El Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) ha organitzat un acte per parlar dels transgènics i la seva vinculació amb els pesticides. L’acte està previst per dimarts 17 de març a les 19:30 a l’Ateneu l’Harmonia (Antiga fàbrica Fabra i Coats, c. Sant Adrià 20, Barcelona).
Podeu descarregar-vos el cartell per a fer difusió a aquest enllaç.
.
The bad seeds, las malas semillas, és un vídeo de 25 minuts força recent que presenta l’impacte de la soia a Argentina. Hi surten les “madres de Ituzaingo”, el Dr. Carrasco i uns activistes de Mocase. També surten les declaracions d’un empresari de la soia a Argentina i es llegeix un comunicat de la Monsanto contradient les evidències.
Al vídeo surt el rebuig social contra la fàbrica de llavors de la Monsanto. Existeix una acampada per evitar la seva construcció que està rebent atacs amb violència.
Hi ha una ciber acció per demanar que no s’aturi aquesta fàbrica.
Un article del diari digital La Vanguarida de Mèxic s’ha fet ressò d’una informació de l’institut d’investigació de Jeffrey Smith. Aquest autor va escriure el llibre que Som lo que Sembrem va fer servir durant la campanya per a ILP (Semillas Peligrosas). També és l’autor del llibre “Genetic Roulette” i del documental amb el mateix nom.
La notícia relaciona l’augment de casos d’al·lèrgies intestinals amb l’aparició dels transgènics. A Europa els transgènics es destinen bàsicament a la ramaderia però la quantitat de restes de glifosat en els aliments ha anat augmentant de manera progressiva:
Los daños relacionados con estos organismos son la permeabilidad intestinal, las bacterias desequilibradas del intestino, la activación inmune y la respuesta alérgica, problemas de digestión y daños a la pared intestinal
Sofía Gatica: Premio Goldman 2012 por su lucha contra los plaguicidas dará una charla a Barcelona. Para todos los que crean que es posible otra agricultura, respetando a la madre tierra, a los pueblos campesinos, y que tenemos que defender la agroecologia y soberania alimentaria; y para todo aquellos los que lo desconocen y quieren acercarse a esta realidad
–
Argentina es el tercer mayor exportador mundial de soja. Cada año, más de 50 millones de litros de agrotóxicos, o sea, el glifosato, el ingrediente dominante del Roundup de Monsanto, herbicida ampliamente utilizado, y el endosulfán, son dispersados por la agroindustria, a través de la fumigación aérea de las tierras agrícolas
A pesar de que Monsanto afirma que no hay riesgo para los seres humanos,
un estudio de 2008 científicos descubrieron que incluso en bajas concentraciones, el glifosato provoca la muerte de embriones humanos, células de la placenta y del cordón umbilical.
El endosulfán es un pesticida altamente tóxico que ha sido prohibido en 80 países a causa de las amenazas para la salud humana y el medio ambiente. En mayo de 2011, la ONU, lo añadió a la lista de contaminantes orgánicos persistentes que se eliminó en todo el mundo.
Hace trece años,
Sofía Gatica, dio a luz a una hija. Tres días más tarde, los riñones de la bebé fallaron. Decidida a averiguar lo que mató a su hija, comenzó a hablar con sus vecinos en
Ituzaingó, un barrio de clase trabajadora de 6.000 personas en el centro de Argentina, rodeado de campos de soja, quedo impresionada y alarmada ante la prevalencia de problemas de salud que aquejan a su comunidad sin explicación.
Gatica se reunió con un grupo de vecinos a su casa y hablaron de sus experiencias. Aunque no tenia experiencia en la organización, es Gatica co-fundadora de las
Madres de Ituzaingó, un grupo de 16 madres que trabajan juntas para poner fin al uso indiscriminado de agroquímicos.
Gatica y el grupo de madres empezaron a ir de puerta en puerta y llevaron a cabo el primer estudio epidemiológico de la zona y descubrir los graves efectos que la fumigación con pesticidas sobre la gente del barrio.
Los resultados demostraron que las tasas de cáncer eran 41 veces el promedio nacional (médicos sospechan que muchos otros casos no se denuncian), así como las altas tasas de enfermedades neurológicas y respiratorias, defectos de nacimiento y la mortalidad infantil.
Estos resultados que confirman sus peores temores, las Madres de Ituzaingó y reunieron a los grupos ecologistas en la Argentina para poner en marcha la campaña “deje de pulverizar”. Advirtieron al público sobre los peligros de los pesticidas, mostrando en las conferencias de prensa, charlas y donde fuese necesario: demostraciones y materiales publicados. También se reunieron con instituciones de investigación para solicitar los estudios científicos para confirmar lo que había observado en Ituzaingó.
Gatica y las Madres de Ituzaingó se enfrentaron en una batalla cuesta arriba, con muy pocos recursos o ningún acceso directo para exigir la rendición de cuentas de Monsanto, DuPont y otras compañías de agroquímicos globales que operan en la Argentina. También
soportaron a los insultos y amenazas por parte de individuos, oficiales de policía, y los propietarios de locales de negocios en Ituzaingó. En 2007, un individuo entró en la casa de Gatica y le exigió que renunciar a la campaña, mientras que apuntaba con un revólver a ella.
A pesar de todos estos desafíos, Gatica y la defensa de las madres, lograron que en 2008, la presidenta de Argentina ordene al ministro de Salud investigar el impacto del uso de plaguicidas en Ituzaingó y un estudio resultante realizado por el
Departamento de Medicina de la Universidad de Buenos Aires corroboró las investigaciones puerta a puerta de las madres que vinculan la exposición a plaguicidas para el público salud.
También lograron que una ordenanza municipal aprobada prohíba la fumigación aérea en Ituzaingó a una distancia menor de 2.500 metros de las residencias. Luego, en una victoria sin precedentes, en le 2010, la Corte Suprema no sólo prohibió que se aplicaran agrotóxicos cerca de zonas pobladas, sino que también invirtió la carga de la prueba, en lugar de los residentes que demuestren que la fumigación causa daño, el gobierno y los productores de soja ahora debe demostrar que los productos químicos son segura.
Ahora, están trabajando en la campaña de suspensión de fumigación para prohibir toda las fumigaciones aéreas en la Argentina y crear zonas de aislamiento, para que no se utilicen agroquímicos en las proximidades de zonas residenciales y vías fluviales, y están presionando para que una prohibición nacional sobre el glifosato también.
Hem traduït un article del Professor Sèralini pel seu interès. Quan s’avaluen plegats els dos tipus de transgènics (99% dels transgènics comercialitzats) s’obtenen resultats problemàtics. Una important conclusió: l’EFSA no fa bé la feina.
Avaluació de la citotoxicitat de les toxines Bt Cry1Ab i Cry1Ac en cèl·lules humanes i en combinació amb herbicides a base de glifosat.
Es tracta d’un experiment en el que es testa per primer cop, els efectes de les toxines Cry1Ab i Cry1Ac Bt sobre cèl·lules humanes renals , i els efectes d’aquestes combinats amb herbicides a base de glifosat.
S’ha demostrat que les proteïnes Cry procedents de Bt modificats genèticament formen porus a les membranes cel·lulars dels insectes; demostrant així que no són idèntiques a les naturals tal com s’ha arribat a afirmar.
Per a l’experiment es va utilitzar una línia embrionària de ronyó, perquè ja s’havia demostrat anteriorment les disfuncions renals creades ingerint dietes a base d’aliments OGM en rates.
Com a avaluadors de la citotoxicitat mesurem l’activitat d’una sèrie d’enzims, relacionats amb la respiració mitocondrial de la cèl·lula. Són la succinat-deshidrogenasa (SH) i l’adenilat-quinasa (AK) que ens indicaria la presència de possibles alteracions en la membrana cel·lular per presència de porus.
Els resultats obtinguts ens indiquen un descens de l’activitat del enzim SH en una concentració de 100 ppm (0.1 g/kg) de Cry1Ab. En el cas de la toxina Cry1Ac no es va detectar cap modificació de l’activitat de l’enzim SH. També es va observar que la toxina Cry1Ab provoca alteracions en l’activitat de l’enzim AK, per tant estem en presència d’alteracions de la membrana cel·lular, en concentracions de 0.1 mg/kg de toxina.
Quan es va afegir Roundup en l’experiment de les cèl·lules renals, no es va observar cap efecte addicional més, només el de l’actuació de l’herbicida: reducció de l’activitat del enzim AK i de la respiració mitocondrial. També es va observar un increment en la apoptosis cel·lular (l’apoptosis és una mort cel·lular programada per la mateixa cèl·lula) quan es varen addicionar a la línia cel·lular renal una combinació de Roundup i de toxines Cry1Ab i Cry1Ac.
Si més no, creiem que pot haver-hi una bioacumulació de toxines a llarg termini en els teixits i també uns possibles efectes a llarg termini. Tal com s’ha observat en el sèrum de dones embarassades, la concentració de toxines Bt rondava al voltant de 0.2 ppb (0.2 micrograms/kg).
Es qüestiona també la forma d’avaluació reglamentada de la Unió Europea per autoritzar les llavors OGM, que no requereix test in vitro sobre cèl·lules humanes.
Autor de l’article: Dr. Séralini i col.
Rev. Applied Toxicology. Publicat l’any 2012.
Especialment els conreus com la soja i al blat de moro transgènics
El maíz es uno de los cultivos más afectados por la sequía en EE UU. / Seth Perlman (AP)La sequía que está padeciendo Estados Unidos desde finales de mayo ha alcanzado proporciones nunca vistas en los últimos 50 años, de acuerdo con el Centro de Control de Sequías de Estados Unidos. El intenso calor y la falta de lluvia ha afectado al 50% de la cosechas -al 70% de las de maíz- de todos los Estados del país, salvo Alaska y Hawai, según un informe del Departamento de Agricultura, el precio del grano se ha incrementado en un 50% en los dos últimos meses y amenaza con encarecer la cesta de la compra, cuando las dudas sobre la recuperación económica no paran de crecer.
La situación no tiene visos de mejorar. El Servicio Nacional de Meteorología ha anunciado un incremento de las temperaturas y no prevé precipitaciones, al menos en las próximas dos semanas. “Si tuviera una oración especial o supiera una danza para la lluvia, no duden en que me pondría a bailarla”, explicó a la prensa el secretario de Agricultura, Tom Vilsack, tras reunirse este miércoles con el presidente, Barack Obama, para tratar sobre las consecuencias de la sequía. El Gobierno ha declarado zonas catastróficas a un tercio de los condados de la nación -que afectan a 29 Estados- lo que permitirá a los agricultores y ganaderos solicitar créditos a un bajo interés para hacer frente a los daños.
Continua llegint ‘La pitjor sequera als Estats Units en 50 anys afecta a la meitat dels conreus’
El dissabte 19 de maig vam poder gaudir de la presència del Doctor Andrés Carrasco que ens va fer una conferència. L’acte va ser organitzat per l’Aliança per a la Sobirania Alimentària dels Pobles de Catalunya, l’Espai de Recursos Agroecològics i Som lo que Sembrem.
Per a poder contextualitzar el seu discurs vam decidir començar l’acte amb una breu introducció de part de Gregorio Álvaro, històric membre del moviment antitransgènic. La seva introducció va servir per a posar sobre la taula que Espanya i concretament Aragó i Catalunya és el lloc on més es conrea panís transgènics d’Europa.
El Doctor Andrés Carrasco va explicar els resultats que ha trobat en els seus estudis sobre els efectes dels herbicides basats en glifosat sobre el desenvolupament embrionari d’amfibis. Els efectes teratogènics es van trobar amb el principi actiu d’aquests herbicides, el glifosat, i això té la importància què les diferents marques d’herbicides basats en aquesta substància tenen els mateixos efectes nocius sobre la salut i el medi ambient. Dosis baixes de glifosat generen malformacions en embrions d’amfibis. I si s’apliquen dosis molt diluïdes directament a l’interior de l’embrió es troben aquests mateixos efectes. Va emfasitzar que la metodologia emprada és bàsica en els estudis embriològics però que ha estat criticada pels que no els agrada el resultat obtingut. Va explicar que aquests efectes teratogènics del glifosat s’expliquen per la via del Retinol: el glifosat produiria un canvi en la concentració d’aquesta substància a l’interior de les cèl·lules; el retinol a grans concentracions, juntament amb la Talidomida i l’alcohol serien els agents teratogènics més importants i coneguts.
A més a més d’explicar els seus estudis, Andrés Carrasco va posar sobre la taula els estudis epidemiològics que evidencien l’augment de malalties vinculades a l’ús de pesticides sobre la població rural d’Argentina. Va explicar-nos com els interessos econòmics de la indústria de la soia es protegeixen amb decisions polítiques que tergiversen els informes que evidencien aquest panorama desastrós. Sovint la connivència d’alguns “científics” amb pocs escrúpols dona arguments al binomi economia-política dels interessos de l’agronegoci. De fet, una gran part del discurs del Doctor Carrasco es va dirigir a la importància de fer una bona ciència i d’advertir en la falsa ciència que es vincula als interessos econòmics que es preocupen només del seu melic sense pensar en el benestar comú.
L’àudio de la conferència es pot descarregar a aquest enllaç.
La conferència es va gravar en vídeo, però la qualitat no és molt bona. Es pot veure en aquest enllaç, i si millorem la qualitat del vídeo actualitzarem aquesta mateixa entrada.
El passat dimecres 16 de maig es va realitzar una roda de premsa per explicar la campanya de Som lo que Sembrem contra l’ús d’herbicides basats en glifosat.
LA roda de premsa també era per a presentar la conferència que realitzarà el Dr. Andrés Carrasco el dissabte 19 a Barcelona.
A continuació es pot veure el vídeo de la roda de premsa:
El resultat de la roda de premsa ha estat una notícia a la publicació electrònica Ecodiari, i un article a un diari de gran tiratge.
Una revista agrícola danesa, Effektivt Landbrug, ha causat un bon enrenou en dedicar una bona part de la seva edició (13 d’abril de 2012) a les troballes d’un productor de porcs, Ib Borup Pedersen, sobre els efectes negatius de la soja transgènica en els seus animals i la rendibilitat de la seva granja.
El titular principal de la portada de la revista deia: “Productor de porcs obté beneficis de la soja no-transgènica”. A l’editorial de la pàgina 2, s’argumenta que seria molt irresponsable per part de les autoritats ignorar o menystenir les aportacions de l’agricultor. Al mateix temps, felicita a les autoritats per encarregar un nou estudi per tal de determinar si les lesions estomacals i d’altres efectes podrien estar relacionats amb la soja transgènica.
La producció de porcs a Dinamarca és coneguda arreu per la seva alta productivitat i pel baix ús d’antibiòtics (menys de 50 mg/kg de carn produïda).
Quan el productor de porcs Ib Borup Pedersen va canviar la soja transgènica per una altra no transgènica en el programa d’alimentació de la seva granja, de seguida va observar canvis positius en la salut dels seus animals:
Encara que aquestes dades corresponen a uns pocs mesos, l’ús de medecines s’ha reduït ja a la meitat de què acostumava a ser. I el senyor Pedersen està convençut que tot això està relacionat amb els residus de glifosat que es troben a les varietats transgèniques de soja. També ha observat defectes de naixement en els seus animals, defectes semblants als descrits en nens de l’Argentina que viuen en zones rurals afectades per aplicacions massives de glifosat.
El cas del senyor Pedersen es complementa amb el testimoni d’un altre productor danès, Sigurd Christensen, qui afirma que abans d’utilitzar soja transgènica en l’alimentació dels seus animals patia molt poques morts, però que amb la introducció d’aquesta a l’any 2007, la mortaldat ha anat augmentant en el seu ramat de vaques lleteres fins al punt que l’any passat en van morir 10.
Encara que les causes d’aquestes morts són difícils de determinar, fa quatre mesos va vacunar els seus animals i després va canviar la dieta a soja no transgènica per tal de resoldre el problema. Des de llavors no ha tingut cap mort i les despeses en medicaments han disminuït dramàticament/dràsticament. Igualment, amb els seus porcs, tenia un historial molt greu de morts de mares i de diarrea de porquets i, al desembre de 2011, també va decidir no utilitzar soja transgènica en la seva dieta. Encara que fa molt poc temps d’això, ja ha notat una millora en la salut dels seus porcs, una reducció en els problemes reproductius i també en l’ús de medicaments.
Durant l’agost del 2010 a Córdoba (Argentina) es va fer una trobada nacional de metges de pobles fumigats; sent un dels principals pesticides els herbicides basats en glifosat. El resultat d’aquesta trobada és aquest interessant informe:
També podeu mirar aquest resum en un curt vídeo de 9 minuts.
A continuació hi ha la informació que farem rodar per a donar els motius sobrats per a la nova campanya de Som lo que Sembrem contra l’ús d’herbicides basats en glifosat.
L’argumentari de Som lo que Sembrem sobre els herbicides amb glifosat es pot descarregar editat en format pdf a aquest enllaç. aquest enllaç [actualització a octubre del 2013]
Aquest document es pot adjuntar a la segona de les dues instàncies que demanem que la gent entri al seu Ajuntament, la que té a veure amb l’ús d’herbicides amb glifosat al municipi
Continua llegint ‘Document sobre els herbicides amb glifosat’
Campanya de Som lo que Sembrem contra l’ús d’herbicides amb glifosat.
Suport a Som Lo Que Sembrem-persones
Suport a Som Lo Que Sembrem-entitats
En cas que sigui possible, agraïm també que aporteu una contribució econòmica que considereu convenient al número de compte 2085 9459 11 0330209363 de l’Assemblea Pagesa, indicant el nom de la persona o entitat i la referència SLQS
Adhesió d‘entitats
102 entitats ja han donat suport a la campanya de SLQS
– Adhesiva, espai de trobada i acció (adhesiva.bcn@gmail.com)
– Alternativa Ciutadana de Rubí
– Alternativa Verda (info@verds-alternativaverda.org)
– Associació Animalista Libera!
– Associació Casal Amics de Cuba de Lleida (cubamics@hotmail.com)
– Associació d’Amics de la UNESCO del Garraf
– Associació de Naturalistes de Girona (info@naturalistesgirona.org)
– Associació Una Sola Terra (vilanova.santiago@hotmail.com)
– Associació Vida Sana (info@vidasana.org)
– Ateneu de Palafrugell (ateneupalafrugell@gmail.com)
– Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) (caps@pangea.org)
– CGT (secció sindicat de parcs i jardins) (malesherbes.cgt@gmail.com)
– Collectif Anti OGM 66 (collectifantiogm66@voila.fr)
– Cooperativa Gafarrons de Premià de Mar
– Cooperativa La Sagrera “30 panxes”
– Cooperativa Trèvol de Barcelona
– Crudivegania (info@crudivegania.org)
– Dia de la Terra – Catalunya (info@diadelaterra.org)
– DEPANA (info@depana.org)
– EcoArtés (ecoartes@googlegroups.com)
– Ecologistes de Catalunya EdC (correu@ecologistes.cat)
– Ecomenja Menjadors Escolars Ecològics (ecomenja@gmail.com)
– El Brot (cooperativa de consum agroecològic – Reus- elbrotcr@yahoo.es)
– El Pèsol Roig (productors ecològics Tordera – pesolroig@gmail.com)
– El Refugi Ecola de Natura i Muntanya (elrefugi@elrefugi.org)
– Federació d’Ecologistes en Acció de Catalunya (coordinacio@ecologistesenaccio.cat)
– GEDENA_Ripoll (gedena@telefonica.net)
– GEPEC-EdC (Grup d’estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans – Ecologistes de Catalunya, secretaria@gepec.cat)
– Ipcena (ipcena@ipcena.org)
– La Ruda, amics de Can Deu per a l’agricultura ecològica
– L’ERA (espai de recursos agroecològics, info@agrocultura.org)
– Pensa en vi ( www.pensaenvi.net )
– Rocamora Teatre (info@rocamorateatre.com)
* Unió de Plataformes, en defensa del medi ambient, el patrimoni cultural i els drets cívics:
· ADAPA
· ANDA Associació Naturistes d’Abrera
· Arquitectes Sense Fronteres
· Associació d’Amics del Mas Roig de Llagostera
· Associació del centre cívic, cultural i social Vallcanera Park de Sils
· Associació cultural del Montserrat
· Associació del centre històric de Bellvei
· Associació de veïns de Sant Pere de Sallavinera
· Associació de veïns del nucli antic de Cubelles
· Associació de veïns i cultural de Serra Alta
· Associació entitat urbanística col·laboradora d’Hostalets de Pierola
· Associació natura pou del glaç de Begues
· Ateneu de cultura contemporània
· Begues Alta Tensió
· Col·lectiu Ecologista Bosc Verd
· Col·lectiu Patrimoni
· Collserola Parc Natural
· Coordinadora Antiabocador d’Hostalets de Pierola
· Coordinadora no NII del Maresme
· Cuca de Llum
· Ecologistes en Acció de Barcelona
· Ecologistes Independentistes de Catalunya
· El Saüquer, associació per a la preservació del territori del Bages
· Front Antitèrmica de Cubelles i Cunit
· Gent del Ter
· Gent pel Territori del Baix Empordà
· GEVEN, Grup Ecologista del Vendrell
· Grup Ecologista les Agulles
· Grup Mediambient Anoia Sud
· Junta permanent en defensa del patrimoni de Catalunya
· Martorell Viu
· Meandre, associació per la preservació del partrimoni natural
· Moviment per a la regeneració democràtica als ajuntaments
· No al polígon dels ninots de Castellolí
· Nova cultura de l’engeria d’Osona
· Plataforma Antiincineradora de la Vall del Ges
· Plataforma Antiincineradora del Congost
· Plataforma Ciutadana salvem la Platja Llarga de Tarragona i el Bosc de la Marquesa
· Plataforma Ciutadana Salvem Solius
· Plataforma Cívica Antimolins de Portbou i Colera
· Plataforma Cívica en Defensa de les Terres del Sènia
· Plataforma Cívica per la Salut i el Medi Ambient de Santa Margarita i els Monjos
· Plataforma de Defensa de la Terra Alta
· Plataforma de Defensa de la Serra de Marina i Can Zam
· Plataforma no NII Vilassar
· Plataforma el Roure de Dosrius i Canyamar
· Plataforma el Torrental de Calldetenes
· Plataforma en Defensa del Territori i el Patrimoni del Baix Llobregat Nord
· Plataforma l’AVE pel Litoral
· Plataforma no fem el CIM Penedès
· Plataforma per l’equilibri territorial interprovincial de Catalunya
· Plataforma per la Retirada del Pla Director Urbanístic de la Conca d’Òdena
· Plataforma per una Vegueria Pròpia: Penedès, Garraf, Anòia
· Plataforma Popular contra el Pla Caufec d’Esplugues
· Plataforma Salvem Can Coll, Torrelles Sostenible
· Plataforma Salvem l’Anoia
· Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda
· Plataforma Salvem Montserrat
· Plataforma Salvem Oliveretes de Viladecans
· Plataforma Veïnal de Pont de Suert
· Plataforma Unitària Contra l’Autopista Elèctrica de Catalunya i Aragò
· Ramaderia Ancestral els Isards
· Salvem Vilanera de l’Escala
· Salvem Llagostera
· Sitges News
· SOS Empordanet
· SOS Monuments
· Stop Karting de Cardedeu, Llinars i St Antoni de Vilamajor
· Vall de Can Masdeu de Barcelona
· Vall del Ges .net
Adhesions individuals
151 persones ja han donat suport a la campanya de Som lo que sembrem
“Som lo que sembrem està treballant en l’actualització d’aquestes dades”
Unes realitats tremendes de patiment i de esclavatge en les plantacions de sucre per a fer etanol (alimentar cotxes) a diferents països de Centroamèrica. Les causes de les la malaltia renal que fa que a molts homes joves els hi calgui diàlisi (que no es poden permetre pagar) per sobreviure, poden ser les condicions terribles de feina (hores, calor) i també l’ús d’agroquímics i aigües contaminades. L’ampli estudi epidemiològic que s’esta duent a terme està plantejant una relació amb el glifosat, que ja se sap que té efectes sobre els ronyons. Compostos de glifosat es fan servir indiscriminadament llançant-los des d’avionetes per augmentar la quantitat de sacarosa en les plantes de canya de sucre.
Pàgina 95 de l’estudi, conclusions preliminars. Es pot buscar a Google indicant aquestes dades
03B_BU_FINAL_report_scopestudyCRI_Dec18_2009_SPANISH.pdf 2300K
www.cao-ombudsman.org/…/03B_BU_FINAL_report_scopestudyCR..
Aqú us deixem un dels articles que expliquen superficialment l’angoixant situació, i la discussió sobre les causes.
Una enigmática epidemia de insuficiencia renal crónica azota a los braceros contratados por temporadas en las plantaciones de caña de azúcar en Centroamérica. Sin una conclusión científica contundente sobre su origen, Gobiernos e investigadores del área atribuyen la enfermedad a pesticidas y fungicidas con sustancias tóxicas prohibidas en Europa, Estados Unidos y Canadá, pero de uso generalizado en cañaverales centroamericanos, y a condiciones laborales extremas en los cañales: trabajar expuestos a altas temperaturas, con exceso de esfuerzo físico y deshidratación. El saldo de viudas y huérfanos por la denominada enfermedad renal crónica (ERC) sigue creciendo en regiones con gran dependencia socioeconómica de las fuentes de trabajo en los cañizales y sus procesos de reconversión para producir etanol. Sin embargo, también se han registrado casos en jornaleros de plantaciones de algodón y en trabajadores que se dedican a actividades mineras y portuarias. Los datos oficiales han revelado que, con una incidencia cercana a 10 casos por cada 100.000 habitantes, la ERC es la principal causa de muerte de hombres en El Salvador, y en Nicaragua provoca más víctimas mortales en la población masculina que el impacto combinado de VIH-sida y diabetes. La Organización Mundial de la Salud ha asegurado que la enfermedad provocó más de 3.000 muertos de 2005 a 2009, aunque la Asociación Nicaragüense de Afectados por Insuficiencia Renal Crónica aseguró que solo en Nicaragua hubo 2.677 fallecidos en los últimos años. Recientes estudios de la Universidad de Costa Rica (estatal) mostraron que la mortalidad por la enfermedad es actualmente de 25 por cada 100.000 habitantes en dos municipios de la región noroccidental del país. Falta investigar si el agua tiene algún metal tóxico”, dice un científico El fenómeno ataca en especial al litoral del Pacífico de Centroamérica, con una longitud de unos 1.120 kilómetros, por lo que crece la demanda de onerosos tratamientos de diálisis. “Toda la franja costera del Pacífico de Centroamérica está sufriendo una epidemia de ERC que está desgastando a nuestra población, sobre todo agrícola”, señala la ministra de Salud de El Salvador, María Isabel Rodríguez, a EL PAÍS. “La enfermedad responde a una agresión química. Estamos viendo las mismas características desde el sur de México hacia toda Centroamérica, sobre todo la zona agro-costera del Pacífico, pero hay otras regiones que están impactadas”, precisa. La crisis “golpea los presupuestos nacionales, abarrota los hospitales por la gran demanda de trasplante renal y produce discapacidad y muerte”, detalla Rodríguez. “Los desfavorecidos que viven en zonas rurales y se dedican a la agricultura sufren estas situaciones e inequidades. Es una enfermedad de aquellos lugares donde los agroquímicos verdaderamente tóxicos han sido utilizados y, aunque algunos son prohibidos, se siguen usando”, añade. Un informe del Ministerio de Salud de El Salvador asegura que la “alta prevalencia” de la ERC se ha registrado en Centroamérica —también en el sur de México— en hombres agricultores menores de 60 años “expuestos a productos agroquímicos”. “Es una gran epidemia con un impacto tremendo en la población”, advirtió a la prensa regional el médico Víctor Penchaszadeh, epidemiólogo clínico de la Universidad de Columbia (Estados Unidos) y asesor de la Organización Panamericana de la Salud (OPS). Consultado por este diario, el médico Rolando Hernández, secretario ejecutivo de la Comisión de Ministros de Salud de Centroamérica, aclaró que la causa de la epidemia “no solamente es atribuible a pesticidas y fungicidas tóxicos”, ya que influyen otros factores. “La situación en El Salvador es bien particular: allí es una súper epidemia”, dijo el médico costarricense José Manuel Cerdas, especialista en riñón y miembro de varios grupos formados por la Universidad de Boston, el Gobierno de Suecia, la Sociedad Latinoamericana de Nefrología y la estatal Caja Costarricense del Seguro Social para investigar las causas de la ERC. Según él, “no hay ningún pesticida o fungicida o tóxico ambiental que se pueda relacionar con daño renal crónico”. “Nos falta investigar si el agua tiene algún metal tóxico, como plomo o arsénico, que sí podría dañar al riñón. Si a una persona la ponen a trabajar con un machete varias horas a 40 grados y no se hidrata bien, eso le hace más daño a sus riñones que usar herbicidas. La época en que esos trabajadores usan herbicidas no coincide exactamente con la zafra”. Tras relatar que en Bagaces y Cañas, municipios del noroccidente de Costa Rica y cercanos al Pacífico, “es desproporcionado el número de pacientes con ERC y es una epidemia”, el nefrólogo recordó que, “por tradición”, “las mayores causas de la enfermedad son diabetes e hipertensión arterial. Pero en estos casos los afectados no son diabéticos o hipertensos y no tienen problemas congénitos de riñones. O sea, hay algo en particular en esa zona”. Citado por la prensa de la región, Daniel Brooks, de la Universidad de Boston y director de una de las investigaciones sobre la enfermedad, declaró que las evidencias señalan con claridad que “el estrés por calor” puede ser causante de la ERC. De manera coincidente, Cerdas adujo que cuando se atribuye la enfermedad a los agroquímicos, “se habla genéricamente”. “Habría que identificar cuál agroquímico sería el causante. Esto parece tener más relación con las condiciones en que labora esta gente. Podemos decir que es un problema laboral, pero no necesariamente relacionado con algún herbicida”, añadió. La ministra Rodríguez replica que no solo se debe a condiciones laborales como altas temperaturas y exagerado esfuerzo físico. “De lo contrario, en otras regiones en donde las temperaturas son incluso mucho más altas, podrían ocurrir enfermedades renales. Pero no es así. Las características de la ERC difieren de las que se presentan en otras zonas en las que también hay problemas de deshidratación. Aquí se añade un elemento: se trata de una acción de un agente químico, además de los otros factores, como dolores musculares por cansancio”. El agroquímico, insiste Rodríguez, es el factor “más evidente”.
Us traduïm l’abstract de dos articles molt recents (un d’ara, altre del 2010) sobre els efectes de disrupció endocrina en el nivell de testosterona de ratolins per part del Roundup i del glifosat, a dosis molt diluïdes, i dels efectes letals sobre les cèl·lules testiculars a concentracions més altes (però encara més baixes que les que es fan servir a l’agricultura). La investigació científica ha estudiat els efectes aguts, que es poden observar en 24-48 hores, i no els problemes crònics, com podrien ser infertilitat o altres malalties que podria comportar la disrupció hormonal a llarg plaç.
Toxicology in Vitro
Volume 26, Issue 2, March 2012, Pages 269-279
ISSN: 08872333
CODEN: TIVIE
DOI: 10.1016/j.tiv.2011.12.009
A glyphosate-based herbicide induces necrosis and apoptosis in mature rat
testicular cells in vitro, and testosterone decrease at lower levels
Clair, É.a b , Mesnage, R.a b , Travert, C.a , Séralini, G.-É.a b
a Université de Caen Basse-Normandie, EA2608, Institute of Biology,
Esplanade de la Paix, 14032 Caen Cedex, France
b Université de Caen Basse-Normandie, Risk Pole MRSH-CNRS, CRIIGEN, 40
rue de Monceau, 75008 Paris, France
Abstract
The major herbicide used worldwide, Roundup, is a glyphosate-based
pesticide with adjuvants. Glyphosate, its active ingredient in plants
and its main metabolite (AMPA) are among the first contaminants of
surface waters. Roundup is being used increasingly in particular on
genetically modified plants grown for food and feed that contain its
residues. Here we tested glyphosate and its formulation on mature rat
fresh testicular cells from 1 to 10000. ppm, thus from the range in
some human urine and in environment to agricultural levels. We show
that from 1 to 48. h of Roundup exposure Leydig cells are damaged.
Within 24-48. h this formulation is also toxic on the other cells,
mainly by necrosis, by contrast to glyphosate alone which is
essentially toxic on Sertoli cells. Later, it also induces apoptosis
at higher doses in germ cells and in Sertoli/germ cells co-cultures.
At lower non toxic concentrations of Roundup and glyphosate (1. ppm),
the main endocrine disruption is a testosterone decrease by 35%. The
pesticide has thus an endocrine impact at very low environmental
doses, but only a high contamination appears to provoke an acute rat
testicular toxicity. This does not anticipate the chronic toxicity
which is insufficiently tested, and only with glyphosate in regulatory
tests.
Tambè he trobat un altre una mica més antic:
Archives of Toxicology
Volume 84, Issue 4, April 2010, Pages 309-317
ISSN: 03405761
CODEN: ARTOD
DOI: 10.1007/s00204-009-0494-z
PubMed ID: 20012598
Document Type: Article
Source Type: Journal
Prepubertal exposure to commercial formulation of the herbicide glyphosate
alters testosterone levels and testicular morphology
Romano, R.M.a d , Romano, M.A.b , Bernardi, M.M.c , Furtado, P.V.a ,
Oliveira, C.A.a
a Department of Animal Reproduction, Veterinary Medicine School,
University of Sao Paulo, Sao Paulo, Brazil
b Department of Pharmacy, State University of Centro-Oeste, Parana, Brazil
c Department of Pathology, Veterinary Medicine School, University of Sao
Paulo, Sao Paulo, Brazil
d LDH/FMVZ/USP, Av Prof Dr Orlando Marques de Paiva, 87, Sao Paulo, SP
CEP 05508270, Brazil
Abstract
Glyphosate is a herbicide widely used to kill weeds both in
agricultural and non-agricultural landscapes. Its reproductive
toxicity is related to the inhibition of a StAR protein and an
aromatase enzyme, which causes an in vitro reduction in testosterone
and estradiol synthesis. Studies in vivo about this herbicide effects
in prepubertal Wistar rats reproductive development were not performed
at this moment. Evaluations included the progression of puberty, body
development, the hormonal production of testosterone, estradiol and
corticosterone, and the morphology of the testis. Results showed that
the herbicide (1) significantly changed the progression of puberty in
a dose-dependent manner; (2) reduced the testosterone production, in
semineferous tubules’ morphology, decreased significantly the
epithelium height (P < 0.001; control = 85.8 ± 2.8 μm; 5 mg/kg = 71.9
± 5.3 μm; 50 mg/kg = 69.1 ± 1.7 μm; 250 mg/kg = 65.2 ± 1.3 μm) and
increased the luminal diameter (P < 0.01; control = 94.0 ± 5.7 μm; 5
mg/kg = 116.6 ± 6.6 μm; 50 mg/kg = 114.3 ± 3.1 μm; 250 mg/kg = 130.3 ±
4.8 μm); (4) no difference in tubular diameter was observed; and (5)
relative to the controls, no differences in serum corticosterone or
estradiol levels were detected, but the concentrations of testosterone
serum were lower in all treated groups (P < 0.001; control = 154.5 ±
12.9 ng/dL; 5 mg/kg = 108.6 ± 19.6 ng/dL; 50 mg/dL = 84.5 ± 12.2
ng/dL; 250 mg/kg = 76.9 ± 14.2 ng/dL). These results suggest that
commercial formulation of glyphosate is a potent endocrine disruptor
in vivo, causing disturbances in the reproductive development of rats
when the exposure was performed during the puberty period. © 2009
Springer-Verlag
Un nuevo estudio publicado en la revista Archivos de Toxicología muestra una vez más que no hay nivel seguro ante la exposición al herbicida Roundup de Monsanto (glifosato), preparado para ser utilizado en los organismos modificados genéticamente (OGM).
Según los nuevos hallazgos, Roundup, del que se rocían decenas de miles de toneladas al año en todo el mundo, sigue siendo tóxico para el ADN humano incluso si se diluye a un simple 0,02 por ciento , es decir un 99,8 más de lo que se hace cuando se utiliza normalmente para su uso en los cultivos transgénicos.
Numerosos estudios advirtieron ya el hecho de que Roundup provoca daños en el ADN, por no citar alteraciones endocrinas y cáncer. Pero este nuevo estudio, que procede la Universidad Médica de Viena, es el primero en mostrar que la toxicidad de Roundup se mantiene incluso a niveles muy diluidos, lo cual entra en contradicción con lo que dicen los gigantes de la Agricultura Industrial sobre la supuesta seguridad de Roundup.
“Las comparaciones con los resultados de estudios anteriores sobre los linfocitos y células de los órganos internos indican que las células epiteliales son más susceptibles a los efectos citotóxicos del herbicida, provocando daños en el ADN”, escriben los científicos en el resumen de su estudio.
“Desde que descubrimos los efectos genotóxicos (que dañan el ADN) por una exposición a concentraciones 450 veces por debajo de las utilizadas normalmente en la agricultura, nuestros resultados indican que su inhalación puede provocar daños en el ADN de las personas expuestas”.
Pero no solamente el ingrediente glifosato de Roundup es extremadamente tóxico, sino que aumenta su toxicidad por la presencia de otros aditivos en su formulación. La polioxietileneamina, por ejemplo, un agente tensoactivo que facilita la absorción del glifosato por las células, encontrándose que aumenta de manera significativa la toxicidad sinérgica de Roundup en los seres humanos.
Pese a las afirmaciones de Monsanto en sentido contrario, Roundup muestra con claridad su toxicidad y que no debiera ser utilizado en agricultura. De acuerdo con datos recopilados por GreenMedInfo.com, Roundup está vinculado con el linfoma no-Hodgkin, desequilibrio hormonal en los niños, daño en el ADN, bajos niveles de testosterona, alteraciones endocrinas, cáncer de hígado, meningitis, infertilidad, cáncer de piel,, daño en los riñones… (http://www.greenmedinfo.com/toxic-ingredient/glyphosate ).
Para el medio, Roundup es una amenaza constante, para el aire y el agua, sobre todos para las aguas subterráneas y potables, ya que los estudios han demostrado que no se biodegrada después de ser aplicado en los cultivos. (http://noticiasdeabajo.wordpress.com/2011/12/14/contaminacion-de-la-aguas-subterraneas-de-cataluna-por-el-herbicida-roundup-de-monsanto/)
El pasado otoño, el Servicio Geológico de Estados Unidos (Usgs) publicó datos que mostraban que el aire y el agua estaban altamente contaminados con glifosato
(http://www.naturalnews. com/033699_Roundup_pollution.
Fuente: Ethan A. Huff, para NaturalNews
Descarga de la investigación
El objectiu de la campanya és oferir unes informacions sobre les fórmules herbicides amb glifosat (entre ells el RoundUp de Monsanto) que donin una perspectiva global del tema. Intentem oferir pocs documents però clars, que puguin servir als ciutadans
– per prendre consciència d’alguns temes que Som lo que Sembrem considerem importants
– i per denunciar la laxa regulació dels agrotòxics i d’altres productes contaminants per part de les autoritats competents, en especial mentre la indústria no és capaç de treure al mercat un producte alternatiu amb menor càrrega tòxica, o quan hi ha portes giratòries entre aquests organismes, la indústria i els governs. Però també per denunciar una regulació obsoleta i insuficient que permet la sortida al mercat de fórmules
1) molt més tòxiques que la toxicitat del seu ingredient actiu o (per sinèrgies) que la suma de la toxicitat individual de totes les desenes de substàncies que componen la fórmula i que donen al producte la seva eficàcia
2) autoritzades emprant protocols poc científics determinats per la indústria o organismes de comerç (OCDE), i que només estudien efectes a curt plaç que tenen conseqüències similars als de un verí típic, però no efectes crònics a llarg plaç que poden contribuir a malalties dels sistemes endocrins, nerviós o immunitari o diferents efectes sobre el sistema reproductiu.
Informacions entorn de fórmules herbicides amb glifosat:
1. La vinculació de les fumigacions amb fórmules herbicides amb glifosat com el RR de Monsanto sobre els camps de soja transgènica, amb el desastre sanitari a l’Argentina rural, i a d’altres països de Sudamèrica, com el Paraguay. Així com la vinculació de aquest model agrícola i de creixement econòmic amb la pèrdua de terres de centenars de milers de famílies camperoles, que passen a engrossir les dades de pobresa, fam i marginació als suburbis de les ciutats, o de resistents camperols lluitant contra les màfies dels grans propietaris i la corrupció dels polítics dels seus països. Els documents que oferim son:
– Informe mèdic a l’Argentina. Clar i contundent. En aquest enllaç
– Documental de En Portada La guerra de la soja, amb la presentació de la guionista i directora Llúcia Oliva, que va estar exposada a herbicides amb glifosat durant el rodatge, i des de llavors pateix la malaltia de la sensibilitat química múltiple (SQM/IQM). El documental recorda a més a més que els grans de soja i blat transgènic s’exporten des d’Amèrica per alimentar els animals europeus, la carn dels quals sovint s’ha de llençar o treure del mercat per una sobreoferta.
– La notícia del cables de Wikileaks on es fan patents manipulacions de Monsanto Argentina, l’ambaixada i congressistes nordamericans, pressionant per aturar i silenciar les investigacions sobre el desastre sanitari a les regions de camps transgènics. L’ambaixada presentà de nou les proves de la indústria de què el glifosat és innocu, i difamà al Doctor Carrasco, que com el Doctor Séralini i altres grups d’ investigació al món, ha trobat proves de la relació entre les fórmules herbicides amb glifosat i malformacions. Aquí deixem l’enllaç
2. La relació entre la toxicitat sobre fetge i ronyó d’animals de laboratori i els aliments transgènics tolerants al glifosat. La causa probable és el contingut en herbicida en aquests aliments (ja que la modificació transgènica permet una alta acumulació de glifosat en els teixits de les plantes), més que no pas -en aquest cas – una toxicitat derivada de la modificació genètica en si mateixa. Un debat que es censura en els grans mitjans de comunicació, així com es va censurar en el Parlament de Catalunya.
3. L’alta toxicitat dels còcktels que son els herbicids amb glifosat (en particular el de la marca original RoundUp Ready de Monsanto) sobre cèl.lules humanes, i sobre animals de laboratori -com mostren estudis independents- així com el seu efecte negatiu sobre fauna i flora, sòls i agües. Un hebicida que es va vendre amb la propaganda de ser innocu i ràpidament degradable, i que dóna encara avui a Monsanto – tot i que ja ha caducat la patent – enormes beneficis. Us deixem aquest document que hem elaborat Som lo que Sembrem. Document sobre herbicides amb glifosat amb totes les referències dels estudis científics
4. La connivència de les autoritats reguladores europees (no cal parlar de les nordamericanes) amb la indústria. Com demostra el següent document que us deixem, ara tocaria una revisió rigorosa del glifosat fent servir estudis científics independents (especialment diversos estudis que troben efectes teratogènics del glifosat) i no només de les empreses dels agrotòxics. Les autoritats de regulació volen evitar aquesta revisió fins el 2030, la qual cosa permetria eventualment l’autorització per conreu de transgènics tolerants a l’herbicida glifosat a Europa. Enllaç a la notícia on es pot descarregar el document. Hem de tenir en compte a més a més que una fórmula com el RR de Monsanto és 1000 vegades més tòxica que el glifosat sol, que no seria capaç de matar ell solet les males herbes.
5. Som lo que Sembrem som conscients de què els herbicides, i en particular les fórmules amb glifosat, son emprats habitualment en agricultura, i en els parcs i jardins dels nostres municipis, des de fa un parell de dècades, amb un estalvi de ma d’obra, i econòmic a curt plaç. No volíem plantejar una campanya així sense debatre quines son les alternatives – i la seva viabilitat actualment – a l’ús generalitzat d’aquest agrotòxic a casa nostra, igual que les hem ofert aquests anys als conreus i aliments transgènics. Per això us convidem a la taula rodona del dia 2 de desembre on es debatran totes aquestes informacions, les alternatives i on us animem a donar la vostra opinió. Una vegada relitzat el debat afegirem aquí algunes informacions
Tota aquesta documentació i vídeos de la taula rodona del dia 2 la podeu trobar i descarregar en aquest enllaç
Recentment s’ha realitzat a Madrid unes jornades científiques internacionals sobre transgènics. El programa de les quals es pot trobar en aquest enllaç.
Per escalfar l’ambient per a la conferència que realitzarà el professor Séralini a Barcelona (dilluns 28 de novembre) i a Lleida (diumenge 27), penjo el vídeo que es va gravar durant aquestes jornades:
Una diapositiva d’aquesta conferència ens mostra l’escassa diversitat de ogm al mercat i segons les paraules del mateix ponent, altres transgènics que estan a les universitats i que ens diuen que són tan bonics, mai seran rentables (ni econòmics, ni socialment) i per tant no es plantaran mai a un nivell tant elevat com han arribat la soja i el panís transgènic.
El programa de l’acte del 18 de Novembre Passi de documentals presentat per experts: Com afecten els transgènics a l’agricultura i a l’alimentació en diferents parts del món? el teniu a l’anterior enllaç. A l’acte van venir entre 80 i 100 persones i Som lo que Sembrem agraïm a totes l’interès.
En primer lloc, es va passar el documental El Futuro de la comida. El podeu veure en aquest enllaç
Seguidament Miquel Vallmitjana, doctor en biotecnologia, va respondre preguntes dels assistents i es va establir un debat
Posteriorrment, la periodista Llúcia Oliva, va presentar el seu documental La guerra de la soja. Aquí trobeu l’enllaç al vídeo de la presentació de la Llúcia.
I aquí al del documental La guerra de la soja
Després vam oferir un pica pica amb tapes preparades per col.laboradors de Som lo que Sembrem, que va tenir molt d’èxit. Agraïm a tothom la col.laboració!!
A continuació la Dra Marta Rivera experta en el sistema agroalimentari mudial, va explicar quines són les alternatives a aquest model industrialitzat, concentrat en mans de poques empreses, i subjecte a l’especulació financera. Aquí teniu el vídeo de la seva presentació.
L’exposició de la Marta Rivera va servir com a presentació del documental centrat a Moçambic Fam i model alimentari al segle XXI, que mostra sobre el terreny aquestes alternatives i com es poden construir. Aquí us deixem l’enllaç
Us esperem el dia 28 de Novembre al Casal Calassanç (carrer de sant Quintí 19), i el 2 de desembre a la Taula Rodona que tindrà lloc a la sala de la federació de ONG de Catalunya (carret Tàpies, 1-3, Paral.lel)
Som Lo Que Sembrem Vallès 
Comentaris recents