Comunicat Som lo que Sembrem: La Toxina Bt trobada a la sang humana no és innòcua
Els lobbistes pro GM estan proclamant que no passa res si la toxina Bt està a la sang de les persones, tal com ha trobat un recent estudi científic publicat a Reproductive Toxicology (Bt en sang de dones i fetus) Nota de premsa i descàrrega de l’article. Recordem també que la indústria sempre havia defensat que la proteïna Bt es digeriria al nostre aparell digestiu i per tant no tindria més conseqüències (*) (**)
Els arguments de la indústria són que la toxina Bt és natural, específica per matar determinats insectes, coneguda per ser innòcua per a l’ésser humà, utilitzada durant dècades en la agricultura sota la forma d’esprais insecticides naturals i permesa en l’agricultura ecològica . Afegeixen que els conreus Bt han estat aprovats per la seva innocuïtat.
Moltes d’aquests afirmacions no són del tot correctes. Però comencem per unes puntualitzacions prèvies: Per una banda la toxina Bt produïda en els conreus GM (com el Mon 810 produït a Catalunya) no és la mateixa que la toxina Bt natural. El procés d’enginyeria genètica la canvia (factor admès fins i tot pel propi lloc web del lobby GM (GMO Safety), Per altra banda, el procés d’aïllament d’aquesta toxina és massa car, i actualment les avaluacions de seguretat no es fan amb la toxina Bt extreta de les plantes GM. En lloc seu, les proves es realitzen amb la toxina Bt aïllada del bacteri E. Coli (tal com diu la norma d’avaluacions dels riscos dels OGM). La proteïna produïda en els conreus GM seria doncs diferent a l’analitzada, i diferent també a la natural. Aquestes puntualitzacions prèvies invaliden l’argument de què la toxina Bt és innòcua perquè la natural és innòcua, ja que estem parlant de proteïnes diferents, i per tant podria ser un altre – per exemple – el seu potencial d’al·lergenicitat.
Com a última puntualització prèvia, les toxines Bt d’organismes GM són introduïdes mitjançant enginyeria genètica dins les plantes amb promotors dissenyats per mantenir la toxina proteica Bt expressant-se contínuament a cada una de les cèl·lules de la planta. La Bt és ingerit per les persones i animals que es mengen les plantes com el blat de moro Bt (o aliments processats a partir d’aquest). La Bt natural emprat en esprais agrícoles, pel contrari, es fa servir ocasionalment als camps i es degrada ràpidament amb la llum del dia, i no acaba essent ingerit per les persones, per la qual cosa és improbable que alguna vegada acabi en els cossos dels consumidors.
Dos fets invaliden del tot els arguments de la indústria.
El primer, és que fins i tot la toxina Bt natural pot causar danys al ser ingerida. Mentre que el lloc Web GMO Safety proclama: “La proteïna Bt és innòcua pels mamífers i pels humans”, de fet, els estudis demostren que la toxina Bt natural té efectes nocius en els animals de laboratori, produint una resposta immunològica molt potent i incrementant la resposta immune a altres substàncies (1).
El segon fet que invalida els arguments de la indústria és que fins i tot en estudis experimentals amb ratolins es troben efectes perjudicials de les plantes GM Bt sobre la salut : En primer lloc, els propis estudis de Monsanto demostren que la toxina Bt en plantes G M no és segura. En un re-anàlisi de les pròpies dades de Monsanto del seu blat de moro GM Bt MON863 (aprovat per a la seva utilització a Europa des de l’any 2005) el professor G.E Seralini trobà toxicitat al fetge i ronyó en rates alimentades amb aquest blat. Seralini conclogué: “Fins aquest moment, no es pot concloure que el blat GM MON863 sigui un producte innocu”.
En segon lloc, en un dels pocs estudis a llarg termini amb animals de laboratori es van trobar efectes sobre el sistema immunològic, i diversos símptomes d’una resposta al·lèrgica i inflamatòria en cries de ratolins i ratolins vells, mostrant que els animals més vulnerables estan exposats a riscos més alts (2) . Els animals van mostrar valors elevats de anticossos IgE i IgG, que estan associats típicament amb al·lèrgies i infeccions. Els ratolins tenien un nombre augmentat de citoquines, que estan associades amb respostes inflamatòries. Les citoquines específiques (interleuquines) que eren elevades són també elevades en persones que pateixen diferents problemes, des d’artritis i la malaltia de l’intestí inflamat, fins a esclerosi múltiple i càncer.
Interleuquines elevades. Associacions
IL-6 Artritis reumatoide , malaltia de l’intestí inflamat, osteoporosis, esclerosi múltiple, varis tipus de càncer de pròstata
IL-13 Al·lèrgies, rinitis al·lèrgica, ALS (malaltia de Lou Gehrig)
MIP-1b Malalties autoimmunes i colitis
IL-12p70 Malaltia de l’intestí inflamat, esclerosi múltiple
Els ratolins joves també mostraven elevats nombre de cèl·lules T (gamma delta) que estan en major nombre en gent que té asma, i en nens amb al·lèrgies alimentàries, artritis juvenil i malalties del teixit connectiu. És a dir, estem d’acord amb la indústria que les toxines Bt no tenen els mateixos efectes sobre les larves d’insectes que sobre nosaltres (només faltaria que ens matessin directament !), però sí sembla que tenen d’altres.
“Tot i que és un estudi preliminar i que cal més recerca, les dades generades ajudaran a que les agències reguladores responsables de la salut humana puguin prendre millors decisions”, remarcaren els investigadors Aziz Aris y Samuel Leblanc, autors de l’estudi que ha trobat Bt a la sang de dones i fetus.
Donada la toxicitat i al.lergenicitat potencial d’aquests contaminants ambientals i la fragilitat del fetus cal l’aplicació immediata del principi de precaució, i la realització de més estudis
(*) Recordem que la toxina Bt deteriora l’intestí de les larves de barrinador o d’altres larves: Una vegada l’insecte es menja la toxina, l’insecte deixa d’alimentar-se. En unes hores, la toxina trenca la paret intestinal, i bacteris de l’intestí entren al cos. L’insecte mor de septicèmia al multiplicar-se els bacteris.
(**) Estudis han trobat la toxina Cry1Ab (una de les Bt) al contingut gastrointestinal de ramat alimentat amb plantes GM. Contràriament al que defensa la indústria, pot ser doncs que aquestes toxines no siguin eliminades de forma efectiva en els animals i que hi pugui haver una exposició a causa del consum de carn (a més del motivat pel consum directe del blat fresc o processat). Ambdós consums poden ser l’origen de la presència de Bt en la sang de dones i fetus.
(1) Referències que mostren el caràcter al·lergènic tant de la protoxina com de la toxina Bt en ratolins de laboratori:
Vázquez RI, Moreno-Fierros L, Neri-Bazan L, De La Riva GA, Lopez- Revilla R. 1999. Bacillus thuringiensis Cry1Ac protoxin is a potent systemic and mucosal adjuvant. Scand. J. Immunol., 49(6):578-584.
Vázquez-Padrón RI, Moreno-Fierros L, Neri-Bazan L, de la Riva GA, Lopez-Revilla R. 1999. Intragastric and intraperitoneal administration of Cry1Ac protoxin from Bacillus thuringiensis induces systemic and mucosal antibody responses in mice. Life Sci., 64(21):1897-1912.
Vázquez-Padrón RI, Moreno-Fierros L, Neri-Bazan L, Martinez-Gil AF, de-la-Riva GA, Lopez-Revilla R. 2000. Characterization of the mucosal and systemic immune response induced by Cry1Ac protein from Bacillus thuringiensis HD 73 in mice. Braz J Med Biol Res., 33(2): 147-155.
Estudi que va trobar reaccions alergèniques en treballadors exposats a tractaments amb esprais Bt naturals és: Bernstein, I.L. et al. 1999. Immune responses in farm workers after exposure to Bacillus thuringiensis pesticides. Environmental Health Perspectives, 107(7): 575-582.
(2) Finamore, A. et al. Intestinal and peripheral immune response to MON810 maize ingestion in weaning and old mice. Journal of Agricultural and Food Chemistry. DOI: 10.1021/jf802059w
Els articles científics es poden descarregar a http://www.somloquesembrem.org/index.php?id=33&hover=14
Som Lo Que Sembrem Vallès 
Comentaris recents