Els problemàtics panissos transgènics

Fa uns mesos vam publicar al bloc una campanya de suport a Gilles-Eric Séralini, de la qual recordem que encara es pot donar suport.

El motiu de la campanya de suport és l’atac que està rebent per culpa d’haver publicat un article científic on s’alerta que els paníssos transgènics estudiats mostren signes de toxicitat i per tant demanen més investigació.

En un bloc de divulgació científica s’ha fet una ressenya de l’article en català que copiem a continuació:

Toxicologia: Joël Spiroux de Vendômois, François Roullier, Dominique Cellier i Gilles-Eric Séralini són membres del Comité de Recherche et d’Information Indépendantes sur le génie Génétique (CRIIGEN). El darrer número de l’International Journal of Biological Sciences publica un article d’aquests investigadors que presenta una recerca completa, en rates, sobre la toxicologia de tres variants transgèniques de blat de moro. Encara que els autors no exclouen “conseqüències metabòliques directes o indirectes de la modificació genètica” en ella mateixa, els resultats indiquen una hepatorenotoxicitat probablement vinculada als pesticides amb els quals són tractats específicament aquests cultius transgènics.

Tres variants transgèniques de moresc

La transgènesi consisteix en la introducció deliberada de material genètic concret d’una espècie en una altra. És una de les formes de modificació genètica directa. L’estudi de de Vendômois et al. ha escollit tres de les variants transgèniques de panís que avui es troben ben difoses en la cadena tròfica humana:
– NK 603: aquesta variant ha incorporat un gen de tolerància a l’herbicida Roundup. Aquesta modificació genètica permet d’utilitzar amb escreix aquest herbicida, tot controlant més efectivament les males herbes i sense arribar a perjudicar el mateix cultiu de panís. La combinació de l’ús de la soca NK 603 amb una bona administració de Roundup mostra una productivitat més elevada.
– MON 810: aquesta variant incorpora el gen que codifica per a la síntesi de la toxina Bt, concretament la variant Cry1Ab. La toxina Bt és originària d’alguns bacteris (Bacillus thuringiensis) i té un efecte insecticida força específica.
– MON 863: aquesta variant incorpora un altre gen per a la síntesi de la toxina Bt, la Cry3Bb1. La toxina Bt de MON 863 és una mica diferent de la de MON 810, però l’efecte insecticida és comparable.

Un estudi de toxicitat a curt termini en rates: 5-14 setmanes

Les dades que analitzen de Vendômois et al. no són pas seves. Són dades arrencades a Monsanto. Els estudis més perllongats (90 dies) que s’hagin fet sobre la toxicitat d’aquestes tres variants en mamífers, sota condicions controlades, daten dels anys 2000 i 2001. En aquests estudis fins a 400 rates foren sotmeses a nou dietes diferents, totes elles basades en moresc com a font nutricional. Cada grup de rates es caracteritzava per la variant de blat de moro rebuda, que podia ésser no-transgènica (sis variants diferents), o transgènica (les tres variants esmentades).

De Vendômois et al. volien les dades crues, corresponents a un total de 60 paràmetres bioquímics, analitzats en mostres de sèrum i orina, preses a l’inici de l’estudi, a les 5 setmanes de la dieta i a les 14 setmanes. Teòricament aquestes dades crues s’haurien d’haver det públic d’acord amb la Directiva CE/2001/18. Però va haver-hi una mica més de lluita. Les dades corresponents a l’estudi de la variant MON 863 s’aconseguiren el mes de juny del 2005, arran d’una victòria judicial contra Monsanto. Les dades de l’estudi de la variant NK 603 les va fer públiques el Consell Suec d’Agricultura, a petició de Greenpeace de Dinamarca (maig del 2006). Les accions d’advocats de Greenpeace d’Alemanya va permetre l’adquisició, el novembre del 2006, de les dades corresponents a l’estudi de la variant MON 810.

Els resultats

No hi hagué cap registrat diferència significativa en l’aspecte i comportament general de les rates. Però de Vendômois et al. han reavaluat l’analítica. Com que cada paràmetre era comparat per a cada grup transgènic amb els grups no-transgènics, es fa necessària una correcció per tal de discriminar diferències merament degudes a l’atzar. Alhora, calia reavaluar la potència estadística de l’estudi; calcular les diferències de cada dieta quant a sals, sucres, minerals, vitamines, pesticides, etc.

Per aconseguir una major potència de les dades, cadascuna era classificada segons diferents factors:
– sexe de la rata (mascle o femella).
– setmanes d’alimentació (5 o 14).
– dieta.
– dosi, és a dir quantitat rebuda de moresc per cada rata. Això depenia de la quantitat d’ingesta de cada animal.

Els investigadors troben una sèrie d’efectes adversos específicament lligats al consum de moresc transgènic. En el cas de la dieta NK 603, les rates mascles foren més sensibles que les femelles. En canvi, en la dieta MON 810, els efectes són notables particularment en les femelles. No sempre, però sovint, els efectes són dependents de la dosi de moresc rebuda.

La majoria d’aquests efectes es concentren en paràmetres lligats a la toxicitat renal i hepàtica. Això s’explica perquè aquests òrgans són els que metabolitzen/excreten els xenobiòtics. No obstant, els efectes no són comuns a les tres variants, de forma que NK 603 en té uns, i MON 810 i MON 863 tenen uns altres.

Aquesta diferència de comportament entre els diferents transgènics mostra, una vegada més, que no és la transgènesi en si la que pot augmentar la toxicitat dels aliments transgènics. Els autors no arriben a signar aquest extrem, i no gosen descartar l’existència de conseqüències metabòliques directes (p.ex. la transgènesi pot anar acompanyada d’altres mutacions indesitjades o imprevistes diferents de les recercades).

Però sembla clar que la clau en la toxicitat específica es troba, respectivament, en l’herbicida Roundup i l’insecticida Bt. No és una qüestió de tot o res, però cal tindre present que:
– en el cas de NK 603, l’ús de l’herbicida Roundup és considerablement més intens que no pas en altres variants de panís (transgèniques i no-transgèniques).
– en el cas de MON 810 i MON 863, la toxina Bt s’incorpora a la pròpia estructura vegetal. Això no és exactament el mateix que utilitzar la toxina Bt com a insecticida d’aplicació externa, o utilitzar directament espores de Bacillus thuringiensis. Recordem, a més, que Cry1Ab i Cry3Bb1 són, al seu torn, toxines modificades genèticament a partir de dues variants naturals de la toxina Bt.

Més enllà de la toxicitat hepatorenal, els autors detecten altres efectes, menors, en el cor, glàndules adrenals, melsa i en el sistema hematopoiètic. De nou aquests efectes semblen poder explicar-se per l’acció, respectiva, de Roundup i Bt.

No cal dir que en la consideració de cada nova variant transgènica, és imperatiu considerar-la en el seu context, en una anàlisi de costos i beneficis, d’augment de productivitat i de riscos tòxics. En aquest sentit, la situació no és diferent a la de l’utilització de pesticides en cultius no-transgènics. Però com diuen a plataformes com Som lo que sembren, els transgènics s’han de valorar en un context de política agroalimentària global. Des de Som lo que sembren, la valoració que s’ha fet d’aquest estudi és positiva, i s’ha reiterat la reivindicació d’una prohibició del conreu de la variant MON 810.

Fet i fet, però aquests estudis, més que no pas una “prova de toxicitat” mostren uns “signes de toxicitat”. Per això, de Vendômois et al. demanen la realització d’estudis a més llarg termini (de fins a dos anys). Serà llavors quan es podran contextualitzar el “signes de toxicitat” en un quadre més ample.

Lligams:

– de Vendômois JS, Roullier F, Cellier D, Séralini GE. A Comparison of the Effects of Three GM Corn Varieties on Mammalian Health. Int J Biol Sci 2009; 5:706-726.

– Toxicòlegs troben noves proves d’efectes sobre la salut de varietats de blat de moro transgènic, de Som lo que sembrem.