El Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) ha organitzat un acte per parlar dels transgènics i la seva vinculació amb els pesticides. L’acte està previst per dimarts 17 de març a les 19:30 a l’Ateneu l’Harmonia (Antiga fàbrica Fabra i Coats, c. Sant Adrià 20, Barcelona).
Podeu descarregar-vos el cartell per a fer difusió a aquest enllaç.
.
Un article del diari digital La Vanguarida de Mèxic s’ha fet ressò d’una informació de l’institut d’investigació de Jeffrey Smith. Aquest autor va escriure el llibre que Som lo que Sembrem va fer servir durant la campanya per a ILP (Semillas Peligrosas). També és l’autor del llibre “Genetic Roulette” i del documental amb el mateix nom.
La notícia relaciona l’augment de casos d’al·lèrgies intestinals amb l’aparició dels transgènics. A Europa els transgènics es destinen bàsicament a la ramaderia però la quantitat de restes de glifosat en els aliments ha anat augmentant de manera progressiva:
Los daños relacionados con estos organismos son la permeabilidad intestinal, las bacterias desequilibradas del intestino, la activación inmune y la respuesta alérgica, problemas de digestión y daños a la pared intestinal
Des de ETC-group ens conviden a participar en una ciberacció per evitar que es permeti plantar el panís transgènic a Mèxic.
Per participar a la ciberacció cal fer clic a aquest enllaç. El text de la ciberacció està en anglès i castellà.
Hem traduït un article del Professor Sèralini pel seu interès. Quan s’avaluen plegats els dos tipus de transgènics (99% dels transgènics comercialitzats) s’obtenen resultats problemàtics. Una important conclusió: l’EFSA no fa bé la feina.
Avaluació de la citotoxicitat de les toxines Bt Cry1Ab i Cry1Ac en cèl·lules humanes i en combinació amb herbicides a base de glifosat.
Es tracta d’un experiment en el que es testa per primer cop, els efectes de les toxines Cry1Ab i Cry1Ac Bt sobre cèl·lules humanes renals , i els efectes d’aquestes combinats amb herbicides a base de glifosat.
S’ha demostrat que les proteïnes Cry procedents de Bt modificats genèticament formen porus a les membranes cel·lulars dels insectes; demostrant així que no són idèntiques a les naturals tal com s’ha arribat a afirmar.
Per a l’experiment es va utilitzar una línia embrionària de ronyó, perquè ja s’havia demostrat anteriorment les disfuncions renals creades ingerint dietes a base d’aliments OGM en rates.
Com a avaluadors de la citotoxicitat mesurem l’activitat d’una sèrie d’enzims, relacionats amb la respiració mitocondrial de la cèl·lula. Són la succinat-deshidrogenasa (SH) i l’adenilat-quinasa (AK) que ens indicaria la presència de possibles alteracions en la membrana cel·lular per presència de porus.
Els resultats obtinguts ens indiquen un descens de l’activitat del enzim SH en una concentració de 100 ppm (0.1 g/kg) de Cry1Ab. En el cas de la toxina Cry1Ac no es va detectar cap modificació de l’activitat de l’enzim SH. També es va observar que la toxina Cry1Ab provoca alteracions en l’activitat de l’enzim AK, per tant estem en presència d’alteracions de la membrana cel·lular, en concentracions de 0.1 mg/kg de toxina.
Quan es va afegir Roundup en l’experiment de les cèl·lules renals, no es va observar cap efecte addicional més, només el de l’actuació de l’herbicida: reducció de l’activitat del enzim AK i de la respiració mitocondrial. També es va observar un increment en la apoptosis cel·lular (l’apoptosis és una mort cel·lular programada per la mateixa cèl·lula) quan es varen addicionar a la línia cel·lular renal una combinació de Roundup i de toxines Cry1Ab i Cry1Ac.
Si més no, creiem que pot haver-hi una bioacumulació de toxines a llarg termini en els teixits i també uns possibles efectes a llarg termini. Tal com s’ha observat en el sèrum de dones embarassades, la concentració de toxines Bt rondava al voltant de 0.2 ppb (0.2 micrograms/kg).
Es qüestiona també la forma d’avaluació reglamentada de la Unió Europea per autoritzar les llavors OGM, que no requereix test in vitro sobre cèl·lules humanes.
Autor de l’article: Dr. Séralini i col.
Rev. Applied Toxicology. Publicat l’any 2012.
Especialment els conreus com la soja i al blat de moro transgènics
El maíz es uno de los cultivos más afectados por la sequía en EE UU. / Seth Perlman (AP)La sequía que está padeciendo Estados Unidos desde finales de mayo ha alcanzado proporciones nunca vistas en los últimos 50 años, de acuerdo con el Centro de Control de Sequías de Estados Unidos. El intenso calor y la falta de lluvia ha afectado al 50% de la cosechas -al 70% de las de maíz- de todos los Estados del país, salvo Alaska y Hawai, según un informe del Departamento de Agricultura, el precio del grano se ha incrementado en un 50% en los dos últimos meses y amenaza con encarecer la cesta de la compra, cuando las dudas sobre la recuperación económica no paran de crecer.
La situación no tiene visos de mejorar. El Servicio Nacional de Meteorología ha anunciado un incremento de las temperaturas y no prevé precipitaciones, al menos en las próximas dos semanas. “Si tuviera una oración especial o supiera una danza para la lluvia, no duden en que me pondría a bailarla”, explicó a la prensa el secretario de Agricultura, Tom Vilsack, tras reunirse este miércoles con el presidente, Barack Obama, para tratar sobre las consecuencias de la sequía. El Gobierno ha declarado zonas catastróficas a un tercio de los condados de la nación -que afectan a 29 Estados- lo que permitirá a los agricultores y ganaderos solicitar créditos a un bajo interés para hacer frente a los daños.
Continua llegint ‘La pitjor sequera als Estats Units en 50 anys afecta a la meitat dels conreus’
Recentment s’ha realitzat a Madrid unes jornades científiques internacionals sobre transgènics. El programa de les quals es pot trobar en aquest enllaç.
Per escalfar l’ambient per a la conferència que realitzarà el professor Séralini a Barcelona (dilluns 28 de novembre) i a Lleida (diumenge 27), penjo el vídeo que es va gravar durant aquestes jornades:
Una diapositiva d’aquesta conferència ens mostra l’escassa diversitat de ogm al mercat i segons les paraules del mateix ponent, altres transgènics que estan a les universitats i que ens diuen que són tan bonics, mai seran rentables (ni econòmics, ni socialment) i per tant no es plantaran mai a un nivell tant elevat com han arribat la soja i el panís transgènic.
Cal que us inscriviu a ilp@somloquesembrem.org
Aquí trobeu el cartell: Cartell passi documentals
18:15 h Recepció i presentació
18:30 h EL FUTURO DE LA COMIDA 55 min
Què són els transgènics i per què es van desenvolupar? Com es van estendre a l’agricultura i alimentació dels Estats Units? Quines són les relacions de les grans corporacions de les llavors transgèniques amb el govern dels Estats Units? Quines són les alternatives al control de l’alimentació per part de grans poders econòmics?
19:30 h Torn de preguntes amb el Dr Miquel Vallmitjana, doctorat per la UAB amb el programa de biotecnologia.
19:45 h Presentació del documental La Guerra de la soja amb la periodista Llúcia Oliva, guionista i directora del documental.
20.15 h LA GUERRA DE LA SOJA (42 min).
De què s’alimenten la majoria de vaques i porcs que ens mengem a Catalunya? Com estan afectant els monocultius de soja transgènica a Paraguai i Argentina? Quins són els efectes de l’ús massiu d’agrotòxics sobre la salut de la població rural d’aquestes regions?
21:30 h Presentació del documental Fam i el model alimentari al segle XXI amb la Marta Rivera, Doctora en Medicina Veterinària, experta en Agricultura pel Desenvolupament, i membre del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic.
22 h FAM I MODEL ALIMENTARI AL SEGLE XXI (programa Latituds) (26 min).
Quines estratègies polítiques i d’àmbit local, i quin tipus d’agricultura poden permetre a comunitats rurals sortir del cercle de la fam i la pobresa? Un exemple a Moçambic.
22.30 h Debat i taula rodona amb Marta Rivera, Gustavo Duch (director de la revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas) i membres de Som Lo Que Sembrem.
Entrada lliure però s’agraeix inscripció prèvia a ilp@somloquesembrem.org Hora: 18.15 h Lloc: C.I. Sants. c/ Muntadas, 24 (darrera Parc de l’Espanya Industrial – Estació de Sants).
Si voleu ajudar~nos a organitzar el Pica pica solidari envieu-nos un correu!
Continua llegint ‘Activitat SLQS 18 de novembre: Passi de documentals, presentats per experts’
ELS ARBRES TRANSGÈNICS NO SÓN LA SOLUCIÓ AL CANVI CLIMÀTIC
Traducció de la Lara d’una excel·lent entrevista
La directora executiva de projecte Global Justice Ecology i coordinadora de la campanya STOP GE Trees, Anne Petermann després d’haver assistir a la Convenció Tree Biotechnology 2011 a Brasil, ens explica les amenaces d’aquesta tecnologia i la seva relació amb les estratègies de les multinacionals per mitigar el canvi climàtic. A continuació la traducció de l’entrevista:
– Què és un arbre genèticament modificat?
És un arbre que al igual a altres tipus de plantacions GM (genèticament modificades), se li ha introduït material genètic d’una altra espècie amb la que no comparteix cap parentesc, amb l’objectiu que faci unes coses concretes com créixer més ràpid o ser resistent a herbicida, a insectes o a baixes temperatures. Per tant és un arbre que té uns gens aliens que no se sap com reaccionarà un cop alliberat al medi ambient.
– Què tenen a veure els arbres GM amb el canvi climàtic?
Tot comença amb una definició de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) bastant equivocada, que bàsicament diu: sempre que hi hagi deu arbres en una hectàrea de terra, pot ser anomenat bosc. Per tant segons aquesta errònia definició de bosc, qualsevol monocultiu d’arbres pot ser denominat bosc, encara que no tingui en realitat res a veure amb el que en realitat significa un bosc, en quant a biodiversitat, fauna i flora o per totes les coses extraordinàries que els boscos fan. A la Convenció Marc de l’ONU sobre Canvi Climàtic el 2003 a Milà, es va prendre la decisió que els projectes de fixació de CO2 podrien incorporar arbres genèticament modificats. Per tant l’ONU és bastant explícita en què els arbres GM es poden fer servir per mitigar el canvi climàtic.
– Quina és la relació entre arbres transgènics i mitigació del canvi climàtic en base als boscos?
Els boscos GM es volen fer servir de diferents maneres. Per començar com a embornals de carboni (llocs on acumular CO2), els arbres es pretenen modificar per a que dipositin CO2 més ràpid o de forma més segura o d’alguna manera suposadament superior a la que ho fan els boscos convencionals. Una altre funció és fer electricitat a partir de biomassa, encara que suposa unes emissions molt més elevades fins i tot que les del carbó, però la indústria intenta pretendre que emet menys emissions que els combustibles fòssils. També els volen fer servir per fabricar tot tipus de productes químics, tèxtils i fins i tot combustibles líquids, a més a més de paper o fusta i tot això està sent justificat sota el paraigües de la mitigació del canvi climàtic. Per tant, estan dient que fer servir arbres en lloc de combustibles fòssils per fabricar tot això serà molt millor pel clima, quan simplement no és veritat.
– El que dius és que tenim aquests monocultius d’arbres que no son un bosc en absolut, i s’estan aprofitant de les polítiques en canvi climàtic per rebre compensacions en emissions de carboni. Explica quin és el problema des del teu punt de vista.
En l’actualitat els monocultius no GM per la indústria de la fusta, són ja un problema a tot arreu del planeta, perquè en gran part substitueixen el bosc original i desplacen la fauna i flora silvestre així com a les comunitats que hi viuen. El que volen fer ara és afegir arbres GM, cosa que no s’ha fet enlloc excepte a la Xina i això serà la font d’una sèrie de nous problemes. Però essencialment volen fer servir aquests monocultius per acumular carboni i fabricar productes que fins ara s’estan fent amb combustibles fòssils
– Pels que no en sabem del tema tot això no sembla tant malament. Quin es el problema?
Bé, la tendència que ja hem observat amb les plantacions que ja existeixen és que reemplacen els boscos natius. Els boscos ens proporciones múltiples beneficis positius com la neteja de l’aire, la de l’aigua, proporcionen biodiversitat, menjar, refugi i medecines per les comunitats que els habiten i totes les coses increïbles que els boscos autòctons fan. Les plantacions de monocultiu d’arbres han estat reemplaçant aquests boscos a un ritme astronòmic sobretot en zones tropicals i subtropicals. El que hem observat és la desaparició de biodiversitat, la pèrdua d’aigua de qualitat, perquè les plantacions són fumigades amb múltiples agrotòxics com herbicides, insecticides i fertilitzants químics. Per tant estem perdent aquests boscos tan importants i estan sent reemplaçats essencialment per l’equivalent a un camp de blat de moro fet d’arbres. S’han fet estudis que mostren que els boscos autòctons, degut a que tenen tots aquests altres components i no només arbres sinó vegetació, terres molt riques; acumulen quatre vegades més diòxid de carboni que els monocultius d’arbres per a la producció de fusta. Per tant quan destruïm un bosc per posar una plantació d’arbres, encara que hi ha arbres creixent, reduïm dràsticament l’habilitat d’aquesta terra per emmagatzemar CO2
– Dius que la Revolució Verda i l’ús de la biotecnologia a l’agricultura ha tingut un gran impacte negatiu, ho pots explicar?
A la indústria li agrada argumentar que els cultius GM son un exemple de lo meravellosa que pot ser la biotecnologia en arbres, quan la realitat és que els cultius GM han destruït de forma extrema moltes terres degut a l’ús excessiu d’agrotòxics que han reduït la fertilitat, han contaminat l’aigua i estan fent que la productivitat estigui caient en comparació amb els cultius no GM. Al Brasil per exemple la soja transgènica que va ser introduïda fa 10-15 anys enrere, ha causat la contaminació massiva de l’aigua, terribles malalties a les comunitats rurals i la productivitat està en realitat decaient perquè aquests cultius tenen molts problemes associats com el problema no anticipat del desenvolupament de resistència a l’herbicida Round Up Ready en els cultius transgènics. El fet que es puguin aplicar grans quantitats d’herbicida tòxic ha provocat que les plantacions ara siguin també molt susceptibles a fongs. Per tant s’estan trobant amb gran quantitat de nous problemes a l’agricultura que no són gens positius a l’hora de valorar el que pot passar amb les plantacions d’arbres GM
– Tot just has tornat de la Convenció sobre Biotecnologia en Arbres realitzada al Brasil. Un dels conferenciants va dir que incrementar la producció d’eucaliptus GM proporcionarà més fusta, en menys superfície de terra i això servirà per protegir els boscos autòctons. Quina és la teva resposta a tot això?
L’empresa d’arbres transgènics anomenada ArborGen’s situada a Carolina del Sud als EEUU i que està negociant contractes amb el govern, defensa el lema “més producció d’arbres en menys superfície” per reduir la pressió sobre els boscos autòctons. Això és una mentida que han escampat des del començament de la introducció de campanyes per promocionar els arbres GM. El que no s’està dient és que al mateix temps que s’incrementa la producció d’arbres també s’està fomentant el consum exponencial de fusta per tots aquests nous productes que he mencionat (fusta per electricitat, combustibles líquids, químics, tèxtil, plàstics, etc…). Per tant poden incrementar la producció però no poden augmentar la productivitat fins als nivells que la nova demanda generarà, sense la necessitat de guanyar terreny als boscos natius de creixement més lent. Aquesta és la trajectòria que ja hem observat arreu del món on els monocultius d’arbres han anat substituint els boscos originals. I això és el que continuarà passant a menys que ho aturem. Hem de reduir la demanda de fusta arreu del món i no incrementar-la exponencialment com pretén la indústria.
– Un altre dels arguments dels que defensen les plantacions d’eucaliptus GM es que poden reduir la utilització d’agroquímics. És cert?
No tinc ni idea d’on ha sortit aquesta informació. En el cas del monocultiu d’eucaliptus portat per l’empresa Veracel a Bahia Brasil i segons el guia turístic, les plantacions són fumigades tres cops amb herbicida Round Up, també les fumiguen amb insecticides per mantenir controlada la infestació de formigues, sense mencionar els fertilitzants químics basats en un polímer del petroli que s’aplica quan planten la llavor. Per tant el cultiu està recobert de químics i no entenc d’on ha pogut sortir que es fan servir menys químics.
– Una altre argument és que els arbres GM ens ajudaran en l’adaptació al canvi climàtic.
És el mateix argument que es fa servir a l’agricultura, que es poden dissenyar cultius que mitiguin els efectes del canvi climàtic i s’adaptin a temperatures més elevades, sequeres, pluges torrencials, etc. Però de fet el que hem de fer és enfrontar-nos al canvi climàtic en si mateix, hem de combatre l’efecte climàtic aturant les emissions que l’estan provocant, i assegurar-nos que mantenim suficient superfície de boscos autòctons intactes que estiguin connectats amb corredors per a que les especies d’arbres puguin adaptar-se al canvi climàtic per ells mateixos. No podem adaptar al canvi climàtic amb enginyeria, simplement i en primer lloc hem d’aturar el que l’està provocant.
– Comentes que hi ha una nova amenaça a la tolerància de l’herbicida, produïda per la repetida aplicació de Round Up Ready de Monsanto als cultius transgènics. Si-us-plau fes-nos cinc cèntims.
Ha estat documentat recentment que degut a que hi ha hagut un increment de més del 300% en la utilització de Round Up, i degut a la resistència de les herbes en els cultius, aquestes herbes s’estan escampant i estan causant enormes problemes als agricultors.
– Que passa amb aquestes plantacions d’arbres GM un cop son tallats?Es fan servir per etanol, biomassa, o altres productes? Quin és l’impacte de tot això?
Bé, en aquest punt ens estem assegurant que aquestes plantacions no siguin comercialitzades. Per tant, de moment hem de parlar del que planegen fer amb aquestes plantacions. Els plans són manipular els arbres genèticament per que per exemple sigui més fàcil crear etanol a partir d’ells, reduint la lignina i incrementant l’habilitat de processar els sucres que produeix l’arbre i també per crear combustibles líquids a diferència dels arbres convencionals que tenen els sucres encapsulats dins la lignina, que és bàsicament la fibra de l’arbre i dificulta el procés. Per una altra banda volen produir arbres amb un alt nivell de lignina per poder cremar i produir electricitat, ja que de fet la lignina proveeix de l’energia per mantenir el procés de combustió.
– Aquestes plantacions estan ocupant camps que es podrien dedicar a la producció d’aliments. No és cert?
Això es un tema també molt seriós, ho estem veient amb l’etanol el qual ja està desenvolupada la seva extracció a partir de blat de moro i canya de sucre. Extensions molt productives s’estan dedicant a produir aliment pels cotxes en lloc de produir aliments per la gent. Aquest fet està incrementant el preu dels aliments i augmentant la fam al món. I si ara mirem als arbres com a substituts del blat de moro, no estarem solucionant el problema en absolut, perquè el que volen fer és on en l’actualitat ja hi creixen boscos o s’estan conreant aliments, fer servir aquestes superfícies per produir etanol.
– Si fem matemàtiques simplement no hi ha suficients terres per les dues coses, alimentar a la gent del planeta i produir biomassa o etanol a partir d’arbres, blat de moro, etc. No és cert?
Exacte, no és possible fer tot això i a més a més produir tots els altres productes que volen elaborar a partir de plantacions d’arbres GM. No hi ha cap manera sostenible en la que es pugui fer.
– Quant costa desenvolupar un únic arbre GM?
La indústria va comunicar a la conferència que podria costar entre 20 i 40 milions de dòlars. Com a resultat estan buscant el suport del sector públic com universitats, que poden contractar un gran nombre de graduats mal pagats que podrien fer els experiments d’aquests arbres d’una manera més barata. Estan comptant amb els sector públic per que aquesta part sigui desenvolupada i això és un fet del que hem d’estar alerta i hem de mirar amb preocupació. Per tant els impostos i les matrícules dels estudiants bàsicament ajudaran a les empreses a tenir beneficis en el desenvolupament d’aquests arbres. A més part d’aquests projectes estan subvencionats amb diners públics.
– Per tant quin és el cost total dels arbres GM? Tens alguna idea? A part del cost de desenvolupament s’ha d’afegir el cost mediambiental d’alliberar aquests organismes al medi. Com alguns científics han apuntat, controlar els OGM un cop alliberats al medi és totalment impossible ja que d’alguna manera el pol·len, les llavors, la propagació vegetal en la que s’escamparan pels ecosistemes silvestres de manera irreversible serà impossible de rastrejar i provocaran conseqüències que poden ser bastant serioses. Els impactes econòmics d’això són impossibles de preveure i poden ser realment catastròfics.
– Es cert que no hi ha arbres modificats en l’actualitat? Quin és l’estat actual? Dius que s’està planejant. Que està passant?
Hi ha centenars de parcel·les de proba no únicament als EEUU si no arreu del planeta amb diferents tipus d’arbres transgènics. Les varietats preferides són eucaliptus, pins, pollancres, avets, castanys i d’altres espècies. Xina és l’únic país que ha aprovat l’alliberament a escala comercial. Els científics xinesos que van assistir a la conferència van explicar que només han plantat 500 hectàrees. Però si es consulta la literatura d’altres científics de xina, informen que milions de pollancres GM resistents a insecticida ja han estat alliberats als camps i que en realitat no saben on estan situats. Un altre institut fa uns anys va publicar un estudi en el que pollancres GM ja estaven contaminant als convencionals amb aquesta resistència als insectes.
– Als EEUU esperen vendre anualment 500 bilions d’eucaliptus GM resistents al fred provinents de dos plantacions entre Texas i Florida. Dius que són invasius, inflamables, que requereixen molta aigua i que contaminen i assequen el subsòl. Qui vol aquestes plantacions?
La indústria fustera està molt interessada amb això. En aquests moments hi ha un projecte conjunt entre empreses dels EEUU: International Paper i MeadWestvaco juntament amb Rubicon de Nova Zelanda que estan apostant pels eucaliptus GM perquè creixen molt més ràpid que les plantacions existents de pins. Els eucaliptus GM maduren en 6-7 anys o fins i tot estan intentant que madurin en 5 anys. L’empresa ArborGen’s que pertany a aquestes empreses fusteres està desenvolupant aquests arbres. I tots estan molt entusiasmats amb els guanys potencials que pot generar.
– Que li succeeix a les comunitats indígenes en el procés de creació d’aquests arbres GM? En el futur les plantacions d’arbres GM podrien afectar a les poblacions indígenes. A Brasil per exemple han fet fora de les seves terres a les comunitats Tupinikim i Guaraní per fer plantacions fusteres. A Xile les comunitats Mapuche han estat desplaçades per plantacions d’eucaliptus i pins, que assequen el subsòl i contaminen els aqüífers. Les plantacions fusteres ja estan tenint un gran impacte en les comunitats indígenes i si expandeixen la tecnologia transgènica el problema s’agreujarà considerablement.
– Quanta superfície està prevista dedicar a aquestes plantacions d’arbres GM?
Únicament puc parlar dels EEUU on la indústria ha anunciat que volen doblar la superfície de plantacions actualment dedicades a la producció de fusta. Això vol dir passar de 42 milions d’acres a 84 milions amb plantacions d’eucaliptus resistents al fred, amb la conseqüent amenaça que s’estenguin per zones en les que en l’actualitat no poden créixer.
– Que poden fer les persones a nivell individual per ajudar a aturar les plantacions d’arbres GM?
El que poden fer és signar la petició que apareix al nostre web, que va dirigida a la USDA per oposar-se a les plantacions de prova que ArborGen’s està desenvolupant: http://globaljusticeecology.org/petition.php Globalment existeixen molts grups i organitzacions protegint els boscos i lluitant contra aquesta amenaça que de ben segur necessiten la nostra ajuda, podem donar-los suport a nivell de voluntariat o bé amb aportacions econòmiques.
– Quina es la part més esperançadora que has observat?
La part positiva és que l’opinió pública no vol aquesta tecnologia i no confia en els arbres GM ni en les solucions que proposa la indústria. A diferència dels cultius transgènics a l’agricultura que no viuen més d’un any, els arbres GM poden viure durant dècades o segles. El pol·len pot viatjar milers de quilòmetres i això pot generar problemes molt greus un cop aquests organismes siguin alliberats al medi. Aquests arbres son tan perillosos que la gent ho entén i no dona suport a aquesta tecnologia. Això dificulta els avenços de la indústria i generarà grans pèrdues si s’autoritza la comercialització d’aquests arbres a llarg termini.
Accés al vídeo de l’entrevista: http://vimeo.com/28334491
Més informació a: http://www.globaljusticeecology.org http://www.climate-connections.org
El Dr Gilles-Éric Séralini ha estat convidat per Slow Food Lleida i per Som lo que Sembrem per realitzar unes xerrades a Lleida (diumenge 27 de Novembre, FIRA SLOW FOOD) i a Barcelona (dilluns 28 de Novembre, Casal Calassanç al carrer de San Quití num 19 Metro Sant Pau , HORA : 19.15 hores).
Qui vulgui assistir a la conferència de Barcelona ha de escriure’ns a ilp@somloquesembrem.org
El títol de les conferències del Dr. Séralini és:
Contaminats químics i transgènics en els aliments: efectes sobre la salut i detoxificació
Els residus industrials, els plàstics i els pesticides entre d’altres, contaminen més i més els nostres aliments, els nostres cossos, i els gens dels nostres infants, mentre que els organimes modificats genèticament són conreats al món amb la propaganda errònia de què representen una solució als pesticides i al problema de la gana.
Gilles-Eric Séralini, professor a la Universitat de Caen i expert del govern francès i de la Comunitat Europea en aquests temes, explicarà els efectes sobre la salut d’aquestes formes de contaminacions químicas i genètiques, i les raons dels debats en aquests temes. Com detoxificar el nostre sistema econòmic i industrial? Les solucions existeixen.
El Dr Séralini també parlarà de la seva recent victòria als tribunals contra l’Associació de Biotecnologia francesa que l’havia difamat.
Els transgènics estan associats clarament amb una major concentració de pesticides en el menjar (l’herbicida Roundup o l’insecticida Bt).
Gilles-Eric Séralini és doctor en bioquímica i professor de biologia molecular a la Universitat de Caen i és codirector del panell científic del CRII-GEN (comitè d’investigació científica independent i informació en enginyeria genètica) . El Dr. Seralini va ser membre de dues comissions governamentals a França sobre OMG, en els càrrecs d’avaluador de risc: la Comissió d’enginyeria biomolecular (CGB) i el Comitè de Biovigilància al 1998. Al 2003 se’l va anomenar com a expert de la Comissió Europea en la disputa entre Estats Units/l’Argentina/Canadà, i la Unió Europea, sobre la moratòria en la comercialització de OMG.
El professor Seralini és investigador en la interfase entre càncer i endocrinologia. Te publicats més de 100 articles científics i contribucions a conferències especialitzades internacionals, i lidera un equip d’investigació associat al CNRS (Centre Nacional per la Investigació Científica) i al INRA. Ha treballat en mol.lècules per la prevenció i tractament del càncer de pit i ha estudiat els efectes dels disruptors endocrins. A causa dels seus estudis sobre càncer i hormones es va interessar en les causes del càncer i els disruptors endocrins, de la pol.lució associada al aire, aigua i als aliments, i els efectes sobre la salut de les diferents contaminacions.
Els periodistes que vulguin entrevistar al Dr Séralini que es posin sisplau en contacte amb nosaltres a ilp@somloquesembrem.org, per tal de procurar encaixar els compromisos del professor en el seu horari durant la seva estada al nostre país
Afegim aquí algunes notes de premsa d’ articles científics publicats pel Dr. Séralini o altres científics, i d’altres notícies relacionades.
Les autoritats oculten les dades de la relació entre l’herbicida Roundup i les malformacions. Enllaç
La toxina Bt apareix a la sang de mares i fetus. Enllaç
Els aliments MG són tòxics, segons confirma una meta- anàlisi. Enllaç
Wikileaks desvetlla les implicacions de l’ambaixada americana i de la mateixa Monsanto en les manipulacions per silenciar el desastre sanitari a l’Argentina rural Enllc,
Una decisió judicial històrica prohibeix l’ús del Roundup i altres agrotòxics en les rodalies d’una localitat de l’Argentina rural, i qüestiona el model agrícola argentí basat en la soja transgènica. Enllaç
L’estudi de l’investigador argentí Andrés Carrasco, sobre els múltiples efectes de l’herbicida de Monsanto sobre el desenvolupament embrionari, es publica a la revista científica Chemical Research in Toxicology. Enllaç
Toxicòlegs troben noves proves d’efectes sobre la salut de varietats de blat de moro transgènic. Enllaç
Científics declaren la impossibilitat d’una recerca independent amb llavors biotecnològiques. Enllaç
L’herbicida Monsanto Roundup, que es ven conjuntament amb les llavors transgèniques, és letal per les cèl.lules humanes. Enllaç
El panís transgènic MON 810 afecta al sistema immunitari. Enllaç
Una notícia publicada el 25 de setembre al web de Greenpeace Internacional ens informa que el govern xinès aturarà la comercialització de l’arrós transgènic. L’organització acull la notícia amb alegria perquè diu que encara es desconeixen els efectes a llarg termini sobre la salut en humans i sobre el medi ambient d’aquests productes transgènics.
Greenpeace afirma també que moltes línies d’arròs transgènic a la xina estan subjectes a moltes patents extrangeres; això pot augmentar la dependència alimentària del país.
El comunicat acaba demanant a la Xina que canviï la seva política agrícola i que acceleri el procés de transició cap a un model sostenible (aliments sans, que la seva producció respecti el medi ambient i que asseguri el benestar dels pagesos).
Al web de GMO-Watch ens informen que la decisió de la Xina afecta també al blat i que consisteix en una moratòria per a 5 anys. Ens informen també que l’arrós transgènic és del tipus bt.
Un equip de científics independents liderats per Gilles-Eric Séralini a la Universitat de Caen a França va du a terme una meta-anàlisi (1) combinant els resultats de 19 estudis anteriors, i en aquesta investigació van concloure: “Dels tests de regulació que s’han fet fins ara, considerem que és inacceptable sotmetre a 500 milions d’europeus i varis milers de milions de consumidors a tot el món als nous aliments o pinsos MG”. I això s’està fent només amb controls (en els casos en què n’hi hagi) de tests toxicològics de tres mesos i fent servir una única espècie de mamífers. I en un context de preocupació cada vegada més gran.
Els dinou estudis realitzats fins ara per la indústria i per científics independents ho són sobre el panís Bt o la soja transgènica RounUp Ready, que actualment representen els 83 % de tot els aliments MG disponibles comercialment. Les varietats de panís Bt contenen una proteïna pesticida específica d’un bacteri del sòl Bt (Bacillus thuringensis), una varietat era a més a més tolerant a l’herbicida glufosinat. La soja RR és tolerant a l’herbicida RoundUp Ready (glifosat).
Les dades varen ser reanalitzades amb nous mètodes estadístics i biològics, incloent la meta-anàlisi. Les meta-anàlisis permeten una millor i més objectiva apreciació de l’evidència i donen una estimació més precisa dels efectes, aportant un poder estadístic més gran i reduint la possibilitat de falsos positius o falsos negatius.
Malgrat que cap dels descobriments són nous, la meta-anàlisi dóna major força a l’evidència prèvia. I molt important, l’informe ha trobat que el 9% dels paràmetres analitzats estaven alterats, que dobla el valor del 5% que es podria obtenir només per atzar.
El 43% de les anormalitats significatives es van trobar en fetge i ronyons. El fetge estava més afectat en femelles i els ronyons en els mascles.
La patologia del ronyons en animals alimentats amb soja RR incloïen significatives alteracions de la concentració d’ions provinents d’unes pèrdues als ronyons. Això és consistent amb resultats de cultius de cèl·lules tractades amb glifosat (2), suggerint que la presència de l’herbicida en els aliments MG era el responsable.
Les rates alimentades amb el panís Bt tenien una reducció significativa en la mida dels ronyons, així com inflamació local. Això va ser reconegut per l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) tot i que van tirar endavant l’aprovació dels productes.
La patologia de fetge d’animals alimentats amb soja RR incloïa un desenvolupament irregular dels nuclis dels hepatòcits (cèl·lules del fetge), més porus als nuclis, nombrosos i petits centres fibrilars, i abundants components fibrilars densos, indicant ritmes metabòlics incrementats. Els resultats eren consistents amb descobriments anteriors en cultius de cèl·lules tractades amb herbicides (3).
Els animals alimentats amb panís MG mostraven uns significatius nivells anormals de proteïnes a la sang, indicadors d’un metabolisme alterat del fetge. Van ser trobats també alterats alguns trets d’histopatologies. De nou, això va ser reconegut per l’EFSA.
L’actual avaluació de risc dels aliments MG es basa en el concepte del “principi d’equivalència substancial”, on l’aliment MG es considera equivalent a d’altres productes consumits actualment en relació a greixos i olis, carbohidrats i proteïnes. No es compara amb la varietat no MG a partir de la qual havia estat creada, sinó amb una combinació arbitrària de varietats convencionals. Aquesta pràctica ha estat criticada profusament des del començament. Sobre aquesta premissa tan feble, els experiments d’alimentació amb animals no sempre es requereixen pels tests de regulació, i aquells que han estat realitzats han estat analitzats amb mètodes molt dubtosos.
Mentre que els estudis duts a terme per científics independents tots van indicar efectes significatius a causa d’una alimentació amb OMG, aquells portats a terme per Monsanto sobre el MON 863, el MON 810 (ambudes línies de panís), i el NK603 (varietat de soja tolerant al glifosat) no van donar cap evidència de toxicitat. Els resultats van ser mantinguts confidencials per Monsanto i l’EFSA, fins que Séralini i els seus col·legues van guanyar accés a les dades originals a través d’un acció judicial, i van trobar que els experiments tenien errades greus a cada nivell, des del disseny experimental fins a l’anàlisi de les dades i la seva interpretació.
El poder estadístic havia estat reduït substancialment pels pocs animals en els grups tractats amb OMG, mentre grups sense aparellar amb 7 diferents dietes varen ser inclosos com a controls de manera inapropiada.
Als resultats els manca generalitat, ja que només es fa servir una espècie (rates), i els tests només es van realitzar una vegada per cada varietat MG. Els tests com a molt duraven 90 dies, la qual cosa és clarament insuficient per deduir efectes crònics. No es van analitzar paràmetres de desenvolupament, de carcinogènesi, reproductius, multigeneracionals o endocrins.
Només dues dosis d’aliments MG van ser utilitzades, fent que fossin inadequats per detectar efectes dependents de la dosi.
Els mètodes estadístics per analitzar les dades eren inadequats, i l’EFSA havia suggerit una revisió dels mètodes, indicant una falta d’adequació en l’avaluació del risc.
A vegades es feien comparacions estadístiques dels animals alimentats amb OMG amb grups de control “històrics” de previs estudis sense referenciar, enlloc de grups control del mateix estudi, introduint així grans variacions que amaguen els efectes reals. L’equip de Séralini va reanalitzar les dades comparant els grups tractats amb els grups controls més propers, com és pràctica científica estàndard.
Efectes significatius va ser sovint ignorats per Monsanto, i es van tenir en compte només si s’observaven en ambdós sexes. Això és injustificat ja que s’esperen diferències de sexe per certes patologies, incloent alteracions relacionades amb el sistema endocrí, carcinogènesi i anormalitats de fetge i ronyons.
Com és el cas amb malalties renals no diabètiques, les femelles mostren efectes protectius en comparació amb els mascles (4). Monsanto va menystenir diferències que no depenien de la dosi, però el seu disseny experimental no permetia la detecció d’aquests efectes de dosi.
Monsanto va exigir correlacions entre diferents efectes significatius per acceptar alteracions, tot i que moltes d’aquestes no són esperables fins molt després del començament de l’alimentació amb OMG.
Per exemple, en l’estudi del MON 863, Monsanto va notar signes anatòmics de una “nefropatia progressiva crònica” en els ronyons de mascles de rates alimentades amb OMG. Però van afirmar que això era normal en rates velles, tot i que només tenien 5 mesos, i aquests signes no van ser descrits en rates d’edat similar utilitzades pels estudis del MON 810 i del NK 603. Els teixits animals en qüestió no estan disponibles per reanàlisis independents ja que pertanyen a Monsanto.
No hi havia avaluació de la composició química del menjar. El menjar no es va analitzar en relació als herbicides, pesticides o modificació genètica, fent impossible saber si era l’herbicida, el pesticida o la modificació genètica la que causava la toxicitat.
Séralini i els seus col·legues també van suggerir que un biaix d’interpretació podia esperar-se ja que tots els estudis estaven fets per la mateixa indústria que confiava en posar el seu producte en el mercat.
Amb milions de persones sotmeses als aliments transgènics, Séralini i els seus col·legues van concloure que eren necessaris més experiments.
Un suggeriment que fan és el Toxotest, útil per efectes crònics ambientals, reproductius o de desenvolupament. Dura dos anys, és multigeneracional, i inclou avaluacions en femelles prenyades, afegint informació en disfuncions endocrines, carcinogèniques, neurals i hormonals.
Les proves de 90 dies en animals adults no poden comparar-se en sensibilitat a les d’aquests tests de desenvolupament en neonats. Paràmetres de desenvolupament com alteracions en la petjada (imprinting) genòmica, que determina si s’està expressant la còpia de la mare o del pare del gen, pot ser que no siguin aparents fins a la segona generació.
Aquestes anormalitats s’han observat amb disruptors endocrins com el bisfenol A i components estrogènics (5, 6), i son qüestions importants i sense resposta en el cas del menjar MG.
Els Toxotests també s’haurien de realitzar en tres espècies animals (el mateix nombre es fa servir en estudis de pesticides) amb tres dosis de menjar MG a la dieta de 11, 22 i 33 per cent. Aquests haurien de ser comparats als de dietes lliures de OMG igual en número i que són idèntiques genèticament, o el més semblant possible a les línies MG.
Per deduir si els efectes tòxics son causats per herbicides o per la modificació genètica mateixa, seria més informatiu alimentar animals amb menjar MG tractat i no tractat amb herbicides. Finalment, el disseny experimental estadístic necessita ser millorat.
S’haurien de fer servir un monitoratge de la dieta MG en la població humana per deduir efectes inesperats com al·lergenicitats. Les mostres de sang serien guardades en bancs i analitzades per buscar anticossos contra els transgens i els seus productes. Per poder realitzar aquests estudis sobre els humans es requereix l’etiquetatge de tots els productes MG. Finalment, totes les dades originals dels estudis de la indústria haurien d’estar a pública disposició per tal que es puguin analitzar de manera objectiva.
Les avaluacions de risc actuals són inadequades per detectar i reconèixer la toxicitat dels aliments MG. Estudis previs independents havien indicat clarament els perills dels conreus MG per la salut humana, amb patologies esteses incloent defectes de naixement i avortaments espontanis, infertilitat, reaccions del sistema immunitari i al·lergenicitat, i com es mostra aquí, toxicitat de fetge i ronyons. Aquesta revisió suggereix millores clares per als dissenys actuals dels tests de toxicitat i haurien de ser incorporades tant per la indústria com per la Comissió Europea i els governs europeus
1. Séralini G-E, Mesnage R, Clair E, Gress S,Vendômois J, Cellier D. Genetically modified crops safety assessments: present limits and possible improvements. 2011. Environmental Sciences Europe, 23, 10-20
2. Benachour N and Séralini G-E. 2009. Glyphosate formulations Induce Apoptosis and Necrosis in Human Umbilical, Embryonic, and Placental Cells Chemical Research. Toxicology, 22, 97–105
3. Malatesta M, Perdoni F, Santin G, Battistelli S, Muller S, Biggiogera M. 2008. Hepatoma tissue culture (HTC) cells as a model for investigating the effects of low concentrations of herbicide on cell structure and function. Toxicology In Vitro, 22, 1853-1860
4. Cherney DZ, Sochett EB and Miller JA. 2005. Gender differences in renal responses to hyperglycemia and angiotensin-converting enzyme inhibition in diabetes. Kidney International, 68, 1722–1728
5 Braun JM, Yolton K, Dietrich KN, Hornung R, Ye X, Calafat AM, Lanphear BP. 2009. Prenatal bisphenol A exposure and early childhood behavior. Environmental Health Perspectives, 117, 1945-1952
6. Anway MD, Cupp AS, Uzumcu M, Skinner MK. 2005. Epigenetic transgenerational actions of endocrine disruptors and male fertility. Science, 308, 1466-1469
Per Som lo que Sembrem
Un estudi publicat al mes de juliol[1] mostra l’aparició de poblacions del cuc de les arrels del panís (Diabrotica virgifera virgifera) resistents al panís transgènic a l’estat de Iowa, als Estats Units. Aquest cuc és una plaga important del panís als Estats Units perquè que les larves s’alimenten de les arrels del conreu.
Els autors de l’estudi suggereixen com a una de les possibles causes del desenvolupament de la resistència l’insuficient ús de refugis. Encara que l’Agència de Protecció Ambiental va recomanar que els refugis de panís convencional ocupessin un 50% de les parcel·les plantades amb aquest panís transgènic, el Govern dels Estats Units es va plegar a les demandes de Monsanto i va aprovar refugis de només un 20% de la superfície[2].
Al mateix temps, a l’estat d’Illinois s’han trobat camps de panís mols afectats per aquesta plaga, amb moltes plantes caigudes amb danys greus a les arrels, que podrien estar relacionats també amb la presència de cucs resistents a la toxina Cry3Bb1 produïda per aquest tipus de panís[3].
Cal recordar que ja s’han descrit poblacions de plagues resistents a panís o cotó Bt a d’altres països, com Puerto Rico, Sud-àfrica, India, i Xina[4].
[1] Gassman, A.J., J.L. Petzold-Maxwell, R.S. Keweshan, M.W. Dunbar. 2011. Field-evolved resistance to Bt maize by western corn rootworm. PLoS ONE, 6(7): e22629. doi:10.1371/journal.pone.0022629.
[2] “Agency ‘ignoring its advisers’ over Bt maize. Nature, 422 (6927): 5.
[4] Tabashnik, B.E., A.J. Gassmann, D.W. Crowder, Y. Carrière. 2008. Insect resistance to Bt crops: evidence versus theory. Nature Biotechnology, 26(2): 199-202.
Tabashnik, B.E., J.B.J. van Rensburg, Y. Carrière. 2009. Field-evolved resistance to Bt crops: definition, theory, and data. Journal of Economic Entomology, 102(6): 2011-2025.
http://indiatoday.intoday.in/site/story/Bt+cotton+has+failed+admits+Monsanto/1/86939.html
Dhurua, S., G.T. Gujar. 2011. Filed-evolved resistance to Bt toxin Cry1Ac in the pink bollworm, Pectinophora gossypiella (Saunders) (Lepidoptera: Gelechiidae), from India. Pest Management Science, 67: 898-903.
Liu, F. et al. 2010. Evidence of field-evolved resistance to Cry1Ac-expressing Bt cotton in Helicoverpa armigera (Lepidoptera:Noctuidae) in nirthern China. Pest Management Science, 66: 155-161.
DIUMENGE 4 DE SETEMBRE, Vaallfogona de Balaguer (La Noguera)
Benvolguts,
SLQS us convidem a passar un dia molt especial tots plegats!
De 9:30 a 14h
Visita a l’hort de conservació d’Slow Food Terres de Lleida
Mostra de Varietats Recuperades
Tast de tomates, meló i fesols
Mercadet de pagesos i Intercanvi de Varietats Tradicionals
A les 14h
Dinar solidari – 10€ – Aquest dinar el fem per aconseguir recursos per al laboratori
independent del Professor Seralini per a que puguin continuar investigant el efectes per
la salut que poden tenir els transgènics. Manquen estudis sobre aquest tema, i per això
ho volem recolzar. A la IV Fira d’Alimentació i Salut que tindrà lloc a finals de novembre,
li farem efectiu aquest donatiu.
Menú: Amanides + Paella vegetal o de carn (cal especificar) + pa, vi i aigua
+ fruita i una infusió
A les 16h
Espectacle de teatre de titelles “Cercant el sol”
Teatre de Titelles Rocamora – apte per a tots els públics
Reflexió sobre els problemes de la fam al món i pel dret
a l’alimentació i la Sobirania Alimentària dels pobles.
Coproduït amb Biel Porcel i Binixiflat Teatre i creat per
“Veterinaris Sense Fronteres” – www.rocamorateatre.com
Actuació Musical
Cal que feu la reserva per al dinar per telefon o e-mail
973450683 – eli.slowlleida@gmail.com
i feu l’ingrès per transferència bancària al CC de “La Caixa” 2100 5958 03 0200009317
(Si no podeu assistir a l’acte, també agrairem les donacions)
Si teniu ganes de passar el cap de setmana per les nostres terres, el dissabte
al matí hi ha portes obertes a l’hivernacle del Pàmies i el podeu visitar.
Per qualsevol altre tipus d’informació estarem encatades d’atendre els vostres dubtes.
ALTRES ACTIVITATS INTERESSANTS EL MATEIX CAP DE SETMANA
El dissabte 3 de setembre hi ha la II Fira del Tomàquet a Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental), i el dia 4 de setembre la 3a Fira Agrícola de Collserola
Els lobbistes pro GM estan proclamant que no passa res si la toxina Bt està a la sang de les persones, tal com ha trobat un recent estudi científic publicat a Reproductive Toxicology (Bt en sang de dones i fetus) Nota de premsa i descàrrega de l’article. Recordem també que la indústria sempre havia defensat que la proteïna Bt es digeriria al nostre aparell digestiu i per tant no tindria més conseqüències (*) (**)
Els arguments de la indústria són que la toxina Bt és natural, específica per matar determinats insectes, coneguda per ser innòcua per a l’ésser humà, utilitzada durant dècades en la agricultura sota la forma d’esprais insecticides naturals i permesa en l’agricultura ecològica . Afegeixen que els conreus Bt han estat aprovats per la seva innocuïtat.
Moltes d’aquests afirmacions no són del tot correctes. Però comencem per unes puntualitzacions prèvies: Per una banda la toxina Bt produïda en els conreus GM (com el Mon 810 produït a Catalunya) no és la mateixa que la toxina Bt natural. El procés d’enginyeria genètica la canvia (factor admès fins i tot pel propi lloc web del lobby GM (GMO Safety), Per altra banda, el procés d’aïllament d’aquesta toxina és massa car, i actualment les avaluacions de seguretat no es fan amb la toxina Bt extreta de les plantes GM. En lloc seu, les proves es realitzen amb la toxina Bt aïllada del bacteri E. Coli (tal com diu la norma d’avaluacions dels riscos dels OGM). La proteïna produïda en els conreus GM seria doncs diferent a l’analitzada, i diferent també a la natural. Aquestes puntualitzacions prèvies invaliden l’argument de què la toxina Bt és innòcua perquè la natural és innòcua, ja que estem parlant de proteïnes diferents, i per tant podria ser un altre – per exemple – el seu potencial d’al·lergenicitat.
Com a última puntualització prèvia, les toxines Bt d’organismes GM són introduïdes mitjançant enginyeria genètica dins les plantes amb promotors dissenyats per mantenir la toxina proteica Bt expressant-se contínuament a cada una de les cèl·lules de la planta. La Bt és ingerit per les persones i animals que es mengen les plantes com el blat de moro Bt (o aliments processats a partir d’aquest). La Bt natural emprat en esprais agrícoles, pel contrari, es fa servir ocasionalment als camps i es degrada ràpidament amb la llum del dia, i no acaba essent ingerit per les persones, per la qual cosa és improbable que alguna vegada acabi en els cossos dels consumidors.
Dos fets invaliden del tot els arguments de la indústria.
El primer, és que fins i tot la toxina Bt natural pot causar danys al ser ingerida. Mentre que el lloc Web GMO Safety proclama: “La proteïna Bt és innòcua pels mamífers i pels humans”, de fet, els estudis demostren que la toxina Bt natural té efectes nocius en els animals de laboratori, produint una resposta immunològica molt potent i incrementant la resposta immune a altres substàncies (1).
El segon fet que invalida els arguments de la indústria és que fins i tot en estudis experimentals amb ratolins es troben efectes perjudicials de les plantes GM Bt sobre la salut : En primer lloc, els propis estudis de Monsanto demostren que la toxina Bt en plantes G M no és segura. En un re-anàlisi de les pròpies dades de Monsanto del seu blat de moro GM Bt MON863 (aprovat per a la seva utilització a Europa des de l’any 2005) el professor G.E Seralini trobà toxicitat al fetge i ronyó en rates alimentades amb aquest blat. Seralini conclogué: “Fins aquest moment, no es pot concloure que el blat GM MON863 sigui un producte innocu”.
En segon lloc, en un dels pocs estudis a llarg termini amb animals de laboratori es van trobar efectes sobre el sistema immunològic, i diversos símptomes d’una resposta al·lèrgica i inflamatòria en cries de ratolins i ratolins vells, mostrant que els animals més vulnerables estan exposats a riscos més alts (2) . Els animals van mostrar valors elevats de anticossos IgE i IgG, que estan associats típicament amb al·lèrgies i infeccions. Els ratolins tenien un nombre augmentat de citoquines, que estan associades amb respostes inflamatòries. Les citoquines específiques (interleuquines) que eren elevades són també elevades en persones que pateixen diferents problemes, des d’artritis i la malaltia de l’intestí inflamat, fins a esclerosi múltiple i càncer.
Interleuquines elevades. Associacions
IL-6 Artritis reumatoide , malaltia de l’intestí inflamat, osteoporosis, esclerosi múltiple, varis tipus de càncer de pròstata
IL-13 Al·lèrgies, rinitis al·lèrgica, ALS (malaltia de Lou Gehrig)
MIP-1b Malalties autoimmunes i colitis
IL-12p70 Malaltia de l’intestí inflamat, esclerosi múltiple
Els ratolins joves també mostraven elevats nombre de cèl·lules T (gamma delta) que estan en major nombre en gent que té asma, i en nens amb al·lèrgies alimentàries, artritis juvenil i malalties del teixit connectiu. És a dir, estem d’acord amb la indústria que les toxines Bt no tenen els mateixos efectes sobre les larves d’insectes que sobre nosaltres (només faltaria que ens matessin directament !), però sí sembla que tenen d’altres.
“Tot i que és un estudi preliminar i que cal més recerca, les dades generades ajudaran a que les agències reguladores responsables de la salut humana puguin prendre millors decisions”, remarcaren els investigadors Aziz Aris y Samuel Leblanc, autors de l’estudi que ha trobat Bt a la sang de dones i fetus.
Donada la toxicitat i al.lergenicitat potencial d’aquests contaminants ambientals i la fragilitat del fetus cal l’aplicació immediata del principi de precaució, i la realització de més estudis
(*) Recordem que la toxina Bt deteriora l’intestí de les larves de barrinador o d’altres larves: Una vegada l’insecte es menja la toxina, l’insecte deixa d’alimentar-se. En unes hores, la toxina trenca la paret intestinal, i bacteris de l’intestí entren al cos. L’insecte mor de septicèmia al multiplicar-se els bacteris.
(**) Estudis han trobat la toxina Cry1Ab (una de les Bt) al contingut gastrointestinal de ramat alimentat amb plantes GM. Contràriament al que defensa la indústria, pot ser doncs que aquestes toxines no siguin eliminades de forma efectiva en els animals i que hi pugui haver una exposició a causa del consum de carn (a més del motivat pel consum directe del blat fresc o processat). Ambdós consums poden ser l’origen de la presència de Bt en la sang de dones i fetus.
(1) Referències que mostren el caràcter al·lergènic tant de la protoxina com de la toxina Bt en ratolins de laboratori:
Vázquez RI, Moreno-Fierros L, Neri-Bazan L, De La Riva GA, Lopez- Revilla R. 1999. Bacillus thuringiensis Cry1Ac protoxin is a potent systemic and mucosal adjuvant. Scand. J. Immunol., 49(6):578-584.
Vázquez-Padrón RI, Moreno-Fierros L, Neri-Bazan L, de la Riva GA, Lopez-Revilla R. 1999. Intragastric and intraperitoneal administration of Cry1Ac protoxin from Bacillus thuringiensis induces systemic and mucosal antibody responses in mice. Life Sci., 64(21):1897-1912.
Vázquez-Padrón RI, Moreno-Fierros L, Neri-Bazan L, Martinez-Gil AF, de-la-Riva GA, Lopez-Revilla R. 2000. Characterization of the mucosal and systemic immune response induced by Cry1Ac protein from Bacillus thuringiensis HD 73 in mice. Braz J Med Biol Res., 33(2): 147-155.
Estudi que va trobar reaccions alergèniques en treballadors exposats a tractaments amb esprais Bt naturals és: Bernstein, I.L. et al. 1999. Immune responses in farm workers after exposure to Bacillus thuringiensis pesticides. Environmental Health Perspectives, 107(7): 575-582.
(2) Finamore, A. et al. Intestinal and peripheral immune response to MON810 maize ingestion in weaning and old mice. Journal of Agricultural and Food Chemistry. DOI: 10.1021/jf802059w
Els articles científics es poden descarregar a http://www.somloquesembrem.org/index.php?id=33&hover=14
El seu president, el pagès Antonio Ruiz Ortego, i sis dels vuit membres de la junta del CCPAE aragonès van dimitir per la falta de recolzament del Govern de l’Aragó a l’Agricultura Ecològica. El Comitè aragonès havia estat un dels pocs organismes públics a l’Estat espanyol que havia denunciat l’impacte del conreu de transgènics a l’Aragó (40% de tota Europa) en especial sobre la producció agroecològica. El conseller d’agricultura de l’Aragó, el senyor Arguilé, nega els casos de contaminació -com a Catalunya ho feien Llena o Lletjós. Arguilé és amic de Josep Puxeu, secretari d’Estat d’agricultura, del qual Wikileaks va desvetllar les converses amb l’ambaixada nordamericana i Monsanto-Espanya, per gestionar l’oposició als transgènics agrícoles a l’Estat (ILP de Som lo que Sembrem, llei de coexistència a Euzkadi, pressió dels moviments socials i organitzacions ecologistes i pageses al govern espanyol…) i per intentar revertir l’onada de moratòries a Europa (França, Alemanya, Àustria, Hongria, Romania, etc) a l’any 2009.
Article de Juan Felipe Carrasco (Greenpeace) analitzant la dimissió del Comitè de Certificació (CCPAE) aragonès
El viernes 8 presentaba su dimisión en Zaragoza el presidente del Comité Aragonés de Agricultura Ecológica junto a seis miembros de su Junta Directiva.
Juan-Felipe Carrasco, Greenpeace.
¿Cómo explicar que mientras en España la superficie de agricultura ecológica ha crecido un 118% entre 2004 y 2009, en Aragón se haya reducido un 12.53%? ¿Que mientras en el conjunto del país han crecido los operadores ecológicos un 57%, en Aragón hayan descendido un 7,2%? Quizás por el hecho de que la Administración autonómica de Aragón apenas haya apoyado la producción ecológica, no haya puesto en marcha políticas para ayudar al sector a organizarse, haya negado a productores y elaboradores importantes ayudas al control y la certificación…
Evidentemente los motivos son políticos. Tienen que ver una vez más con la actitud de una Consejería de Agricultura y Alimentación cuyo consejero, el Sr Gonzalo Arguilé, apuesta por los transgénicos, niega los casos de contaminación genética y la existencia de afectados en su región y lleva años presionando por todos los medios al Comité Aragonés de Agricultura Ecológica (CAAE, entorno a 700 operadores y 100 empresas). Gracias a ello Aragón se ha convertido en la “Zona 0” de los transgénicos en la Unión Europea; en esta comunidad se cultivan aproximadamente 50% de los Organismos Modificados Genéticamente (OMG) de toda España o el 40% de Europa.
Ante la situación de tremenda dificultad a la que la Consejería ha sometido al sector ecológico y como medida de protesta contra el acoso y derribo sufrido por el CAAE, el pasado día 8 presentaba su dimisión en Zaragoza el presidente su, Antonio Ruiz Ortego, junto a la mayoría de su Junta Directiva.
Esta dimisión supone además de la pérdida para el sector de una persona que se ha entregado en cuerpo y alma a promocionar un modelo de producción sostenible y justo (desde su trabajo político y de gestión, pero también desde su experiencia personal como una de las referencias en España y en Europa en materia de agricultura ecológica y sostenible), la pérdida del presidente que ha supuesto que este Comité haya sido uno de los pocos organismos públicos que se han atrevido a denunciar los efectos socioeconómicos y ambientales de los OMG en España.
Prueba de la gravedad de la situación es la afirmación de los responsables de, por ejemplo, la misma UAGA (COAG en Aragón): “La Consejería de Agricultura de Aragón está conduciendo no sólo a la quiebra del sector, sino incluso a la de los organismos encargados de su representación, certificación y coordinación. UAGA apuesta por la agricultura y ganadería ecológicas, como modelo integrador y creador de tejido social en el medio rural; apoya al CAAE y exige al consejero de Agricultura que haga lo mismo”.
Quizás no sea casual que el señor Arguilé se confiese amigo personal del secretario de Estado de Medio Rural y Agua, el señor Puxeu, a quien las revelaciones de Wikileaks en diciembre colocaron contra las cuerdas al quedar demostrada su actuación en favor de las multinacionales de los transgénicos y en lo que supuso una clara traición a los ciudadanos de España y de Europa.
Quizás no sea casual que la visión del señor Arguilé sobre la agricultura ecológica (como ha manifestado en numerosas entrevistas) sea de una simple “oportunidad de negocio para unos agricultores determinados a los que le gusta este sistema de producción” en lugar de reconocer que es el único futuro posible frente al actual modelo de agricultura industrial, que devasta los recursos naturales, produce dependencia e injusticia, genera destrucción social y provoca globalmente más de la tercera parte de la emisiones de gases de efecto invernadero.
Desde Greenpeace demandamos al Gobierno de Aragón que apueste por la agricultura y la ganadería ecológica, potencie y defienda al sector, se retire del absurdo y trasnochado apoyo a los transgénicos y pase factura política a los responsables de tantos daños producidos por el modelo industrial de agricultura.
Per Joserra Olarieta, Som lo que Sembrem
Al febrer de 2010, el ministre indi de medi ambient, Jairam Ramesh, va anunciar una moratòria de dos anys en l’aprovació per a ús comercial de l’albergínia transgènica EE1 “fins que estudis científics independents aclareixin la seguretat d’aquestes varietats des del punt de vista del seu impacte a llarg termini sobre la salut humana i la del medi”. Una hora abans, Nina Fedoroff, assessora d’Obama per a temes científics i tecnològics, va declarar a la televisió que aquesta albergínia “era bona per l’Índia”, desprès d’haver viatjat expressament a aquest país per donar el seu suport (i segurament per a fer alguna gestió més, però no tant transparent).
La decisió del ministre es va produir al final d’un procés de consulta social que va durar 4 mesos i que va aconseguir 631 comentaris en 7 consultes públiques. Tanmateix es van demanar comentaris a tots els grups involucrats sobre l’informe científic que donava el vist-i-plau a l’albergínia EE1, i es van obtenir mes de 20 avaluacions científiques.
La qüestió, però, va començar a l’any 2006 quan una demanda judicial va aconseguir prohibir temporalment els assaigs de camp amb aquesta varietat. Al mes de febrer de 2007 una altra demanda aconseguia que es fessin públics els informes proporcionats per la empresa comercialitzadora (Mahyco, propietat en part de Monsanto) per demanar l’aprovació. El GEAC, organisme responsable del tema, va trigar 18 mesos en complir aquesta resolució. Cal recordar que també a Europa va ser necessària una demanda judicial per a que Monsanto fes públics a l’any 2005 els informes sobre el panís MON863.
Una vegada fets públics els informes sobre l’albergínia, diversos científics van fer avaluacions crítiques d’ells, de manera que el GEAC va anomenar a l’any 2009 un comitè (EC II) per discutir aquestes crítiques. L’informe d’aquest comitè, favorable a l’aprovació de l’albergínia, va aixecar moltes opinions contràries, i això va endegar la decisió del ministre de portar endavant tot el procés de consulta social [1].
Diferents científics internacionals han revisat els estudis sobre els riscs de l’albergínia EE-1 i han fet públiques les seves crítiques [2], de les quals fem un petit resum. Aquesta albergínia ha estat modificada per produir una toxina Bt quimèrica, combinació de les proteïnes Cry1Ac y Cry1Ab, insecticida contra lepidòpters. Per tant, és una toxina que no existia fins ara i el comportament de la qual és totalment desconegut. A més a més, l’albergínia EE-1 conté dos gens de resistència a antibiòtics, el gen nptII de resistència a la kanamicina i el gen aad de resistència a l’estreptomicina. A Europa, la presència de gens de resistència a antibiòtics importants està prohibida des de 2001, encara que al 2010 es va aprovar la patata Amflora que conté el gen de resistència a kanamicina. Encara que el nivell de producció dels gens de resistència a antibiòtics a l’albergínia sembla que pugui ser baix, el fet de que no hagin estat eliminats mostra que aquesta albergínia segurament es va desenvolupar als anys 1980-90, i que per tant, voler comercialitzar aquesta varietat a l’any 2009 és un cas mes de “dumping” de brossa industrial als països empobrits. Perquè a mes a mes, l’albergínia EE-1 mostra un baixa eficàcia contra la plaga que representa que vol controlar (73%), i de vegades requereix que, a més a més, es facin aplicacions externes d’insecticides.
Els estudis fets per la filial de Monsanto per justificar l’aprovació són de molt baixa qualitat, una característica que comparteixen amb els que s’han anat presentant a Europa per d’altres varietats [3]. Concretament, els estudis de toxicitat no segueixen ni els protocols experimentals de la Índia ni els dels organismes internacionals i són completament inadequats per determinar la seguretat d’aquest cultiu per a consum humà. Aquests estudis segueixen el patró habitual, denunciat en moltes ocasions, de només analitzar els efectes de toxicitat aguda o subcrònica alimentant ratolins amb aquesta albergínia al llarg de 14 o 90 dies. Aquests períodes de temps son insuficients per avaluar els possibles efectes crònics d’un aliment que es pot consumir al llarg de tota una vida humana. En qualsevol cas, aquest estudis mostren efectes als òrgans dels ratolins, toxicitat al fetge, ovaris amb la meitat de la seva mida normal i la melsa mes grossa.
Els estudis tampoc avaluen adequadament els riscs ambientals. Encara que aquesta albergínia podria encreuar-se amb unes 29 espècies silvestres, la qüestió es despatxada dient senzillament que aquests encreuaments serien molt poc freqüents. Aquests riscs ambientals són especialment importants perquè es desconeix l’espectre de toxicitat de aquesta nova proteïna, inexistent fins ara. I els estudis sobre toxicitat per d’altres espècies animals no-plaga només van incloure a 7 espècies, de les quals només una, l’abella, apareix als camps d’albergínia de l’Índia.
Encara més greu és, potser, el fet de que aquesta albergínia hagués estat una tecnologia caduca abans de 20 anys si hagués estat aprovada. Com ja s’ha dit, la seva eficàcia contra la plaga que pretén controlar és de només un 73%, i per tant el desenvolupament de resistència en aquesta plaga hagués estat molt ràpid encara que s’haguessin utilitzat refugis d’albergínia convencional (cosa molt difícil de fer complir, com mostra l’experiència).
I com sempre, els efectes socio-econòmics d’aquest híbrid EE-1 són ignorats en una gran part. L’albergínia és un cultiu produït principalment per petits agricultors amb pocs recursos que utilitzen varietats de pol·linització oberta. Per tant, aquest híbrid presenta poques avantatges per aquests pagesos, del qual s’estima que en un 16% dels casos no donaria mes producció que la convencional. En total, els petits agricultors es podrien beneficiar d’un augment d’ingressos de l’ordre de 3250 rupies per hectàrea amb aquesta albergínia transgènica, quan la lluita integrada contra plagues els hi permetria augmentar aquests ingressos en 66794 rupies per hectàrea. Tot això, evidentment, si en primer lloc haguessin tingut els diners per comprar les llavors.
Finalment, cal tenir en compte que la introducció d’una albergínia transgènica és un atac a la importància cultural i religiosa d’aquest aliment a l’Índia.
[1] Mes detalls sobre la història de tot aquest procés:
http://devinder-sharma.blogspot.com/search/label/bt%20brinjal
[2] L’informe de la Dra. Judy Carman sobre els riscs alimentaris: http://www.iher.org.au/Image/Docs/2ndSubmissionGMbrinjal.pdf
L’informe del Prof. G.E. Séralini:
http://www.criigen.org/SiteEn/images/stories/Dossiers/Divers/btbrinjal-ges_%200109.pdf
L’informe del Prof. D. Andow (potser el mes complert de tots) :
http://www.gmwatch.eu/files/Andow_Report_Bt_Brinjal.pdf
L’informe de la Dra. L.M. Gallagher (sobre els riscs de toxicitat per a les persones):
http://www.biosafety-info.net/file_dir/9302021984d3648f041ec8.pdf
[3] Veure els comentaris sobre aquest informes presentats a Europa a:
http://www.bfn.de/fileadmin/MDB/documents/service/Skript259.pdf
– La planta transgènica està carregada d’insecticides i herbicides, i l’EFSA dóna el vist-i plau per consum (no per conreu) sense que es facin proves sobre els riscos per la salut
-La planta s’ha cultivat als Estats Units la passada temporada on ha donat molt mals resultats als agricultors
La CE no ha donat encara l’autorització per la seva importació.
El Smartstax és un transgènic que conté 8 modificacions genètiques, 6 per produir 6 proteines Bt diferents (insecticides), 1 per resistència a glifosat (herbicida), y 1 altre per resistència a glufosinat (herbicida prohibit a Europa)
La planta s’ha produït creuant diferents plantes modificades genèticament. L’EFSA no ha demanat tests d’efectes sobre la salut per les plantes que tenen aquesta combinació de seqüències de gens, sinó que confia en les proves que es van fer individualment a cadascuna de les línies de panís que s’han fet servir per producir el Smartstax. Se sap, però, que les proteïnes insecticides Bt tenen un efecte tòxic augmentat quan es combinen unes amb les altres o quan estan en contacte amb altres cofactors.
Un informe recent d’experts independents Testbiotech va mostrar sèries deficiències en l’avaluació de risc del panís 1507. La Comissió Europea va demanar a la EFSA que revisès i avalués els arguments de l’informe independent. En un recent comunicat l’EFSA defensa la seva opinió anterior sense entrar en els arguments del informe de Testbiotech . El 1507 és una de les línies que es van combinar per fer el Smartstax
L’estratègia de Monsanto d’acumular modificacions genètiques insecticides i de tolerància a herbicides en una mateixa planta no li està produint bons resultats entre els agricultors als Estats Units, i encara la promesa de nous trets és això: una promesa, després ja de vàries dècades (veure el butlletí num 1: Inversors i agricultors donen l’esquena a Monsanto)
La Marta ha escrit un article d’opinió sobre els transgènics que ha estat publicat al Canal Solidari.
El reprodueixo aquí:
Los alimentos transgénicos conforman un suculento negocio. Pese a que ya están en el mercado todavía no se han estudiado por completo las repercusiones que su producción y consumo pueden tener sobre el ser humano y los entornos naturales en los que se siembran sus cosechas.
Suiza aprobó en referéndum en el año 2005 una moratoria sobre cultivos transgénicos que ahora prorroga hasta 2013 para poder completar las investigaciones que están realizando sobre estas variedades.
Fa uns mesos vam publicar al bloc una campanya de suport a Gilles-Eric Séralini, de la qual recordem que encara es pot donar suport.
El motiu de la campanya de suport és l’atac que està rebent per culpa d’haver publicat un article científic on s’alerta que els paníssos transgènics estudiats mostren signes de toxicitat i per tant demanen més investigació.
En un bloc de divulgació científica s’ha fet una ressenya de l’article en català que copiem a continuació:
Toxicologia: Joël Spiroux de Vendômois, François Roullier, Dominique Cellier i Gilles-Eric Séralini són membres del Comité de Recherche et d’Information Indépendantes sur le génie Génétique (CRIIGEN). Continua llegint ‘Els problemàtics panissos transgènics’
L’únic transgènic que actualment s’està plantant a Catalunya és panís – bt. Pel fet que la toxina “bt” que incorporen aquests transgènics, se’ls anomena sovint plantes pesticides -la toxina “bt” té un efecte insecticida contra alguns insectes-. La major part dels altres transgènics (majoritàriament soia, però també panís, colza, remolatxa, cotó) que tot i que no es puguin sembrar molts d’ells arriben al port de Tarragona per a formar part dels pinsos animals, o bé són plantes que tenen altres toxines “bt”, o bé són plantes resistents a un herbicida. Així la pràctica totalitat dels transgènics comercials plantats al món són plantes vinculades a pesticides.
Silvia Ribeiro, investigadora del grup ETC, va publicar al diari mexicà La Jornada aquest article que relaciona l’ús d’agroquímics amb els trangènics:
31-01-2010 Los transgénicos usan más tóxicos
Los cultivos transgénicos han significado un aumento sin precedentes del uso de agrotóxicos (herbicidas y otros plaguicidas). Un informe del doctor Charles Benbrook publicado a fin de 2009 (Impacts of genetically engineered crops on pesticide use: the first thirteen years, www.organic-center.org) analizando el uso de agrotóxicos en Estados Unidos en soya, maíz y algodón transgénico de 1996 a 2008, muestra que las variedades transgénicas aumentaron el uso de agrotóxicos en más de 144 millones de kilogramos en esos 13 años. Estados Unidos es el mayor y más antiguo productor de transgénicos, por lo que los datos son significativos a nivel global. Continua llegint ‘Transgènics i agroquímics’
Som Lo Que Sembrem Vallès 
Comentaris recents