Éric Séralini “¿nos envenenan?” a la seva vila. L’acte serà dimecres 20 de novembre a les set del vespre a la Biblioteca de Martorelles (c. Santiago Tiffon, 21).

Podeu fer difusió de l’acte mitjançant aquest cartell.

poster_nos_envenenan

La presentació d’aquest llibre és una eina molt important de difusió d’un treball científic que alerta dels riscos sanitaris del consum dels transgènics que s’estan comercialitzant i de les mancances que hi ha a Europa en el control previ a la seva comercialització. Tot i que a Europa els nivells d’exigència per a la comercialització o per a la sembra són molt importants el treball que s’explica en aquest llibre mostra com les pressions del Lobby de l’agro-negoci impedeix que es detectin els problemes que s’han detectat.

Animem a les persones i entitats que segueixen el treball de Som lo que Sembrem a difondre el contingut d’aquest llibre amb actes com aquest per tot el territori.

Premi recerca Drets Humans

El dilluns 27 de maig s’ha lliurat el V Premi de Recerca en Drets Humans al treball sobre transgènics i la seva patentabilitat

La vicepresidenta del Govern de la Generalitat va resoldre atorgar el V Premi de Recerca en Drets Humans, dotat amb 5.000 euros, a la senyora Júlia Lladós Vila, pel seu treball Els transgènics i la seva patentabilitat. Implicacions en la realització dels drets humans. El Premi comporta, a més, la publicació de l’obra premiada.

L’acte de lliurament del Premi ha estat el dilluns 27 de maig a les 19 hores a la sala Cotxeres del Palau Robert de Barcelona. L’acte ha estat presidit per la vicepresidenta del Govern i consellera de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega.

Som lo que Sembrem valorem molt positivament el lliurament d’aquest premi.  En aquest país la introducció de la sembra de conreus transgènics es va fer sense estudis seriosos  ni cap valoració ni debat per part del Govern ni de la societat.  Recordem la denúncia que Som lo que Sembrem vam fer al 2009 dels informes del CAPCIT (comitè inventat per l’ocasió d’assessorament al Parlament en Ciència i Tecnologia) en relació a la ILP de Som lo que Sembrem per declarar Catalunya Lliure de Transgènics.
El document parla de la interacció entre la normativa mediambiental i del comerç a escala internacional, des de la perspectiva dels transgènics.
“El presente estudio analiza la cuestión de la ingeniería genética aplicada a la agricultura. En concreto, se exponen los diferentes procesos de producción y tipos de transgénicos; y cómo, con la entrada en vigor del Acuerdo sobre los Aspectos de los Derechos de Propiedad Intelectual relacionados con el Comercio en 1995, los OGM se convierten en un bien de interés privado, patentable sin reservas. Por ello, la aparición de dicho Tratado hace ya más de una década pone en duda el cumplimiento de aquellos instrumentos de protección de la diversidad biológica dirigidos a garantizar la seguridad en la biotecnología moderna; motivo por el cual se evalúan sus interacciones. Asimismo, también se contemplan los nuevos Protocolos resultantes del COP 10 celebrado el año 2010 en Nagoya, que suponer un cambio de discurso en cuanto a dichas sinergias se refiere, aun y no haber entrado en vigor hasta la fecha.

Si bien en un inicio la voluntad teórica de la biotecnología agrícola era “curar” el hambre del mundo, el Acuerdo sobre los ADPIC hace discutible este propósito a la praxis. De este modo, la competitividad comercial pone en riesgo al medio ambiente en general, y la diversidad biológica en particular; y conlleva conflictos sociales. En conclusión, el proyecto subraya la necesidad de asegurar el cumplimiento de la normativa internacional de protección de la diversidad biológica así como de establecer garantías para la anteposición del principio de precaución. Además, se recomienda la gestión pública de los transgénicos y la intervención en el actual modelo de producción de transgénicos, vía moratoria de facto, hasta poner fin a los riesgos ambientales y socioeconómicos que actualmente se derivan de ellos y que ponen en duda la garantía de los múltiples derechos humanos implicados en esta cuestión – y, en especial, el derecho a un medio ambiente adecuado, esencial para la supervivencia y prius para el disfrute de cualquier derecho humano.”

Nota de premsa de la Generalitat del 15 de maig.

Transgènics per Sant Jordi

La informació al voltant dels transgènics agrícoles té una novetat editorial d’aquest mes d’abril. Ideal per a la diada de Sant Jordi: “la verdad sobre los transgénicos” de la editorial Icaria -i per tant una pista d’on trobar-los.

laverdad_sobrelos_transgenicos

Deixem a continuació una traducció d’un text de Gustavo Duch presentant el llibre:

Les llavors transgèniques no saben reproduir-se; contaminen a les llavors criolles i ecológiques; enverinen les terres cultivables, ruixades de pesticides; estan al servei de les grans corporacions mentre esclavitzen a les gents camperoles; i amb cada nova sembra transgènica més pinsos per engreixar animals engabiats es cullen, mentre les gents rurals perden les seves terres proveïdores d’aliments.

La recerca, seriosa i independent, que recull aquest llibre, ens adverteix que, tal com van sospitar fa ja temps les persones vinculades a la terra, aquestes llavors modificades pels patrons del lucre han arribat als nostres plats —incomplint els guions democràtics— per omplir-nos la boca d’aliments que comprometen seriosament la nostra salut. És un llibre que alça la veu i ens crida a escopir les endrapades transgèniques, per exercir totes i cadascuna de les nostres sobiranies.

Gustavo Duch

Mocions prohibir Glifosat

MOCIONS ALS AJUNTAMENTS PER PROHIBIR ES HERBICIDES amb GLIFOSAT

 Som lo que Sembrem i la CUP presenten el proper dijous dia 4 d’octubre una moció al Ple  de Mataró per reduir l’ús d’herbicides amb glifosat i agrotòxics en general, i per prohibir el glifosat en zones sensibles immediatament,  i arreu a mig plaç. Dilluns dia 1 van fer una roda de premsa a Mataró per explicar la raó de ser de la moció i les propostes presentades. Teniu la informació en aquest enllaç, on es troba també el text de la moció que es presentarà dijous: som lo que sembrem i la cup reclamen que l’ajuntament de Mataró deixi d’utilitzar el glifosat

Recordem de pas que a l’estiu la CUP de Santa Maria de Palautordera va presentar en el mateix sentit una moció que es va aprovar al Ple. Us deixem també l’enllaç de la notícia de la moció i el contingut d’aquesta.

la cup de palau presenta una moció en defensa de la salut i contra l’ús d’herbicides i… (notícia del web de la cup de palautordera)

Per altra banda informem que  la demanda de informació presentada  per la CGT a l’ajuntament de Barcelona sobre l’ús d’herbicides amb glifosat i altres agrotòxics ha estat despatxada  sense posar-hi cap interès i escudant-se en què el producte està autoritzat. En particular la pregunta de la instància CGT/Som lo que Sembrem  sobre si des de l’ajuntament s’avisava o es  tenia intenció d’avisar a persones amb sensibilitat química múltiple (SQM) quan es feia una aplicació, ha estat resposta raonant que les persones amb SQM son molt sensibles a tots els químics i per tant no s’han de preocupar. És clar, responem des de Som lo que Sembrem,  que la raó per la qual aquesta persones desenvolupen aquests problemes és a causa de l’excés de químics en el seu entorn i això l’ajuntament ho menysprea i ho nega. Aplicar aquests herbicides a prop d’àrees on hi ha nens no sembla preocupar gens tampoc a l’ajuntament convergent  de la ciutat de Barcelona.

Us posem la resposta de l’Ajuntament de Barcelona en aquest enllaç:

resposta-glifosat-parcs-i-jardins-1.pdf
Els responsables en els ajuntaments de Palautordera, Mataró i altres municipis sensibilitzats estan incrementant esforços per reduir l’ús d’agrotòxics que afecten la població i els ecosistemes, però es troben amb una manca de formació per part de les institucions responsables. Caldrien més cursos i experts en jardineria (i agricultura) ecològica i sostenible. Som lo que Sembrem pensem que el Govern hauria de posar mesures en marxa per dotar els tècnics municipals dels coneixements adients, i considerem també que hi hauria d’haver un canvi radical de sensibilitat cap a la protecció de la biodiversitat dels nostres espais naturals i agraris, evitant una degradació contínua que només ens porta a més desequilibris i a més plagues.
Tota la informació sobre la campanya del glifosat:

campanya-2012-de-slqs-contra-lus-dherbicides-amb-glifosat

Blat de moro transgènic i taxes de mortalitat i de càncer en ratolins de laboratori

El blat de moro transgènic resistent a Roundup i el mateix Roundup incrementen les taxes de mortalitat i de càncer en ratolins de laboratori

Un nou estudi del grup d’investigadors encapçalat pel professor Séralini de la Universitat de Caen (França) mostra que ratolins de laboratori alimentats amb una dieta que conté el panís transgènic NK 603 resistent al Roundup o amb aigua contaminada amb aquest herbicida en concentracions inferiors a les permeses per la normativa desenvolupen tumors molt més ràpidament i moren en proporcions més altes[i].

 Aquest és l’estudi toxicològic realitzat a més llarg termini fins ara amb transgènics, ja que s’ha fet un seguiment dels ratolins al llarg de dos anys[ii], que és la durada habitual del seu cicle de vida, tot analitzant més de 100 variables vitals d’aquests animals, lo que també el fa l’estudi més complet en el seu camp.

Els resultats d’aquest estudi mostren que els ratolins exposats fins i tot a les dosis més baixes de balt de moro transgènic o d’aigua contaminada amb Roundup, desenvolupen tumors i danys al fetge i ronyons ja als 4 mesos en el cas dels mascles i als 7 mesos en el cas de les femelles, mentre que els ratolins no exposats no desenvolupaven aquests problemes fins als mesos 23 i 14 respectivament. Entre els ratolins exposats, el 50% dels ratolins mascles i el 70% de les femelles van morir prematurament, i això només va ser així en el 30% i el 20%, respectivament, dels ratolins no exposats.

La normativa europea estableix un llindar de contaminació de l’aigua de boca amb una concentració màxima legal de 0’1 micrograms de Roundup per litre d’aigua. Però en aquest experiment, fins i tot les dosis més baixes de Roundup utilitzades  (0’05 micrograms per litre d’aigua, és a dir la meitat d’aquella concentració màxima legal) van produir greus problemes de salut en els ratolins. Recordem que un estudi recent mostra que un 68% de les aigües freàtiques analitzades a Catalunya tenen concentracions mitjanes anuals de Roundup superiors a aquells 0’1 micrograms per litre.

Tots aquest efectes negatius demostrats pels investigadors són el resultat de la contaminació per aquest herbicida, però també del mateix procés d’enginyeria genètica. La perillositat del Roundup i la resta de formulacions comercials del glifosat tant per a la salut humana com per a la del medi, i especialment els amfibis, ja havia estat demostrada en diferents estudis, i ha estat la raó darrera la campanya de Som Lo Que Sembrem contra l’ús d’herbicides amb glifosat[iii]. Tanmateix, diferents estudis anteriors havien mostrat els riscs per la salut humana de la soja o panís transgènica resistent al Roundup[iv]. Aquest darrer treball del grup de la Universitat de Caen mostra que el mateix procés d’enginyeria genètica utilitzat per produir aquestes varietats transgèniques i els seus efectes incontrolats sobre les plantes de panís poden haver estat una de les causes dels efectes negatius sobre els animals alimentats amb aquestes varietats.

Finalment, la credibilitat del procés europeu d’aprovació de varietats transgèniques i dels organismes responsables d’aquest procés, i especialment l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), queden completament en entredit, ja que aquesta havia donat el seu vist-i-plau pel seu ús en alimentació humana i animal al 2004 i pel conreu a Europa al 2009 a aquesta  varietat de panís transgènic utilitzada en l’estudi realitzat pel grup del Dr. Séralini, l’anomenada NK603. El conreu però, no es va a arribar a autoritzar per part de la Unió Europea per l’oposició de diversos governs, i la NK603 s’importa d’Amèrica pel consum a la Unió Europea.

 

Des de Som lo que Sembrem exigim que s’aturi la importació d’aquesta i altres varietats de transgènics, i una vegada més que es prohibeixi el conreu de plantes transgèniques a Catalunya, i l’ús dels herbicides amb glifosat i altres agrotòxics.

www.sembremvalles.wordpress.com

http://www.somloquesembrem.org

 


[ii] La major part dels estudis amb els quals s’ha justificat l’autorització dels transgènics duren un màxim de 90 dies.

 

[iv]https://sembremvalles.wordpress.com/2012/04/17/informacions-per-a-rebutjar-els-herbicides-amb-glifosat/

Càncer i panís transgènic

Avui TV3 ha emès la notícia de la publicació de l”article de l’equip del professor Sèralini relacionant el panís transgènic tolerant a herbicida amb càncer en ratolins.

La notícia es pot veure a continuació:

.

Des de Som lo que Sembrem s’està preparant una nota de premsa que aviat publicarem.


Vols rebre el butlletí electrònic de Som lo que Sembrem? . . . Fes clic a la imatge de sota i deixa’ns un comentari, o envia un correu electrònic a info@somloquesembrem.org

Enter your email address to subscribe to this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 55 other followers