Archive for the 'informes' Category



Glifosat als nostres aqüífers

Un article científic publicat a la revista Analytical and Bionalytical Chemistry aquest 20 de novembre explica que s’ha trobat glifosat als aqüífers catalans. Els autors de l’article de l’institut de diagnosi ambiental i estudis de l’aigua del CSIC informen d’una nova tecnologia per a detectar la presència d’aquest component de l’herbicida “RoundUp” de la perversa Monsanto. Han trobat glifosat al 41% de les mostres analitzades i la mitjana ha estat de 200 nanograms per litre. Els autors descriuen el glifosat com una substància amb un pes molecular relativament petit, amb molta polaritat, molt soluble amb aigua i poc soluble en dissolvents orgànics, comportament amfotèric i que forma fàcilment complexes amb metalls.

Més informació sobre el glifosat es pot trobar a aquest enllaç del nostre web.

Continua llegint ‘Glifosat als nostres aqüífers’

Documents per una campanya informativa global sobre herbicides amb glifosat (RoundUp de Monsanto) i els processos de regulació

El objectiu de la campanya és oferir unes  informacions sobre les fórmules herbicides  amb glifosat (entre ells  el RoundUp de Monsanto) que donin una perspectiva global del tema. Intentem oferir pocs documents però clars, que puguin servir als ciutadans

– per prendre consciència d’alguns temes que Som lo que Sembrem considerem importants

– i per denunciar la laxa regulació dels agrotòxics i d’altres productes contaminants per part de les autoritats competents, en especial mentre la indústria no és capaç de treure  al mercat un producte alternatiu amb menor càrrega tòxica,  o quan  hi ha   portes giratòries entre aquests organismes, la indústria i els governs. Però també per denunciar una regulació obsoleta i insuficient que permet la sortida  al mercat de fórmules

1) molt més tòxiques que la toxicitat del seu ingredient actiu o (per sinèrgies) que la suma de la toxicitat individual de totes les desenes de  substàncies que componen la fórmula i que donen al producte la seva eficàcia

2) autoritzades emprant protocols poc científics determinats per la indústria o organismes de comerç (OCDE), i  que només estudien efectes a curt plaç que tenen conseqüències  similars als de un verí típic, però no efectes crònics a llarg plaç que poden contribuir a malalties dels sistemes endocrins, nerviós o immunitari o diferents efectes sobre el sistema reproductiu.

Informacions entorn de fórmules herbicides amb glifosat:

1.  La vinculació de les fumigacions amb fórmules herbicides amb glifosat com el RR de Monsanto  sobre els camps de soja transgènica,  amb el  desastre sanitari a l’Argentina rural, i a d’altres  països de Sudamèrica,  com el Paraguay. Així com la vinculació de aquest model agrícola i de creixement econòmic amb la pèrdua de terres de centenars de milers de famílies camperoles, que passen a engrossir les dades de pobresa, fam  i marginació als suburbis de  les ciutats, o de resistents camperols lluitant contra les màfies dels grans propietaris i la corrupció dels polítics dels seus països. Els documents que oferim son:

– Informe mèdic a l’Argentina. Clar i contundent. En aquest enllaç

– Documental de En Portada La guerra de la soja, amb la presentació de la guionista i directora Llúcia Oliva, que va estar exposada a herbicides amb  glifosat durant el rodatge, i des de llavors pateix la malaltia de la sensibilitat química múltiple (SQM/IQM). El documental recorda a més a més que  els grans de soja i blat transgènic s’exporten des d’Amèrica per alimentar els animals europeus, la carn dels quals sovint s’ha de llençar o  treure del mercat per una sobreoferta.

– La notícia del cables de Wikileaks on es fan patents  manipulacions de Monsanto Argentina,  l’ambaixada i congressistes nordamericans, pressionant per aturar i silenciar  les investigacions sobre el desastre sanitari a les regions de camps transgènics. L’ambaixada presentà de nou  les proves de la indústria de què el glifosat és innocu, i difamà al Doctor Carrasco, que com el Doctor Séralini i altres grups d’ investigació al món, ha trobat proves de la relació entre les fórmules herbicides amb  glifosat i malformacions.  Aquí deixem l’enllaç

2. La relació entre la toxicitat sobre fetge i ronyó d’animals de laboratori  i els aliments transgènics tolerants al glifosat. La causa probable és el contingut en herbicida en aquests aliments (ja que  la modificació transgènica permet una alta acumulació de glifosat en els teixits de les plantes), més que  no pas -en aquest cas – una  toxicitat derivada de la modificació genètica en si mateixa.  Un debat que es censura en els grans mitjans de comunicació, així com es va censurar en el Parlament de Catalunya.

3. L’alta  toxicitat  dels còcktels que son els herbicids  amb  glifosat (en particular el de la  marca original RoundUp Ready de Monsanto)  sobre cèl.lules humanes,   i sobre animals de laboratori -com mostren estudis independents- així com el seu efecte negatiu sobre fauna i flora, sòls i agües. Un hebicida que es va vendre amb la propaganda de ser  innocu i ràpidament degradable, i que dóna encara avui a Monsanto – tot i que ja ha caducat la patent – enormes beneficis. Us deixem aquest document que hem  elaborat Som lo que Sembrem. Document sobre herbicides amb  glifosat amb totes les referències dels estudis científics

4. La connivència de les autoritats reguladores europees (no cal parlar de les nordamericanes) amb la indústria. Com demostra el següent document que us deixem, ara tocaria una revisió rigorosa del glifosat  fent servir estudis científics independents (especialment diversos estudis que troben efectes teratogènics del glifosat) i no només de les empreses dels agrotòxics. Les autoritats de regulació volen evitar aquesta revisió fins el 2030, la qual cosa permetria eventualment l’autorització per conreu  de transgènics tolerants a l’herbicida glifosat a Europa. Enllaç a la notícia on es pot descarregar el document. Hem de tenir en compte a més a més que una fórmula com el RR de Monsanto és 1000 vegades més tòxica que el glifosat sol, que no seria capaç  de matar ell solet les males herbes.

5. Som lo que Sembrem som conscients de què els herbicides, i en particular les fórmules amb  glifosat, son emprats habitualment en agricultura, i en els parcs i jardins  dels nostres municipis, des de fa un parell de dècades, amb un estalvi  de ma d’obra, i econòmic a curt plaç.  No volíem plantejar una campanya així sense debatre quines son les alternatives – i la seva viabilitat actualment –  a l’ús  generalitzat d’aquest agrotòxic a casa nostra, igual que les hem ofert aquests anys als conreus i aliments transgènics.  Per això us convidem a la taula rodona del dia 2 de desembre  on es debatran totes aquestes informacions, les alternatives i on us animem   a donar la vostra opinió. Una vegada relitzat el debat afegirem aquí algunes informacions

Tota aquesta documentació i vídeos de la taula rodona del dia 2  la podeu trobar i descarregar en aquest enllaç

Jornada alimentacio i crisi energètica.

Passo aquesta informació que trobo interessant:

El futur de l’alimentació en risc. De la crisi energètica a la crisi alimentària.

16 de desembre de 2011

Avui en dia per produir i distribuir els aliments es requereix un alt consum de combustibles fòssils i derivats. En el marc d’un previsible augment del preu de l’energia, això suposa un greu risc pel sistema alimentari. Aquesta jornada tracta d’analitzar fins a quin punt aquest fet pot ser important durant els propers anys i com pot afectar al sistema alimentari global. Un augment del preu de l’energia ens aboca a una nova crisi alimentària global?

PROGRAMA
16:00-16:15. Benvinguda.

PRIMERA TAULA. Moderació Maria Mestre (Fundació ENT)

16.15-16.45. El malbaratament alimentaria avui en dia a Catalunya vist des de l‘àmbit municipal. Què estem fent? Què podem fer?. Virgínia Vallvé. Ajuntament de Cornellà de Llobregat.
16.45-17.15. Perspectives en l’evolució del preu de l’energia. Jesús Ramos. ICTA-UAB.
17.15-17.45. L’insostenible consum energètic del sistema alimentari: el cas de Catalunya. María Heras. Recerca realitzada per Enginyeria sense Fronteres.

17.45-18.00. Descans

SEGONA TAULA. Moderació Mónica Vargas (ODG)

18.00-18.30. Preus de l’energia i preus dels aliments: una relació cada vegada més estreta. Lourdes Viladomiu i Jordi Rosell (Economia UAB – ARAG).
18.30-19.00. Seguretat alimentària i dependència de l’energia fòssil. Una comparativa internacional de l‘ús de l’energia al sistema alimentari. Mario Giampietro (ICTA UAB).
19.00-19.30. Com afectarà a la pesca del Sud i del Nord un augment del preu del petroli? El rol de la pesca artesanal. Miquel Ortega (Fundació ENT – ARAG UAB).

Confirmeu l’assistència a: jornada@fundacioent.cat

Organitzat per:
On? Edifici del Vagó (Recinte Escola Industrial). Urgell 187. Barcelona., a Barcelona, província de Barcelona
Quan? Del 16/12/2011 al 16/12/2011. 16h-19h
Organitza: Fundació Autònoma Solidària i ARAG UAB.Amb la col·laboració de: Fundació ENT, ODG, Diputació de Barcelona. Xarxa de Municipis.
Això va de:
Ho proposa: ODG
informació trobada al web del canal solidari.

Comparant l’agricultura ecològica amb l’agroindústria

No és el primer cop que apareix un estudi que compara aquests dos sistemes oposats al camp, i fins i tot a Catalunya es va fer recentment un treball molt interessant. Però val la pena continuar fent d’altaveus d’aquests treballs que responen als dubtes de molts que fa poc que s’estan entusiasmant per aquesta revolució agroecològica i ajuden a desmuntar moltes falsetats que es van escampant pel món.

Les conclusions de l’estudi, que es pot trobar en anglès a aquest enllaç, són:

  • El rendiment de l’agricultura ecològica és similar a la de l’agricultura convencional (en anys normals)
  • En anys de sequera el rendiment de l’agricultura ecològica és superior al de la convencional.
  • L’agricultura ecològica augmenta el contingut de matèria orgànica en els sòls, en comptes d’esgotar-la, generant agro-sistemes més sostenibles.
  • L’agricultura ecològica gasta un 45% menys d’energia i és més eficient.
  • Els sistemes agrícoles convencionals generen un 40% més de gasos d’efecte hivernacle.
  • La producció agroecológica és més rentable (en tèrmes monetaris) que la convencional.

Els aliments MG són tòxics, segons confirma una meta-anàlisi

Segons confirma una nova meta-anàlisi, els pinsos MG són tòxics

Una meta-anàlisi de 19 estudis confirma toxicitat de fetge i de ronyons en rates i ratolins alimentats amb soja i panís MG (plantes que són el 80% de totes les plantes MG conreades). També exposa unes evidents faltes d’adequació de l’actual assessorament de risc.

Un equip de científics independents liderats per Gilles-Eric Séralini a la Universitat de Caen a França va du a terme una meta-anàlisi (1) combinant els resultats de 19 estudis anteriors, i en aquesta investigació van concloure: “Dels tests de regulació que s’han fet fins ara, considerem que és inacceptable sotmetre a 500 milions d’europeus i varis milers de milions de consumidors a tot el món als nous aliments o pinsos MG”. I això s’està fent només amb controls (en els casos en què n’hi hagi) de tests toxicològics de tres mesos i fent servir una única espècie de mamífers. I en un context de preocupació cada vegada més gran.

Desvetllades múltiples anormalitats d’òrgans en la reanàlisi.

Els dinou estudis realitzats fins ara per la indústria i per científics independents ho són sobre el panís Bt o la soja transgènica RounUp Ready, que actualment representen els 83 % de tot els aliments MG disponibles comercialment. Les varietats de panís Bt contenen una proteïna pesticida específica d’un bacteri del sòl Bt (Bacillus thuringensis), una varietat era a més a més tolerant a l’herbicida glufosinat. La soja RR és tolerant a l’herbicida RoundUp Ready (glifosat).

Les dades varen ser reanalitzades amb nous mètodes estadístics i biològics, incloent la meta-anàlisi. Les meta-anàlisis permeten una millor i més objectiva apreciació de l’evidència i donen una estimació més precisa dels efectes, aportant un poder estadístic més gran i reduint la possibilitat de falsos positius o falsos negatius.

Malgrat que cap dels descobriments són nous, la meta-anàlisi dóna major força a l’evidència prèvia. I molt important, l’informe ha trobat que el 9% dels paràmetres analitzats estaven alterats, que dobla el valor del 5% que es podria obtenir només per atzar.

El 43% de les anormalitats significatives es van trobar en fetge i ronyons. El fetge estava més afectat en femelles i els ronyons en els mascles.

La patologia del ronyons en animals alimentats amb soja RR incloïen significatives alteracions de la concentració d’ions provinents d’unes pèrdues als ronyons. Això és consistent amb resultats de cultius de cèl·lules tractades amb glifosat (2), suggerint que la presència de l’herbicida en els aliments MG era el responsable.

Les rates alimentades amb el panís Bt tenien una reducció significativa en la mida dels ronyons, així com inflamació local. Això va ser reconegut per l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) tot i que van tirar endavant l’aprovació dels productes.

La patologia de fetge d’animals alimentats amb soja RR incloïa un desenvolupament irregular dels nuclis dels hepatòcits (cèl·lules del fetge), més porus als nuclis, nombrosos i petits centres fibrilars, i abundants components fibrilars densos, indicant ritmes metabòlics incrementats. Els resultats eren consistents amb descobriments anteriors en cultius de cèl·lules tractades amb herbicides (3).

Els animals alimentats amb panís MG mostraven uns significatius nivells anormals de proteïnes a la sang, indicadors d’un metabolisme alterat del fetge. Van ser trobats també alterats alguns trets d’histopatologies. De nou, això va ser reconegut per l’EFSA.

 

El risc d’assessorament de l’EFSA és completament inadequat

 

L’actual avaluació de risc dels aliments MG es basa en el concepte del “principi d’equivalència substancial”, on l’aliment MG es considera equivalent  a d’altres productes consumits actualment en relació a greixos i olis, carbohidrats i proteïnes. No es compara amb la varietat no MG a partir de la qual havia estat creada, sinó amb una combinació arbitrària de varietats convencionals. Aquesta pràctica ha estat criticada profusament des del començament. Sobre aquesta premissa tan feble, els experiments d’alimentació amb animals no sempre es requereixen pels tests de regulació, i aquells que han estat realitzats han estat analitzats amb mètodes molt dubtosos.

Els experiments d’alimentació de Monsanto tenen errades greus

Mentre que els estudis duts  a terme per científics independents tots van indicar efectes significatius a causa d’una alimentació amb OMG, aquells portats a terme per Monsanto sobre el MON 863, el MON 810 (ambudes línies de panís),  i el NK603 (varietat de soja tolerant  al glifosat)  no van donar cap evidència de toxicitat. Els resultats van ser mantinguts confidencials per Monsanto i l’EFSA, fins que Séralini i els seus col·legues van guanyar accés a les dades originals a través d’un acció judicial, i van trobar que els experiments tenien errades greus a cada nivell, des del disseny experimental fins a l’anàlisi de les dades i la seva interpretació.

El poder estadístic havia estat reduït substancialment pels pocs animals en els grups tractats amb OMG, mentre grups sense aparellar amb 7 diferents dietes varen ser inclosos com a controls de manera inapropiada.

Als resultats els manca generalitat, ja que només es fa servir una espècie (rates),  i els tests només es van realitzar una vegada per cada varietat MG. Els tests com a molt duraven 90 dies, la qual cosa és clarament insuficient per deduir efectes crònics. No es van analitzar paràmetres de desenvolupament, de carcinogènesi, reproductius, multigeneracionals o endocrins.

Només dues dosis d’aliments MG van ser utilitzades, fent que fossin inadequats per detectar efectes dependents de la dosi.

Els mètodes estadístics per analitzar les dades eren inadequats, i l’EFSA havia suggerit una revisió dels mètodes, indicant una falta d’adequació en l’avaluació del risc.

A vegades es feien comparacions estadístiques dels animals alimentats amb OMG  amb grups de control “històrics” de previs estudis sense referenciar, enlloc de grups control del mateix estudi, introduint així grans variacions que amaguen els efectes reals. L’equip de Séralini va reanalitzar les  dades comparant els grups tractats amb els grups controls més  propers, com és pràctica científica estàndard.

Efectes significatius va ser sovint ignorats per Monsanto, i es van tenir en compte només si s’observaven en ambdós sexes. Això és injustificat ja que s’esperen diferències de sexe per certes patologies, incloent alteracions relacionades amb el sistema endocrí, carcinogènesi i anormalitats de fetge i ronyons.

Com és el cas amb malalties renals no diabètiques, les femelles mostren efectes protectius en comparació amb els mascles (4). Monsanto va menystenir diferències que no depenien de la dosi, però el seu disseny experimental no permetia la detecció d’aquests efectes de dosi.

Monsanto va exigir correlacions entre diferents efectes significatius per acceptar alteracions, tot i que moltes d’aquestes no són esperables fins molt després del començament de l’alimentació amb OMG.

Per exemple, en l’estudi del MON 863, Monsanto va notar signes anatòmics de una “nefropatia progressiva crònica” en els ronyons de mascles de rates alimentades amb OMG. Però van afirmar que això era normal en rates velles, tot i que només tenien 5 mesos, i aquests signes no van ser descrits en rates d’edat similar utilitzades pels estudis del MON 810 i del NK 603. Els teixits animals en qüestió no estan disponibles per reanàlisis independents ja que pertanyen a Monsanto.

No hi  havia avaluació de la composició química del menjar. El menjar no es va analitzar en relació als herbicides, pesticides o modificació genètica, fent impossible saber si era l’herbicida, el pesticida o la modificació genètica la que causava la toxicitat.

Séralini i els seus col·legues també van suggerir  que un biaix d’interpretació podia esperar-se ja que tots els estudis estaven fets per la mateixa indústria que confiava en posar el seu producte en el mercat.

 

Propostes per millorar l’avaluació de risc dels aliments MG.

Amb milions de persones  sotmeses als aliments transgènics,  Séralini i els seus col·legues van concloure que eren necessaris més experiments.

Un suggeriment que fan és el Toxotest, útil per efectes crònics ambientals, reproductius o de desenvolupament. Dura dos anys, és multigeneracional, i inclou avaluacions en femelles prenyades, afegint informació en disfuncions endocrines, carcinogèniques, neurals i  hormonals.

Les proves de 90 dies en animals adults no poden comparar-se en sensibilitat a  les  d’aquests tests de desenvolupament en neonats. Paràmetres  de desenvolupament com alteracions en la petjada (imprinting) genòmica, que determina si s’està expressant la còpia  de la mare o del pare del gen, pot ser que no siguin aparents fins a la segona generació.

Aquestes anormalitats s’han observat amb disruptors endocrins com el bisfenol A i components estrogènics (5, 6),  i son qüestions importants i sense resposta en el cas del menjar MG.

Els Toxotests també s’haurien de realitzar en tres espècies animals (el mateix nombre es fa servir en estudis de pesticides) amb tres dosis de menjar MG a la dieta de 11, 22  i  33 per cent. Aquests haurien de ser comparats als de dietes  lliures de OMG igual en número i que són idèntiques genèticament, o  el més semblant possible a les línies MG.

Per deduir si els efectes tòxics son causats per herbicides o per la modificació genètica mateixa, seria més informatiu alimentar animals amb menjar MG tractat i no tractat amb herbicides. Finalment, el disseny experimental estadístic necessita ser millorat.

S’haurien de fer servir un monitoratge de la dieta MG en la població humana per deduir efectes inesperats com al·lergenicitats. Les mostres de sang serien guardades en bancs i analitzades per buscar anticossos contra els transgens i els seus productes. Per poder realitzar aquests estudis sobre els humans es requereix l’etiquetatge de tots els productes MG. Finalment, totes les dades originals dels estudis de la indústria haurien d’estar a pública disposició per tal que es puguin analitzar de manera objectiva.

Com a conclusions

Les avaluacions de risc actuals són inadequades per detectar i reconèixer la toxicitat dels aliments MG. Estudis previs independents havien indicat clarament els perills dels conreus MG per la salut humana, amb patologies esteses incloent defectes de naixement i avortaments espontanis, infertilitat,  reaccions del sistema immunitari i al·lergenicitat, i com es mostra aquí, toxicitat de fetge i ronyons. Aquesta revisió suggereix millores clares per als  dissenys actuals dels tests de toxicitat i haurien de ser incorporades tant per la indústria com per la Comissió Europea i els governs europeus

Referències

 

1. Séralini G-E, Mesnage R, Clair E, Gress S,Vendômois J, Cellier D. Genetically modified crops safety assessments: present limits and possible improvements. 2011. Environmental Sciences Europe, 23, 10-20

2. Benachour N and Séralini G-E. 2009. Glyphosate formulations Induce Apoptosis and Necrosis in Human Umbilical, Embryonic, and Placental Cells Chemical Research. Toxicology, 22, 97–105

3. Malatesta M, Perdoni F, Santin G, Battistelli S, Muller S, Biggiogera M. 2008. Hepatoma tissue culture (HTC) cells as a model for investigating the effects of low concentrations of herbicide on cell structure and function.  Toxicology In Vitro, 22, 1853-1860

4.  Cherney DZ, Sochett EB and Miller JA. 2005. Gender differences in renal responses to hyperglycemia and angiotensin-converting enzyme inhibition in diabetes. Kidney International, 68, 1722–1728

5 Braun JM, Yolton K, Dietrich KN, Hornung R, Ye X, Calafat AM, Lanphear BP. 2009. Prenatal bisphenol A exposure and early childhood behavior. Environmental Health Perspectives, 117, 1945-1952

6. Anway MD, Cupp AS, Uzumcu M, Skinner MK. 2005. Epigenetic transgenerational actions of endocrine disruptors and male fertility. Science, 308, 1466-1469

Més insectes resistents al panís transgènic Bt

Per Som lo que Sembrem

Un estudi publicat al mes de juliol[1] mostra l’aparició de poblacions del cuc de les arrels del panís (Diabrotica virgifera virgifera) resistents al panís transgènic a l’estat de Iowa, als Estats Units. Aquest cuc és una plaga important del panís als Estats Units perquè que les larves s’alimenten de les arrels del conreu.

Els autors de l’estudi suggereixen com a una de les possibles causes del desenvolupament de la resistència l’insuficient ús de refugis. Encara que l’Agència de Protecció Ambiental va recomanar que els refugis de panís convencional ocupessin un 50% de les parcel·les plantades amb aquest panís transgènic, el Govern dels Estats Units es va plegar a les demandes de Monsanto i va  aprovar refugis de només un 20% de la superfície[2].

Al mateix temps, a l’estat d’Illinois s’han trobat camps de panís mols afectats per aquesta plaga, amb moltes plantes caigudes amb danys greus a les arrels, que podrien estar relacionats també amb la presència de cucs resistents a la toxina Cry3Bb1 produïda per aquest tipus de panís[3].

Cal recordar que ja s’han descrit poblacions de plagues resistents a panís o cotó Bt a d’altres països, com Puerto Rico, Sud-àfrica, India, i Xina[4].


[1] Gassman, A.J., J.L. Petzold-Maxwell, R.S. Keweshan, M.W. Dunbar. 2011. Field-evolved resistance to Bt maize by western corn rootworm. PLoS ONE, 6(7): e22629. doi:10.1371/journal.pone.0022629.

[2] “Agency ‘ignoring its advisers’ over Bt maize. Nature, 422 (6927): 5.

[4] Tabashnik, B.E., A.J. Gassmann, D.W. Crowder, Y. Carrière. 2008. Insect resistance to Bt crops: evidence versus theory. Nature Biotechnology, 26(2): 199-202.

Tabashnik, B.E., J.B.J. van Rensburg, Y. Carrière. 2009. Field-evolved resistance to Bt crops: definition, theory, and data. Journal of Economic Entomology, 102(6): 2011-2025.

http://indiatoday.intoday.in/site/story/Bt+cotton+has+failed+admits+Monsanto/1/86939.html

Dhurua, S., G.T. Gujar. 2011. Filed-evolved resistance to Bt toxin Cry1Ac in the pink bollworm, Pectinophora gossypiella (Saunders) (Lepidoptera: Gelechiidae), from India. Pest Management Science, 67: 898-903.

Liu, F. et al. 2010. Evidence of field-evolved resistance to Cry1Ac-expressing Bt cotton in Helicoverpa armigera (Lepidoptera:Noctuidae) in nirthern China. Pest Management Science, 66: 155-161.

Piratas de aire, mar y tierra

El Reino Unido anunció que en octubre de 2011 comenzará un experimento unilateral de geoingeniería, es decir, de manipulación climática. Es la primera parte de un proyecto mucho mayor para inyectar partículas azufradas en la estratósfera, creando una especie de nube volcánica artificial, para desviar parte de la radiación solar que llega a la tierra, supuestamente para bajar la temperatura.

El experimento contradice el espíritu de la moratoria que estableció Naciones Unidas contra la geoingeniería en 2010 y muestra claramente la intención del Reino Unido, al igual que Estados Unidos y unos pocos países más, de avanzar unilateralmente la manipulación climática, algo que aumentará más el caos climático global, con impactos potenciales muy graves sobre otros países.

Pese a ello, los promotores de la geoingeniería defienden estos remiendos tecnológicos a mega escala, argumentando que aunque no se reduzcan las emisiones de gases de efecto invernadero que provocan el cambio climático, ellos pueden resolver técnicamente el problema, bajando la temperatura global a la fuerza. O sea podrían seguir calentando el planeta, evitar cumplir con compromisos internacionales de reducción y crear nuevos negocios basados en tecnologías extremadamente peligrosas. Continua llegint ‘Piratas de aire, mar y tierra’

Bisfenol A, un altre exemple d’efectes imprevistos

Investigadors catalans han tret una conclusió alarmant: el Bisfenol A afecta al desenvolupament embrionari, però de manera subtil i per això han trigat a trobar-ho. L’efecte és a nivell dels oòcits, i això vol dir que afecta als nets de la dona embarassada que està en contacte amb aquest contaminant, o bé als fills del nadó que pren la llet escalfada amb biberons amb Bisfenol A.

L’efecte d’aquest contaminant va des de alteracions cromosòmiques -augment del risc de síndrome Down- i de l’augment de la infertilitat. I l’exposició d’aquest contaminant està relacionada amb pràcticament tots els plàstics d’us alimentari -carmanyoles, ampolles d’aigua,…-, sobretot si s’escalfen significativament com ara amb els microones.

Continua llegint ‘Bisfenol A, un altre exemple d’efectes imprevistos’

Banca ètica contra la crisi alimentària.

Alternatives a la nostra complicitat, la dels ciutadans del carrer, en l’especulació financera: la banca ètica.

Amb motiu de la campanya de vàries entitats contra el dipòsit 100% Natural de Catalunya Caixa, que animava a invertir en els mercats d’aliments com panís o blat, – i tot i la carta posterior de Catalunya Caixa disculpant-se pel producte, pressionada pel gran nombre de cartes i correus de clients i ciutadans -, ens hem fet conscients de la gran quantitat de fons que especulen invertint a futur o present en aquestes matèries primeres. Els estalvis, fons de pensions de molts ciutadans estan ficats, ho vulguem o no, en aquestes inversions.
L’alternativa que tenim és la banca ètica:
A fets.org es pot trobar informació de les diferents opcions per invertir els nostres estalvis o per aconseguir crèdits per als nostres projectes. El darrer número de la revista Soberania Alimentaria Biodiversidad y Culturas està dedicat a aquest tema i té força articles que en fan referència.

Fiare

L’aposta més agosarada de finances ètiques és Fiare que aposta per ser una cooperativa de crèdit de finances ètiques. Moltes entitats, fins i tot algunes històriques vinculades a l’economia social com Coop57 estan treballant en aquest projecte. Per a tenir el reconeixement del Banc Central està acumulant capital social i per això ens conviden a participar-hi.

Continua llegint ‘Banca ètica contra la crisi alimentària.’

Els animals clonats, sense etiquetatge a la cadena alimentària

El fracàs de les negociacions i la manca d’etiquetatge obligatori fan que aquesta vianda ja es mengi sense coneixement dels consumidors

Els consumidors europeus no sabran si el que mengen és o no és carn clonada.

El fracàs de les negociacions entre els estats membres, el Parlament i la Comissió sobre una eventual prohibició de la carn clonada significa, de fet, que està autoritzada. Tampoc no s’ha aconseguit un acord sobre l’etiquetatge d’aquesta vianda mentre ja es comercialitza a Europa sense coneixement dels consumidors.

Segons reporta Novethic (mitjà francès expert en desenvolupament sostenible) la directora general del Bureau européen des unions de consommateurs (Beuc), Monique Goyens: “És una vergonya. La tria dels europeus és clara: no volen que s’utilitzi el clonatge en la producció alimentària, però no han estat escoltats. Els productes alimentaris sorgits del clonatge no aporten cap benefici als consumidors, però els interessos de la població no han fet el pes a les inquietuds del comerç internacional”.

Segons els observadors presents, després de 11 hores de negociacions nocturnes, els ministres de la Unió Europea han refusat totes les propostes del Parlament europeu, fins i tot el de l’etiquetatge obligatori dels productes alimentaris sorgits de la carn clonada.

Matthias Wolfschmidt, de l’organització Foodwatch, ha denunciat particularment el bloqueig dels representants alemanys a Brussel·les. “L’etiquetatge des productes alimentaris sorgits del clonatge ha fracassat en gran part a causa de l’oposició del Govern alemany”, ha denunciat. “Per evitar una querella comercial que conduís a un embarg de la carn alemanya als Estats Units, Ilse Agnier (ministra alemanya d’Agricultura [CSU], partit conservador bavarès) i Rainer Brüderle (ministre alemany d’Economia [FDP], partit liberal), han cedit a la pressió dels Estats Units, principal exportador de carn clonada i fornidor de material per al clonatge.”

Segons les xifres publicades per German Meat, l’organització que representa els interessos de la indústria alemanya de la carn,  es va generar una facturació anual de prop de 16.000 milions d’euros. Prop de 300.000 tones de derivats de carn es van exportar (sobre una producció total d’1,4 milions de tones) per valor de 1.300 milions d’euros. La indústria dóna feina a gairebé 60.000 assalariats en unes 400 empreses.

El consumidor europeu enganyat

Si els consumidors europeus no mengen directament carn clonada, si que mengen productes sorits d’animals clonats. I sense saber-ho. En quina quantitat, en quins productes, és a hores d’ara impossible de conèixer-ho, encara més si fem cas d’una nota confidencial redactada per la Comissió Europea que publica el laboratori independent alemany Testbiotech. “Hem importat esperma dels Estats Units i ja hi ha descendents d’animals clonats a Europa, així com productes alimentaris derivats. El problema és que no sabem quin animal ha sortit dels clons”, es pot llegir en la nota que publica Novetich.

Durant les negociacions, els diputats han argumentat que els riscos assumits pel consum de productes procedents d’animals clonats són encara poc coneguts. D’altra banda, també han subratllat que la clonació pot reduir considerablement la diversitat genètica del bestiar i augmentar el risc que ramats sencers siguin delmats per les malalties. Un fet al qual caldria sumar la major i més precoç mortalitat entre els animals clonats.

100.000 euros per a clonar un animal

Quin és, doncs, l’interès del clonatge d’animals? És, sense sorpresa, d’ordre econòmica. La nota confidencial esmentada més amunt assenyalava que un embargo immediat dels productes europeus per part dels Estats Units significaria un prejudici econòmic estimat d’uns 250 milions d’euros anuals sobre les exportacions agrícoles europees. D’altra banda, Christoph Then, de Testbiotech, revela que “només un petit nombre d’empreses aconsegueixen els beneficis que genere la tecnologia del clonatge”, bàsicament perquè les tècniques de la clonació demanen una inversió molt gran. El cost de clonació d’un animal pot estimar-se actualment en 100.000 euros, “però a mesura que la tecnologia progressi, els preus aniran baixant”.

En aquests moments, un bou no clonat costa entre 4.000 i 20.000 euros. No obstant això, la clonació significa la propagació ràpida i deslocalitzada d’un patrimoni genètic recercat pels criadors, és a dir, que generen la major productivitat possible el més ràpidament possible. Un cop aplicat en els seus ramats, la tècnica de clonació millora el seu rendiment i, per tant amorteix la inversió inicial.

Però més enllà de l’alt risc de malalties relacionades amb la clonació, el laboratori Testbiotech adverteix contra la dependència dels laboratoris que ofereixen aquestes tècniques, una opinió compartida per Matthias Wolfschmidt: “Amb l’ajuda de les tècniques de clonació, algunes empreses estan buscant dominar tota la cadena de producció dels productes alimentaris d’origen animal. I això no va en la direcció de l’interès públic”.

La pressió pagesa i social atura l’experiment de l’arròs transgènic de Vinaròs

Us deixem la nota de premsa de la Unió de Llauradors. El Comité Espanyol sí que havia autoritzat ja l’experiment d’un arròs transgènic amb gens humans que havia de produir  un medicament que no cal, ja que hi ha tractaments que funcionen. Som lo que Sembrem hem denunciat sovint el risc de contaminació de la cadena alimentària d’aquests transgènics  (de moment experimentals) que es pretèn que produeixin medicaments o substàncies industrials,  ja que la indústria considera que és més barat que produir-los al laboratori

Recomanem l’informe del 2004 Protecting the Food Supply in an Era of pharmaceutical and industrial crops, de David Antow. El trobeu  en aquest enllaç

http://www.somloquesembrem.org/index.php?id=33&hover=14


Nota de premsa Juliol de 2011 A/A SECCIÓN AGRICULTURA-ECONOMÍA

La Conselleria de Agricultura no da autorización a la empresa italiana Transactiva

LA UNIÓ de Llauradors señala que el Comité Valenciano de Organismos Modificados Genéticamente rechaza la plantación de arroz transgénico en Vinaròs

La fuerte presión social de esta organización y de otras, clave para el rechazo

2 de agosto de 2011.- LA UNIÓ de Llauradors señala que el Comité Valenciano de Organismos Modificados Genéticamente, dependiente de la Conselleria de Agricultura, ha rechazado finalmente que se cultive arroz transgénico en el término municipal de Vinaròs.

LA UNIÓ se congratula de la decisión e indica que es un éxito logrado gracias a la presión social ejercida por ella y otras organizaciones. En este sentido se enmarca el escrito que remitió tanto a la Generalitat como al Gobierno central para que prohibieran el cultivo de arroz transgénico en Vinaròs. En el último pleno del Ayuntamiento de Vinaròs se aprobó así mismo una moción en la que se declaraba a Vinaròs ciudad libre de transgénicos, pero LA UNIÓ va más allá e insta a que les Corts declaren la Comunitat Valenciana como zona libre de transgénicos.

La Comisión Nacional de Bioseguridad, organismo del Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino, había dado recientemente su visto bueno a la plantación, pero era la Secretaría Autonómica de la Conselleria de Agricultura quien debía dar su aprobación definitiva a través del comité. Los motivos oficiales que han trascendido para el rechazo son que la empresa italiana Transactiva no ha ampliado la información requerida desde Conselleria y por tanto al no responder ha expirado el plazo de autorización.

La empresa quería cultivar allí de forma experimental y al aire libre arroz para la producción industrial de la enzima recombinante ácido glucosidasa en la sustitución enzimática de la terapia de la enfermedad de Gaucher. Sin embargo, LA UNIÓ indica que el tratamiento para esa enfermedad y las enzimas humanas necesarias se obtienen en espacios confinados como son los laboratorios.

LA UNIÓ considera que existen ya varios casos de cultivos experimentales de transgénicos que han terminado contaminando la cadena alimentaria, especialmente el arroz. Estos casos han supuesto la ruina para el sector arrocero afectado -como ha sido el caso de Estados Unidos- y gravísimas consecuencias comerciales.

LA UNIÓ también afirma que el tiempo le ha dado la razón cuando argumentó que la experimentación era “puramente comercial” porque en Italia -país de origen de Transactiva SRL- existe una moratoria general para la realización de ensayos experimentales en campo con Organismos Modificados Genéticamente, lo que explicaría el interés de llevarlo a cabo en la provincia de Castellón. La fuerte presión social parece que les ha hecho dar marcha atrás.

Para más información: Ramón Mampel, secretario general de LA UNIÓ (609 28 29 16)

Especulació financera i fam i mort a Somàlia

19 de juliol del 2011

Ens preguntem: És imprescindible per la supervivència del capitalisme matar de gana a les poblacions dels països pobres? Són aquests nens somalís que passen gana una conseqüència del tipus d’inversions (matèries primeres incloses els cereals, terres en Àfrica o Sudamèrica..)  dels fons de pensions – i altres fons d’inversions especulatius – de les classes riques però també de les mitjanes d’Occident (i dels països àrabs rics i de la Xina)? És això  pràcticament en l’únic que es pot invertir per generar encara creixement econòmic i beneficis  (a més dels CDS  dels deutes soberans, similars als CDS o riscos trossejats i repartits de les hipoteques brossa)?

Avui,a la notícia al País (http://www.elpais.com/articulo/internacional/ONU/declara/hay/hambruna/regiones/sur/Somalia/elpepuint/20110720elpepuint_3/Tes) sobre  fam i mort a Somàlia i altres països africans, enllacen aquesta entrevista de fa uns mesos a Oliver de Shutter  (però sense citar l’informe sobre el tipus de model agrícola i alimentari necessari en aquests països –  que xoca amb altres tipus d’inversions finaceres i especulatives).  Pels que vulguin, l’informe el podeu trobar aquí:

http://www.somloquesembrem.org/index3.php?actual=7&actual2=187

ENTREVISTA: OLIVIER DE SCHUTTER relator de la ONU para el derecho a la alimentación

“El hambre es un problema político”

ÓSCAR GUTIÉRREZ – Madrid – 17/03/2011

Si la crisis alimentaria tuviera receta no podrían faltar como ingredientes la demanda por los aires de países emergentes como China e India, los desastres meteorológicos -cambio climático mediante- al este de Europa, o estos días en Australia, unas reservas de productos agrícolas muy ajustadas, el cultivo de agrocombustibles, la acaparación de tierras… Y como aliño, la especulación. La que, según Olivier de Schutter, relator de Naciones Unidas para el derecho a la alimentación, no estira por sí sola los precios de los productos -en sus máximos, según los datos de la FAO-, pero sí, de la mano de hedge funds, “conduce a reacciones de pánico” en un mercado que ya tiene forma de burbuja. ¿Los perjudicados? Aquellos que, dice este profesor de la Universidad de Lovaina (Bélgica), están en el último eslabón: pequeños productores y consumidores. El Banco Mundial calcula que el alza de los precios de los alimentos registrada desde julio ha empujado a la pobreza a otras 44 millones de personas. Ahora bien, puntualiza De Schutter, alimentos hay para todo

Pregunta.- ¿Qué o quién está detrás de la especulación financiera del mercado de los alimentos?

Respuesta.- La desregulación de los futuros de productos agrícolas en el año 2000, que comenzó con la Ley de Modernización de Futuros de Materias Primas en Estados Unidos, llevó a la entrada gradual de inversores institucionales (hedge funds, fondos de pensiones) en los mercados de materias primas. Debido a que los inversores institucionales dominan este mercado, la especulación que ha surgido está incrementando la volatilidad e imprevisibilidad. Es un problema para los productores, que tienen difícil anticiparse a la evolución de los precios, y para los países pobres que son compradores netos de alimentos y cuya factura puede crecer de forma repentina por la burbuja formada en el mercado de derivados.

Continua llegint ‘Especulació financera i fam i mort a Somàlia’

UN TERÇ DE LA PRODUCCIÓ MUNDIAL D’ALIMENTS ES LLENÇA O ES FA MALBÉ

Encara hi haurà que diran que els problemes de la fam venen de la escassedat de la producció .  Si no la llencéssim podríem repartir a cada persona al món  1,3 tones de menjar

Un tercio de la producción de alimentos del mundo se desperdicia

Solo los países ricos tiran el equivalente a toda la producción agrícola del África subsahariana

La pregunta es: ¿cuántos de los casi mil millones de personas que en el mundo pasan hambre podrían alimentarse con los 1.300 millones de toneladas de comida que se desperdicia o destruye al año en el mundo? Una bienintencionada división daría que a cada uno de estos famélicos le corresponderían 1,3 toneladas de comida. ¿Suficiente?

El dato de los alimentos que se pierden o se desperdician lo acaba de publicar la Agencia para la Agricultura y la Alimentación del la ONU (FAO) para presentarlo en un congreso de alimentación que se celebrará el lunes y el martes en Alemania. En él se concluye que los países industrializados y aquellos en desarrollo dilapidan más o menos la misma cantidad de alimentos: 670 y 630 millones de toneladas respectivamente; que cada año, los consumidores en los países ricos desperdician la misma cantidad de alimentos (222 millones de toneladas) que la totalidad de la producción alimentaria neta de África subsahariana (230 millones de toneladas); que las frutas y hortalizas, además de las raíces y tubérculos, son los alimentos con la tasa más alta de ese aprovechamiento, y que la cantidad de alimentos que se pierde o desperdicia cada año equivale a más de la mitad de la cosecha mundial de cereales (2.300 millones de toneladas en 2009/2010).

A más ricos, más derrochones. El desperdicio per cápita entre los consumidores es de 95-115 kilogramos anuales en Europa y Norteamérica, mientras que en África subsahariana y en Asia meridional y el Sudeste asiático se tiran solamente entre 6 y 11 kilogramos por persona, indica la FAO.

Las causas son desde las técnicas inadecuadas de recolección y conservación (no es lo mismo una máquina que un agricultor cuya subsistencia depende de no desperdiciar un grano) hasta problemas de etiquetado.

“A los consumidores en los países ricos se les anima con frecuencia a comprar más alimentos de los que necesitan. Las promociones del tipo ‘Compre tres y pague dos’ son un ejemplo, y otro sería las comidas preparadas excesivamente copiosas producidas por la industria alimentaria”, afirma la FAO.

Març 2011: Peticions al Parlament Europeu sobre transgènics

El Comitè de Peticions del Parlament Europeu va aprovar el passat 16 de març donar suport a tres peticions crítiques amb el Panell de Transgènics de l’Agència de Seguretat Alimentària Europea (EFSA) i amb la manera amb què  la Comissió Europea aprova els transgènics.

Brian John, membre de GM-Free Cymru que va participar a les Jornades Científiques de Som lo que Sembrem a l’any 2009, va defensar dues de les peticions [1], mentre que la tercera va ser presentada per la ciutadana alemana Carolla Twardella.

El Comitè es va comprometre específicament a:

–      consultar als comitè parlamentari d’agricultura i al de medi ambient sobre els detalls de les peticions, i demanar el seu suport per una investigació a fons d’aquestes queixes, així com per una moratòria en l’aprovació de transgènics mentre es desenvolupa aquesta investigació,

–      demanar al Comissari John Dalli que respongui a la petició de 1.2 milions d’europeus demanant una moratòria i la creació d’un organisme independent per tal d’investigar els efectes dels transgènics,

–      enviar una carta a l’EFSA per  tal que doni resposta a un seguit de preguntes concretes (i no deixi anar el seu discurs estàndard sobre el tema), especialment sobre el conflicte d’interessos de diversos membres de l’EFSA i del seu Panell de Transgènics que tenen relacions amb les empreses productores de transgènics

–      enviar una carta a STOA (oficina europea per l’avaluació d’alternatives científiques i tecnològiques) demanant la seva opinió sobre la qualitat dels protocols científics de l’EFSA i sobre la fiabilitat de les seves decisions.

Sembla que els membres del Parlament estan preocupats per la parcialitat de l’EFSA i els seus contactes amb les multinacionals, així com per la manera en que la Comissió Europea està forçant l’aprovació de la normativa sobre transgènics mitjançant el protocol anterior al tractat de Lisboa, sota  el qual  el Parlament Europeu no té res a dir, tot aprofitant que el nou protocol no ha estat aprovat encara.

Un mínim de debat públic: l’albergínia transgènica a la Índia

Per Joserra Olarieta,  Som lo que Sembrem

Al febrer de 2010, el ministre indi de medi ambient, Jairam Ramesh, va anunciar una moratòria de dos anys en l’aprovació per a ús comercial de l’albergínia transgènica EE1 “fins que estudis científics independents aclareixin la seguretat d’aquestes varietats des del punt de vista del seu impacte a llarg termini sobre la salut humana i la del medi”. Una hora abans, Nina Fedoroff, assessora d’Obama per a temes científics i tecnològics, va declarar a la televisió que aquesta albergínia “era bona per l’Índia”, desprès d’haver viatjat expressament a aquest país per donar el seu suport (i segurament per a fer alguna gestió més, però no tant transparent).

La decisió del ministre es va produir al final d’un procés de consulta social que va durar 4 mesos i que va aconseguir 631 comentaris en 7 consultes públiques. Tanmateix es van demanar comentaris a tots els grups involucrats sobre l’informe científic que donava el vist-i-plau a l’albergínia EE1, i es van obtenir mes de 20 avaluacions científiques.

La qüestió, però, va començar a l’any 2006 quan una demanda judicial va aconseguir prohibir temporalment els assaigs de camp amb aquesta varietat. Al mes de febrer de 2007 una altra demanda aconseguia que es fessin públics els informes proporcionats per la empresa comercialitzadora (Mahyco, propietat en part de Monsanto) per demanar l’aprovació. El GEAC, organisme responsable del tema, va trigar 18 mesos en complir aquesta resolució. Cal recordar que també a Europa va ser necessària una demanda judicial per a que Monsanto fes públics a l’any 2005 els informes sobre el panís MON863.

Una vegada fets públics els informes sobre l’albergínia, diversos científics van fer avaluacions crítiques d’ells, de manera que el GEAC va anomenar a l’any 2009 un comitè (EC II) per discutir aquestes crítiques. L’informe d’aquest comitè, favorable a l’aprovació de l’albergínia, va aixecar moltes opinions contràries, i això va endegar la decisió del ministre de portar endavant tot el procés de consulta social [1].

Diferents científics internacionals han revisat els estudis sobre els riscs de l’albergínia EE-1 i han fet públiques les seves crítiques [2], de les quals fem un petit resum. Aquesta albergínia ha estat modificada per produir una toxina Bt quimèrica, combinació de les proteïnes Cry1Ac y Cry1Ab, insecticida contra lepidòpters. Per tant, és una toxina que no existia fins ara i el comportament de la qual és totalment desconegut. A més a més, l’albergínia EE-1 conté dos gens de resistència a antibiòtics, el gen nptII de resistència a la kanamicina i el gen aad de resistència a l’estreptomicina. A Europa, la presència de gens de resistència a antibiòtics importants està prohibida des de 2001, encara que al 2010 es va aprovar la patata Amflora que conté el gen de resistència a kanamicina. Encara que el nivell de producció dels gens de resistència a antibiòtics a l’albergínia sembla que pugui ser baix, el fet de que no hagin estat eliminats mostra que aquesta albergínia segurament es va desenvolupar als anys 1980-90, i que per tant, voler comercialitzar aquesta varietat a l’any 2009 és un cas mes de “dumping” de brossa industrial als països empobrits. Perquè a mes a mes, l’albergínia EE-1 mostra un baixa eficàcia contra la plaga que representa que vol controlar (73%), i de vegades requereix que, a més a més, es facin aplicacions externes d’insecticides.

Els estudis fets per la filial de Monsanto per justificar l’aprovació són de molt baixa qualitat, una característica que comparteixen amb els que s’han anat presentant a Europa per d’altres varietats [3]. Concretament, els estudis de toxicitat no segueixen ni els protocols experimentals de la Índia ni els dels organismes internacionals i són completament inadequats per determinar la seguretat d’aquest cultiu per a consum humà. Aquests estudis segueixen el patró habitual, denunciat en moltes ocasions, de només analitzar els efectes de toxicitat aguda o subcrònica alimentant ratolins amb aquesta albergínia al llarg de 14 o 90 dies. Aquests períodes de temps son insuficients per avaluar els possibles efectes crònics d’un aliment que es pot consumir al llarg de tota una vida humana. En qualsevol cas, aquest estudis mostren efectes als òrgans dels ratolins, toxicitat al fetge, ovaris amb la meitat de la seva mida normal i la melsa mes grossa.

Els estudis tampoc avaluen adequadament els riscs ambientals. Encara que aquesta albergínia podria encreuar-se amb unes 29 espècies silvestres, la qüestió es despatxada dient senzillament que aquests encreuaments serien molt poc freqüents. Aquests riscs ambientals són especialment importants perquè es desconeix l’espectre de toxicitat de aquesta nova proteïna, inexistent fins ara. I els estudis sobre toxicitat per d’altres espècies animals no-plaga només van incloure a 7 espècies, de les quals només una, l’abella, apareix als camps d’albergínia de l’Índia.

Encara més greu és, potser, el fet de que aquesta albergínia hagués estat una tecnologia caduca abans de 20 anys si hagués estat aprovada. Com ja s’ha dit, la seva eficàcia contra la plaga que pretén controlar és de només un 73%, i per tant el desenvolupament de resistència en aquesta plaga hagués estat molt ràpid encara que s’haguessin utilitzat refugis d’albergínia convencional (cosa molt difícil de fer complir, com mostra l’experiència).

I com sempre, els efectes socio-econòmics d’aquest híbrid EE-1 són ignorats en una gran part. L’albergínia és un cultiu produït principalment per petits agricultors amb pocs recursos que utilitzen varietats de pol·linització oberta. Per tant, aquest híbrid presenta poques avantatges per aquests pagesos, del qual s’estima que en un 16% dels casos no donaria mes producció que la convencional. En total, els petits agricultors es podrien beneficiar d’un augment d’ingressos de l’ordre de 3250 rupies per hectàrea amb aquesta albergínia transgènica, quan la lluita integrada contra plagues els hi permetria augmentar aquests ingressos en 66794 rupies per hectàrea. Tot això, evidentment, si en primer lloc haguessin tingut els diners per comprar les llavors.

Finalment, cal tenir en compte que la introducció d’una albergínia transgènica és un atac a la importància cultural i religiosa d’aquest aliment a l’Índia.


[1] Mes detalls sobre la història de tot aquest procés:

http://devinder-sharma.blogspot.com/search/label/bt%20brinjal

[2] L’informe de la Dra. Judy Carman sobre els riscs alimentaris:  http://www.iher.org.au/Image/Docs/2ndSubmissionGMbrinjal.pdf

L’informe del Prof. G.E. Séralini:

http://www.criigen.org/SiteEn/images/stories/Dossiers/Divers/btbrinjal-ges_%200109.pdf

L’informe del Prof. D. Andow (potser el mes complert de tots) :

http://www.gmwatch.eu/files/Andow_Report_Bt_Brinjal.pdf

L’informe de la Dra. L.M. Gallagher (sobre els riscs de toxicitat per a les persones):

http://www.biosafety-info.net/file_dir/9302021984d3648f041ec8.pdf

[3] Veure els comentaris sobre aquest informes presentats a Europa a:

http://www.bfn.de/fileadmin/MDB/documents/service/Skript259.pdf

Wikileaks desvetlla implicacions de l’ambaixada americana i de la mateixa Monsanto en les manipulacions per silenciar el desastre sanitari a l’Argentina rural

Més Wikileaks:  A l’Argentina també.

>>L’ambaixada posa per davant els interessos econòmics de la Monsanto a la salut dels nens i adults de les zones conreades amb la soja transgènica i consideren que la víctima més gran és la mateixa Monsanto.

>>Monsanto-Argentina va pressionar al governador de Chaco perquè s’arxivessin els informes de la Comissió de Contaminació de l’Aigua sobre l’augment de càncers i malformacions, i no es fessin més investigacions.

>>L’ambaixada  nordamericana ha estat a més a més pressionant durant anys a favor de Monsanto perquè els agricultors argentins paguessin les llavors resembrades, quan resembrar les pròpies llavors és completament legal.

El nou de març passat uns cables de Wikileaks fets públics van mostrar com l’ambaixada dels EEUU a l’Argentina va fer lobby en favor de la Monsanto i el seu glifosat en nombroses  ocasions, i qüestionant la credibilitat dels estudis del Dr Carrasco

Recordem que el Dr Carrasco, cap del Laboratori d’Embriologia Molecular de la Universitat de Buenos Aires, va confirmar a l’abril del 2009 amb la seva recerca el que altres grups de investigació al món també havien trobat: Concentracions ínfimes de glifosat, en comparació a les que es fan servir en agricultura, produeixen efectes negatius en el desenvolupament embrionari d’amfibis. El Dr Carrasco va ser objecte d’una intensa campanya de desprestigi durant dos anys, també amb intimidacions físiques al seu laboratori. Ara fa uns dies que sabem que en aquesta campanya també va estar involucrada l’ambaixada nord-americana. Va prendre nota del seu treball i va intervenir davant les autoritats argentines defensant el glifosat i a la Monsanto.

El Dr Carrasco diu: “no m’esperava això, encara que tots sabem que aquestes corporacions operen al més alt nivell, juntament amb àmbits científics que els realitzen estudis sota comanda, mitjans de comunicació que els renten la imatge i sectors polítics que miren cap a un altre costat. Estaven i estan preocupats. Saben que no poden amagar la realitat, els casos de càncers i malformacions es reiteren en totes les àrees amb ús massiu d’agrotòxics”.

Des de fa una dècada es multipliquen les denúncies de veïns, organitzacions ambientals, pagesos i indígenes sobre els efectes nocius dels agroquímics. Fa poc es va produir la primera sentència judicial en ferm que prohibeix fumigar amb glifosat a prop d’una localitat (San Jorge).

En els cables interns desvetllats per Wikileaks es mostra com diplomàtics dels EEUU van lliurar estudis favorables al glifosat al Servicio Nacional de Sanidad y Seguridad Alimentaria (Senova), un dels òrgans més qüestionats per no difondre com i en base a quins estudis s’aproven els agroquímics a l’Argentina.

Els diplomàtics van dir que volen protegir a Monsanto, a qui descriuen com “la víctima circumstancial  més prominent i més vulnerable als atacs, ja que té el 40% del mercat del glifosat”. Els diplomàtics no van esmentar en cap moment els altres estudis prèviament realitzats sobre la toxicitat del glifosat a la Universitat de Caen, al Centre Nacional de Investigació de Roscoff (els dos a França), de la Universitat de Pittsburgh als Estats Units, de la Universidad  Nacional de Rosario, i la Universidad Nacional del Litoral.

Al juny de 2010 la Comissió de Contaminació de l’Aigua va publicar un informe oficial sobre el Chaco, amb estadístiques sanitàries en una zona amb un ús intensiu d’agrotòxics. Les conclusions van ser clares: els casos de càncer en nens es van triplicar i les malformacions en nadons van augmentar en un 400%. Wilikeaks desvetlla que Monsanto es va entrevistar en nombroses ocasions amb el governador del Chaco. El govern provincial va finalment posar l’informe en un calaix i la comissió no va poder publicar més informes.

Per altra banda altres cables desvetllen el lobbying incessant de l’ambaixada americana a les autoritats argentines per obligar als agricultors a pagar a Monsanto les regalies si ressembraven les llavors collides. Tot i que el 85 % de les llavors de soja sembrades són transgèniques, Monsanto només està cobrant un terç. Els mateixos diplomàtics reconeixien però, que ressembrar les llavors era completament legal.

Un cas paradigmàtic va ser la reunió al 2006 de la congressista americana Virgina Bab Goodlate que va pressionar a favor de Monsanto en una reunió amb les autoritats argentines, justificant que l’economia nord-americana estava lligada a la capacitat d’innovar d’empreses com Monsanto.

A l’agost del 2008 el president de Monsanto Argentina Juan Ferreira va visitar l’ambaixada americana per agrair els esforços diplomàtics a favor de la seva empresa. La pressió de l’ambaixada sobre el tema de les regalies de les llavors va continuar durant els anys següents.

Més informació i fonts:

Entrevista al Dr. Carrasco.

La filtració de wikileaks publicada al diari argentí “Pàgina 12”. (3 de març)

Més informació sobre la filtració de wikileaks. (9 de març)

Campus agroalimentaris a Catalunya

Informació sobre nous campus i clústers de recerca i promoció de la agroindústria i la biomedicina. Campus  pels quals alguns han apostat a Catalunya fent servir molts diners públics:

Aquests són alguns dels nous campus (enllaços a notícies de premsa):

campus de Santa Coloma

campus de la Zona Franca

L’evolució en acció: Resistència de les males herbes als herbicides

A partir de l’article científic de Stephen B. Powles i  Qin Yu en Revisió Anual. Plant Biology 2010

Per Som lo que Sembrem

 

Els herbicides moderns remouen les herbes fàcilment.  Però  aquesta intensa pressió sobre les herbes en vastes  zones  també  està resultant en una evolució ràpida de la resistència a aquests herbicides

Els herbicides ataquen enzims específics. Per evolució es seleccionen mutacions que hi confereixen resistència, limitant la capacitat d’actuació dels herbicides. Però hi ha també altres modes de resistència especialment  amenaçadors , com  son els enzims  citocrom P450 que degraden   herbicides  existents, nous i encara per sintetitzar. 

Globalment les espècies estan acumulant diversos mecanismes de resistència, desplegant resistències múltiples a molts herbicides i posant en greus dificultats el seu ús en l’agricultura mundial. Aquí analitzem en especial el cas del glifosat (sense entrar en els seus efectes sobre el desenvolupament embrionari de vertebrats)

Queden  molts temes que es desconeixen, també la possibilitat que l’estrès sobre les plantes provocat pels herbicides desencadeni resistències d ‘origen epigenètic.

 

Durant els últims 40 anys, els herbicides moderns han substituït en l’agricultura industrial al control  humà, animal i mecànic de les herbes de l’agricultura tradicional i familiar.  Els herbicides però, no han resultat en l’extinció de les males  herbes,  igual que els insecticides no han eliminat les plagues, i  com no han eliminat els antibiòtics els patògens en humans.

De fet, el repte de les males herbes  en el món no ha millorat . Les forces de l’evolució actuant sobre  la diversitat genètica de grans poblacions explica com els  organismes biològics sobreviuen a esdeveniments catastròfics (com ho són per les herbes  l’aplicació  dels herbicides). Per les plantes atacades,  l’herbicida aplicat és un succés  extrem i ràpid, però hi ha alguns individus  amb  uns gens que els permeten  supervivència i reproducció, i  això fa  que la resistència evolucioni. Un punt important és que  plantes  que es creuen per pol·linitzacio poden ràpidament compartir i acumular gens de resistència. També  altres mecanismes de resistència possiblement epigenètics,  que encara no tenen una explicació, estan actuant paral·lelament.

Aquestes diferents modes de resistència han evolucionat en onades a nivell mundial, seguint l’ús global d’aquests herbicides, però alguns d’aquests mecanismes que es desenvolupen a les plantes els són útils contra  molts diferents tipus d’herbicides.

En l’article científic es revisen els diversos mecanismes de resistència evolucionats a partir de diferents classes d’herbicides.

En particular comentem el cas del glifosat. El glifosat inhibeix un enzim del cloroplast que intervé en unes reaccions metabòliques  que  finalment sintetitzen aminoàcids aromàtics, i per tant la seva aplicació provoca la mort de la planta.

Els herbicides basats en glifosat s’han fet servir des de 1974, i quan es va fer la seva revisió en 1994, no hi havien informes sobre adventícies resistents al glifosat. Però  la resistència al glifosat ha evolucionat recentment  en moltes espècies, i s’està transformant  en un problema molt significatiu en l’agricultura mundial.

Un major factor accelerant l’evolució d’adventícies resistents al glifosat  ha estat l’adveniment de conreus transgènics tolerants al glifosat, com la soia, el panís, el cotó i la colza. Des d’un put de vista evolutiu, aquesta dependència singular en el glifosat ha provocat una selecció intensa per qualsevol gen de resistència al glifosat. De manera no gens sorprenent,  s’ha produït en conseqüència una evolució general d’adventícies resistents al glifosat. Una revisió científica recent sobre el tema, mostra com les plantes han desenvolupat diferents modes  de resistència al glifosat, i com els mecanismes d’acció d’alguns d’ells encara no tenen explicació i altres   no s’han identificat.

Un altre cas molt interessant és la resistència a molts herbicides generada  pels gens de P450 que provoca una detoxificació dels herbicides. A nivell bioquímic poc es coneix d’aquesta resistència,  que per altra banda  implica reptes tècnics formidables,  ja que les seqüències genètiques poden ser molt diferents d’unes plantes a unes altres i hi ha més de 2000 seqüències identificades en les bases de  dades. Aquestes resistències s’han trobat especialment en espècies herbàcies, probablement per cert biaix en la recerca que ignora certs tipus  de resistències. La resistència basada en P450 és especialment amenaçadora per l’agricultura industrial perquè la resistència es pot  donar front a molts herbicides, amb diversos modes d’acció, i es pot fer extensiva a nous herbicides encara per inventar.

A més a més, algunes experiències d’estrès sobre plantes en aplicar certs herbicides, mostren resultats sorprenents, i els autors plantegen que l’estrès induït per dosis  subletals d’herbicides poden provocar en certs casos expressions de resistència d’origen epigenètic.

Per acabar, segons els autors, el desconeixement  és  molt gran i els reptes científics i tècnics enormes.  Les aplicacions dels herbicides necessiten d’un control estricte i s’haurien d’emprar en el futur  models de simulació sobre la genètica de les poblacions per determinar les combinacions d’herbicides a fer servir.

Però com es controlarà això a una agricultura industrial mundial completament fora de mare?

Els autors no són o no volen ser conscients d’una altra agricultura que seria capaç de superar aquests reptes per una altra via, sense posar en perill el futur de tota  l’agricultura, sense crear una necessitat continuada de nous herbicides més potents i una  dependència (artificialment generada)  d’uns coneixements que cada vegada s’enfronten a reptes i situacions   més difícils  de resoldre.

Com confiar en què l’agricultura industrial,  amb tots els seus  problemes de tipus ambiental (resistència cada vegada més generalitzada a herbicides, noves plagues, disminució  esfereïdora de la diversitat genètica, contaminació de les aigües, esgotament i erosió dels sols, dependència enorme d’un petroli i gas cada vegada més cars)  sigui capaç de garantir l’abastiment  mundial d’aliments en el futur?  En un món per cert  on terres , recursos,  i uns coneixements dels quals ens volen fer dependre cada vegada més , estan  més i més concentrats en unes  poques mans. I on la distribució  justa d’aquests aliments, no s’ha assolit ni de lluny  en la situació que hem tingut  fins fa poc de sobreabundància d’aliments, i centenars  de milions de nens i adults passen gana …… En el nostre  petit món globalitzat (per als negocis).  Ens fan  jugar a tots al seu joc per fer negoci,  un  joc perillós del qual  ells mateixos no saben  moltes  de les regles

Relació pesca tradicional al Senegal i interessos comercials espanyols

Deixo aquí publicitat d’aquest acte:

Acte: “Com afecten els interessos comercials espanyols a la pesca artesanal a Senegal?”
Lloc: Ateneu Candela (C\Sant Gaietà, 73 – 08221 – Terrassa)
Hora: 19h
Dijous 17 febrer 2011, Terrassa

Acte amb la participació de:

Miquel Ortega (co-autor de l’informe, Ent, medi ambient i gestió i ODG)
Un representant de l’Associació Catalana de Residents Senegalesos del Vallès Occidental

CRISI DEL MODEL AGROALIMENTARI i ALTERNATIVES

La “Revista de Economia Crítica” ha tret un semimonogràfic sobre crisi del model agroalimentari i alternatives.

Continua llegint ‘CRISI DEL MODEL AGROALIMENTARI i ALTERNATIVES’


Vols rebre el butlletí electrònic de Som lo que Sembrem? . . . Fes clic a la imatge de sota i deixa’ns un comentari, o envia un correu electrònic a info@somloquesembrem.org

Enter your email address to subscribe to this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 55 other followers